Estimem Tarragona tal i com és ara, tal i com la coneixem, tot i que els que ja tenim una edat l'hem vist canviar molt en poc temps.
Benvingut i benvinguda a aquesta pàgina en la que coneixereu com era la Tarragona "d'Antes".
La gent de Tarragona som genuïnament tossuts i sovint ens encaparrem en conservar les nostres tradicions i costums, encara que siguin curiosament estranys i fins i tot arriscats, com fer baixar un pilar caminant per un dels carrers més costeruts de la Part Alta.
Totes les ciutats tenen tendència al creixement i l'evolució. Tarragona també. Però hi ha una ciutat que ha quedat fotografiada i mantinguda en la memòria en forma de postal. En coneixerem molts detalls.
L'urbanisme defineix les característiques de la ciutat i en els darrers 150 anys, aquest panorama ha donat diverses voltes de campana. Qui l'ha vist i qui la veu.
No sempre són agradables però sí o sí, s'han de conèixer. La història de la ciutat forja el seu caràcter. Des dels antics romans que van establir-s'hi fins arribar pràcticament als nostres dies.
La història de Tarragona ho és també de la seva gent, igual de la humil que no surt a cap llibre com de la més destacada i de la que n'ha perdurat el nom. Les persones són importants. Molt.
Van lligats a l'època d'acord amb els costums i les maneres de viure. Boters, serrallers, basters, pescadors, remendadores, cosidores, fusters, camàlics... tots i totes tenen el seu espai per recordar-los.
De fet, és més que una declaració d'intencions el que vull fer per Tarragona. Prefereixo explicar el que sento. Es tracta d'una declaració d'amor.
Soc tarragoní i he viscut a Tarragona tota la meva vida. Mai m'he plantejat ni m'ha passat pel cap la possibilitat d'anar a un altre lloc. I si estic de sort i res m'ho impedeix, penso seguir aquí, a la ciutat que sempre he sentit que és casa meva.
Tarragona és una ciutat mitjana, amb tots els avantatges de les grans ciutats i pocs dels seus inconvenients. A Tarragona hi ha administració, comerç, serveis, ofertes culturals de tota mena, un teixit social i empresarial molt important i interessant... però al mateix temps, encara hi ha cases amb renom, una familiaritat que es va repetint i recordant de pares a fills, el manteniment de costums i tradicions i a més, tot això portat amb una certa gelosia i sobreprotecció per por que aquest patrimoni humà i memorial, per circumstàncies allunyades de la voluntat, pugui desaparèixer.
Estimo Tarragona sense fer res per evitar-ho!
Si tu també sents el mateix, estàs en el lloc adequat. Ves passant pàgina i comparteix amb mi tot el que he après durant mesos de confinament.
"La Tarragona d'Antes" és fruit d'un aprenentatge tossut i un desig permanent de saber més coses sobre Tarragona, especialment d'aquella Tarragona que tenim a cent anys i escaig de distància.
Disposar d'un port ha sigut, històricament, un gran avantatge per a Tarragona. Els primers que ho van veure van ser els romans i van convertir el port de Tàrraco en una font de comerç, relació cultural i intercanvi amb altres pobles de la mediterrània que amb les seves naus, feien cap a les nostres costes. Queda clar que la història...
Els lectors de la pindoleta setmanal de "La Tarragona d'Antes" que siguin aficionats a les curses de cotxes, segur que coneixen el nom de Josep M. Armangué i Feliu. Per aquells lectors i lectores que no tinguin aquesta flaca, la pindoleta d'avui i el seu protagonista els hi vindrà de nou i penso que potser hi trobaran alguna...
Quan parlem de Tarragona, la immensa majoria de les vegades pensem en tres zones de forma prioritària: la Part Alta, l'Eixample i el Serrallo. De dalt a baix, tal i com els romans havien previst la ciutat. Però hi ha més, molt més, perquè de la mateixa forma com l'Eixample de Tarragona va anar creixent fora de les muralles, Tarragona...
