ELS MERCATS HISTÒRICS DE LA TARRAGONA MEDIEVAL (2). ELS CARRERS PARLEN
INTRODUCCIÓ
A mesura que va passant el temps, l'estructura de pobles i ciutats va canviant d'acord amb la seva conveniència. Allà on a l'època romana hi havia un temple dedicat al panteó de culte pagà, ara s'aixeca una catedral cristiana, i on hi havia una plaça dedicada a caminar i prendre decisions, posteriorment s'hi va ubicar un mercat. O diversos, perquè Tarragona no va tenir un edifici definit, dedicat a fer de mercat fins al segle XIX. Què hi havia abans? Doncs una Part Alta molt activa en activitat manufacturera, artesana i comercial, perquè en el tortuós traçat dels seus carrers, hi havia una representació de pràcticament tots els oficis gràcies als quals, la ciutat i la seva gent, podien anar fent la seva videta de cada dia.

Activitats com la dels corders, dels boters, dels
pescadors, dels carnissers, els esparters, tenien la seva representació gremial
i acostumaven a ubicar-se tots a la mateixa zona, per això avui dia, podem
parlar de la Plaça de les Pescateries Velles, de la Plaça dels Cabrits o del
Carrer Merceria, només per posar uns pocs exemples.
La representació gremial era importantíssima a l'època medieval, perquè significava que els productes que els agremiats elaboraven, gaudien d'una certa garantia de seguretat i protecció, perquè els gremis tenien el reconeixement de l'autoritat i una part del seu respecte, amb la seva devoció i els petits tallers oberts a peu de carrer on comerciaven amb els productes que elaboraven a mà, de forma artesanal, d'un en un, en un temps en el que el temps no tenia valor.
Avui us convido a fer un petit recorregut per alguns carrers de la Part Alta de Tarragona en els que segles enrere, es desenvolupava una part importantíssima de la vida comercial de la ciutat i on es desenvolupaven alguns dels mercats (mercadets i mercadejos, més aviat), que van acabar de definir els carrers i donar-els-hi nom. No serà la última, perquè sobre aquest tema hi ha molt per aprendre.
Som-hi!
Carrer de les Moles
Seguim amb el recorregut que vam iniciar en una pindoleta passada (i que podeu llegir clicant aquí) que vam dedicar als mercats de la Tarragona medieval que es celebravena la Part Alta de la ciutat de Tarragona, entre el carrer Civaderia i el carrer de Misser Sitges. En perpendicular a aquests carrers, travessa l'estret carrer de les Moles. Les moles fa referència a les moles del molí de moldre gra: blat, civada, etc. Per tant, és bastant probable, per no dir segur, que en aquest carrer hi hagués molins on es molien cereals per, posteriorment, vendre'ls als forns de pa que hi havia per la zona.
A l'edat mitjana tarragonina, de forns de pa n'hi van haver diversos: el forn del Corral (actualment la Plaça de la Font), el forn dels Jueus (actualment en el que queda del Call Jueu), i el forn dels Canonges (a l'actual carrer Nostra Senyora del Claustre) on hi havia un forn d'ús exclusiu per als canonges. També en aquest carrer, anys més tard, hi va haver una carnisseria per a l'abastiment del clergat i de les cases religioses.

Les Voltes del Carrer
Merceria
Al llarg de la història ha tingut dos noms:
- De temps immemorial: Carrer de la Merceria.
- Al segle XIX Carrer de les Corts.
El carrer pren el nom de Merceria pels passamaners que hi tenien el taller, amb una indústria molt localitzada en aquest carrer principal de la Part Alta. També hi havia passamaners al carrer Civaderia. El passamaner era la persona que fabricava i venia objectes de seda d'un cert luxe, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc. També se'ls anomenava cordoners. A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla, desenvolupant el seu ofici de la forma més artesanal possible.
Al Carrer Merceria també es reunia l'activitat mercantil quotidiana. Les Voltes que avui dia tant ens agraden i que fan tan particular aquest carrer, ja existien a l'edat mitjana, i probablement servien per aixoplugar els punts de venda durant els dies de pluja.
Al final del Carrer Merceria amb la Plaça del Fòrum s'aixecava el Castell del Patriarca. Tal i com vam explicar a la pindoleta que li vam dedicar (i que podeu llegir clicant aquí)

Anys enrere el Carrer Merceria comprenia tot el carrer
fins al carrer de Santa Ana. Actualment
va des del Carrer Major fins a la Plaça del Fòrum, tombant cap a la Plaça de la
Pescateria Vella i el Carrer de Sant Llorenç.
El nomenclàtor de 1843 li assenyala amb el nom commemoratiu de Carrer de les Corts dedicat a les Corts espanyoles, però aquest nom no va arrelar ni es va popularitzar per part de la gent, perquè el nom de Merceria estava més que consolidat.
La Draperia
Al segle XIII, l'antic Carrer de la Draperia de Tarragona estava localitzat entre l'actual Plaça de la Pescateria Vella i el Carrer de Sant Llorenç. Anys més tard també es va dir Carrer de la Draperia Vella. Els drapers eren els artesans que es dedicaven a fabricar draps i robes d'una peça. Ara bé, cap a la segona meitat del segle XIII, els drapers ja no vivien en aquest indret. De mica en mica, al seu lloc hi van anar apareixent carnisseries i amb el temps, cap a finals del segle XIV, es va canviar el nom de Draperia Vella per convertir-se en la Plaça dels Talls, per acabar anys després, amb el nom definitiu del Carrer de les Carnisseries.
Com a curiositat, allí hi va viure un senyor anomenat Joan Ferràndiz. Ferràndiz, era un jueu convers castellà i establert a Tarragona, que es dedicava a vendre espècies, productes de drogueria i ciris, a la botiga que tenia oberta al públic en aquest carrer. L'activitat de Joan Ferràndiz va acabar en tragèdia l'any 1401, quan els productes que tenia emmagatzemats es van cremar, probablement a causa de la pólvora dels coets que es feien servir per les festes o d'altres inflamables. La seva casa i la del seu veí van ser consumides pel foc.

La Carnisseria
La Vella Carnisseria de Tarragona estava entre el Carrer Merceria i la Plaça de la Pescateria. Entrant pel que coneixem actualment com a Carrer Merceria, seguia un carrer amb voltes, conegudes com les Voltes de la Carnisseria, i uns metres més endavant hi havia una placeta petita. Llavors, el Carrer Nou del Patriarca que estava just al costat, no estava urbanitzat. A tocar del Carrer Nou del Patriarca hi havia el Castell del Patriarca (o de l'Arquebisbe). La construcció de la nova Plaça del Fòrum, amb l'enderrocament dels carrers existents a l'entorn de la seva àrea, va fer desaparèixer el carrer, i com a conseqüència de totes aquestes transformacions, la primitiva urbanització de la Carnisseria Vella va quedar desfigurada.
Al Carrer Carnisseries hi havia les taules on es venia a la carn de corder, cabrit, porc, vedella i bou, cosa que explica l'origen de la vella nomenclatura de la Plaça dels Talls. Tall significava, en aquest sentit, taula on es tallava la carn per a vendre-la al públic. Així doncs, cal imaginar aquest mercat com una mena de parades no gaire grans, preparades per vendre la carn al tall, sense cap altra mesura ni condició, que les pròpies taules sobre les que aquest precari mercat, es muntava. La única mesura sanitària que les ordenacions municipals explicitaven era que no s'hi podia tenir animals vius per vendre.
Gairebé tots els carnissers vivien pels carrers d'aquells voltants. A la Tarragona medieval hi havia diversos indrets de la Part Alta en els quals es podia comprar carn: al barri jueu, a l'antiga Bocaria (prop del carrer Cós del Bou), al carrer Major (que data de l'any 1578), i posteriorment a "l'Arcada Nova" al carrer del Claustre, també coneguda com la Carnisseria dels Canonges.
Plaça de les Pescateries Velles
Al llarg de la història, aquesta plaça ha tingut altres noms:
- (S.XV - S.XVIII): Plaça de la Pescateria
- (S.XVIII - S.XX): Plaça de la Pescateria Vella
- (S.XIX): Plaça d'En Vergara
Aquesta plaça està ubicada en un àmbit més ampli que comprèn la Plaça de la Carnisseria i la Plaça de la Pescateria, que juntament amb la plaça de l'Oli, eren el llocs de venda al detall i especialitzats cadascú en els seus productes.


A la Plaça de la Pescateria hi ha una
capelleta votiva dedicada als Sants Pere i Andreu, apòstols i germans, patrons
del gremi/confraria dels pescadors. També en vam parlar en unes pindoletes
passades (i que podeu llegir clicant aquí). Si
ens fixem bé en la foto, sota de la capelleta hi ha dues voltes que
popularment s'anomenaven Lo Porxo o Lo Cubert, i tres contraforts
semblants als de les voltes del carrer Merceria, dins les quals es venia el
peix.

La Plaça de la Pescateria arribava
fins a l'Hort del Castell del Patriarca i aquest, a la vegada, donava a la part
de l'actual carrer de les Coques, ocupant un tros de la Casa dels Concilis.
Els pescadors de Tarragona d'aquells anys acostumaven a viure als carrers propers a la Plaça de la Pescateria. Un acord del Consell Municipal de l'any 1634 va determinar que l'activitat de vendre peix s'havia de traslladar a la Plaça de les Pescateries Velles, a l'actual Plaça del Rei.

Com hem pogut veure, doncs, el pur
centre de la Part Alta de Tarragona estava ben farcit de tallers on els
artesans elaboraven les seves produccions i on els tarragonins del moment
acudien per comprar allò que necessitaven per fer més o menys bé, la videta de
cada dia.
En seguirem parlant en noves i futures pindoletes.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- www.aurigasc.com
- www.enciclopedia.cat
Fotografies:
- Jordi Ferrer (Viquipèdia)
- Salvador Guinart Díaz