ESTÀTUA I MONUMENT A ROGER DE LLÚRIA (1)
Tarragona té diversos indrets històrics que la fan una ciutat única. Sens dubte, la Rambla Nova potser sigui el més important (a banda del més llarg), sobretot quan després d'una bona caminada, arribem fins al seu punt més àlgid i emblemàtic: el Balcó del Mediterrani.
Del Balcó ja n'hem parlat en altres ocasions, i segurament ho farem en alguna més, més endavant, però avui aquesta pindoleta va dedicada a un dels monuments més importants de la ciutat: el de Roger de Llúria, pràcticament al costat del Balcó, i de fet, d'esquena a ell.
Aquesta estàtua colossal i la seva
peanya s'han convertit, des de la seva inauguració, en un element característic
de l'urbanisme de la ciutat. Ara bé, perquè Tarragona va dedicar un monument a
Roger de Llúria?. Qui va ser Roger de Llúria?. Qui va dissenyar i cisellar
l'estàtua? El tema dona per molt i per això, el tractarem dividit en dues parts
que serviran per donar resposta a totes aquestes qüestions.
Anem per parts. L'autor de la estàtua de Roger de Llúria va ser l'escultor Fèlix Ferrer i Galceran. Ferrer va néixer a Mora d'Ebre l'any 1843. Fill de pare escultor, va iniciar els seus estudis d'art escultòric al taller familiar i va treballar, conjuntament amb el seu pare, en diverses obres, entre elles el retaule de la Parròquia de la Juncosa, l'any 1858.
Va estudiar becat a l'Acadèmia de Belles Arts de París l'any 1880. Els anys que va estar a la capital francesa van servir-li per establir contactes amb els seus professors, companys i tallers privats, i així, va poder relacionar-se amb les noves tendències artístiques.
És obra seva la imatge de la Immaculada que es va col·locar a la façana del seminari de Tarragona. Anys més tard també va estudiar a Roma, on va obtenir diferents distincions, entre les quals, la medalla de l'Exposició Universal Vaticana de l'any 1888.
De les seves obres destaquen les dedicades a l'art sacre, realitzades en bronze, marbre, pedra i fusta. Durant la seva vida va treballar en la construcció d'estàtues monumentals, panteons, altars bizantins, gòtics i del renaixement, imatges, sagraris i urnes. Un dels seus primers treballs (1870) fou la realització d'alguns altars a la parròquia d'Alcanar.
Entre els anys 1892 i 1899 va esculpir diverses imatges, sobretot de caràcter religiós, que van anar a parar a diverses esglésies i institucions religioses, com ara un Sant Lluís per a la capella del Col·legi de Sant Josep de Tortosa, o una Puríssima Concepció per a l'Església de Bellmunt del Priorat. Les seves de caràcter religiós també es poden veure a Corbera d'Ebre, Tortosa, Seròs, Cervià, Sarral i la Granadella, i d'altres.
Hi ha dues fites molt importants en la carrera artística de Fèlix Ferrer i Galceran: la primera va ser l'any 1894, quan va participar en la II Exposició General de Belles Arts de Barcelona i la segona i no per això menys significativa, quan el 1883, va aconseguir una beca de la Diputació de Tarragona per seguir els seus estudis a Roma. Va ser allí on va realitzar la seva obra més important, l'any 1886: el monument a Roger de Llúria.
El fet que Fèlix Ferrer estigués becat
per la Diputació de Tarragona el comprometia a realitzar una obra per a la
corporació provincial. L'escultor va proposar la idea de fer una escultura en
honor a l'almirall Roger de Llúria. L'estàtua s'havia de col·locar uns metres
més avall del Balcó del Mediterrani, a l'extrem del que llavors era la Rambla
de Sant Joan. L'obra la va finançar la Diputació de
Tarragona amb una aportació de 25.000 pessetes que es van abonar en 10
trimestres, segons el convingut per la Diputació, a partir de l'any 1889. Pel
que fa al pedestal sobre el que reposa Roger de Llúria, va costar 21.900
pessetes que va pagar l'Ajuntament de Tarragona
Tan aviat l'artista va obtenir el vist-i-plau
de la diputació per realitzar l'escultura, es va posar a treballar. Així doncs,
ben entrat l'any 1883, va iniciar el nou projecte des del seu taller de Roma.
En pocs dies va sol·licitar moltes saques de guix i argila per modelar la
escultura. Passades unes setmanes, i veient que la cosa se sortia una mica de
mare (penseu que estem parlant d'una estàtua de 3 metres i escaig d'alçada), van
néixer les primeres controvèrsies sobre l'obra al sí de la corporació, ja que
es va haver de fer un pressupost addicional i el corresponent pagament a
terminis.
Gairebé
cinc anys va trigar l'escultor a finalitzar l'obra. Abans de col·locar la
estàtua a la seva destinació definitiva, Ferrer Galceran va demanar permís
perquè es pogués exhibir a la l'Exposició
Universal de Barcelona de l'any 1888 i naturalment, la Diputació va accedir-hi.
Finalment, i després de més de cinc anys, va arribar el dia que l'escultura va fer cap a Tarragona. Tant el Diari de Tarragona com el diari La Opinión, publiquen dins la secció "Movimientos del puerto", que amb data 24 de febrer de 1889 va entrar al port de Tarragona, el vaixell "Italiano Augusto", procedent del port italià de Civittavechia "con una estatua en bronce a la Diputación Provincial".
Una curiositat poc coneguda és que, en un primer moment, quan les dues institucions, Diputació i Ajuntament, compartien edifici, l'estàtua de Roger de Llúria havia d'anar al vestíbul de l'edifici del palau municipal, a la Plaça de la Font i per tant, calia traslladar-la des del port fins a l'Ajuntament i això tenia un cost que no estava ni previst ni pressupostat. Així doncs, i de manera desinteressada, els diputats provincials Josep Maria Ricomà i Manuel Comas, van renunciar als seus honoraris per poder fer front a aquesta nova despesa.
Ara
bé, degut a les seves dimensions, a l'hora de la veritat van haver de canviar
de plantejament i plantar l'estàtua en un altre lloc, exactament a on és ara,
tocant al Balcó del Mediterrani.
Del
trasllat des del port a l'ajuntament, el Diari El Mercantil de data 2 de març
de 1889 escriu: "Cap al tard fou
traslladada des del port a la Plaça de la Font, l'imponent estàtua en bronze de
Roger de Llúria. Ha produït un gran impacte. L'ha transportat un vaixell italià
i és destinada a la Excel·lentíssima Corporació Provincial. L'estàtua fou
col·locada ahir al vespre al vestíbul principal del Palau Provincial on
romandrà fins que es construeixi el
pedestal que ha de servir-li de basament"
Finalment,
el 24 de desembre de 1889 es va inaugurar la estàtua, no exempta de polèmica
(per no perdre el costum), ja que hi havia qui deia que l'estàtua havia d'estar
de cara al mar, i altres tot el contrari, que s'havia de posar d'esquena al mar
perquè si no la estàtua donaria l'esquena als vianants. Finalment es va decidir
la disposició actual. Aquesta qüestió es va tornar a plantejar al llarg dels
anys. L'any 1955 l'ajuntament va demanar un informe sobre la possibilitat de
girar-la. Finalment, però, es va decidir deixar-la tal i com està.
I fins aquí la pindoleta d'avui. La setmana vinent explicarem breument qui era Roger de Llúria i també donarem una pinzellada, amb quatre dades, del pedestal i els actes que es van organitzar per commemorar el centenari de l'estàtua.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- Estàtua i monument a Roger de Llúria (Jordi Morant i Clanxet). Publicacions de l'Ajuntament de Tarragona. (1989)
- L'estàtua de Roger de Llúria a Tarragona. Vicissituds d'un monument (Jordi Morant i Clanxet). Autoritat Portuària de Tarragona. (2001)
- Wikipedia
Fotografies:
- Estàtua i monument a Roger de Llúria (Jordi Morant i Clanxet). Publicacions de l'Ajuntament de Tarragona. (1989)
- L'estàtua de Roger de Llúria a Tarragona. Vicissituds d'un monument (Jordi Morant i Clanxet). Autoritat Portuària de Tarragona. (2001)
- Tarragona Antiga
- Arxiu Salvador Guinart Díaz