EL CENTENARI DE LA RAMBLA NOVA
INTRODUCCIÓ
Tarragona té una via principal, nascuda fora de l'històric recinte limitador de la muralla quan la ciutat va tenir necessitat de créixer, que s'ha convertit en emblemàtic des de fa diverses generacions. No sempre ha sigut igual tot i que ja va néixer amb el traçat, més curt això sí, amb la que la coneixem ara. Els edificis, els comerços, tot el que vesteix aquesta via principal, ha anat donant-li personalitat i endreçant-la i és la via preferida dels tarragonins i les tarragonines per anar a tocar ferro.
Avui la protagonista de la pindoleta setmanal és la Rambla Nova i més encara, la celebració del seu centenari.
UNA MICA D'HISTÒRIA
Després de la Guerra del Francès (1811) les fortificacions de la ciutat van quedar molt malmeses. Per això es va decidir suprimir els reductes militars que feien de Tarragona una plaça forta. Així doncs, des de la corporació municipal es va tirar endavant la idea d'enderrocar el baluard de Sant Joan i part de la muralleta, aprofitant també per facilitar la unió entre la ciutat murallada, (la Part Alta), amb la ciutat mercantil i pesquera, (Barri del Port i el Serrallo). El baluard de Sant Joan estava al final del carrer Comte de Rius cantonada amb la Rambla.
En sessió plenària del dia 18 d'agost de 1854, es va demanar a les bandes de música de les guarnicions militars que hi havia en aquell moment a la ciutat, que acompanyessin la cerimònia d'enderroc del baluard "...contribuyendo así a la expansión del estusiasmo popular...". Dos dies més tard, el 20 d'agost a les sis de la tarda, l'Ajuntament en ple, encapçalat per l'alcalde Joaquín Fábregas Caputo, el Governador Civil Cirilo Franquet i d'altres autoritats civils i militars, van simbolitzar l'enderroc del baluard amb l'anunci d'una salva d'artilleria i la presència d'una gran gernació de tarragonins i tarragonines.
La celebració va
ser austera, no hi va haver cap celebració destacable ja que en aquells moments
el pressupost municipal era bastant precari. Cal tenir en compte que bona part
de les obres d'enderrocament es van cobrir per subscripció popular. L'alcalde i
els regidors van fer la primera aportació de 4.925 rals i el Consistori es va
comprometre a la contractació de vint-i-un obrers per tal de portar a terme
l'obra. Sis mesos després el govern espanyol va cedir un centenar de
presidiaris per tal que fessin els treballs forçats.
Els treballs d'enderroc i desenrunament van durar un parell d'anys. El 23 de setembre de 1856, el "Diario Mercantil" deia: "Por fin los habitantes de Tarragona contemplan con placer, terminado el derribo de la muralla de la parte del Este, que antes dividía el caserío de nuestra población, y es deliciosa la hermosa perspectiva de un horizonte tan vasto y despejado como se ofrece a la vista desde la esplanada que antes ocupó dicha muralla".
El primer nom que va rebre la Rambla, va ser rambla de Sant Joan, en record del baluard que portava el mateix nom. Així doncs la primera construcció que es va fer a la nova esplanada va ser la casa de Josep Antoni Nel·lo, que fa cantonada amb el carrer Unió, la qual va servir de model per a les següents construccions que es fessin a la Rambla. Malauradament anys més tard, durant el franquisme, l'especulació urbanística va estar a l'ordre del dia i avui podem contemplar les desgràcies que es van fer a la Rambla.
ELS ACTES I LES CELEBRACIONS
Les festes commemoratives del centenari de la Rambla van ser molt participatives. Les va organitzar l'Ajuntament de Tarragona. També hi ha haver empreses privades que van participar de la festa pel seu compte organitzant actes de tot tipus. El programa festiu anava des del 14 fins al 22 d'agost de l'any 1954. Tarragona era una petita ciutat de províncies que sortia de mica en mica d'una llarga postguerra i qualsevol ocasió era bona per sortir al carrer i celebrar-ho.
L'alcalde del
moment, Enric Olivé, també ho tenia
clar i va voler aprofitar l'ocasió per animar a la població a participar dels
esdeveniments. La varietat dels actes programats pel centenari de la Rambla de
Tarragona va facilitar que hi hagués una gran participació. Com veurem a
continuació hi va haver actes per a tots els gustos.
Tot va començar el dia 15 d'agost a les 4 de la tarda amb l'arribada del Tren del Centenari. Aquest tren va fer el recorregut Salou-Tarragona amb seixanta viatgers a bord vestits d'època. Eren persones de famílies benestants de Tarragona. Els vestits van ser adquirits a la desapareguda botiga Casa Malé. Un cop va arribar a Tarragona, a l'antiga estació de Lleida (al carrer del Mar), els viatgers van pujar a dotze carruatges descoberts, precedits per la banda de la "Policia Armada de Barcelona". Van fer una petita cercavila pujant pel carrer Apodaca, Unió, Rambla Nova, van donar un tomb sencer a la Rambla per, posteriorment, enfilar cap a la Plaça Corsini, Carrer Lleida per acabar finalment a la Plaça de Toros on es va celebrar una "corrida". Un cop acabada la corrida es va inaugurar la Font del Centenari. Fa unes setmanes li vam dedicar una pindoleta. Si us ve de gust, la podeu llegir aquí.
Dies més tard, el
22 d'agost, també va ser un dia molt intents. D'una tongada es van inaugurar
diverses places i carrers: la Plaça
Mossèn Cinto Verdaguer, l'Avinguda
del Conde de Vallellano (amb el Conde en persona), i el carrer Enginyer Cabestany. Aquí fem una parada
i expliquem qui era aquest "Conde de Vallellano", perquè se li va dedicar una
avinguda i se'l va nomenar fill adoptiu de la ciutat.
EL COMTE CONSORT
El Conde de Vallellano era el senyor Fernando Suárez de Tangil y Angulo (1886-1964). Va ser alcalde de Madrid durant la dictadura de Primo de Rivera i Ministre d'Obres Públiques durant el règim franquista (1951-1957). Era comte consort de Vallellano pel seu matrimoni amb Maria de la Concepción Guzmán y O'Farrill, comtessa de Vallellano. O sigui, que el títol li ve per la dona i no per ell. La ciutat de Tarragona li va dedicar una avinguda, i no menor, i el va nomenar fill adoptiu com a mostra d'agraïment perquè va facilitar el pas dels trens directes de Barcelona a Madrid passant per Tarragona.
LA NOVA AVINGUDA
Arran de la celebració de les festes del centenari de la Rambla, es va encarregar a l'arquitecte municipal, Josep Maria Monravà, la prolongació de l'avinguda fins a la Plaça Imperial Tarraco. El tram que hi havia fins el moment era obra de l'anterior arquitecte municipal Josep Maria Pujol i de Barberà. Hi havia un passeig central amb uns 80 arbres a banda i banda del passeig i als laterals, dos carrils habilitats pels vehicles. Més o menys seguia el patró de la seva "germana gran", és a dir, el tram anterior de la Rambla des de la Font del Centenari fins al Balcó del Mediterrani. En canvi, la proposta de Josep Maria Monravà va prioritzar el trànsit de vehicles per sobre dels vianants. Va eliminar el passeig central, només va deixar uns petits parterres que feien de separador entre els carrils de circulació, i va disposar els laterals de l'avinguda per als vianants. A les fotografies podem veure l'abans i el després del passeig.
MÉS CELEBRACIONS
Es van fer exposicions de pintura i escultura amb les medalles "Tapiró" i "Julio Antonio", de fotografia, aeromodelisme i cinematografia a diverses sales de la ciutat com la Plaça del Pallol, Caixa de Pensions, la sala dels "Amics de l'Art", el Sindicat d'Iniciativa, l'Escola del Treball, el col·legi Saavedra i el Teatre Metropol.
Es va col·locar una placa commemorativa al primer edifici que es va construir a la Rambla, en homenatge a l'alcalde Joaquin Fábregas Caputo, impulsor cent anys enrere de la remodelació de la Rambla. També es va inaugurar una placa al carrer Ixart en honor a l'escriptor tarragoní. El Manel de Montoliu va pronunciar una conferència a l'Ajuntament sobre l'obra d'Ixart. Un cop acabada la conferència, es va descobrir el retrat de la poetessa tarragonina Josepa Massanés i es va penjar al saló dels tarragonins il·lustres.
Seguint amb els
actes festius, es va estrenar l'himne a Tarragona (interpretat pel Cor l'Ancora
i acompanyat per la Banda de Música de Santiago Lario); es van fer audicions i
ballades de sardanes a càrrec de les cobles Iris i Tarragona. També es van
celebrar festivals folklòrics, concerts a càrrec de la Banda de Música de
Llíria i de la Policia Armada de Barcelona, curses de braus, espectacles dels "Festivales de España" al Camp de Mart
amb companyies de ballet i teatre, cercaviles amb els gegants i els nanos de la
ciutat, competicions esportives de ciclisme i frontó; concurs de castells a la
plaça de toros amb les colles de Valls, El Vendrell, Vilafranca del Penedès i
Tarragona.
Es va celebrar el
segon Concurs de Mestres Romescaires. Es va imposar la Medalla de la Ciutat al
franciscà i poeta Francesc Iglesias
en la diada del "Tarragoní Absent"
que es va celebrar a la Pedrera del Mèdol. També es van celebrar els Jocs
Florals del Centenari amb un destacat acte de lliurament de premis al Cinema
Coliseum, amb la presidència del Conde de Vallellano i altres autoritats civils
i militars i els respectius membres del Jurat, presidit per l'escriptor i
crític Manuel de Montoliu.
Cal destacar que durant els dies de festa, es van habilitar trens especials des de Barcelona. El primer sortia de Barcelona a les 7 del matí, i el darrer tornava des de Tarragona a les dues de la matinada.
Un espatarrant castell de focs va posar fi a 9 dies de festa per commemorar el centenari de la Rambla. Tal i com havia pregonat l'alcalde Olivé: «¡Cuánta historia! No lo olvidemos: la Tarragona de hoy es el triunfo de los de ayer. La Tarragona de mañana será el triunfo o el fracaso de los tarraconenses de hoy. Deseo que estas fiestas no sean un punto de llegada sino un punto y aparte... ¡Tarragona endavant!».
Uns anys més tard (1958) es van realitzar els treballs de la continuació de l'Avinguda de Vallellano amb les obres de la Plaça Imperial Tarraco i l'avinguda Pius XII (avui President Companys).
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- Àgora ciutadana (Francesc Roig i Queralt). Ed. Gogistes Tarragonins (1991)
Webgrafia:
- Wikipedia
Fotografies:
- Àgora ciutadana (Francesc Roig i Queralt). Ed. Gogistes Tarragonins (1991)
- Tarragona Antiga
- www.tarragona.cat
- Ton Alujas Jerez
- Arxiu Rafael Vidal Ragazzon
- Salvador Guinart Díaz