CAST SENDRA I BARRUFET (CASSEN)

"La sonrisa es una carcajada que fue al colegio"  (Cassen) 

Introducció

Tarragona és una ciutat que ha donat al món alguns noms il·lustres en diferents aspectes del coneixement i camps socials. Segur que si rebusquem dins la nostra memòria els noms d'alguns fills il·lustres i predilectes de Tarragona, a qui més qui menys li pot venir al cap l'escriptor i polític Antoni Rovira i Virgili, el periodista, polític, mestre i escriptor Marcel·lí Domingo, l'arqueòleg i escriptor Bonaventura Hernández Sanahuja, l'historiador Emili Morera, el prosista i traductor Pin i Soler i d'altres, que es recorden en distints carrers ben cèntrics de Tarragona.

Hi ha un personatge, tanmateix, que també era fill de Tarragona, que es va fer famosíssim i tot i ser molt més contemporani que tots els que hem esmentat fins ara, el seu origen tarragoní es desdibuixa i fins i tot es perd. Avui però, és el protagonista de la pindoleta del dia ben merescudament. Potser si us dic que avui la pindoleta està dedicada a Cast Sendra i Barrufet no lligueu caps, però si us dic que està dedicada al Cassen, això ja és una altra cosa, perquè aquest actoràs amb el que han rigut dues generacions, era fill de Tarragona, concretament del Carrer Cervantes.

Som-hi!.

Qui va ser en Cast Sendra?

Efectivament, en Cast Sendra i Barrufet va néixer al carrer Cervantes de Tarragona el 28 d'octubre de l'any 1928. Des de ben jovenet a sentir el fibló del teatre i la comèdia i les seves primeres aparicions públiques van ser en representacions teatrals d'aficionats. Estem parlant, a finals dels anys 30 i inicis dels 40 del segle passat, en el que el treball dels actors era molt precari i fins i tot estava mal vist això de ser un comediant, per tant, la primera feina d'en Cast Sendra va ser una feina "seriosa" d'acord amb la seva edat: va treballar com a grum, és a dir, com a "botones" al Diario Español, i més tard, va saltar de la gestió de les portes a treballar com a publicitari, una feina més creativa, que tot i així no s'adaptava ben bé al seu caràcter extrovertit i tocat per una flaca inclinada a l'humor. Per això combinava la seva feina "seriosa" amb la redacció dels seus primers acudits i participava en concursos radiofònics d'humoristes.

D'aquí que poc després, en Cast Sendra s'iniciés amb distintes col·laboracions, sempre amb to humorístic, a Ràdio Tarragona. Fet i debatut, va tenir l'honor de ser un dels membres de la generació que va seguir a grans humoristes i actors i actrius de comèdia com Mary Santpere, o el gran Joan Capri, de qui era coetani i per tant, el pes de la responsabilitat d'agafar un relleu artístic i humorístic tan important, era molt gran.

Quan en Cast Sendra va iniciar la seva carrera professional, dedicat en exclusiva a l'actuació i l'humor, va crear-se un nom artístic que el va acompanyar fins a la fi dels seus dies i més enllà. Va ajuntar el nom i la primera síl·laba del cognom convertint el nom de Cast amb el de Cassen: original, curt i capaç de resumir-ho tot en una sola paraula.

Amb el nom de Cassen, aquest tarragoní ha passat a formar part d'un dels millors capítols de la història de l'humor amb denominació d'origen català. Sempre s'ha dit i escrit que les bases del seu èxit van ser el seu somriure empàtic, el seu tic de l'ull esquerre, la seva capacitat de semblar una mica despistat o ingenu, la seva visió còmica i el seu humor farcit de dobles lectures i triples sobreentesos, qualitats aquestes que sovint el van ajudar a burlar la censura (valga'm Déu quanta incultura) d'aquells anys, tot i que no sempre.

En paraules del seu amic i també gran actor José Sazatornil "Saza": "Como persona Cassen era estupendo. Todo un señor. Y como profesional ¡total! Su humor era limpísimo, como salido de la lavadora".

Cassen feia amics per allà on passava. Era allò que avui dia s'acostuma a dir, amic dels seus amics. Així el continua recordant en Saza: "Fui a hacer temporada teatral a Barcelona. Conversando con profesionales de aquélla, me elogiaron mucho la existencia del humorista Cassen. Yo, que soy muy curioso (y no me refiero sólo a limpio, sino que tengo la seguridad de poseer una doble personalidad: Detective privado) me intrigaron los comentarios y elogios. Con tal motivo un día, después de la función de noche, ya de madrugada, acudí a la sala donde estaba anunciado Cassen. Presencié su actuación quedando maravillado de su gracia y gran personalidad. Al retirarse Cassen, con gran ovación del público que llenaba el local, fui a su encuentro para felicitarle; pero cual fue mi sorpresa, cuando vi que él salía a mi encuentro, me había localizado mientras actuaba. A distancia, recuerdo que ambos, con los brazos extendidos, exclamamos a dúo: "CASSEN, SAZA" y a continuación un fuerte abrazo. Lo recuerdo como si fuera ahora" (extret de l'entrevista de Sonia Sendra a José Sazatornil, 2002).

L'humor de Cassen sembla ara innocent. I per si de cas no ho semblés aleshores, el seu famós «és broma» li feia perdonar gairebé tot. Va protagonitzar 6 obres de teatre, de les quals "¡Es broma!" ha quedat a la memòria sentimental de diverses generacions.

A finals dels anys 50, el van contractar per interpretar el seu primer paper teatral al Teatre Romea de Barcelona. Els començaments van ser difícils, però es va obrir pas al teatre i al music-hall, amb comèdies com "Viva el amor".

Una anècdota: el mes març de l'any 1956 li van donar a Cassen el carnet d'artista. On havia de posar professió van fer-hi constar: "Polifacético", d'acord amb el testimoni del trompetista Rudy Ventura, que formava part del tribunal que l'examinava. Diu que van estar més d'una hora per examinar-lo perquè el jurat es tronxava de riure.

Una carrera molt fructífera

A partir de llavors Cassen va iniciar una infatigable carrera professional que el va convertir en un dels tarragonins més cèlebres, simpàtics i estimats del seu temps. A poc a poc es va anar introduint al món de l'espectacle i finalment va recalar a Televisió Espanyola, on va despuntar amb programes d'humor, com "Es broma" (1961), que li atorgaren una gran popularitat.

La seva participació en una vintena de pel·lícules li va permetre alternar amb artistes de la talla de José Luis López Vázquez, Tony Leblanc, Gila, José Luis Ozores, Alfredo Landa i directors com Alfonso Paso.

Als primers anys de la dècada dels 60, Luis García Berlanga li va oferir debutar al cinema, i a més amb un paper protagonista a la pel·lícula "Plácido" (1961), que va acabar convertint-se en una de les pel·lícules més importants de la Història del Cinema espanyol. Fins al punt que va ser nominada als Oscars de Hollywood l'any 1962 i aclamada per directors com Billy Wilder, Frank Capra i Fred Zinneman (aquest últim no podia entendre cóm s'havia rodat l'escena del casino, amb tots els extres que hi arriben a sortir amb tant poc pressupost) i també van ser admirats pels seus inacabables planos seqüència.

No menys important va ser la seva participació a la pel·lícula "Atraco a les tres" (1962), de José María Forqué, que va comptar amb un dels repartiments més luxosos de la història del cinema espanyol: José Luis López Vázquez, Manuel Alexandre, Alfredo Landa, Manuel Díaz González, Agustín González, Gracita Morales i naturalment Cassen, entre altres.Forqué va dirigir aquesta pel·lícula esquivant la censura i presentant al públic una crítica mordaç a la societat espanyola del moment, les seves mancances, misèries i jerarquització, embolicada en humor negre i amb una bis còmica tan de l'època que et fas un fart de riure. Ras i curt, una colla de treballadors d'una sucursal bancària volen atracar el seu propi banc per rescabalar-se de les condicions miserables en les que treballen. El pla és descabellat i finalment... l'haureu de veure. En aquesta peli en Cassen interpreta a Martínez, el conserge.

Un James Bond a l'espanyola

L'any 1965 es va estrenar la pel·lícula "Operación Trueno", la quarta peli de la saga James Bond, protagonitzada pel meravellós Sean Connery. En aquell moment, l'empresari i director de cinema Ignacio Farrés Iquino, que guionitzava alguns westerns europeus, va veure que podia treure rendiment de l'èxit de James Bond i va prendre acció presentant una nova peli del mateix estil, però... a l'espanyola. Així va néixer "07 con el 02 delante", el agente Jaime Bonet. Aquest agent tenia una missió molt important: recuperar una pilota de futbol que tenia a dins uns microfilms amb informació compromesa. La difícil missió ja s'havia emportat per davant a 11 agents perquè eren "massa guapos, massa alts, el prototipus d'agent secret divulgat per les novel·les, que fins i tot un nen descobriria que són espies".

Per això necessitaven algú molt diferent: "Als nostres enemics només els podem enganyar si trobem un home diferent, original, original per lo vulgar. Un home amb cara de tonto... I qui interpreta a aquest home? En Cassen, que quadra amb l'antítesi de l'agent secret perquè és baixet, mal girbat, cambrer que treballa a l'organització, és a dir, el tipus perfecte per a la missió. Així neix el futur agent 07, James Bonet. Haureu de veure la peli, també.

La prolífica carrera de Cassen compta entre els seus fruits amb intervencions brillants en pel·lícules tan inoblidables com "Amanece que no es poco" de José Luís Cuerda. Cassen va col·locar la cirereta a aquesta divertida comèdia de l'absurd representant el venerat capellà d'un pintoresc poble de la Manxa. També a la pel·lícula de José Luís García Sánchez "Pasodoble", de 1987.

A banda de cinema, Cassen també va fer molts de teatre i distints papers per a la televisió, aquella televisió d'un sol canal en blanc i negre i més tard en color i pràcticament a les acaballes de la seva carrera va intervenir en alguna sèrie de TV3 com per exemple "De professió A.P.I." i "Tot un senyor", amb Albert Closes.

Pel que fa a Tarragona, és I'únic humorista, que es recordi, que ha aconseguit omplir la plaça de bous de Tarragona actuant en solitari!!. Una carrera prolífica, plena de papers inoblidables, que bé li han merescut a Cassen un lloc important en el pòdium dels millors actors i humoristes del seu temps.

Desenllaç fatal

La carrera de Cassen es va veure interrompuda l'estiu del 1991 a causa d'una malaltia digestiva que va resultar ser fulminant. El van ingressar el 8 de juliol a l'Hospital Sagrat Cor de Barcelona on en Cassen va morir poques setmanes després, el 4 d'agost de 1991 als 62 anys. La mort de Cassen va ser una sorpresa per al món de l'espectacle, ja que l'actor havia mantingut la màxima discreció sobre la greu malaltia que patia.

Cassen va arribar al públic pel seu somriure contagiós, la visió còmica suggeridora d'una certa esquizofrènia i el seu humor verbal, ràpid, tallant, ple de sobreentesos i dobles lectures. Un humorista genial com pocs.

Una dada curiosa i a la vegada dolorosa, és que mai va rebre cap premi ni guardó al mèrit del seu treball ni del seu art, excepte el "Moustache d'Honor" de la Garriga (Vallès Oriental), malgrat que mai va lluir bigoti.

Malgrat això, la figura de Cassen no ha estat mai oblidada. De fet, recentment ha aparegut un llibre escrit per la seva filla Sonia Sendra que porta per títol "Cassen bromeando con mi padre" (Ed. Amarante, 2021) i si el voleu seguir, també té un perfil a facebook (https://www.facebook.com/cassencine) i un canal a youtube (https://www.youtube.com/channel/UCrtEiE2B04ovA_M1ft2VKxg)

A veure si l'any 2028, quan es compleixi el centenari del seu naixement, Tarragona el recorda com es mereix, i té algun detall cap a ell i la seva família.

Trajectòria professional

Teatre

1956. Escàndol matrimonial. Amb Bella Dorita. Teatre Talia de Barcelona.

1962. Año nuevo, viuda nueva, revista. Estrenada al teatre Apol·lo de Barcelona.

1964. ¡Es broma!. Estrenada al teatre Victòria de Barcelona.

1970. Viva el amor (espectacle de revista). Estrenat al teatre Victòria de Barcelona.

Cinema

1961. Plácido

1962. Bahía de Palma

1962. Atraco a las tres

1963. El mujeriego

1964. Piso de soltero

1966. 07 con el dos delante

1967. La tía de Carlos en minifalda

1967. El terrible de Chicago

1968. El hueso

1969. El cronicón

1971. En la red de mi canción

1972. La liga no es cosa de hombres

1972. Busco tonta para fin de semana

1972. Ligue story

1973. Celos, amor y mercado común.

1974. La furia española.

1984. La de Troya en el Palmar.

1988. Amanece, que no es poco.

1988. Pasodoble

1991. Amo tu cama rica.

• Televisió

1988. De professió: A.P.I., (TV3)

1989. Tot un senyor (TV3)

• Discografia

1959. Interferencias radiofónicas. Chistes telefónicos. En este mundo traidor. Historieta cuartelera. Regal, 1959. (Disc de vinil de 45 r.p.m.)

1966. Jaime Bonet en el banquillo

1967. Maria la molinera. Lección de inglés. Los programas TV. Sono Play. 1967. (Disc de vinil de 45 r.p.m)

1969. Maria la molinera. A un panal de rica miel. Escuela de analfabetos. Carnet de seducir. Orlador, 1969. (Disc de vinil de 45 r.p.m.)

1969. ¡Es broma!. Barcelona, Círculo de Lectores, DL 1969. (Disc de vinil de 45 r.p.m.)

1973. Qué risa tía Felisa. (Disc de vinil de 33 r.p.m.)

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Webgrafia:

• Wikipèdia
• www.informacion.es
• https://www.elantepenultimomohicano.com
• https://cassen-humor.blogspot.com/

Fotografies:

• www.ccma.cat
• www.filmafinity.com
• https://www.facebook.com/cassencine