EL MAS DE LES FIGURES

El Mas de les Figures, o el que queda d'elles, és un terreny que està situat a la carretera dels Pallaresos, just al darrera del barri de Sant Pere i Sant Pau. El seu propietari era el senyor Josep Jordà i Olivé. El senyor Jordà va néixer l'any 1865 al carrer Cós del Bou número 5. Era espardenyer d'ofici i tenia el seu taller als baixos de la mateixa casa on vivia.

Tot just va arribar l'hora de la seva jubilació, el senyor Jordà va iniciar el seu particular museu de figures. Estem parlant dels finals de la dècada dels anys vint del segle passat. El mas era proper, de bon accés, i amb bones vistes. A l'entrada del mas, el senyor Jordà va col·locar un rètol que hi deia: Museu Jordà.

Pel que sembla va ser una malaltia el que li va despertar l'afició per esculpir figures i gràcies a aquesta afició, la malaltia va millorar de forma clara. Sobre aquest aspecte, el 31 de març de 1935, al diari La Crónica de Valls, el periodista F. Blasi i Vallespinosa va escriure: "Aquest heroi tan original i gosaríem a dir tan atrevit, a través de l'afició a fer d'artista, tal vegada s'haurà emancipat de metges i apotecaris"

El senyor Jordà va trobar la seva inspiració, a l'hora de fer figures, en una visita que va fer al Parc Güell de Barcelona.

Cap a les dues de la tarda agafava la seva moto i els materials que faria servir aquella tarda. Per fer les figures utilitzava ciment ràpid, un àrid fi i una mica d'espart. Els acabats els feia amb una capa de griffi, per això el seu color blanc característic. Quan la imatge havia de tenir actitud gesticulant l'armava amb fil ferro.

Les seves figures volien ser escultures, només que el Sr. Jordà no havia après mai l'ofici d'escultor i per tant, les seves figures eren de talla molt rudimentària i fins i tot esquemàtica, sense gaires detalls i fins a cert punt, infantils. Un art senzill i personal que va donar al seu museu a l'aire lliure unes característiques pròpies que, si bé a nivell artístic eren qüestionables, a nivell personal no hi havia res a dir.

A l'entrada del mas, una mica més endavant del rètol Museu Jordà, el nostre artista va col·locar dues piràmides fetes de fragments de pedres barrejats amb morter. Seguint el camí d'entrada i presidint el mas, hi havia l'estàtua de Sant Magí, patró de Tarragona. El conjunt de figures que va esculpir el senyor Jordà (més de dues-centes!) tractaven diferents temes i hi havia tot de representacions -de mida lleugerament més petita que el natural- de personatges reals o imaginaris, polítics, artistes, toreros, déus de l'antiguitat, bisbes...

Us enumero alguns exemples de les obres que hi havia al mas del senyor Jordà:

• Sants: Sant Magí, els tres Reis d'Orient, la Mare de Déu de Lourdes.
• Personatges històrics: El General Prim a cavall, Mossèn Cinto Verdaguer donant almoina a un pobre, L'arquebisbe López Peláez, Cristòfol Colom amb uns indis.
• Personatges corrents: un futbolista, una dansarina, un obrer, un miner, una parella de bous amb el llaurador, una sirena estirada al sol sobre una roca i el símbol de la República.
• Personatges teatrals i literaris: en Manelic, Don Quixot.
• Artistes de l'espectacle: Raquel Méller. Flamencs i Manoles.ç
• Polítics: Francesc Macià, Lluís Companys, Alcalà Zamora, Manuel Azaña i el Negus (milicià republicà).
• Animals: Peixos, quadrúpedes, aus, una girafa...

• Altres: Muntanya de Montserrat, una versió lliure de la Torre dels Escipions, gegant, bust femení.
• Plaça de toros amb els toreros Frascuelo, Lagartijo i Mazzantini.
• El pares del senyor Jordà, un monument a ell mateix i una escultura del Josep Llimona.

Cada obra acostumava a tenir un rètol explicatiu per tal que el visitant se'n fes una idea, tot i que força sovint emprava la ironia.

Per incentivar la visita al Museu, Josep Jordà feia arribar fotografies a la premsa de les seves escultures i això ens pot explicar per què el Mas de les Figures esdevingué tan popular entre els tarragonins que hi anaven a passejar i a menjar la mona. Fins i tot atreia visitants forasters -francesos, anglesos, alemanys- tot i que no tothom considerava que el que feia el senyor Jordà tingués cap valor artístic, ja que el Mas de les Figures, patia atacs d'incívics que destruïen les obres a les que en Jordà havia dedicat tant de temps i diners. Hem de pensar que en quatre anys es va gastar més de 10.000 pessetes de l'època. Aquests actes vandàlics van fer que en Jordà posés rètols demanant un respecte per a les seves escultures. Escrits com: "Es prega al visitant que no trenqui res" o la inscripció que posà sota el bust de Companys: "Recomano als meus catalans no rompeu les figures del Museu. 23 juliol 1935."

La destrucció més dolorosa que va patir el "Museu Jordà" va ser al mes de setembre de 1935 quan li van destrossar una colla de figures, entre les quals hi havia les de Manuel Azaña i Lluís Companys. A partir d'aquest moment Josep Jordà va impedir l'accés lliure a la seva finca perquè per a ell les seves figures havien sigut la seva il·lusió i també els seus estalvis. I ens diu Jordà: "Això és treballar pel dimoni, perdre diners i temps per fer una cosa digna per Tarragona, perquè després vinguin uns salvatges i t'ho destrossin".

Perquè Josep Jordà tenia un objectiu: fer un parc públic i donar-lo a la ciutat per a ús de tots els tarragonins. Per això demanà ajut a les autoritats, però sembla ser que aquests se'l van treure de sobre: "Quan era alcalde el senyor Lloret vaig demanar-li que hi posés un guàrdia però va contestar-me [...] entre d'altres coses i fent brometa que estava bé i que escriuria a una companyia de cinema americana perquè vingués a rodar una pel·lícula".

És evident que hi havia defensors i detractors del Mas de les Figures però com molt bé diu Catalònia el 18 de setembre de 1935: "... uns incívics, car no es pot donar un altre denominació als qui sense tenir en compte l'esforç i el sacrifici que ha fet aquest home per a donar a la seva ciutat una cosa més per a visitar els turistes, han destrossat una colla de figures que [...] ens agradi o no, Josep Jordà és a casa seva i pot fer, ben bé, allò que vol"

La riota i respecte eren, doncs, els dos sentiments que despertava l'obra de Josep Jordà, un home que ha estat definit per Blasi com "És aquella mena d'homes que és pecat qui els fa mal". I, malgrat que hi havia gent que hi feia destrosses, també es podien trobar inscripcions que feien els seus admiradors:

"Aquest Museu durarà, i la teva obra, Jordà, què carai! mai no morirà".

Josep Jordà i el seu Museu no van ser indiferents a la gent de l'època, sobretot a la gent tarragonina de qualsevol condició i edat. Fins i tot, un grup de metges i farmacèutics de la ciutat que tenien el costum d'anar d'excursió li van dedicar una placa el dia de la inauguració de l'estàtua d'Escolapi, "el primer metge que inventà la medicina" -llegenda que es podia trobar sota l'escultura.

Aquesta placa que li van regalar els metges, Jordà la va haver de retirar perquè la hi trencaven i avui la podem trobar a l'entrada del que va ser la seva casa al Cós del Bou, número 5.

Malgrat que hi hagué un clam perquè les oficines de turisme de la nostra ciutat protegissin el "Museu Jordà", el vandalisme i la poca voluntat de salvar-lo van fer que anés desapareixent tant físicament com de l'imaginari col·lectiu.

El senyor Josep Jordà va morir a la mateixa casa on va néixer el 3 d'octubre de 1953.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• · Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• https://www.geocaching.com
• https://raco.cat
• Revista Kesse (nº 18. Any 1996)

Fotografies:

• Tarragona Antiga