LA FAÇANA DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (3)

En passades pindoletes hem conegut els elements i personatges que composen la façana de l'ajuntament de Tarragona. En aquesta ocasió (i darrera) descobrirem qui són els personatges il·lustres (franctiradors els anomena un amic meu) que hi ha al capdamunt de la façana, a banda i banda de l'escut de la ciutat. Els bustos en qüestió va ser cisellats per l'escultor tarragoní Bernat Verderol. Verderol també és l'autor, entre d'altres, dels Gegants Moros, els Negritos i la comparsa dels Nanos Vells de la ciutat.

Comencem amb aquests personatges il·lustres. Si ens posem mirant la façana de l'ajuntament veurem que a mà esquerra hi ha cinc bustos i a mà dreta, quatre. Comencem per l'esquerra.

Antoni Martí i Franquès, va néixer a Altafulla l'any 1750. Fill d'Antoni Martí i Gatell i de la família dels Ardenya, una casa pertanyent a la noblesa. Per això era conegut com a Martí d'Ardenya. Va ser un químic de prestigi i un important impulsor de diverses indústries com ara de drap fi de cotó, terrisseria i el conreu d'oliveres. Fou soci fundador de l'Associació d'Amics del País a Tarragona (1786). El mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

La seva especialitat en el camp de la química va ser l'estudi de la composició de l'aire. A partir del 1788 fins al 1790 va fer un dels treballs més importants de la seva vida quan va determinar amb gran exactitud la quantitat d'oxigen present en l'aire. Va realitzar els seus estudis a la Universitat de Cervera. Martí també va ser militar, botànic, físic, geòleg, meteoròleg i biòleg. Va morir a Tarragona el 20 d'agost de 1832 a la edat de 82 anys.

Al costat d'Antoni Martí i Franquès tenim al Jurista Lluís Pons d'Icart. Lluís Pons va néixer a Tarragona entre els anys 1518-1520 (no se sap amb certesa). Es va dedicar a l'epigrafia i a la paleografia. Durant anys va reunir una bona biblioteca sobre aquests temes. Va anotar, traduir i catalogar un nombre important de làpides i inscripcions trobades a Tarragona. L'any 1545 va exercir com advocat. També va ser jutge general de les apel·lacions de la Ciutat i Camp de Tarragona i advocat del Capítol de la Catedral. L'afició pel món clàssic li va arribar a través de l'estudi del dret. El 1573 publicà a Lleida el Libro de las grandezas y cosas memorables deTarragona en versió castellana a partir de l'original en català, que no es va publicar fins a l'any 1984. Fou publicat en castellà sota el mecenatge d'Antoni Agustí i Albanell, arquebisbe de Tarragona i també reconegut jurista i humanista, amb qui l'unien vincles familiars i una gran admiració cap a la seva obra. Deixà en forma de manuscrit el "Llibre de tots els epigrames que són trobats del temps del romans" i el "Catàlogo dels arquebisbes que són estats de la metropolitana y antiquíssima ciutat de Tarragona", publicat el 1954. El 23 de juny de 1578 morí a Tarragona i fou enterrat a l'església dels pares dominicans. Fou, en paraules de Josep Maria Recasens (alcalde de Tarragona des de 1979 fins el 1989), el primer arqueòleg de la ciutat.

Al costat de Pons d'Icart, hi ha el bust de Pere Virgili i Bellver nascut a Vilallonga del Camp l'any 1699. Es va formar a Tarragona com a barber-sagnador i amb 16 anys va marxar a França (a peu i sense recursos) per estudiar a Montpellier i a París. Va ser deixeble d'André Levret, que era un prestigiós obstetricista que practicava la medicina a París. Un cop establert a París va tenir contacte científic amb les principals escoles d'obstetrícia i ginecologia d'Europa. De tornada a Catalunya exercí com a cirurgià militar a diversos

hospitals a Tarragona i València) per, posteriorment, traslladar-se a Cadis. Primer com a Cirurgià Major de l'Exèrcit i després, en els seus viatges a Amèrica, com a Cirurgià Primer de l'Armada, va comprovar les mancances i les dificultats que tenien els professionals de la cirurgia per guarir els soldats que patien qualsevol malaltia o als que havien ferit a les batalles. Una situació produïda per la manca de mitjans mèdics però, sobretot, per la ignorància dels que exercien la professió de cirurgià, sense tenir uns coneixements mínims d'anatomia. Per aquest motiu el 1748, Pere Virgili s'adreçà al rei Ferran VI a través del Marquès de l'Ensenada, el seu protector, per aconseguir autorització per fundar un col·legi a Cadis per formar nous cirurgians per a l'Armada. Fou el primer centre de l'Estat on s'ensenyava l'art d'operar. Pere Virgili no només fou l'innovador dels estudis anatòmics a l'Estat, sinó que també destacà per la seva habilitat com a cirurgià, tal com ho demostren els seus treballs en el camp de la medecina renal i el fet de realitzar la primera traqueotomia amb èxit. Gràcies a la seva fama el rei Ferran VI el va nomenar Cirurgià de Cambra, càrrec que va ostentar fins a l'arribada al tron de Carles III. Pere Virgili va morir casa seva, al carrer de la Portaferrissa el dia 8 de setembre de 1776 i va ser enterrat al convent de caputxins de Santa Madrona de Barcelona.

Al costat de Pere Virgili hi trobem el bust de Pau Orosi.

Pau Orosi va néixer l'any 385. Va ser historiador, escriptor, teòleg i apologista cristià. Natural de la Hispania Romana (és dubte si va néixer a Tarragona o a Braga, Gal·làcia). Des del moment en què es féu clergue cristià, prengué part en les controvèrsies del priscil·lianisme, heretgia existent a la península Ibèrica. Cap al 413 o 414 viatjà a Hipona per visitar Agustí, del que fou deixeble. Aquest l'envià a Palestina amb una carta de presentació dirigida a Jeroni d'Estridó, que feia

vida monacal a Betlem. La finalitat de la missió que Agustí li confià (a part de la peregrinació a Terra Santa i potser la "cacera" de relíquies) era l'estudi dels punts que unien la teologia priscil·lianista i la d'Orígenes, per a combatre-les millor. Tanmateix, sembla que la seva veritable idea era la d'auxiliar Jeroni i els altres ortodoxes contra Pelagi, que havia estat condemnat com a heretge pel sínode de Cartago de 411, i que des d'aleshores es refugiava a Síria-Palestina, on les seves idees gaudiren de cert acolliment. En arribar a Palestina, el 415, fou cridat pel Patriarca de Jerusalem, Joan, per a participar en un sínode local, en el qual Orosi comunicà les decisions del sínode cartaginès celebrat quatre anys abans i hi llegí textos d'Agustí contra Priscil·lià. Posteriorment és plausible que es desplacés a Hipona i, posteriorment s'encaminà cap a la Península Ibèrica.

Al costat del Pau Orosi hi ha el bust de Joaquín Santiyán y Valdivieso. Joaquín Santiyán i Valdivieso va néixer a Arce (Vall de Piélagos), una localitat de Piélagos de Cantàbria, el 13 de gener de 1733. Era fill de Manuel de Santiyán Velasco Ceballos, tercer senyor del vincle de Santiyán (Arce), i de Manuela de Valdivieso i Sánchez de Tagle (de Santillana). Estudià a Santiago de Compostel·la i posteriorment al Col·legi Major de Sant Bartomeu de Salamanca. Va ser ordenat sacerdot i el 1772 fou nomenat bisbe d'Urgell. Posteriorment, va ser arquebisbe de Tarragona des de 1779 fins 1783. Durant la seva prelatura, Santiyán va tenir un paper destacat com a promotor de la transformació urbanística que va tenir Tarragona. Santiyán destacà per les seves obres arquitectòniques i d'infraestructures, essent conegut com l'"arquebisbe urbanista". Va assumir la recuperació de les conduccions de subministrament d'aigua de Tarragona, i va encarregar a l'arquitecte Joan Antoni Rovira un estudi topogràfic sobre l'estat de conservació de les canalitzacions romanes i les possibilitats de recuperació. Va morir a Tarragona el 5 de juliol de 1783, a la edat de 50 anys i va ser enterrat a la catedral. Va escriure diverses obres de temes religiosos, especialment, obres d'oratòria sagrada, entre les quals destaca el "Sermón" (1783).

El proper dia coneixerem qui són els personatges que hi ha a mà dreta de l'escut de Tarragona a l'Ajuntament i què van fer a la seva vida per merèixer l'honor de ser exposats en un lloc tan prominent i per protagonitzar la següent pindoleta. Espero que us hagi resultat interessant!. Passeu un bon diumenge!

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• Viquipèdia
• Tríptic "Tarragona Palau Municipal. Història d'un edifici" (Ajuntament de Tarragona)

Fotografies:

• Tarraco_Tinet