HISTÒRIA DE LA COOPERATIVA OBRERA TARRACONENSE (1)
INTRODUCCIÓ
Poc m'imaginava jo, amb 8 anys, quan vaig entrar per primera vegada acompanyat pel meu pare a l'edifici de la Cooperativa Obrera, que entrava a un edifici amb tanta història. Era l'any 1975 i m'apuntava al Ball de Bastons de l'Esbart Santa Tecla. La culpa era del Jordi Salvat. Per ell vaig entrar en aquest món de la cultura popular.
A partir d'aquell any, l'espai d'assaig que estava a la primera planta de l'edifici, va ser un espai familiar en el que em vaig passar moltes hores assajant bastons i socialitzant amb els amics i les amigues de l'Esbart Santa Tecla.
Aquell espai, amb
l'escenari al fons, aquelles columnes, aquells sostres alts, em cridava
l'atenció i jo que sempre he sigut una persona curiosa, em "perdia" per tots
els racons de l'edifici, que no és petit. En una d'aquestes "excursions" vaig
descobrir que a l'altra banda de la escala, hi havia un bar en una sala molt
gran. Les finestres donaven al carrer Reding. En aquells anys recordo que la Cooperativa
Obrera també acollia altres entitats de la ciutat: el Casal Tarragoní, la Coral
l'Ancora, el Club d'Escacs Tarragona, el Centre Excursionista...
La meva vivència en dues etapes amb l'Esbart Santa Tecla, sempre ha anat lligada a la Cooperativa Obrera. Van ser uns anys de grans records, amistats que encara perduren i que sempre recordaré com uns dels anys més feliços de la meva vida.
ORÍGENS DE LES COOPERATIVES
La majoria de les cooperatives van ser creades per l'acció organitzada dels treballadors, però sovint van ser menystingudes per les societats obreres que les consideraven expressió merament reformista i accessòries de l'activitat sindical i política. Tot i les possibilitats de millora en les condicions de vida, moltes vegades les elits del moviment obrer van veure amb indiferència les cooperatives. Aquestes van posar-se en mans de persones insensibles que es limitaven a mantenir una certa neutralitat política, prioritzant el creixement dels seus negocis i els de finals d'any.
La cooperació és un
concepte que uneix en una sola definició l'actitud i l'activitat personal i
individual dels seus integrants. Es diferencia, doncs, de l'activitat dels negocis
i de les empreses. El cooperativisme és un moviment social nascut de
l'experiència acumulada després d'un segle i mig d'associacionisme obrer. Es
fonamenta en una filosofia de vida al voltant de l'ajuda mútua, l'esforç
compartit i la tradició, entesa com una forma de solidaritat obrera que ha de
conviure amb la societat industrial i l'acció de les colònies i les fàbriques
sustentades pel treball humà. És aquí on van néixer els primers conflictes que
van desembocar en la Revolució Industrial. El sindicalisme neix en aquest
context, així com el socialisme i el cooperativisme.
ELS INICIS DE LA COOPERATIVA OBRERA I EL PRIMER LOCAL
La Cooperativa Obrera Tarraconense va iniciar les seves passes l'any 1904 en un context social i econòmic complicat, ja que encara s'estaven patint les conseqüències de la fil·loxera i les guerres colonials.
La població de Tarragona l'any 1877 era de 23.046 habitants i fins a l'any 1920 no es va recuperar econòmicament parlant. Ho va fer gràcies al comerç amb els països que van participar a la Primera Guerra Mundial. Durant aquests anys es va construir l'edifici del mercat central, l'escola Saavedra, es va urbanitzar l'Eixample, i també es va construir l'edifici de la Cooperativa Obrera. Pocs anys més tard, es van instal·lar petites indústries com la Tabacalera i la Campsa, que van complementar el mercat laborar local amb l'activitat portuària, ferroviària i menestral.
Tornem, però, al
tema que ens ocupa i retrocedim en el temps fins al 1904. En el context social
i econòmic que hem explicat, l'inici de la Cooperativa Obrera Tarraconense va partir
de la iniciativa d'un col·lectiu de 29 homes, animats per la proposta d'un
d'ells, que era treballador d'una adrogueria, i que es va comprometre a
regentar-la ell, segons expliquen Andreu Sans i Josep Sentís, socis fundadors,
en el fullet commemoratiu del 29è aniversari de la Cooperativa Obrera.
Així doncs, el dissabte 3 de setembre de l'any 1904 es va constituir l'entitat i el 14 de setembre es va fer la primera assemblea general extraordinària, en la que es va aprovar, entre altres temes, llogar uns baixos amb entresòl al número 11 de l'antic Carrer Hospital (actualment Comte de Rius). L'edifici en qüestió era propietat del senyor José Reyes, al qual li van llogar els locals per 30 pessetes mensuals: l'entresol va servir com a precària sala de juntes i administració. També se li va comprar l'antic mobiliari de la botiga, per 175 pessetes més.
L'assemblea també va acordar nomenar dependent principal al senyor Sebastià Alberich Vilanova, un dels socis fundadors, qui a primers d'octubre, va aportar les primeres 500 pessetes per comprar gènere a canvi d'una lletra a 90 dies, prorrogable 90 dies més. Les juntes posteriors van decidir vendre al públic en general, no servir gots de vi "por creerlo algo feo para el establecimiento" i prohibir l'ingrés a la Cooperativa a patrons i contractistes.
A la següent assemblea extraordinària es va considerar que hi havia prou gènere per començar les vendes i, un cop nomenats els aprenents (Joaquim Romeu, fill d'un soci, i Emili Prunera) i l la seva assignació d'una pesseta diària, es va decidir obrir la botiga el dia següent, el dissabte 29 d'octubre de 1904.
Durant els primers anys de funcionament de la cooperativa de consum, la botiga era oberta a tothom, fins que a l'any 1912 es van limitar les vendes als socis "a fi de subjectar-nos al rigorisme del fisc, que ens volia exigir una forta contribució si continuàvem venent als no socis".
EL PAPER DE LA DONA
L'assemblea de socis del 24 d'agost de 1926 va ser especialment significativa. S'hi van debatre aspectes de funcionament i també econòmics, i també es va plantejar un tema d'interès: l'ingrés de les dones a la cooperativa, en el sentit que "Las esposas de los asociados puedan ser admitidas en la sociedad con iguales derechos y deberes de los esposos, salvo que el que concierne a la consumación anual que será colectiva". La proposta es va enfrontar a diversitat d'opinions, fins al punt que la resolució es va ajornar i quatre anys més tard encara no estava resolta, ja que quan el novembre de 1930 una dona sol·licita l'alta a la Cooperativa es van fer gestions "encaminadas a conseguir que sea el marido el que pida el ingreso"; finalment, segons l'acta de la Junta Directiva, es decideix "no admitirla a ella por no ser el cabeza de familia y no querer éste pertenecer a la Sociedad".
La revisió en el tractament de l'ingrés de les dones s'havia discutit en l'assemblea de les cooperatives catalanes de 1916, i es va acordar admetre només les dones que fossin caps de família.
L'assemblea de la COT (Cooperativa Obrera Tarraconense) va aprovar el juny de 1917, la no admissió de les mullers dels socis i el dret de permanència de les vídues en igualtat amb els socis masculins. El temps va provocar que es configurés un rol femení subsidiari per a l'esdevenidor de la Cooperativa. Així ho afirmava el president Sans en l'assemblea del desembre de 1919, quan afirmava que cal la cooperació de tots els socis "y en particular de sus esposas, ellas son las que nos han de obligar no tan sólo a terminar sino a agrandar el edificio, pues si acuden con fe y entusiasmo a la tienda y les acompañais de vez en cuando al café, no dudeis que nos obligarán a establecer nuevos almacenes donde depositar los géneros que ellas, con la laboriosidad de las diligentes hormigas se han de ir llevando al hogar doméstico".
La incorporació de
cooperadores a la COT es dificulta notablement tot i les reiterades discussions
sobre l'admissió de les dones. En aquest aspecte la COT no va pas avançar al
ritme del moviment català que, sota l'impuls de Micaela Chalmeta i Maria
Palomera, van constituir l'Agrupació Femenina Cooperativista.
Els estatuts vigents durant la Segona República establien que "La societat reconeix la capacitat legal de les dones solteres o maridades per a figurar com inscrites a la seva llista d'associats, amb tots els drets i obligacions que confereixen aquests estatuts, sense que sigui precisa la llicència del marit per a formar part de la Cooperativa, intervenir en les operacions socials i abonar o percebre les quantitats que estatutàriament li corresponguin". Polèmica tancada.
Seguirem amb aquesta història en propers pindoletes. Si l'heu trobat interessant, no les deixeu passar de cara als propers diumenges.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- "La Cooperativa Obrera Tarraconense". Montserrat Duch Plana. Edicions el Mèdol
- "Casa Oberta". Agustí Gutiérrez. Silva Editorial
Fotografies:
- Tarragona Antiga
- "La Cooperativa Obrera Tarraconense". Montserrat Duch Plana. Edicions el Mèdol
- "Casa Oberta". Agustí Gutiérrez. Silva Editorial