EL TROFEU ARMANGUÉ
INTRODUCCIÓ
Els lectors de la pindoleta setmanal de "La Tarragona d'Antes" que siguin aficionats a les curses de cotxes, segur que coneixen el nom de Josep M. Armangué i Feliu. Per aquells lectors i lectores que no tinguin aquesta flaca, la pindoleta d'avui i el seu protagonista els hi vindrà de nou i penso que potser hi trobaran alguna cosa interessant i desconeguda, uns episodis que formen part de la historia de Tarragona que han quedat sepultats a la memòria de molta gent i que avui desempolseguem.
La d'avui és la
història d'una persona vinculada a Barcelona, la seva ciutat nadiua, però que
també va tenir una relació estreta amb Tarragona. De fet, encara la té.
Avui el protagonista de la pindoleta és Josep M. Armangué i Feliu, l'automobilista intrèpid i entusiasta al qual es va dedicar la cursa que va acollir la ciutat de Tarragona en diverses edicions.
Arranquem motors i som-hi.
QUI ERA ARMANGUÉ?
Josep Maria Armangué i Feliu va néixer a Barcelona el 25 d'agost de 1890. Era fill del doctor Josep Armangué i Tuset i de la senyora Antònia Feliu i Soley. Per seguir la tradició familiar es va doctorar en medicina. Va ser un personatge polifacètic: empresari, dissenyador, redactor d'esports al magazine "Stadium", esportista destacat en el món de l'automobilisme i del motociclisme. Fou soci fundador del Reial Moto Club de Catalunya i del Real Aero-Club Catalunya. Creador de l'autocicle de fabricació catalana conegut com el David i fundador de l'empresa Fábrica Nacional de Cyclecars David, activa fins a finals dels anys 50 del segle passat.
Des de ben jovenet es
va aficionar a la competició i als esports de motor. L'any 1907, quan tenia 17
anys, el Centre Excursionista de Catalunya, el va seleccionar per a participar
en la Copa del President de la República Francesa en la categoria de bobsleighs, que és com una mena de
trineu que llisca a gran velocitat per un circuit de gel. Com que aquell any no
hi havia prou neu, la competició es va haver de suspendre.
Va ser llavors quan es va encendre la llumeta al cap d'Armangué i va instal·lar al seu artefacte les rodes d'una bicicleta. Amb aquesta ràpida andròmina, practicava tot baixant per la carretera de la Rabassada i la de Vallvidrera amb els seus germans fins que, cansat d'arrossegar el vehicle muntanya amunt, se li acudí la idea de fabricar un motor de quatre i instal·lar-lo al vehicle. Aquesta va ser la base del primer prototipus d'autocicle David.
Uns anys més tard, amb el prototipus ja plenament evolucionat i competitiu, va fundar l'empresa "Fàbrica Nacional de autociclos David" juntament amb el seu germà Frederic Armangué i altres aficionats com Ferran Comas, els germans Ramon i Josep Maria Moré i els germans Puig. L'empresa, que inicialment tenia la fàbrica als "Tallers Juanico" de l'Avinguda del Tibidabo, la van fundar el 14 de juliol de 1914. En pocs mesos la fàbrica va quedar petita i les instal·lacions es van haver de traslladar al carrer Pallars, al Poblenou. L'any 1915 ja es van produir 100 unitats de vehicles. Durant anys, els autocicles David van dominar en les competicions d'aquesta mena de petits automòbils arreu de la península Ibèrica.
Amb els anys, l'empresa va anant creixent i, després de la mort d'Armangué, es va especialitzar en el negoci del taxi. Una branca de la família va seguir vinculada a l'automobilisme amb la Casa Armangué - ubicada a la Rambla de Catalunya i activa fins al 2010 com a taller de reparacions i recanvis-, mentre que el gruix principal del negoci es va traslladar l'any 1931 al carrer d'Aribau.
Va ser en aquest carrer on l'arquitecte Ignasi Mas va construir un gran edifici que va acollir el taller i el garatge dels taxis, que van arribar fins a les 1000 unitats. Durant la dècada dels anys cinquanta, la fàbrica va crear el microcotxe de tres rodes conegut popularment com "El David". El negoci va estar en funcionament fins a l'any 1958. Avui dia, encara es coneix l'edifici com "Edifici David".
ELS AUTOCICLES DAVID I LES CURSES
El 4 de juny de 1916, un dels seus autocicles David, va guanyar la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, que organitzava el Reial Moto Club de Catalunya, amb un temps total de 28 hores, 28 minuts i 24 segons. Els pilots del vehicle eren el seu cosí Lluís i el seu germà Frederic.
Armangué va aconseguir diversos guardons esportius, entre els que destaquen la medalla d'argent en la "2ª Prova de Regularitat i Turisme", on va debutar el seu invent "David"; la victòria l'any 1916 en la categoria d'autocicles de la "I Volta a Catalunya Motociclista" i la victòria en la categoria Turisme el 1917 a la "V Pujada als Brucs".
Josep Maria Armangué va morir en un accident d'aviació, durant un arriscat vol d'acrobàcia, al Prat de Llobregat el 30 d'octubre de 1917, a l'edat de 27 anys. En el fatal accident també va morir el pilot Salvador Hedilla, director de l'Escola Catalana d'Aviació. El Reial Moto Club de Catalunya va organitzar el "I Trofeu Armangué" d'autocicles en memòria seva.
ORIGEN DEL TROFEU ARMANGUÉ
Fa cent anys a Tarragona va tenir lloc un esdeveniment esportiu sense precedents a Catalunya. Entre els anys 1921 i 1923 la ciutat va acollir i organitzar el Trofeu Armangué que era una cursa automobilística internacional nascuda de la ma del Reial Moto Club de Catalunya. El Trofeu volia retre homenatge pòstum a Josep Maria Armangué Feliu, membre actiu del RMCC i promotor dels esports de motor a Catalunya.
Fotografia del Trofeu Armangué (1921)
Va ser gràcies a les gestions del senyor Lluís Bonet i Amigó (Tarragona 1881 - Barcelona 1965), que es va escollir la ciutat de Tarragona com a seu del campionat. El senyor Bonet va ser un esportista, dirigent esportiu i membre destacat de la societat tarragonina del moment. El 29 d'octubre de 1922 el Diari de Tarragona publicava: «En Tarragona salió un hombre joven, de voluntad férrea, trabajador incansable, entusiasta ferviente de toda manifestación deportista, de extremado amor a su ciudad natal, y previendo los enormes beneficios que a la capital podrían producir estos actos de resonancia deportiva, ofreció cuanto se le exigía con tal de que la invicta ciudad romana de sus amores fuese teatro de una fiesta cuyo renombre tenía que traspasar las fronteras.»
La cursa tenia el
suport de la Penya Rhin. El Gran Premi de la Penya Rhin va ser un
carrera d'automòbils internacional que es va disputar, de manera interrompuda,
des dels anys 20 fins als anys 50 del segle passat. Va tenir onze edicions. Les
primeres edicions, del 1921 al 1923, es van disputar al circuit de Vilafranca
del Penedès. Després, les quatre edicions següents es van disputar a Montjuïc
(1933-1936) i les quatre darreres a Pedralbes (1946, 1948, 1951 i 1954).
PRIMERA EDICIÓ. ANY 1921
Un cop constituït el Comitè Organitzador de l'esdeveniment, amb Lluís Bonet al capdavant, i l'aprovació del reglament que hauria de regular la cursa, es va decidir, tal i com diu l'article 11 del reglament: "Para este primer año de 1921, se fija la distancia a recorrer en 302 kms. 840 metros, o sea díez vueltas al circuíto integrado por las carreteras que enlazan las poblaciones de Tarragona, La Secuita, Vallmoll, Tarragona. La vuelta completa al círcuíto comprende 30 kms 284 metros".
La sortida i l'arribada
estaven situades al Camp de Mart, on es van col·locar dues enormes tribunes per
al públic. L'entrada per a l'esdeveniment costava 3 pessetes. La primera
edició es va celebrar el 29 de juny de 1921.
El reglament també contemplava els premis que havien de rebre els guanyadors de la cursa: "Artículo 15.- Los premios a conceder en esta carrera, aparte de la adjudicación definitiva del Trofeo, que se concederá de acuerdo con las condiciones estipuladas en los artículos 5 al 10 son las síguientes para este año:
Primero: Reproducción del Trofeo y 5.000 ptas.
Segundo: Copa de plata y 2.000 ptas.
Tercero: Copa de plata y 1.000 Ptas.
Cuarto: Copa de plata y 500 Ptas.
Quínto: Copa de plata.
Serto: Medalla de oro.
Séptimo: Medalla de oro.
PREMIOS ESPECIALES:
Premio a la regularidad.
Premio a la vuelta más rápida.
- 1.000 pesetas al primer coche clasificado con motor normal de serie.
- 500 pesetas al segundo clasificado con motor normal de serie.
La primera edició
del Trofeu Armangué va ser tot un èxit. El 30 de juny de 1921 el setmanari de
tirada nacional El Mundo Deportivo publicava:
«La jornada ha sido brillante, completa,
llena de luz, de gratísimas emociones, gracias a los desvelos del Real Moto
Club de Catalunya, de los deportistas tarraconenses, de los Ingenieros de Obras
Públicas (...), en fin a los propios concursantes que teniendo presente el nombre
de la entidad que ponía en liza el Campeonato la memoria del llorado Armangué,
hicieron un verdadero "tour de force."» El mateix rotatiu també deia: «Se ha honrado la memoria de un hombre grande
en plena campiña de la vieja Tarraco, precisamente con la obra de su ingenio
con el autociclo. Es la justicia que tarde o temprano premia a los Hombres
Buenos como Bueno era José María Armangué.»
SEGONA EDICIÓ. ANY 1922. ANY FATÍDIC
L'èxit de l'edició anterior va provocar una expectació extraordinària, quan es va celebrar la segona. Es calcula que van acudir-hi 10.000 persones, provinents moltes d'elles de Barcelona i de localitats properes.
El diumenge 21 de maig de 1922, a les 11 del matí, es va donar la sortida al Camp de Mart. És ben cert que la prova no es disputava en un circuit tancat i que no comptava amb les mesures de seguretat pertinents tal com les concebem avui en dia. Per aquest motiu, assistir com a espectador o ser pilot d'un dels bòlits participants no estava pas exempt de perills. De fet, en la segona edició, el 21 de maig de 1922, un dels pilots, Andrés Lombart, va patir un greu accident durant un avançament que va acabar en un tràgic desenllaç. En l'accident hi van morir el copilot i mecànic Paul Homel i dos espectadors, Maria Coll Serrahima, de 6 anys, i Amadeu Grau Folch, de 12.
El setmanari La Veu de Tarragona del 27 de maig
de 1922, ho explicava així: «(...) Lombard
intentà passar a un tercer que li cedeix el pas molt difícilment i just. Un
grup de gent que hi havia aprop, vora la carretera, avençà el cos de la cuneta
per veure el sensacional moment de passar i a l'arribar aquest, els cotxes
passen tocant-se, en Lombard, (a 130km per hora) veu inevitable una caiguda a
la cuneta (...) frena ràpid, li salta una roda i topa el cotxe en una pedra; el
mecànic és llençat en l'aire, la roda solta ha fet uns quants ferits i el cotxe
altres pitjors desgràcies.»
Aquest tràgic accident va acabar marcant el destí de la cursa. A posteriori, a l'octubre de 1922, es va realitzar una nova edició de la carrera amb unes fortes mesures de seguretat adoptades amb l'objectiu d'evitar qualsevol possible accident. La premsa se'n va fer ressò i el diari Tarragona del 29 d'octubre deia: «Se ha procurado prever todas las contingencias (...). Los sitios inmediatos a la Ciudad, que deben seguir los autociclos corredores, han sido separados del público por medio de vallas, y para el paso de los viandantes se han colocado puentes. La Guardia Civil cuidará de la conservación del orden (...).»
Va guanyar la cursa el francès Robert Benoist amb una mitjana de 84,555 km/h. i velocitat punta de gairebé 150 km/h.
TERCERA I DARRERA EDICIÓ. ANY 1923
La tercera i última edició va ser la millor. Destaca la gran participació de pilots i marques franceses. S'havia millorat la seguretat del circuit i les prestacions dels bòlids eren superiors a les de les altres dues edicions. Robert Benoist es va adjudicar en propietat el Trofeu Armangué, un dels primers del seu impressionant palmarès com a pilot professional. Benoist va ser un membre molt destacat de la resistència francesa durant la II Guerra Mundial. Va ser detingut i enviat al camp de concentració de Buchenwald, on va ser executat el setembre de 1944.
Tot i l'èxit de
l'edició extraordinària i el gran ressò i impecable execució de la cursa de
l'any 1923, considerada per a molts com la millor dels tres anys, aquella fou
l'última edició del Trofeu Armangué a Tarragona. El ressò negatiu del tràgic
accident de 1922 en molts mitjans de comunicació de l'època, sumat a la manca,
tant de relleu de la figura de Lluís Bonet i Amigó com de compromís per part
del Reial Moto Club de Catalunya, van acabar allunyant l'esdeveniment de la
ciutat i diluint-lo de la memòria dels tarragonins i tarragonines.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Webgrafia:
- Viquipèdia: https://bit.ly/3J69Ds5
- Biblioteca i Ciutat: https://bit.ly/3zyrm8C
- TGN Blog. Montse Sans: https://bit.ly/3or1uVR
Bibliografia
- "Trofeu Armangué" Tarragona 1921 - 1923 (Ramon Giner i Filella). Col·lecció Pau de les Postals 1992. (Indústries Gràfiques Gabriel Gibert).
Fotografies:
- Tarragona Antiga
- Viquipèdia
- TGN Blog