EL SERRALLO
El barri marítim del Serrallo té els seus inicis cap a la meitat del segle xix, que va ser quan es va ampliar el port de Tarragona. En aquells anys s'havia de construir la línea de ferrocarril Tarragona - Reus - Montblanc - Lleida. Per aquest motiu es van haver d'expropiar part dels terrenys del costat del sorral, que era el lloc on els pescadors tenien les seves casetes, amb els seus estris de pescar. Fins i tot hi havia qui s'havia fet alguna caseta per viure-hi.
Degut a aquesta expropiació, alguns pescadors es van veure desplaçats a la Platja de Llatzeret i se'ls va autoritzar a aixecar alguna caseta per viure-hi, sempre i quan aquestes casetes complissin dos requisits essencials: que estiguessin construïdes amb fusta i al damunt de rodes, per tal de facilitar el seu trasllat, en cas que això fes falta. Aquest és l'inici del barri mariner de Tarragona.
És a partir d'aleshores quan es comença a conèixer el barri com "El
Serrallo". El nom prové de la Guerra d'Àfrica (1859-1860). De tota manera, la
ciutat de Tarragona té una llarga tradició d'activitat pesquera. Primer els
ibers i posteriorment els romans, també eren bons pescadors. Tot i que, els
primers documents en els quals s'especifica que existia aquesta activitat, són
del segle XIII. Les botigues de mar, que eren barraques de fusta, estan
documentades des del segle XIV, i estaven escampades per la Platja del Miracle. Anys més tard, es
van traslladar a la zona de l'antiga desembocadura del riu Francolí.
Durant el segle XVIII, la gent que treballava a la mar vivia a l'interior de la ciutat, la seva majoria a la Part Alta. Està documentat que l'any 1736 hi havia sis mariners i vint-i-set pescadors amb casa pròpia. La resta de pescadors i mariners, amb menys recursos, seguien habitant a la platja que hi havia tot just al davant del carrer del Mar.
A inicis del segle XIX, concretament l'any 1803, es crea una junta amb
l'objectiu de planificar el traçat urbanístic i portuari de l'incipient barri.
Anys després, al 1806, es documenta la planificació del barri a càrrec de
l'enginyer Antonio López Sopeña.
López era un militar, tinent general i enginyer director. L'any 1792 el van
destinar a Catalunya i va dirigir diverses obres de fortificació a Tortosa,
Barcelona, Berga i a altres poblacions del país. A Tarragona, va planificar la
platja del Serrallo i el port de la ciutat, per tal d'augmentar la població i
que aquest creixement fos ordenat.
De tota manera, no va ser fins l'any 1868 que es va autoritzar fer les
construccions definitives. Poc a poc es va anar guanyant terreny al mar. Mica
en mica es van construint nous habitatges, i el moll per a les barques de
pesca.
L'arquitectura de les cases és senzilla, i el barri té un aire d'arquitectura marinera que el fa singular, enfront d'altres barris tarragonins. Els carrers són estrets i amb poca ventilació.
L'any 1880 es va construir l'Església
de Sant Pere damunt el Fortí del
Francolí. Un dels principals promotors d'aquesta obra va ser Anicet Espinach, que era financer i
banquer, d'origen barceloní.
Les barques dels pescadors, tot i les millores urbanístiques que es van fer al barri, continuaven avarant-se a la platja que hi havia al final del moll de costa, al costat de l'Església de Sant Pere, i també al dic transversal.
De tant en tant hi havia inundacions que provocaven desgràcies humanes i
destrosses materials. Per tant, es va optar per la construcció d'un moll per a les
barques dels pescadors. El plantejament d'aquesta obra es va fer durant la Segona
República, però per les circumstàncies de la Guerra Civil, no es va poder
començar fins l'any 1942.
Posteriorment, l'any 1946, vindria la construcció de l'edifici de la llotja
i de les primeres escoles. El barri, però, va començar a deshabitar-se entre
els anys 1965 i 1970, quan l'Institut Social de la Marina va construir
habitatges per als pescadors fora del barri, més dignes que els anteriors, fet
que va tenir com a conseqüència que alguns edificis quedessin buits i en pocs
temps es deterioressin.
Més
endavant, cap a mitjans dels anys vuitanta, sorgeix el moviment veïnal, "Salvem el Serrallo", el qual reivindicava
una nova urbanització del barri, i la implicació del Port de
Tarragona i l'Ajuntament. Ben aviat, l'any 1986, va sorgir un conjunt de
mesures amb l'objectiu d'aturar la degradació del barri, amb el nucli
unificador de l'Església de Sant Pere. Entre les mesures urbanístiques que es portaren a terme, està la
construcció d'un pont mòbil que uneix els molls de Reus i Lleida per sobre el mar, una nova via que
evita el pas d'un miler de camions diaris pel barri portuari del Serrallo. Aquest
pont té una llargada de 196 metres, 60 dels quals es poden obrir per deixar pas
als vaixells. El pont es va inaugurar el 29 de novembre de l'any 1999.
També són anys en què hi ha una revifalla cultural, especialment des de la parròquia, i amb el protagonisme inequívoc de Mossèn Xavier Fort (Els Pastorets, La Passió del Serrallo) i des de l'impuls a les festes tradicionals, com les festes de Sant Pere o del Carme.
Així, avui dia el Serrallo és un dels barris amb més vida cultural i més
emblemàtic de la ciutat de Tarragona. Des de fa anys, l'ajuntament de la ciutat
el proposa com a valor turístic indiscutible.
El barri mariner té tot un seguit d'associacions, moltes de les quals
participen activament en actes de caràcter festiu, cultural i religiós a la
ciutat de Tarragona i altres indrets. Aquestes entitats són:
- Gremi de Marejants (1713).
- La Presa de Jesús (1955).
- Agrupació Coral del Serrallo (1970).
- Xiquets del Serrallo (1988).
- Gegants del Serrallo (colla gegantera i grallera, 1990).
- Diables Voramar (1990) i Víbria de Tarragona (1993).
Pel que fa a les festes pròpies del barri, cal dir que en tenen dues: el 29 de juny, Sant Pere, patró del barri mariner, i el 16 de juliol, la Mare de Déu del Carme, patrona del Serrallo.
Pel que fa al teixit comercial, és la zona on podem trobar més establiments de restauració relacionats amb el món de la mar. La resta són petits comerços de barri que es veuen beneficiats per la mateixa vida que s'hi desenvolupa, el que fa que no sigui un simple barri residencial, tot i l'allunyament del centre.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- EL SERRALLO, AHIR I AVUI Autor: CEMAPT - APT. Any: 2012
- Viquipèdia
- https://dbe.rah.es/ (Real Academia de la Historia)
- Enciclopèdia.Cat
Fotografies:
- Arxiu Salvador Guinart Díaz
- Tarragona Antiga
- EL SERRALLO, AHIR I AVUI Autor: CEMAPT - APT. Any: 2012