EL MAS DE L'ANGEL (O MAS DELS ARCS)

Al voltant de la ciutat de Tarragona i encara dins el terme municipal, hi ha comptats uns 25 masos de caràcter històric. La immensa majoria, a dia d'avui estan en ruïnes, i només queda visible d'ells l'estructura, i amb prou feines. Això sí, amb sort, algunes imatges fetes en el moment del seu esplendor, ens poden explicar com eren els edificis, quina era la vida que s'hi feia, i com vivien aquells tarragonins d'altres temps.

Fa unes quantes pindoletes vam dedicar una estona al Mas de les Figures (la podeu llegir aquí). Avui toca un altre casalot fascinant: el Mas de l'Àngel, també conegut com a Mas dels Arcs.

On el trobem?

Per arribar al Mas de l'Àngel, o més aviat al que en queda, cal circular per la carretera N-240 des de Tarragona en direcció a Sant Salvador. A poc més de 3 quilòmetres, just després del pont de l'AP7, cal entrar per un ramal a la dreta, cap a l'aparcament del Pont del Diable, senyalitzat des de la carretera. El Mas de l'Àngel està ubicat dins l'espai de l'ecoparc històric del Pont del Diable de Tarragona i la seva zona ajardinada, perfectament visitable i molt agradable per fer-hi estades.

Des d'allà cal agafar la pista de terra que surt al final de l'aparcament i seguir-la durant aproximadament un quilòmetre.

La història del mas

El Mas dels Arcs data del segle XVI. Es va construir molt a prop de l'aqüeducte romà del Pont del Diable, i sembla que el seu primer ús va ser de llar familiar. Estava format per diverses edificacions de les quals, actualment es conserven les restes d'un celler, parts de la masia i una exedra[1] presidida per una columna rostral[2] sobre la qual hi ha l'escultura d'un àngel de pedra. D'aquí que aquesta finca es conegui com a Mas de l'Àngel.

[1] Una exedra és un construcció descoberta, de planta semicircular, amb seients fixos en la part interior de la corba.

[2] Una columna rostral és un monument commemoratiu d'una victòria naval i com és el cas de la del Mas de l'Àngel, acostuma a tenir una ornamentació en forma de proes de vaixells disposats de forma esglaonada al llarg del seu fus. 

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Es tracta d'un monument que es va bastir en record als milers de tarragonins que van morir durant la Guerra del Francès (1811), moment històric en el qual, el mas va ser utilitzat com a hospital de campanya.

Anys més tard, cap a finals del s. XIX, el mas va ser propietat dels germans Puig i Valls i es va convertir en la seva residència d'estiu. Més endavant, amb l'assessorament de l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas, els germans Puig i Valls van convertir el mas en un espai forestal únic. A principis del segle XX, van construir uns jardins d'estil romàntic a l'entrada de la seva finca, amb itineraris i indicacions internes i amb el nom de cada espècie vegetal. Avui dia encara queden restes d'aquest jardí romàntic d'estil anglès, i es poden visitar dins el Parc Ecohistòric del Pont del Diable. Aquest lloc està considerat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

Els germans Puig i Valls i la seva dèria naturista

El germans Puig i Valls, com ja vam veure a la pindoleta en la que parlàvem de la Quinta de Sant Rafael (que podeu recuperar clicant aquí), eren el senyor Marià i el senyor Rafael.

En Marià va néixer a Tarragona el 4 d'agost de 1843 i va morir a Barcelona el 28 de gener de 1928. Va ser empresari i durant uns anys es va dedicar a la política. Com a membre del Partit Liberal Conservador va ser escollit diputat a corts pel districte de Gràcia, a les eleccions espanyoles de l'any 1891. Posteriorment a les eleccions espanyoles de l'any 1896, va ser escollit per la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

En Rafael va néixer a Tarragona el 31 de maig de l'any 1845 i va morir també a Tarragona el 10 de gener de 1920. En relació al tema que ens ocupa, la seva faceta professional resulta ser més interessant que la del seu germà, perquè en Rafael Puig i Valls va ser enginyer forestal, botànic, escriptor, ambientalista i un gran defensor del medi natural. En paraules seves: L'arbre és la bellesa dels paisatges, la defensa de les conques i la providència de les muntanyes.

Convençut de la necessitat de promoure el respecte als boscos i la repoblació forestal, l'any 1899 va impulsar la Festa de l'Arbre a Catalunya per tal de promoure el respecte als boscos i natura. El disseny de l'immens jardí que envolta el Parc del Diable i també la Finca de Sant Rafael, és seu. El va projectar d'acord amb la moda de l'època, i per les influències que havia rebut, es va inspirar en els jardins romàntics anglesos. Era un espai únic ple d'espècies vegetals exòtiques, ben variades.

Com era el Mas de l'Àngel?

Si poguéssim anar enrere en el temps i traslladar-nos fins al moment en el que el Mas de l'Àngel estava en ple funcionament, veuríem que estava format per una sèrie d'edificis de diferents cossos, fins a completar un conjunt d'uns més que respectables 500m2, aproximadament. No es tractava, doncs, d'una casa petita, sinó ben al contrari.

El van construir al segle XVI sobre un terreny amb pendent i per això, tenia diferents plantes i alçades, d'acord al lloc de la casa en la qual ens trobem. El cos principal del mas (A) feia més de 200m2 i a més, tenia soterrani, planta baixa i dos pisos. Per tant, estem parlant d'una casa molt gran.

D'acord amb les fotografies de fa un segle, a la part nord, la teulada era a doble vessant, mentre que a la sud, era a un sol vessant.

Al voltant d'aquesta edificació principal hi havia adossats dos cossos més, de mides una mica més petites (B), una de les quals fins i tot sembla que estava coberta amb una teulada, que probablement devien funcionar com a espai auxiliar de la casa.

Un altre dels edificis més importants del conjunt del mas era la bodega (C), que es troba a uns 70m de la casa principal. Es tracta d'una construcció rectangular, d'uns 175 m2, que, funcionava com a celler. Avui dia està enfonsat, però tot i així, encara es poden veure algunes de les seves voltes i arcs. Devia tractar-se d'un espai magnífic per a l'elaboració i l'emmagatzematge de vi.

Una mica més enllà encara hi ha restes del jardí dels germans Puig i Valls, al centre del qual, hi ha els bancs i la famosa columna amb l'àngel que dona nom al mas, la imatge del qual impressiona i aclapara a parts iguals.

Repartides per la finca hi ha d'altres elements als que es poden posar dates, sobretot de fa un segle, quan la finca pertanyia a Rafael Puig i Valls. Actualment la finca és de titularitat pública i està en estat de complet abandó.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció de text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tarragona

Fotografies:

• Tarragona Antiga
• José Biel
• Joan Salvadó Sorolla

Webgrafia

• https://cosetano.blogspot.com
• https://travelphotobox.blogspot.com
• https://coneixercatalunya.blogspot.com
• https://www.fincaslluria.com