ELS BANYS DEL MIRACLE

Bon dia!!. De nou diumenge i de nou la pindoleta d'història local. La setmana passada vèiem els canvis en la indumentària de les tarragonines i els tarragonins del segle passat a l'hora d'anar a la platja. En aquest cas concret, a la platja del Miracle. Doncs bé, seguim a la mateixa platja per presentar-vos el que es coneixia popularment com "l'avió", o sigui, els banys del Miracle.

Els banys del Miracle es van inaugurar l'any 1881. Tot i que posteriorment es construirien altres banys (més modestos en mida i serveis), els del Miracle van ser dels primers a instal•lar-se. L'edifici era de fusta i tenia un cos central i dues "ales" a banda i banda (d'uns 30 metres aproximadament), on hi havia els vestidors.

Una ala per cada sexe: la dreta per a les dones (on hi havia unes estores al terra per evitar la vista dels homes "curiosos"), i l'ala esquerra per als homes. Això de posar a les dones a una banda i els homes a una altra sembla un fet ben normal i poc controvertit que encara avui dia es manté en diferents serveis públics i privats a bars, restaurants, locals i dependències públiques. Ara bé, el que sí resulta ser controvertit i inexplicable avui dia és que aquesta diferenciació entre homes i dones també passava a la platja! Sí, sí, a la platja!! I no és que hi hagués un sector de la platja destinat al gaudi i esbarjo dels senyors i un altre sector per a activitats homòlogues per a les senyores, no, és que hi havia platges només per a homes i platges només per a dones.

Us ho explico: fins ben entrat el segle XX, no estava permès que homes i dones es banyessin alhora a les platges de Tarragona. Una acta municipal d'aquells anys diu: "Se observa con horror que los hombres mezclados con las mujeres se bañen en el mismo recinto, ofendiendo con dicho intolerable abuso, la pública honestidad y acarreándose un espectaculo que no sufría la más desenfrenada República". (No acabo d'entendre aquesta animadversió cap a la República... però vaja, això són figues d'un altre paner).

De manera que es va ordenar que els homes es banyessin a la platja Rabassada i a la del Miracle i les dones a la platja dels Capellans o dels Cossis. Si això no es complia, la Comissió Militar de Policia podia clavar una multa als infractors o infractores.

Però tornem a l'"avió", els banys del Miracle dels que parlàvem.

El cos central disposava de 20 compartiments on es podia prendre banys en privat i a més, disposaven d'aigua calenta. Tota una innovació per l'època!!. Els serveis de bany que s'hi oferien eren aigua calenta en piles de marbre a 1.50 pessetes; banys sulfurosos a 2.25 pessetes i es podien contractar habitacions i dutxes d'aigua dolça. També existia la possibilitat de llogar la roba necessària pel bany: vestit de bany tant per home com per dona, bates i sabatilles. Per a les persones més "sofisticades" també hi havia servei de perruqueria per, després del bany, poder sortir de la platja "tocats i posats". També tenia cafeteria, restaurant, serveis mèdics i fins i tot caixa forta.

Recollint informació sobre els banys del Miracle, hi ha un anunci que data de l'any 1919 on hi diu: "AVISO -Al baño en automóvil. La empresa de los baños del Milagro, a fin de facilitar esta comodidad a los señores bañistas, después de no pocos sacrificios ha logrado establecer un servicio de carruajes que saldrán diariamente del Taller del Sr. Juanós, Rambla de Castelar 30 (avui Rambla Nova) y de la playa a las siguientes horas. De bajada y por la mañana a las 10, 11, 12, por la tarde a las 5, 6, 7. De subida por la mañana a las 11.15-12.15-13.15, por la tarde a las 18.30-19.30-20.30. Precio de los viajes: bajada 0,30, subida 0,50, bajada y subida 0,75 pesetas».

I ja per acabar, dir-vos que l'avió va ser víctima de les bombes de la guerra civil de l'any 1937 i finalment l'ajuntament va decidir retirar-lo l'any 1941 pel seu estat ruïnós. Fins la setmana vinent!!.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Fotografies: L. Roisin (Barcelona) Arxiu Salvador Guinart Díaz/Hauser y Menet (Madrid) Arxiu Rafael Vidal.

Bibliografia: Tarragona, segle XX a través de les postals. (Jaume Benages - Rafael Calle)