EL CASTELL DEL PATRIARCA

Catalunya és terra de castells. Tot sovint, quan pensem en un castell, ens l'imaginem com una enorme construcció de pedra, amb torres, merlets, muralles i una porta de fusta colossal fent de pont sobre un fossat que converteix el castell en totalment inexpugnable. Bé, la imatge, força pel·liculera, és certa en part, però a la majoria de les poblacions, el castell era una casa forta, estil masia, en la qual residia el senyor feudal de la zona, designat o bé pel rei o bé per l'abat de torn que manava sobre el territori.

Ara bé, i això sí que és completament cert, evocar la imatge d'un castell ens produeix una sensació èpica, romàntica i amb un punt de misteri. Sobretot, quan sabem que en un determinat lloc hi havia un castell del qual, per diverses circumstàncies històriques, ja no en queda més que el record. A Tarragona, això passa amb el Castell del Patriarca, protagonista de la pindoleta d'avui.

Un castell era una plaça forta

La primera funció de qualsevol castell, era defensiva. En el temps de la fundació dels primers nuclis de població, la necessitat de protegir les cases i la gent de qualsevol atac o perill, va obligar a aixecar places fortes, estudiant de forma estratègica, el millor lloc on construir-les.

L'edificació dels castells segueix aquest mateix pensament. En un primer moment eren construccions precàries, però amb el pas del temps es van anar convertint en més complexes, sobretot amb la proliferació de les armes de foc.

Al llarg del temps, les fortificacions, les muralles, les defenses, han tingut una sèrie de trets comuns:

• Han aprofitat el terreny, tant l'orografia com els recursos naturals disponibles.
• Han servit per protegir els defensors i dificultar l'atac enemic.
• S'han estructurat de forma jeràrquica perquè, en cas de pèrdua d'una part de les defenses, la resta del sistema pogués seguir funcionant de manera independent.
• S'han organitzat de manera que cada part defensada tingués la màxima protecció possible.
• Disposaven d'uns accessos fàcilment practicables pels defensors i difícils per als atacants.

A més, les muralles, les fortificacions, tenien una altra funció, que anava més enllà de l'exclusivament militar: servien per delimitar la ciutat separant-la del suburbi i del camp.

Tarragona està situada sobre un turó d'uns 80 metres sobre el nivell del mar, amb una orografia apta per a la defensa. A més, al costat sud hi ha una badia natural que amb el temps, es transformà en el port de la ciutat. És un nus de comunicacions amb l'interior de la península Ibèrica i disposa d'aigua. Té, des de sempre, les condicions per ser un punt clau com a plaça militar. I si els romans ho van saber veure, la Tarragona medieval va seguir amb la mateixa orientació. El Castell del Patriarca, per la seva importància històrica i les seves enormes dimensions, és una bona mostra d'aquest tipus de castells que tots tenim en ment.

El Castell del Patriarca (s.XII - s.XIX)

El Castell del Patriarca s'aixecava a la part alta de Tarragona, ocupant bona part del carrer Merceria i també gran part del carrer de les Coques, Sant Llorenç i de la baixada Nova del Patriarca. La seva construcció es va iniciar al segle XII per part de l'arquebisbe Bernat Tort (1146-1163), el qual va edificar el castell fins a la segona planta. Gairebé 100 anys més tard, un altre arquebisbe, Bernat d'Olivella (1272-1287) el va acabar. El resultat va ser una inexpugnable i senyorial fortalesa on hi van viure tots els prelats de la Seu Tarragonina fins ben entrat el segle XIX. Va ser llavors quan l'arquebisbe Romualdo Mon i Velarde va finançar la construcció de l'actual Palau Arquebisbal i posteriorment, es va traslladar a aquest nou edifici.

Gràcies als gravats que es conserven, se sap que al Castell del Patriarca hi havia diverses torres, distribuïdes estratègicament en els diferents angles de l'edifici. En una d'aquestes torres va fer-hi estada durant uns dies, el rei de França Francesc I, quan el van empresonar el terços castellans en la cèlebre batalla de Pavia el 24 de febrer del 1525. L'esquadra que traslladava el rei a València per mar, es va veure obligada a refugiar-se al port de la nostra ciutat a causa d'un gran temporal fins que, en arribar la calma, van poder continuar el viatge.

Pel que fa a la presència del rei francès a Tarragona, el cronista Blanch explica, entre altres coses, un esdeveniment que va estar a punt d'ocasionar un conflicte. Al tercer dia de l'arribada del rei -era diumenge-, el varen traslladar a la Catedral per escoltar missa, i com que la missa major ja s'havia acabat, l'arquebisbe Pere Cardona va ordenar que se n'oficiés una altra. En acabar la missa, els soldats el mudaren a una altra torre del castell. En arribar la nit, els soldats que el guardaven, descontents perquè els hi devien tres pagues, varen demanar cobrar-les al Virrei que els manava, i ho varen fer amb tanta violència, que calaren foc i cremaren les portes. Se'ls va prometre pagar-los a l'endemà i els soldats es conformaren, malgrat percebre només una part dels diners. D'altra banda, es va sospitar que aquesta mena de revolta l'organitzaren alguns partidaris del rei francès amb la finalitat d'alliberar-lo. El dimarts següent, entre les cinc i les sis del matí, el rei va tornar altre cop a la Catedral per escoltar missa, aquesta vegada oficiada per un capellà francès, i un cop acabada la cerimònia, se l'endugueren al port per embarcar-lo en un vaixell.

El que en sabem

És un continu històric que quan una construcció deixa de tenir utilitat per una civilització, la que segueix a continuació l'aprofita, la modifica i la reconverteix en allò que més li convé. Per tant, el Castell del Patriarca s'aixecava on els romans van ubicar el complex del Consilium Provinciae Hispaniae Citerioris: l'enllaç arquitectònic de la gran plaça del recinte sagrat romà -zona de la catedral- i les subestructures de la plaça del Fòrum provincial.

L'arquebisbe Bernat Tort va ordenar construir el castell l'any 1146 per ser la seu arquebisbal. En direcció nord, i seguint el mur de tanca del recinte sagrat romà, hi havia l'hort del castell, l'oficina de l'oficialitat del vicari general, i l'hospital documentat el 1171. Separant la zona alta de la ciutat medieval de la baixa, i al costat del castell, hi havia un portal a l'actual Baixada del Patriarca.

El prelat Bernat d'Olivella va costejar les obres d'addició d'una nova planta a finals del segle XIII. L'infant Joan d'Aragó va fer construir les torres del castell coronades de merlets i Sanç López de Ayerbe, el 1357, va continuar les reformes, arranjant la capella, dedicada a Santa Maria, tot decorant-la amb pintures murals. Una dada curiosa sobre la capella del castell, és que tenia una volta que s'ha localitzat a l'entrada de l'actual Baixada del Patriarca, just al costat i formant part de la construcció medieval. Aquesta volta sembla que formava part del pòrtic d'entrada del Fòrum provincial de la ciutat romana.

L'any 1375, en el context de les lluites entre els habitants de Tarragona i el poder episcopal, el castell va ser assaltat. Sota la prelatura de Pere d'Urrea que esdevé patriarca d'Alexandria, el castell comença a anomenar-se d'aquesta manera i de fet, d'aquí li prové el nom, fins que al segle XVI, la residència de l'arquebisbe es va traslladar a la Pabordia.

Durant la Guerra dels Segadors (1640) es va convertir en caserna i ho va ser fins a la Guerra del Francès (1811-1814). L'any 1569 al castell hi havia tropes de la guàrdia del virrei. L'any 1670 s'hi allotjava un destacament d'infanteria i hi havia una important quantitat de pólvora i municions que, per por d'un accident, es va traslladar. Al segle XVIII continuava amb les funcions de caserna i presó.

El final del Castell del Patriarca

Tal i com ja vam explicar a la pindoleta del dia 6 de juny en la que vam tractar el Setge de Tarragona, el 28 de juny de 1811 les tropes napoleòniques van conquerir les darreres posicions que quedaven a la ciutat. Acabava així una cruenta guerra que va durar 56 dies. A partir d'aquell moment i durant 3 llargs dies més, la ciutat va patir un saqueig brutal. L'exèrcit francès no va tenir contemplacions: violacions, saquejos, execucions...

La presència de les tropes franceses a la ciutat es va allargar durant 2 anys. Això va fer que s'incrementés el número de soldats que venien d'altres indrets de la península. Per tant es va decidir allotjar-los al Castell del Patriarca i al Castell de Pilats. Hi ha qui pensa que aquesta circumstància va fer que els francesos tinguessin especial interès en dinamitar aquestes construccions. Expliquen alguns historiadors que el General Bartoletti va posar molt d'interès en fer desaparèixer el castell.

També ho explica molt bé el Canonge Pere Huyà Rocasalvas

"(...) el dia 18 de Agosto (1813), á las seis de la tarde, el general Bartoletti mandó hacer un pregon bajo pena de la vida, de que dentro de una hora todos los vecinos que había en la ciudad saliesen de ella con dirección á la villa de Constantí. Dentro de media hora se hizo otro pregon mudando la direccion por la carretera real á la villa de Torredembarra. Los tres canónigos, que éramos los Dres. D. Pedro Huyá, D. Ignacio Ribes y D. José Rocamora, á quienes siempre se dirigían las órdenes, subimos junto con nuestra corta familia, por el claustro de la Catedral, cerrando aquella puerta y dejando abiertas la mayor, sus dos colaterales y la de Santa Tecla, á fin de que si algun hombre ó mujer, por falta de salud, no pudiese salir de la ciudad, tuviese un lugar de refugio para librarse del desastre de las minas. Antes de salir de la Santa Iglesia Catedral, hicimos una fervorosa oracion á Dios Nuestro Señor, á la Santísima Virgen del Claustro, á la de la Concepcion y á la patrona Santa Tecla, suplicándoles la conservacion de todo aquel amado y augusto templo.

"Seguimos las principales calles de la poblacion para recoger las gentes: nos paramos todos fuera del rastrillo del fuerte de San Francisco, y hecho un corto rato de alto, y conociendo que ya estábamos todos, empezamos nuestra ruta, colocando las mujeres dentro de la carretera, y los sacerdotes y demás hombres á ambas orillas, á fin de que ningun oficial ni soldado incomodase á aquellos."

"Al cabo de media hora de haber salido los habitantes de la ciudad, empezaron las explosiones por el siguiente orden:

1.- La del Molino del arrabal ó puerto.

2.- La del fuerte de San Juan.

3.- La del fuerte de Cervantes.

4.-La del Castillo de Pilatos

5.-La del Castillo del Patriarca.

6.-La del fuerte de San Francisco.

7.-La de los arcos del acueducto.

8.-La del fuerte de la Merced.

L'explosió que va fer volar el Castell del Patriarca pels aires, segons afirma el Canonge Pere Huyà, va ser de tal potència "(...) que hasta el pavimento en que nos hallábamos hizo conmover; vimos las llamaradas de fuego y comprendimos que aquel robusto monumento había dejado de existir."

Segons el testimoni dels canonges, la voladura del castell del Patriarca va causar especial commoció entre ells. Del formidable castell només va quedar en peu una part de les dues torres i una pila de runes. En tenim constància gràcies als dibuixos d'en Vicenç Roig i Besora (Vicentó) i als gravats del britànic Edward Hawke Locker.

La pèrdua del castell, juntament amb tot el viscut durant els dos anys i 51 dies que la ciutat va ser ocupada pels francesos, havia de causar un dolor extraordinari als supervivents.

La desaparició del Castell del Patriarca tenia significació molt especial, perquè havia sigut un símbol del poder eclesiàstic a la Tarragona medieval i moderna. Juntament amb la fugida del propi arquebisbe Romualdo Mon i Velarde durant el Setge, la pèrdua del castell definia una nova situació decadent de l'alta cúria tarragonina. El que quedava de l'edifici es va acabar de derruir totalment quan l'any 1825 es va destinar el solar a l'edificació de cases particulars.

També va desaparèixer bona part del Castell del Rei, conegut com a Castell de Pilats, que també va representar un dolorós revés a la memòria històrica de la ciutat. Vicenç Roig (Vicentó) va dibuixar amb precisió l'estat en el que va quedar el castell.

Les tropes franceses van aplicar una clara política de terra cremada per tal de deixar Tarragona inservible com a plaça forta. Vint-i-tres mines de pólvora van fer la feina.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text: 

• Roser Pros-Roca 

Bibliografia:

• Les Muralles de Tarragona. Joan Menchón Bes - Jaume Massó Carballido. (Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver)

Webgrafia:

• https://projectetarragona1800.wordpress.com
• https://usuaris.tinet.cat/ambrosdm
• https://www.tarragona.cat/patrimoni

Fotografies:

• Viquipèdia
• https://projectetarragona1800.wordpress.com
• https://usuaris.tinet.cat/ambrosdm
• https://www.tarragona.cat/patrimoni