CASA BRIDGMAN O “CASA MINERVA”

INTRODUCCIÓ

Les ciutats que perduren en el temps, com és el cas de Tarragona, sovint tenen reflectida la seva història als carrers i és tan visible per aquells que saben llegir-la, com per aquells que simplement passen de llarg pels senyals que les parets no poden amagar. Què vol dir això? Doncs que la ciutat de Tarragona està ben farcida de noms il·lustres als seus carrers, de personatges que "per atzar o per ventura" han tingut un paper important en algun aspecte de la història, ja sigui a nivell purament local o en general i amb els quals, els llibres han sigut generosos fent perdurar el seu nom. Així, personatges com Vidal i Barraquer, Ramón y Cajal, Rovira i Virgili o Pau Casals, entre altres, coronen el cim d'aquestes vies urbanes i sovint són noms compartits amb altres ciutats. En canvi, altres com Ritort i Faus, Hernández Sanahuja o Higini Anglès, es refereixen a persones que han tingut una certa rellevància a nivell local i per això han merescut un carrer, però només en el nomenclàtor tarragoní.

El mateix passa amb les cases on aquests i altres personatges van néixer, van viure o van morir. El centre de Tarragona, Rambla Nova i voltants, està plena de cases singulars, sovint amb trets arquitectònics i decoratius propis del moment en el que van ser projectades i construïdes, i també d'acord amb el poder adquisitiu dels seus propietaris. A cavall entre l'acabament del segle XIX i el XX, els elements modernistes, tan apreciats avui, estaven a l'ordre del dia.

La pindoleta d'avui està dedicada a una d'aquestes cases tan notables de Tarragona, que més enllà del poc o molt que la seva façana pugui cridar l'atenció, guarden una història familiar al seu interior i encara avui estan en ús: la Casa Bridgman, també coneguda com Casa Minerva.

UNA CASA AMB HISTÒRIA

Per aquells que no la conegueu o que només pel nom no us soni, la Casa Bridgman esta ubicada al número 23 del carrer Méndez Núñez. Rep aquest nom perquè es correspon al cognom del seu primer propietari, qui la va fer construir, Eduard Bridgman i Miró.

L'any 1883 Eduard Bridgman, d'ascendència anglesa, era un empresari de Tarragona molt vinculat a la indústria del gas. Com a persona que es dedicava als negocis, tenia un cert poder adquisitiu i un bon nom pel qual vetllar tot mantenint les aparences. Això passava en un moment, a les acaballes del segle XIX, en el que la classe burgesa del moment es preocupava, i molt, per tancar els seus cercles d'amistats, blindant-los amb només uns quants contactes cuidadosament escollits.

Per això mateix, en un gest que es pot identificar com una forma d'aparentar, Eduard Bridgman va adquirir un solar al carrer Méndez Núñez, cantonada amb el carrer Ponç d'Icart, i aquell mateix any 1883, va encarregar el projecte de construcció de la seva nova casa a l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà. De fet, aquest arquitecte va signar el projecte de diverses cases destacables de Tarragona i va arribar a ser arquitecte municipal. Li vam dedicar aquesta pindoleta. Les obres de la casa van finalitzar l'any 1899, 16 anys després del seu inici!.

Tot i que es tracta d'un palauet, sembla que 16 anys per construir una casa és molt de temps. Aquesta tardança, tan lenta, té una explicació: les restes romanes que es van trobar quan es va iniciar l'obra dels fonaments de la casa.

Efectivament, durant les excavacions per fer els fonaments de la casa, i com no podia ser d'una altra manera tractant-se de Tarragona, es van trobar restes romanes, entre les quals hi havia un bust de marbre de la deessa romana Minerva. D'aquí que la casa ha passat a la història amb el nom de la deessa més que no pas el del seu propietari. Avui dia aquest bust original el conserven els hereus de la família Bridgman a Madrid, tot i que a l'interior de la casa hi ha una reproducció tres vegades més grossa, obra de l'escultor tarragoní Bruno Gallart.

UN PALAUET PER A LA FAMÍLIA BRIDGMAN, PERQUÈ NO SIGUI DIT

L'estatus social de la gent i les famílies es demostrava amb el ritme de vida, amb l'aparença i naturalment, amb allò que és més evident: la vivenda. Ara bé, quan Eduard Bridgman va comprar el solar on volia aixecar casa seva, poc es pensava que faria reviure a la deessa Minerva en persona. Aquesta troballa el va fer sensible a la cosa arqueològica de Tarragona i de fet, pel que sembla, ell ja era una persona molt culte i llegida, que s'interessava per tots els aspectes humanístics que la seva curiositat podia abastar.

Aquest és un fragment de la crònica que la Sociedad Arqueológica va publicar en motiu de la mort de Bridgman que es va convertir, a més, en el soci n. 1 d'aquesta entitat: "A edad muy avanzada ha bajado al sepulcro nuestro estimado amigo y distinguido consócío D. Eduardo Bridgman y Miró. Era actualmente, el señor Bridgman, el sócio más antiguo de nuestra «Sociedad Arqueológica Tarraconense», y se sentía, realmente, ufano de poder ostentar el número uno de la lista de sus individuos. Ingresado en 30 de noviembre de 1863, esto es, hace cincuenta y un años, nunca dejó de prestar su cooperación a nuestros ideales, ni de sentir profunda admiración por las riquísimas colecciones arqueológicas que se custodian en nuestro Museo de antigüedades. Una prueba de su entusiasmo por la Arqueología es el hecho de que al llevar a cabo las obras de construcción de su bellísima casa de la calle de Méndez-Núñez, apareció en los cimientos, entre un buen caudal de monedas de plata y cobre, de la época romana, una hermosa estàtua de la diosa Minerva; y este hallazgo le hizo tomar la determinación de bautizar su casa, en rótulo pomposo de letra lapidaria, colocado en la fachada, con el nombre de aquella divinidad pagana. Fué, el señor Bridgman, un hombre de muy cultivada cultura, y además de sus empresas financieras, en las cuales conquistó una envidiable posición social, se distinguió mucho por su amor a las Bellas Artes, especialmente por la Música, por la que sintió siempre una verdadera y decidida vocación de virtuoso, deplora la muerte del señor Bridgman como una pérdida hondamente sensible y rinde este modesto homenaje a su memoria. Descanse en paz!"

La Casa Bridgman o Casa Minerva es distingeix per la seva decoració i també i sobretot, per la qualitat dels materials que es van utilitzar per construir-la. Un bon exemple és el trencaaigües[1] i les llindes [2]

Crida l'atenció d'una forma especial la quantitat de decoracions que té aquesta casa, si la comparem amb altres dissenyades pel mateix arquitecte, en especial la porta d'accés i també la zona de la cotxera i el jardí que té al terrat.

Donat que l'orientació de la casa és cap al sud-est, les seves sales gaudeixen de llum natural pràcticament durant tot el dia, també gràcies a les façanes bessones que donen una al carrer Méndez Núñez i l'altra al carrer Pons d'Icart. El projecte inicial de la casa contemplava només una planta baixa i un primer pis, tot i que amb posterioritat es va afegir un pis superior, especialment una galeria seguida de columnes a la segona planta, completant l'edifici construït tot sencer amb pedra tallada.

TRANSFORMACIONS POSTERIORS I NOUS USOS

Quan l'any 1914, el propietari de la Casa Minerva, Eduard Bridgman va morir, la casa va passar a ser propietat de la seva vídua, María Eguinoa. Aquell mateix any 1914 es van fer obres al portal d'entrada segons, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Alfons Barbà Miracle i un any després, el 1915, les obres de reforma van continuar amb l'afegitó de la galeria a la part superior. Cal dir que aquesta galeria es va construir amb poca gràcia i sense tenir en compte les característiques de la resta de l'edifici, de forma que aquesta part de la casa sembla que no hi està ben integrada.

Durant la Guerra Civil Espanyola aquest edifici va patir bombardejos que van causar nombrosos desperfectes a la façana, però en aquell moment, la Casa Bridgman ja era propietat de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, que la va comprar per instal·lar-hi la seva seu a la ciutat. A la façana principal es conserva un escut amb blasó de Tarragona i una àliga amb unes claus a les urpes, símbol de la propietat.

Donat el nou ús que es volia donar a l'edifici, els responsables de la Cambra de la Propietat van decidir fer-hi una sèrie de transformacions que van modificar i malmetre el disseny original, tant a l'exterior com a l'interior, que també va patir importants transformacions.

Al llarg dels anys 1977 i 1979 es van portar a terme una sèrie d'obres de reconstrucció de la Casa Minerva, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Antoni Pujol i Sevil, que va decidir seguir i recuperar les directrius que en el seu moment va deixar escrites Ramon Salas i Ricomà.

Actualment la Casa Bridgman o Casa Minerva segueix allotjant les oficines de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, ara l'immoble està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local i protegit en virtut d'aquesta catalogació.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Webgrafia:

• https://www.monestirs.cat
• https://ca.wikipedia.org
• redescubriendomibarcelona.blogspot.com: https://bit.ly/3biCJHM
• Cercador inventari Generalitat: https://acortar.link/BbJ5bh
• Fet a Tarragona. Núm. 7

Fotografies:

• Eroles i Rigol, M.T. - Buqueras i Bach, Josep Maria
• Ramon Sales Encina 
  

[1] El trencaaigües, és una peça, generalment de fusta, que, fixada horitzontalment a la part baixa d'una finestra o d'una porta, o formant-ne part, serveix per a impedir l'entrada d'aigua de pluja a l'interior de la construcció.

[2] La llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques. És l'element superior que permet obrir forats en els murs per conformar portes i finestres.