ELS PRIMERS DIES DEL FRANQUISME A TARRAGONA

Tot just acaba de començar el mes de gener de l'any 1939. L'exèrcit franquista ja controla la comarca del Priorat i avança inexorablement cap a la ciutat de Tarragona. El Comissari de la Generalitat de Catalunya Ramon Sanahuja Solé, l'alcalde de Tarragona Jaume Castelló Pena i el comandant militar de la plaça, el coronel Fernando del Rosal Rico, adopten les primeres mesures per a procedir a l'abandonament de la ciutat.

Paral·lelament, diferents peces gòtiques i renaixentistes del Museu Diocesà, així com una part del patrimoni documental i bibliogràfic de la Biblioteca Provincial, es traslladen a la masia gironina de Montllufà de Bescanó, que era el lloc en el qual ja s'havia concentrat, en els darrers mesos, bona part del patrimoni artístic tarragoní. També es va evacuar als ferits i malalts ingressats al complex de la Savinosa. De mica en mica s'anaven retirant les defenses - molt precàries- que s'havien instal·lat a la ciutat per defensar-la. El dia 14 a la matinada, la policia inutilitzava alguns serveis estratègics com els equipaments de l'emissora de Ràdio Tarragona, les instal·lacions de telèfons i la central de telègrafs. Una estona després, cap a les vuit del matí, el pregoner municipal difonia un ban municipal en el qual, per ordre de l'autoritat militar, s'ordenava l'evacuació de la població. No era necessari, bona part dels ciutadans vinculats o identificats amb el règim republicà ja havien iniciat el camí cap a l'exili. Ja feia dies que Tarragona era una ciutat gairebé deserta i paralitzada. Els tarragonins, amb la por i la gana al cos, es dispersaven pels masos i pobles de l'entorn, cercaven aixopluc a les coves del Llorito o bé s'amagaven als refugis antiaeris.

La nit del 14 al 15 de gener, mentre a la ciutat els més agosarats i famolencs aprofitaven el buit de poder per a saquejar alguns dipòsits de queviures, les tropes franquistes encenien fogueres al llarg del semicercle de muntanyes que delimiten el Camp de Tarragona. L'ocupació era inevitable i imminent. A les dues de la tarda del dia 15, en el pont del Francolí, la resistència republicana encara causava una trentena de baixes entre els homes dels primers camions de la 105 Divisió del Cos d'Exèrcit Marroquí que procedien de Cambrils. Malgrat tot, una hora més tard, els soldats de la 1a. Bandera de Falange Española Tradicionalista de la 5a Divisió de Navarra, després d'entrar a la ciutat per la carretera de Lleida, hissaven l'ensenya victoriosa al balcó de l'Ajuntament, mentre entonaven el "Cara al sol".

L'endemà al matí, i sense més preàmbuls, les noves autoritats van prendre possessió dels seus càrrecs. El general Antonio Aymat Jordà, va ser serà el nou Governador Militar de la plaça. Antonio Iturmendi Bañales, carlí i advocat de l'Estat de professió, va ocupar el lloc de Governador Civil, nomenat directament pel ministre Ramón Serrano Súñer. El reusenc Josep M. Fontana Tarrats va exercir les funcions de Cap Provincial del Partit Únic FET i de les JONS. Per la seva banda, la comissió gestora de la Diputació, constituïda mesos abans pel Governador Civil de Castelló va tenir com a primer president a José Francisco Grego Grego. Finalment, a l'Ajuntament de Tarragona, el capità del Cos Jurídic Militar, Julian Dávila García, va escollir els homes de la primera comissió gestora i va designar com alcalde el militant de la CEDA Eusebio Mújica Jaca, capità de Sanitat Militar i dentista de professió. Els feixistes com veiem, anaven per feina

Fets els nomenaments corresponents, a les 11 del matí, davant del monument a Roger de Llúria se celebrava a l'aire lliure la primera missa pública des del juliol de 1936 i, seguidament, una desfilada dels batallons de la 5a Divisió Navarra pel Passeig de les Palmeres sota la presidència del general José Solchaga. El mateix dia, amb el doble objectiu de guanyar la simpatia i d'apaivagar la fam d'una població que feia mesos que sobrevivia amb unes quantitats insuficients de llenties, cigrons, arròs, pèsols i pa, s'organitzarà el primer repartiment de queviures. Llargues cues es formaran davant del personal d'"Auxilio Social" que distribuïen els aliments que contenien uns camions procedents de Lleida, principalment pa, pots de llet condensada, galetes i xocolata.

Quan l'exèrcit franquista a la ciutat va entrar, es va trobar una ciutat devastada. Van ser divuit mesos de bombardejos constants: 3.800 bombes llençades per quasi 600 avions italians i alemanys. L'objectiu de minar la resistència física i moral de la reraguarda s'havia aconseguit. La guerra, però, no s'havia acabat. Ara començava una de les repressions més cruels i sistemàtiques de l'Europa occidental durant el segle XX. Només en el període que va de febrer de 1939 a juliol de 1940 se celebraren 5.321 consells de guerra sumaríssims, que van resoldre's amb l'afusellament de més de 700 persones.

Les penes de mort o d'empresonament gairebé perpetu es dictaren simultàniament a les confiscacions de béns i a l'aplicació d'una àmplia purga sobre els funcionaris. A la província de Tarragona, 189 funcionaris nomenats per la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1937 van ser cessats immediatament. En el mateix sentit, la separació del servei va recaure sobre el 80% dels mestres i 222 empleats municipals que foren depurats i les sancions afectaren a més del 63,5%. En aquells dies de la segona quinzena del mes de gener de 1939, ningú podia albirar encara l'abast del que representava la llarga i fosca nit del franquisme que tot just s'iniciava.

Una nit molt llarga, massa pel meu gust, que va veure la llum del dia un 20 de novembre de 1975, quan va morir el dictador. Això sí, ben tranquil·lament en un llit d'hospital a la edat de 82 anys. A l'infern sigui!!.

I fins aquí la pindoleta d'avui. Espero que us hagi resultat interessant. Passeu un bon diumenge!

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• PIQUÉ PADRÓ, Jordi. "L'entrada de les tropes franquistes a Tarragona". El temps, 1022 (València, 2004).

Fotografies:

• Tarragona Antiga
• Arxiu Salvador Guinart Díaz