EL CEMENTIRI DELS JANS

D'aquí a pocs dies, pel dia de Tots Sants, centenars de persones es mobilitzaran per anar al cementiri de la ciutat a visitar les tombes i nínxols dels seus familiars i amics. És un dia per al recordatori, la pietat i la reflexió, una de les celebracions més fosques i greus del calendari anual.

A Tarragona, a banda del cementiri que tots coneixem, n'hi ha un altra que no és tant conegut i que sovint passa desapercebut a molts tarragonins i tarragonines. Jo m'atreviria a dir que és el gran oblidat. Si en teniu l'oportunitat, aneu al passeig de Rafael Casanova. A la part del darrera del Fortí de la Reina, si caminem uns pocs metres, hi trobem una porta de ferro forjat com la que veiem a la fotografia. És la porta de l'anomenat Cementiri dels Jans. Com a primera curiositat, sapigueu que aquest cementiri éspropietat i responsabilitat de la Corona Britànica. Està clar que això desperta diferents preguntes que intentaré respondre en aquesta pindoleta, tot convidant-vos a que si el tema us interessa, també investigueu pel vostre compte.

Què fa un cementiri en aquest indret?. Qui hi ha enterrat?. Perquè rep el nom de "Cementiri dels Jans"?.

Fem una mica d'història i cerquem les respostes. El 3 d'abril de 1850, l'Estat britànic va comprar una finca rústica, al Camí Vell de l'Arrabassada, 28, que avuiés el Passeig Rafael Casanova. La operació de compra-venda es va fer al despatx del notari Joaquim Cortadelles. El venedor era el senyor Pau Barba i Bonet i els compradors, Mr. Edward Brigman, vicecònsol britànic a Tarragona, Josep Aleu, governador civil de Tarragona i Àngel Camón, director de la Junta d'Obres del Port de Tarragona i enginyer del projecte. La finca era un rectangle de terreny d'1'52 jornals de superfície (6.600 m2), d'ús agrícola, i es va pagar per ell 5.000 rals de velló. Si féssim càlculs moderns i convertim aquests 5000 ralls de velló en euros, resultaria que aquest terreny rústic en el que està ubicat el Cementiri dels Jans, es va vendre per uns 7,5 euros actuals. Esgarrifeu-vos!!

Qui hi ha enterrat en aquest cementiri de propietat britànica?. Ens haurem de remuntar a principis del segle XVIII per trobar la resposta. Quan va acabar la Guerra de Successió (1701-1715), desenes de soldats procedents de la Gran Bretanya van deixar la vida a la ciutat combatent al costat de l'exèrcit català per la causa de Carles d'Habsburg. Eren soldats de la darrera fase del conflicte, quan el front de guerra va quedar emplaçat a Catalunya (1713-1714). En un primer moment els seus cossos es van enterrar prop de la muralla de la ciutat, per la zona del Camp de Mart, però anys més tard van ser traslladats al Cementiri dels Jans.

També descansen en aquest indret soldats de l'exèrcit britànic que van participar a la Guerra del Francès (1808-1812) i que van combatre al costat dels espanyols que no acceptaven la renúncia del rei Ferran VII en favor de Josep I Bonaparte (conegut popularment com Pepe Botella).

La fossa comuna situada sota el paviment de la cripta de l'esquerra, conté l'ossera d'alguns combatents britànics que no tan sols van morir en el setge i assalt napoleònic de Tarragona, sinó que també en les diverses operacions militars que es van portar a terme a les immediacions de la ciutat. No hi ha dades del nombre exacte de persones que hi pot haver enterrades, però podríem parlar de dotzenes de cadàvers. Cal no oblidar que, abans i després del setge de Tarragona, tot i que els moviments importants de l'exèrcit britànic eren a l'altra punta de la Península Ibèrica, els anti-bonapartistes catalans rebien suport militar i logístic de Londres a través de la via marítima Mallorca-Tarragona.

La sepultura més antiga del Cementiri dels Jans correspon a un militar i cirurgià britànic anomenat John Jones, enterrat el 21 de gener de 1714. L'epitafi és molt revelador. Diu, textualment: "Britaniarum contra Gallos apud Hispaniam" (Britànics contra francesos i espanyols). Aquesta afirmació xoca frontalment amb aquells pseudohistoriadors espanyols que tant i tant s'esforcen per retorçar la realitat i que presenten aquell conflicte com "una simple disputa entre dos personatges que aspiraven al tron de Madrid". Em sembla que l'epitafi de John Jones il·lustra clarament que els catalans (austriacistes) tenien ben poc a veure amb els francesos i espanyols (borbònics).

Resseguint els anys de la història moderna, arribem a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). En un dels bombardejos dels aliats de Franco sobre Tarragona, concretament el del 20 de gener de 1938, va tocar de ple el vaixell mercant britànic "Thorpeness", que en aquell moment estava desestibant 7.000 tones de carbó, causant la mort de deu mariners i oficials: De Klerk, Perrot, Jones, Mogg, Wels, Walker, Taylor i tres persones més desaparegudes. Els cadàvers van ser enterrats al Cementiri dels Jans, en una cerimònia que les fonts relaten com a molt emotiva. Poc després, el 16 de març de 1938, un nou bombardeig de les aviacions de Mussolini i Hitler sobre Tarragona, va enfonsar el vaixell "Stanwell" i va provocar la mort del capità Madsen i dels oficials King i Mullholland. Estan enterrats al nínxol 38 del Cementiri dels Jans.

D'on ve el nom "dels Jans"? Jan era el substantiu amb el que els tarragonins del moment anomenaven als homes que no tenien vinculació directa amb la ciutat o que no havien nascut aquí. Hi ha una segona versió (que per a mi és la més creïble) que diu que "Jan" ve de Joan, en referència als Johns (enginyers anglesos) que van venir a la ciutat (entre ells John Smith) a reformar i ampliar el port. Encara hi ha una tercera versió que subscriu que "Jan" era una manera de conèixer a les persones que no pertanyien a la religió catòlica, tot i que en aquest cementiri protestant, hi ha catòlics enterrats. Els tarragonins i tarragonines que llegiu aquesta pindoleta segur que més d'un cop heu escoltat a algú saludar a un altre dient-li "Txon". L'explicació la trobareu en la deformació de la paraula "John" referida a aquells anglesos dels quals, els tarragonins del moment no van tenir la delicadesa d'aprendre's els noms i tots eren "Johns". De John a Txon hi ha ben bé un pas, i petit.

Arreu de l'Estat espanyol hi ha una vintena de cementiris d'aquestes característiques i el de Tarragona és un dels més importants. Ara fa molts anys que no s'hi enterra ningú. La darrera sepultura va ser la d'una ciutadana britànica - Umma Hutchison Higham-Hodge - establerta a Tarragona. Setze anys abans, l'any 1978 s'hi havia enterrat el seu marit Wilfred James Higham-Hodge.

Fins fa no gaires anys, aquest era un espai que es trobava en estat d'abandó pràcticament total però en els darrers anys el Consolat Britànic de Barcelona ha fet diverses intervencions per recuperar, millorar i dignificar el cementiri.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• El cementiri dels Jans de Tarragona (Bibliòfils de Tarragona)
• Pons, Marc: "El cementiri dels Jans" - Revista Viu a Fons 14/12/2018 (https://viuafons.cat/historia/cementiri-jans-anglesos-tarragona/)

Fotografies:

• Pierre Grubius (www.pierregrubius.com)
• Arxiu Salvador Guinart Díaz