DIFERENTS TEORIES SOBRE L’ORÍGEN DEL NOM DE LA PLATJA DEL MIRACLE

INTRODUCCIÓ. Una sensació molt personal

Escriure una pindoleta cada setmana és un acte de gran responsabilitat per a mi. Setmana rere setmana, mentre preparo la pindoleta, em faig la mateixa pregunta: aquest tema agradarà als amics i amigues que em llegeixen?. Ha passat més d'una vegada que un tema que jo crec que pot ser interessant i pot agradar, resulta que és la pindoleta amb menys visites... i al contrari, un tema que jo crec que passarà desapercebut, resulta que té moltes lectures.

Així doncs, i ara que ve la caloreta, volia dedicar una pindoleta per parlar de les nostres platges des d'un punt de vista històric, com no podia ser d'una altra manera.

De la Platja del Miracle hi ha diverses històries i llegendes de diferents autors més o menys interessants i que avui coneixerem. Comencem!

PRIMERA VERSIÓ: LA DEL REI JAUME I EL CONQUERIDOR

La primera història que es coneix sobre la Platja del Miracle és la del rei Jaume I. El rei explica que una vegada conquerida l'illa de Mallorca, conquesta a la qual el va acompanyar el tarragoní Pere Martell l'any 1230, de tornada cap al port de Tarragona, i al cap de poca estona que el rei i els seus acompanyants desembarquessin, va començar a bufar un fort vent de llebeig amb tanta força que va provocar seriosos desperfectes a les naus i galeres ancorades a la bocana del port. Per aquest motiu el rei va deduir que Déu va esperar a que tothom fos a casa sa i estalvi, i després va desencadenar la fúria dels elements. I no només des de llavors la platja és coneguda com "la del miracle" sinó que es va construir un temple amb el nom de Santuari del Miracle. Aquesta teoria, però, es va desmentir posteriorment demostrant que el temple ja estava edificat abans que el rei Jaume partís a la conquesta de Mallorca.

Hi ha, però, versions d'historiadors que desmenteixen que el rei Jaume desembarqués a Tarragona, sinó que ho va fer en un lloc anomenat en aquell moment com de la Porrassa, que es troba entre Tamarit i Tarragona, segons explica ell mateix a les seves cròniques. Alguns historiadors creuen que La Porrassa és un lloc rocós que es troba a la Platja Llarga, davant per davant del poble de Monnars, a uns metres de la platja. En aquest mateix lloc existeix una cova on l'any 1922 es van gravar unes escenes de la pel·lícula "Heroísmos" patrocinada per Lluís Bonet a benefici de la Creu Roja de Tarragona.

El rei i els seus acompanyants van desembarcar en aquest lloc i allà hi van passar la nit. Perquè van desembarcar allà?, perquè el temporal no els va permetre arribar al port de Tarragona?. El cert és que l'endemà al matí, amb la mar en calma, van seguir el seu camí en direcció al port de Tarragona on van ser rebuts per una multitud d'homes i dones amb banderes.

Ancorades les naus, van anar a pregar i a donar gràcies per l'èxit de la expedició a l'església coneguda per Sant Miquel del Port del Diví Redemptor. Aquesta església va ser erigida l'any 1226, en temps de l'Arquebisbe Aspàrec de la Barca. Es deia del Mar per distingir-la de la de Sant Miquel del Pla. Quan va ser edificada, el mar arribava a tocar les parets. El rei Jaume i la seva muller n'eren confrares des que va ser construïda. Va ser enderrocada en temps de la guerra contra Felip V.

SEGONA VERSIÓ: LA DEL CLERGUE MARIÀ MARÍ

Una segona teoria sobre l'origen del nom de la Platja del Miracle, la va donar a conèixer un clergue tarragoní que va viure a finals del segle XVIII. Es deia Marià Marí. És autor d'un llistat d'arquebisbes de la ciutat (Arxiepiscopologi), que alguns historiadors consideren molt complert pel gran nombre de documents que reprodueix en els tres volums de l'obra, tots ells en llatí. Aquest capellà va morir víctima de la pesta declarada a Tarragona l'any 1809. Marià Marí atribueix el miracle - del qual pren el nom la platja - que va fer la marededéu a favor d'unes donzelles que estaven destinades a la moreria com a pagament del rescat de l'almirall Galcerà de Pinós, que va ser fet presoner en la batalla d'Almeria l'any 1152. El rei musulmà, pel rescat de l'almirall, va demanar 100 doblers d'or, 100 peces de brocat "dit auris", 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 nines ponzelles. Quan es va tancar els tracte, totes les donacions, incloses les 100 noies, es van traslladar a Tarragona, al costat del temple de Santa Maria per, posteriorment, embarcar-ho tot al port de Salou.

Quan la mercaderia va iniciar la marxa cap a Salou, tothom va anar a pregar al temple de Santa Maria per la sort de les 100 noies, i es va creure que gràcies a la intercessió de la Mare de Déu, van ser alliberades abans d'arribar al port de Salou. Conegut el miracle, tothom va tornar al temple per donar gràcies a la Mare de Déu. Des de llavors, segons el clergue Marià Marí, el temple s'anomena Santa Maria del Miracle i d'aquest nom va sortir el nom de la platja.

De tota manera, aquest "miracle", altres autors l'atribueixen a Sant Esteve, patró de Vila-Seca i fins i tot, al seu terme municipal hi ha un pedró (petit monument) que és conegut com pedró del miracle de les cent donzelles.

TERCERA VERSIÓ: LA DE SANÇ CAPDEVILA I FELIP

Perquè es va posar el nom de "Miracle" al santuari que hi havia a la platja? Això és una incògnita, igual que la possibilitat que apunta Sanç Capdevila que hi hagués una església a peu de platja, a banda de la que hi havia a l'interior de l'amfiteatre (personalment no tinc cap constància que en cap moment hi hagués hagut cap església a la sorra de la platja i per tant, és molt probable que Capdevila es refereixi sempre a Santa Maria del Miracle).

El prevere i arxiver català Sanç Capdevila creu que pot venir del miracle que va fer la Mare de Déu a Constantinopla al segle VII, que va ser famós a tota l'Europa cristiana, que va donar origen a la festa de la Candelera i que aquesta s'estengués per tota la cristiandat. La Candelera és la festa més important que se celebrava al santuari. Però, es pot donar com a certa aquesta nova versió del nom de la platja del Miracle?

La coneguda imatge de la marededéu que pertanyia al santuari, els experts la daten del segle XIV. Era una imatge molt venerada pels Pares Trinitaris, que hi van fundar el seu convent. Després d'algunes vicissituds i alguna amputació, la imatge va ser acollida al museu provincial. Finalment l'any 1914 l'Ajuntament de Tarragona va acordar demanar al govern de l'estat que la església de Santa Maria del Miracle fos declarada Monument Nacional, acord que va ser ratificat per la Comissió Provincial de Monuments.

QUARTA VERSIÓ: LA DE SANT OLEGUER

També s'atribueix a Sant Oleguer un miracle que podria relacionar-se amb el nom d'aquesta platja. Sant Oleguer, que va ser bisbe de Barcelona i Arquebisbe de Tarragona, es pot contemplar, entre d'altres llocs, a la façana de l'Ajuntament de la ciutat i en una pintura mural que es troba a la capella de la Puríssima Concepció de la Catedral. Se'l representa amb mitra, revestit de pontifical i portant un bàcul a la mà. Als seus peus hi ha un peix que sembla voler-lo acariciar, amb una clau que porta a la boca. Doncs bé, segons explica l'historiador Sanç Capdevila, Sant Oleguer va endinsar-se mar endins en una embarcació de vela, en assabentar-se que una persona estava a punt de naufragar a una milla de la costa, víctima d'un temporal. El Sant, ple de ràbia, va maleir el temporal i de sobte l'aigua va entrar en calma. Aviat, però, el Sant va sentir un fort remordiment per haver maleït allò que havia estat obra del mateix Déu. Va recollir el nàufrag i quan va arribar de nou a port, es va tancar en una cel·la amb el propòsit de no sortir-ne mai més, fins el punt que va agafar les claus de la garjola i les va llençar al mar.

Però ves per on podríem tenir una altre teoria pel nom de la platja. Les claus llençades al mar per Sant Oleguer, van ser recollides per un peix que les va portar fins a la platja. Sant Oleguer va creure que va ser el mateix Déu que li portava de nou la llibertat i va deixar la cel·la per continuar, amb més fe que mai, el seu ministeri pastoral. I després, segons la mateixa llegenda, va ser el mateix Sant qui va fer construir el temple del Miracle com a record i agraïment d'aquell fet miraculós.

CINQUENA VERSIÓ: SANT FRUCTUÓS I ELS SEUS DIAQUES AUGURI I EULOGI

Anys enrera no es tenia massa clar l'any que van patir martiri Sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Els arquebisbes Antoni Agustín i Joan Terés, donen la data de l'any 265. El P. Mariana diu l'any 269. El Cardenal Doria el 261; el P. Domènech l'any 259. Amb els anys, s'ha descobert finalment que va ser l'any 259.

Portats cap el sacrifici del Sant i dels seus diaques, diu la llegenda que el cel es va obrir i tots tres hi van entrar. Aquest fet el relata Prudenci que també explica l'aparició dels sants als cristians, que van recollir les cendres.

Els Pares Trinitaris, que ocupaven el temple de Santa Maria del Miracle, feien constar en un memorial de principis del XVIII, presentat al governador de la plaça de Tarragona, que el temple del Miracle va ser alçat en memòria dels sants màrtirs tarragonins.

SISENA VERSIÓ: JOAN SALVAT I BOVÉ

La darrera teoria sobre el nom de la platja del Miracle ens la porta que el que va ser cronista de la ciutat Joan Salvat i Bové. Segons Salvat, la paraula "Miracle" significa mirador no milagro. El seu criteri es basa en aquestes conclusions: Que l'església del Miracle, enderrocada l'any 1915, era del segle XII, i va ser reedificada pels cristians dintre de la restauració de Tarragona i el títol de l'església a de ser Nostra Senyora del Mirador (no del Milagro) per la circumstància del lloc. El seu nom és degut per la seva situació sobre la platja, en lloc alt, i les torres, o torre principal, servien de vigilància contra la pirateria serraïna, com ho eren les Torres de Salou i de la Punta de la Mora.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• "Llegendes i Narracions de Tarragona". Josep-Pau Virgili i Sanromà

Fotografies:

• Tarragona Antiga
• Arxiu Rafael Vidal Ragazzon
• Joaquin Cabezas Rectoret
• Chinchilla
• Hermenigild Vallvé