EL GREMI DE PAGESOS (1)
INTRODUCCIÓ
Fa unes quantes setmanes vam dedicar un parell de pindoletes als mercats medievals que es celebraven a la Part Alta de Tarragona. De fet, en aquell moment igual que ara, la ciutat dins muralles era un pol d'activitat política, econòmica i social molt important. A banda dels mercats també hi havia botigues, tallers i obradors associats en gremis que es repartien pels carrers als que van acabar donant nom. Un dels gremis més importants de la ciutat era el Gremi de Pagesos i per això aquesta associació històrica, és la protagonista de la pindoleta d'avui.
UNA MICA D'HISTÒRIA
De totes les entitats, associacions, germandats, confraries i gremis que participen en la vida social de la ciutat de Tarragona, el Gremi de Pagesos és, sense cap mena de dubte, una de les entitats més importants, no només pel número d'associats, que també, sinó per la seva antiguitat i prestigi.
Ens hem de remuntar a la Tarragona del segle XIV per trobar els orígens d'aquest gremi. En aquells temps les persones que es dedicaven a la pagesia estaven dividides en dues associacions el "Gremio de Hortelanos" (pagesos) que composaven la Confraria de Santa Magdalena i el "Gremio de los brazeros" (jornalers) que formaven la Confraria de Sant Llorenç.
És durant l'any 1353 que neix la "Confraria de Sant Magdalena" al santuari de Bell-lloc (construït l'any 1154), a tocar del riu Francolí. Aquesta és la primera data història documentada fins a dia d'avui. Va ser al segle XIV quan el gremi va adoptar a Santa Maria Magdalena com a patrona.
L'any 1402 va
néixer a l'església de Sant Llorenç de Tarragona, la "Confraria dels Bracers de Sant Llorenç". Els bracers eren els
jornalers o treballadors del camp com hem vist anteriorment. Anys més tard,
l'any 1624 el Gremi dels Jornalers es va escindir en dos grups: el dels
jornalers per una banda, i el dels propietaris agrícoles per una altra.
L'any 1726, bracers i hortolans es van unir i els hortolans van traslladar les imatges i el retaule de Santa Magdalena a l'església de Sant Llorenç. D'aquesta unió, va sorgir l'actual Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre.
De ben segur el
gremi dels pagesos va és el més antic i el més important de la Tarragona medieval.
El gremi tenia tres finalitats: la religiosa, la benèfica i la social. Hi havia dos tipus d'associats: els forçats, que eren els membres de ple dret, i els de gràcia que eren admesos d'una manera "benèvola" per la resta. A més a més, els membres anomenats forçats estaven dividits ens dues seccions: els casats i els solters. Per tal de garantir l'ordre intern, els membres del gremi escollien a tres procuradors, dos aiguaders que garantien el rec de les hortes, i dos visors per peritar les terres del terme sempre que fos necessari. Aquests dos càrrecs havien de prestar jurament de fidelitat davant els cònsols de la ciutat.
Els confrares
tenien l'obligació d'assistir als enterraments de cada associat i pagar una
anualitat: quatre sous els confrares forçats i dos els confrares de gràcia. La
confraria cuidava dels malalts sense família i oferia el "llit de morts" per a la
conducció dels difunts al cementiri.
Inicialment la confraria celebrava els seus actes religiosos a la església de Santa Maria Magdalena construïda extramurs l'any 1154. Al segle XII en aquesta església es van establir els Benedictins i al segle XIII les germanes Clarisses. Aquestes darreres, anys més tard, van abandonar l'església. A principis del segle XVI el Consell Municipal va cedir a la confraria tots els drets que tenia sobre l'església i només es reservava el dret d'intervenir en l'elecció de l'ermità de l'església. Això ho sabem per una acta municipal datada el 12 de novembre de l'any 1504. Aquesta donació va comptar amb el vist-i-plau del Papa Pau III, l'any 1541.
L'any 1499 es va
acordar encarregar la creació d'un retaule d'estil gòtic català dedicat a Santa
Magdalena, amb una imatge de la santa presidint-lo. Malauradament aquesta
imatge va desaparèixer a les flames que van cremar tantes imatges i misteris la
nit del 21 de juliol de l'any 1936.
L'any 1550 el Gremi es va incorporar a la processó del Dijous Sant (abans la processó es celebrava en Dijous Sant i no el Divendres Sant, com ara) organitzada per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.
A principis del
segle XVIII, durant la Guerra dels Segadors, els pagesos es van quedar sense
domicili social i es van establir a la església de Sant Llorenç. D'aquesta
manera van decidir fusionar els dos gremis amb el nom de Gremi de Pagesos i Confraria
de Sant Llorenç, Sant Isidre i Santa Maria Magdalena.
El Gremi de Pagesos sortia a la processó de Dijous Sant acompanyant el pas de la Pietat. Quan els notaris van deixar d'acompanyar el pas del Sant Sepulcre (1748), el gremi va sol·licitar poder-lo acompanyar i fer-se'n càrrec, també. Així doncs, a partir de l'any 1751 es va decidir que els pagesos "joves" portessin el pas de la Pietat i els més grans acompanyin el pas del Sant Sepulcre.
LA BANDERA
Tots els gremis de la ciutat tenien la seva pròpia bandera i el Gremi de Pagesos no era una excepció. La bandera es treia en ocasions extraordinàries i quan hi havia festes, tant de caràcter religiós com cívic. Donada l'antiguitat del gremi, quan hi havia alguna processó o festa important, la bandera del gremi tenia l'honor de posar-se just al darrera de la bandera de la ciutat. Amb el pas dels anys la van haver de restaurar en diverses ocasions.
La primera renovació, segons l'opuscle de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona de l'any 1929, va ser l'any 1482: "(...) Foran afegits dos omens de la dita confraria per anar a barçalona (...) fora los qui anaran an Johan Comta e an Guillem Serda; arribaren a barçalona e compraren VI canas de cotoni a for de LV sous cana de seda quins nomenava Sosias. Mes anaran a casa del pintor quis nomenava nalamany (Pedro Alemany) e aqui concordaren e pinturas e la obra de dita bandera fos tengut de fer tota al oli e açó en aspay de VI mesos (...)".
La segona renovació de la bandera del gremi de la que es té constància és de l'any 1515. Aquesta vegada, la renovació va anar a càrrec dels pintors tarragonins Joan Albiol i Pere Homdedeu, i l'any 1611, en una tercera restauració, la va pintar l'artista local Mas.
La història del Gremi de Pagesos de Tarragona dona molt de sí i per tant, en properes pindoletes en sabrem més.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- Opuscle Agrupació D'Associacions de Setmana Santa de Tarragona (1929)
Webgrafia:
- www.gremidepagesos.cat
Fotografies:
- www.gremidepagesos.cat
- www.catalunyadiari.com
- Daniel Pallejà (Més Tarragona)
Agraïments:
- Carles Samper Foj