EL PENAL DEL MIRACLE
Si féssim una enquesta entre la població tarragonina, estic segur que molt poques de les persones enquestades sabrien que a l'interior de l'amfiteatre romà, des de l'any 1858 fins al 1906, hi va haver una presó que s'anomenava "El penal del Miracle".


Abans que existís el
penal, dins de l'amfiteatre tarragoní hi va haver una mica de tot: un convent
(el dels Trinitaris), una esglèsia visigòtica, una de romànica (Santa Maria del
Miracle), etc., edificis de diferents usos dels que anirem parlant en futures pindoletes.
Avui toca parlar del penal del Miracle. Aquest penal va estar en funcionament 48 anys.


Abans de la construcció del Penal del Miracle, la presó que hi havia a Tarragona estava ubicada al Castell del Patriarca, un edifici en forma de castell situat a la cantonada del carrer Merceria amb Pare Iglesias, que els francesos van dinamitar l'any 1813 abans de marxar de Tarragona. Les quadres del castell es van habilitar com a presó i molts dels presidiaris que tancava, van complir la seva condemna construint a base de treballs forçats, el nou port de Tarragona.
Els primers seixanta presidiaris que havien de construir el port a base de pic i pala, van arribar a Tarragona procedents de Cartagena l'any 1792.
La Guerra del Francès ho va canviar tot. Per la força de la guerra es van paralitzar les obres de construcció del port i els presoners que hi treballaven es van destinar a realitzar tasques de construcció de fortificacions a favor de la ciutat, molt vulnerable sense unes bones defenses davant el setge francès. Una altra operació en la qual van intervenir els presidiaris va ser la de les barrinades: picar la pedra per a la col·locació de pólvora i fer-la esclatar en trossos més petits. En aquest moment la presó seguia a les quadres del Castell del Patriarca.


Tan aviat es va poder, les obres del port van continuar amb mà d'obra dels presoners. Ara bé, entre la gent de Tarragona van començar a sorgir les primeres crítiques i queixes pel fet de tenir una presó en un punt neuràlgic de la ciutat, al cor de la Part Alta. A més, la imatge dels presoners sortint del castell al matí, engrillonats, anant en corda cap a les obres del port, i tornant a la presó al capvespre, no eren massa edificant ni agradable. Per això va caldre trobar una solució a aquest "problema". A més a més, i ara des d'un punt de vista més humanitari, les condicions dins el castell eren del tot insalubres.
La solució va venir de mans de l'Ajuntament que va acordar traslladar-los al que aleshores eren els afores de la ciutat, concretament al recinte de l'amfiteatre on, aprofitant la estructura del que havia estat el convent dels Trinitaris, es va construir el penal. Les obres i les despeses de conversió d'un convent a un penal van anar a càrrec de la Junta d'Obres del Port.
Sembla que el Penal del Miracle va arribar a allotjar 350 presos, malgrat que l'edifici tenia una capacitat per a 200 persones. El fet de tenir el penal fora muralla "dignificava" la imatge de la ciutat i els presoners estaven més a prop de les obres i no els calia caminar tant.


Els presidiaris passaven els seus dies treballant a la pedrera, on tallaven la pedra a cop de pic i pala i la transportaven fins al moll per llançar-la al mar. Aquests presoners estaven custodiats per l'exèrcit i la seva manuntenció anava a càrrec de l'administració.


Al 1906, en virtud d'un
Reial Decret es va suprimir el penal de Tarragona i als seus habitants els van
traslladar a Figueres. Han quedat dues mostres del pas dels presidiaris del
Penal del Miracle pel Port: una paret de la pedrera a
l'interior del Palau de Congressos i el dic de llevant del Port.

Revisió i
correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- Els presos i el port de Tarragona
- https://projectetarragona1800.wordpress.com
- https://tarragonadigital.com/tarragona/historia-port-tarragona
- https://www.monestirs.cat/monst/tarra/tr17trin.htmñk
- https://usuaris.tinet.cat/tarraco/zedadc10.html#Cantera
Fotografíes:
- Arxiu Històric Ciutat de Tarragona (AHCT)
- Arxiu Salvador Guinart Díaz