ELS NOMS DELS CARRERS DE TARRAGONA (2)
En infinitat d'ocasions la història dels diversos pobles i ciutats està reflectida en els seus carrers. No es tracta només del traçat o dels edificis que s'hi aixequen, sino del mateix nom d'aquests carrers: personatges històrics i altres de locals, oficis, situacions, episodis històrics, tot té un significat que de vegades, acostumats com estem a no preguntar-nos coses importants de la pròpia ciutat, passen totalment desapercebuts.
Molts dels carrers de la Part Alta de Tarragona responen a fets, esdeveniments, costums o vivences que fan referència a l'emplaçament del propi carrer i del que s'hi ha viscut al llarg dels segles. La pindoleta d'avui està dedicada a tres carrers de la Part Alta ben significatius: El Cós del Bou, i els dos trinquets: el Trinquet Nou i el Trinquet Vell.
CARRER DEL CÓS DEL BOU
Al llarg de la història, aquest carrer emblemàtic de la Part Alta ha tingut diversos noms. Des del segle XIII fins al segle XIV es va anomenar "Carrer dels Hostals"; al segle XVI "Carrer que va al Cors dels Bous"; des del segle XVI fins al segle XX "Carrer del Cós del Bou". Hi va haver un periode petit de temps a mitjans del segle XIX, que es va anomenar "carrer de la Infanta".
El
nom de Carrer dels Hostals li van posar perquè durant aquells anys dels segles
XIII i XIV, en aquell carrer hi havia tota una sèrie d'hostals i cases
d'hospedatge. Hi ha un registre notarial del 18 de febrer de 1360 que parla
d'un lloc d'hospitalitat dels hostals (hospitium
situm in vico dels hostals). Igualment, un altre registre de l'any 1375 al
llibre de Censals de l'any 1409, dona alguns registres del Carrer dels Hostals
i fa la referència del Carrer Jussà, «Carrer Jussà dels Hostals», «l'alberch en
lo carrer dels hostals afronta a part detràs ab lo carreró».
Un
protocol del notari Damià Gili del 1552,
registra el carrer que condueix al Cors
dels Bous. És bastant probable que a l'extrem del carrer, tocant al que
avui en dia coneixem com a Baixada Peixateria, hi hagués una plaça de braus
petita on es feien curses de braus populars. L'any 1769 es va celebrar una «becerrada por los oficiales y cadetes de la
tercera división de la Legión primera Hispana, o del tercer batallón de Reales
Guardias españolas de Infantería». És la segona de la que se'n té notícia
escrita al nostre país.
Des
de la primera meitat del segle XVI la nomenclatura d'aquest carrer va quedar
consolidada. El notari Gili, en els seus Protocols de 1557, en revela les
dades: «en un carrer anomenat dels Antics Hostals del Cors del Bou». En el
Nomenclàtor de 1843 apareix la nova denominació provisional del "Carrer de la
Infanta". La infanta en qüestió era Isabel de Borbón, filla de Ferran VII,
declarada major d'edat dia 13 de novembre de 1843, i que després va ser reina
d'Espanya amb el nom d'Isabel II.
També durant un breu periode de temps, el carrer del Cós del Bou es va anomenar Martínez Anido. Va ser durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
I per acabar, quatre cosetes més d'aquest entranyable carrer. Al carrer Cós del Bou hi van nèixer dos músics de fama internacional: el mestre Josep Maria Pla Mateu (al número 9) i el mestre Josep Sentís i Porta (al número 12). Un altre personatge il·lustre que va viure al Carrer Cós del Bou va ser l'historiador i cronista oficial de la ciutat, Joan Salvat i Bové (al número 6). També hi va viure en Salvador Fa i Llimiana (al número 20), que va ser coreògraf, fundador i director de l'Esbart Dansaire de Tarragona. L'ajuntament de Tarragona el va anomenar Fill Predilecte de la ciutat l'any 2005, i el govern de la Generalitat de Catalunya li va otorgar la Creu de Sant Jordi el 2006.
Al final del carrer, tocant a la capçalera del circ
romà, hi ha l'edifici de les antigues peixateries. És una edificació de
l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà. És aquí on hi havia hagut el mercat del
peix, després va ser el parc de bombers i des de la dècada dels anys vuitanta
del segle passat, és el local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
Sant Roc, el patró del barri
Diu la tradició que Sant Roc va preservar a la gent de la pesta. Des de fa 177 anys els veïns i veïnes del barri celebren la festivitat de Sant Roc com a patró del barri. El dia de la festivitat és el 16 d'agost. Tradicionalment, els veïns anaven a buscar aigua beneïda al Pou de Sant Roc a Tamarit de Mar, prop d'Altafulla.
Per les festes de Sant Roc, el barri disposa d'un
Seguici propi: Canó de Sant Roc, Drac de Sant Roc, Drac petit de Sant Roc,
Gegants de Sant Roc (Vells de Tarragona) construïts l'any 1825 i cedits al
barri l'any 1904, Maginet de les Timbales, Negritos i Gegants infantils, Nano
Caleto, Nanos petits. Antigament s'havia interpretat el Ball de Sant Roc i hi
havia un ball de bastons de Sant Roc. Els organitzadors de les festes són
l'Associació Cultural Sant Roc. Els actes més destacats de les festes són:
14 d'agost - Cercavila / Pregó / Revetlla.
15 d'agost - Instal·lació de la capella de Sant Roc al carrer / Col·locació de la bandera principal a un dels veïns del barri / Cercavila de l'aigua de Sant Roc / Castells / Revetlla
16 d'agost - Matinades / Ofici / Festa infantil / Correfoc
El carrer Cós del Bou és paral·lel als carrers Trinquet nou i Trinquet vell.
Abans d'entrar de ple en l'explicació de la història
d'aquests dos carrers i els canvis que han anat tenint al llarg dels anys,
estaria bé aclarir què és un trinquet.
Un trinquet és un espai per jugar-hi a diversos jocs, però sobretot jocs de pilota. Es tracta d'una pista tancada, de forma rectangular i grandària variable d'acord amb l'espai disponible. Ras i curt, podríem assimilar un trinquet a un frontó perquè en el transcurs del joc, la pilota colpeja la paret del davant i els jugadors han de colpejar-la aprofitant el rebot. Tanmateix, en un trinquet es poden jugar diversos jocs diferents, sempre però, relacionats amb la pilota. El carrer del Trinquet Nou, durant uns anys, es va dir també Carrer del Joc de la Pilota. Sapiguem-me més detalls.
CARRER DEL TRINQUET NOU
Des del segle XVII al segle S. XX sempre s'ha anomentat carrer del Trinquet Nou, tret d'uns anys al segle XVII que es va anomenar Carrer de les Carabasses i Carrer del Bordellot (bordell), i uns anys a les acaballes del segle XIX que es va dir Carrer del Joc de la Pilota.
L'historiador Emili Morera, en la seva obra "Tarragona
Antigua y Moderna", explica com al segle XVI, a la plaça de les Coves d'En Carabassa
(o del Cors del Bou) s'establí, allí on és el carrer del Trinquet nou, el joc
de la pilota «en terrenos concedidos a censo enfiteuticario por el Conde de
Palmerola». Aquest és el motiu pel qual després el van anomenar: el «Carrer
del Trinquet Nou» tal com s'ha anat conservant fins avui en dia.
En uns protocols del notari Salvador Palmarol
de l'any 1749, també anomena en un registre que fa al seu despatx: «en lo
carrer dit de les Carabasses o del Bordellot».
Les esmentades nomenclatures s'han d'atribuir forçosament al Carrer del Trinquet Nou, que unia l'antic Cors del Bou i el Paratge del Portalet, agafant del primer (Plaça de les Coves d'En Carabassa) el nom de «Carrer de les Carabasses» i del segon (Carrer del Bordell) el nom del «Carrer del Bordellot».
En un acord del Plenari Municipal del dia 17 de
novembre de l'any 1790 hi ha una nota que diu: «Una casa, patio juego de pelota
sito en dicha ciudad y en las calles nombradas vulgarmente del Bordellot, en
donde dicho juego trahe la puerta y en la que va del Portalet a la calle nueva nombrada
de S. Carlos construida en la Rambla de la misma...»
Al cadastre de l'any 1799 hi trobem un nou registre: el «Carrer del joc de la pilota» i així també està assenyat aquest carrer al Cadastre de 1845 i en el Nomenclàtor dels nous barris de 1843. Aquest lloc es trobava ja urbanitzat al segle XVI a manera de carreró. De fet, aquest carrer es troba en diversos registres, anomenat de la manteixa manera durant una colla d'anys.
Una cita del notari Gili de l'any 1577 diu: «... al sòl de la devallada del corral a mà esquerra del carrer que va al portal del baluart vell...» Al segle XVII, un registre de 1681 confessa una «casa en el carrer del Triquet confrontant amb el carreró que no passa".
CARRER DEL TRINQUET VELL
Aquest carrer al segle XIII s'anomenava La Boqueria; al segle XIV fins al segle XVII Carrer de la Boqueria, tot i que durant uns anys del segle XVI i també del segle XVII es va dir Carrer del Trinquet. I des del segle XVIII fins a l'actualitat s'ha dit Carrer del Trinquet Vell. Hi va haver però uns anys al segle XIX que es va dir Carrer d'Egipte i Carrer dels Gitanos.
Un
registre notarial de l'any 1276 parla de certa casa propera a la Boqueria. Els
Cònsols de la ciutat, el 7 d'agost de 1386, determinaren establir el bordell
de dones públiques en aquest carrer: «aqui hon solia ésser la Boqueria».
Era un solar davant de la Baixada de la Misericordia, no molt lluny del Portal
de Na Olivera o de la Verge Maria.
La Boqueria, però, antigament es trobava localitzada a la part alta prop de la muralla. D'aquí que el Llibre de Censals de l'Arxiu Capitular de l'any 1409, ofereix dos registres prou interessants:
a) «un alberc prop la Bocaria Vella afronta apart detrás ab lo mur»;
b) «un alberch al carrer jussà de la Bocaria».
La Boqueria era el lloc on venien carn de boc, és a dir, del mascle de la cabra. A Barcelona també hi ha el «Pla de la Bocaria» i el «Carrer de la Bocaria». Al segle XIV aquest lloc s'anomenava «la Bocaria». Així, els Cònsols de la ciutat determinen construïr una bassa «dins el pati de la Bocaria».
Cap
a finals del segle XVI va aparèixer una variant en la nomenclatura clàssica
d'aquest carrer. Onofre Oliver tenia
establerts allí un forn i un trinquet o joc de la pilota. D'aquest fet és d'on
el carrer prenia el nom, que es mantindrà fins a inicis del segle XVIII: «Plassa dels Sedassos i carrer del Forn de
Aleu i del Trinquet».
Ara bé, quan el joc de pilota es va traslladar a la vora de la plaça del «cors del bou» que té sortida al Portalet, va ser el motiu que se'l comencés a anomenar «Carrer del Trinquet Vell» i posteriorment: «vulgo joc de la pilota».
Finalment, a mitjans del segle XIX, el carrer es va anomenar "Carrer dels Gitanos" ja que aquest carrer era la residència habitual de molts gitanos de la Part alta. Com a darrer apunt, dir que al final del carrer Trinquet Vell tocant a la Baixada Misericòrdia, s'enlairava l'Arc d'En Bergalló. Aquest arc el van enderrocar l'any 1856, d'acord amb el registre que hi ha al "Libro de Actas de l'Arxiu de la Diputació de Tarragona" del mateix any.
Els noms dels carrers sempre responen a algun fet concret que hi ha succeït, alguna activitat que s'hi portava a terme, fins i tot el nom d'alguna persona que hi havia nascut o hi havia mort, perquè la història de les ciutats es forja d'acord amb el que van succeint i el que s'hi va visquent.
Els carrers de la Part Alta de Tarragona, pel fet de ser els més antics de la ciutat, estan farcits d'històries grans o petites, que anirem descobrint en properes pindoletes.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Fotografies:
- Gerard Martí (Més Tarragona)
- Quim Mas (Tarragona Antiga)
- Tarragona Antiga
- Salvador Guinart Díaz
Bibliografia:
- Las calles antiguas de Tarragona. (S.XIII-XIX). Institut d'estudis tarragonins Ramon Berenguer IV.
Webgrafia:
- https://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat
- Viquipèdia