EL TEATRE DEL PATRONAT OBRER (TEATRE METROPOL)
Al llarg de tota una sèrie de pindoletes anteriors, hem conegut els teatres i cinemes que hi havia a Tarragona, el tipus de locals que eren, els espectacles que s'hi oferien i finalment, com van acabar la seva vida, la majoria de les vegades, dins les flames d'un incendi. Gosaria dir que de tots els tipus de negocis que hi ha hagut a Tarragona, els cinemes són els que han tingut una vida més complicada, per acabar desapareixent. En una ciutat com la nostra, en la que hi havia una oferta de sales molt important, amb el pas dels anys i fins ara, només han quedat les multisales de les Gavarres i les del Parc Central. Un destí trist per alguns cinemes que estaven ubicats, a més, en edificis que tenien una certa importància arquitectònica.
Avui però, el protagonista de la pindoleta és un teatre que amb penes i treballs, sobreviu i que està considerat una joia del modernisme tarragoní i català: el Teatre Metropol.
Una mica d'història
Abans de començar a tractar la història del teatre en sí, val la pena aclarir que aquest no és un teatre que nasqués amb finalitats empresarials ni de negoci, sinó que anava lligat a una entitat important: el Patronat Obrer de Tarragona.
Al mes d'octubre de l'any 1888 es va crear el Patronat Obrer de Tarragona. Era una associació confessional catòlica d'ajuda als treballadors, fundada a Barcelona l'any 1879 amb l'objectiu d'evitar la descristianització de la massa obrera. Els seus fundadors van ser l'empresari de la industria del vi,el Sr. August de Muller i el consiliari de la catedral de Tarragona, el Sr. Jaume Dachs. El diari local "La Cruz" va publicar el propòsit de l'entitat: "proteger moral y materialmente á los honrados trabajadores que se proponen acomodar su tenor de vida á los preceptos de nuestra santa religión, restableciendo así en lo posible, entre los distintos elementos sociales, la armonía y cristiana fraternidad que impías é insensatas doctrinas han logrado casi exterminar".
Aquell mateix any, el 1888, el Patronat Obrer va obrir
la seva seu a la casa de la senyora Mercè
Mirall de Villaronga. La senyora Mirall era la vídua de l'alcalde Simó Lloberas Venas i aquest, a la
vegada, era fill de la Rosa Venas
l'heroïna del setge de Tarragona de l'any 1811. La casa Mercè Mirall era un
habitatge bastit per Josep Font l'any 1863, i tenia la seva entrada pel carrer
Armanyà número 11.
L'any 1906 la societat va adquirir la casa que hi havia a l'altre costat del pati, situada entre els locals del Patronat al carrer Armanyà i el nou solar adquirit a la Rambla Nova número 46. D'aquesta manera es tenia accés al carrer principal de la ciutat, tot i que en aquell moment, la Rambla Nova era un eix encara per urbanitzar en el qual s'anirien instal·lant molts dels cinemes, teatres i cafès de la ciutat.
La construcció
El 1908 l'entitat va decidir construir un teatre al jardí de la casa, que estava situat a l'interior de l'illa. Van encarregar la construcció del teatre a l'arquitecte Josep Maria Jujol, que en aquells anys començava la seva carrera com arquitecte independent. Es tracta d'una obra de joventut amb clares influències del genial arquitecte Antoni Gaudí, del qual Josep M. Jujol era deixeble i col·laborador.
Com era habitual en els seus encàrrecs, es tractava d'una reforma. Consistia en un petit equipament que havia de donar suport a representacions, celebracions o actes d'institucions locals, vinculats a l'església.
Jujol havia de salvar el desnivell del nou accés per la Rambla, que es trobava a 2,50 metres per sobre del jardí, i havia d'inserir-hi un espai especialment petit, el nou teatre, de 17 x 20 metres. Per resoldre el primer problema va decidir situar l'entrada al teatre al primer pis. I per resoldre el segon, van optar per utilitzar com a escenari l'edifici construït per Salas al carrer d'Armanyà.
Jujol no es va proposar construir un teatre a la italiana, sinó que el
teatre Metropol es va concebre com un espai obert, capaç d'acollir les diverses
activitats d'un ateneu. Va optar per emprar el ferro per aconseguir, de forma
molt singular, una sensació de lleugeresa. La sala està coberta amb tres
jàsseres de 13 metres de llum, separades 4 metres entre elles, sostingudes sobre
tres esvelts pilars de 8 metres d'alçària i 26 centímetres de secció. Això
afavoreix la continuïtat espacial des de l'entrada fins al jardí posterior.
També el passadís adossat a la mitgera està construït amb una fina estructura
metàl·lica que suporta set petites voltes ogivals.
Jujol va fer un projecte imaginatiu i ple de
dinamisme. Va unir la sala i els baixos de l'edifici de la Rambla Nova amb una
galeria corbada i vidrada. El teatre i la seva creativa decoració tenen un
caràcter al·legòric perquè la sala i l'escenari simbolitzen el vaixell de
l'església en el que els espectadors
s'embarquen i se salven de les onades tempestuoses de la vida.
El sostre s'arremolina en algunes parts amb les bigues
en ventall, els tirants metàl·lics i les feixes entrellaçades, i arreu hi ha formes
de bucs, quilles i proes. Aquesta
voluntat s'evidencia, per exemple, en el tractament ondulant de falsos sostres,
baranes, arestes o en els gravats executats directament sobre el formigó amb
motius marins.
Finalment, el teatre del Patronat Obrer es va inaugurar el mes de gener de l'any 1910. A causa de desavinences amb la propietat, Jujol no va acabar les obres sinó que ho va fer l'arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà, que va afegir un forjat acabat per Josep Porqueras a la part exterior del teatre, i l'escenógraf i decorador Salvador Alarma va rematar l'interior.
Activitat
La societat del Patronat Obrer, de caràcter religiós i benèfic, oferia alfabetització, formació i suport a infants, obrers i gent sense recursos, i ja des de finals del segle XIX tenia una Secció Dramàtica.
Des del 1919 el teatre va passar a denominar-se Teatre d'Acció Popular Catòlica. A partir de 1929 ja es va anomenar Teatre Metropol i en algunes etapes, com durant la República i la Guerra Civil, va rebre el nom de Teatre del Centre Federal, Teatro Metrópoli, i també Cinema Metropol a la postguerra.
Des de 1935 la sala de teatre va tenir un ús de cinema
(religiós primer i arrendat a empreses de cinema comercial després, fins al
1987). El cinema es va combinar amb tot tipus d'actes. L'activitat teatral va
funcionar segons la programació de l'Associació d'Antics Alumnes de La Salle
(del 1952 al 1962) i posteriorment, amb cicles i programes diversos, alguns de
teatre experimental. Del 1981 al 1987, l'Ajuntament va encabir la programació
municipal d'espectacles al Metropol.
Durant la Guerra Civil, dues bombes van caure sobre l'edifici i el van deixar molt malmès. Una d'aquestes bombes va explotar sobre la galeria vidrada que dona al pati interior i per tant, una gran part d'aquesta galeria, es va haver de reconstruir i és diferent de com era l'original.
Les transformacions
Al llarg de la història, l'arquitectura del teatre Metropol va passar per diverses vicissituds que van anar devaluant i ocultant l'obra jujoliana. Una de les modificacions més maldestres va ser quan se li va donar l'ús de sala de cinema. Això va suposar obrir una entrada per la Rambla Nova, es van tancar portes i finestres, perdent així tota la seva essència de joia modernista.
Durant els anys 80, el Metropol també s'utilitzava per acollir espectacles i representacions teatrals. Al final de la mateixa dècada es va optar per clausurar-lo, a causa de les deficients condicions de seguretat que tenia.
L'any 1991 l'Ajuntament de Tarragona va acordar la seva adquisició. Calia fer una intervenció molt acurada i urgent. La feina de restauració i reforma se li va encarregar a l'arquitecte Josep Llinàs i al seu equip.
Durant quatre anys (del 1991 al 1995), el senyor
Llinàs es va enfrontar a un edifici en estat semiruïnós. Es van desfer alguns
dels afegits i dels canvis que al llarg dels anys havien ocultat o eliminat
obertures, paraments, pilars i baranes originals. S'introduïren millores
estructurals i es donà pendent a la platea.
A part del nou fossat, la caixa escènica es va ampliar considerablement i es va modernitzar la maquinària. El cos de serveis, camerinos i oficines es van ubicar en un nou edifici amb façana cap al pati i està compost per una galeria de fusteries blanques que harmonitza amb la galeria original.
En paraules del mateix Llinàs: "S'ha construït un nou teatre respectant la màgia original que Jujol va
saber imprimir a l'estructura, però adaptant-la als temps actuals, en què la
gent demana comoditats". L'excel·lent treball de restauració i
reforma, que va recuperar tots els elements modernistes, fou guardonat amb el
premi FAD d'arquitectura 1996, guardó al que també aspirava el Museu d'Art
Contemporani de Barcelona.
El teatre, amb capacitat per a 525 espectadors, ocupa
una superfície de 3.000 metres quadrats. La caixa escènica, millorada i
ampliada, té una boca de 7,80m, una altura de 6m i un fons que arriba als
8,95m. La reinauguració va ser el 10 de març de l'any 1995.
El teatre Metropol, és un dels tres teatres municipals
de la ciutat, juntament amb el Teatre Tarragona, inaugurat el 2012 i situat
també a la Rambla Nova, i el Teatre Auditori del Camp de Mart.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- Quaderns de l'Arxiu (5) "Teatre Metropol 100 anys" (1910-2010)
- Història del cinema a Tarragona (Bernabé Bernabé - Joan Manel Mallol)
Webgrafia:
- www.vikipèdia
- www.tarragona.cat
- www.jujol.org
- www.raco.cat
- https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com
- www.institutdelteatre.cat
- www.arquitecturacatalana.cat
Fotografies:
- www.raco.cat
- https://www.fundaciotrencadis.com
- www.tarragona.cat
- www.aia.cat
- https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com
- Història del cinema a Tarragona (Bernabé Bernabé - Joan Manel Mallol)