HISTÒRIA DE LA COOPERATIVA OBRERA TARRACONENSE (2)
INTRODUCCIÓ
La pindoleta de fa dues setmanes la vam dedicar a repassar la història de la Cooperativa Obrera Tarraconense, però es tracta d'una entitat amb tants anys d'història i tantes ramificacions i arrelaments a la ciutat, que amb només una sola pindoleta no n'hi ha prou i per tant, aquí va la segona.
El fet de dedicar-li diferents pindoletes a aquesta entitat demostra la importància que va tenir en el seu moment a Tarragona, a les primeries del segle XX, quan el cooperativisme començava a ser un moviment social i obrer important a tots els nivells.
A banda de les
activitats pròpies dels socis i cooperativistes, aquesta entitat també
disposava de tota una sèrie de serveis, com ara forn de pa i botiga, a banda de
la pròpia seu, un magnífic edifici modernista que encara avui, acull nombroses
entitats i associacions ben actives de Tarragona.
La pindoleta d'avui la centrarem, sobretot, en com i de quina manera es van fer els tràmits per aconseguir la seu social i com eren els altres serveis de cafè, botiga i forn de pa.
Les imatges ens ajudaran a recular cent i escaig anys enrere, fins a la Tarragona en blanc i negre dels nostres besavis que lluitaven amb totes les seves forces per convertir la grisor de la seva vida en seqüències a tot color.
ELS SOCIS, DRETS I DEURES
La proposta d'admissió de nous socis a la Cooperativa havia de tenir l'aval de dos cooperativistes. Totes les propostes d'alta a l'entitat quedaven exposades al tauler d'anuncis perquè quan hi hagués sessió de Junta Directiva ordinària, se'ls donés el vist-i-plau als aspirants. En cas de ser admesos, es lliurava al nou soci un exemplar del reglament, el carnet de soci i la llibreta on es consignaven les imposicions i les extraccions de l'estalvi obligatori i/o voluntari. La quota que cada cooperativista pagava a l'entitat era de 5 pessetes en concepte d'entrada, en un termini màxim d'un mes.
Quan un soci de la
Cooperativa arribava a l'edat de 65 anys i havia estat com a mínim 15 anys
donat d'alta, tenia dret a una pensió de 30 pessetes mensuals. D'altra banda,
quan un soci de la COT moria, l'entitat mostrava el seu condol mitjançant un
penó negre al balcó i posava la bandera a mitja asta: "la sociedad manifestará su duelo izando la bandera a media asta y
colocando un paño negro en el balcón del edificio social". També es
col·locaven anuncis a la cartellera a peu de carrer "por si algun asociado desea acompañar el cadáver" i també "de los fondos de beneficencia se costeará
una corona de flores naturales con la correspondiente cinta y dedicatoria (la
cual no excederá de 20 pesetas) cuya corona después de ir colocada sobre el
féretro se dejará en la última morada".
EL NOU EDIFICI SOCIAL
Els inicis de l'activitat de la Cooperativa no va pas desenvolupar-se en l'edifici del carrer Fortuny que coneixem, perquè fins que no es va comprar el sola i es va engegar la construcció de l'edifici, els serveis de l'entitat es van ubicar en diversos locals escampats per la ciutat. Al mes de febrer de l'any 1913, el president de la COT, el senyor Sans, va proposar que amb una quota de 25 cèntims mensuals satisfeta per tots els socis "podria adquirirse en pocos años un edificio en propiedad, siendo este asunto calurosamente debatido y en resumen queda sin efecto tal proposición". Al mes de juliol del mateix any, Sans va tornar a exposar els inconvenients que suposava per a l'entitat, no tenir un local propi. En aquest sentit, l'acta d'aquella sessió va recollir que Sans "excita los ánimos de los socios y comparándoles que si se cumple como buen cooperativista a las compras de la tienda solamente con los beneficios que les alcanza, tendrán lo suficiente para satisfacer la cuota anual"
Així doncs, per tal
d'aconseguir un edifici propi i com ja havia fet en altres ocasions per
aconseguir altres fites per la cooperativa, el president va demanar el suport
de les dones dels socis "que no olviden
de que son propietarias del establecimiento de la cooperativa obrera y que hay
que defender los propios intereses y que si ellas dan un punto de apoyo ganada
está la batalla"
Finalment, l'agost de l'any 1913, el president Sans va comunica a la seva junta que ja s'havia dipositat el primer fons de 500 pessetes a la caixa d'estalvis per tal d'iniciar les obres de la nova seu. Al novembre del mateix any es va constituir una comissió per a l'adquisició dels terrenys i al desembre va començar les entrevistes amb l'arquitecte Pujol per definir el projecte de l'obra.
Al mes de febrer de
1914 es van concretar en assemblea de socis, les bases per a l'adquisició dels
terrenys propietat de Bonaventura Bas per un cost de 25.000 pessetes. El solar
estava situat entre els carrers Fortuny i Reding, molt a prop de la ubicació
projectada del mercat de la ciutat.
Al mes de juny del mateix any es va escripturar el terreny i el mes de gener següent, el 1914, es van establir les bases per avançar en el finançament de l'edifici. L'any següent va començar el moviment de terres del solar i es va convocar tots els socis a treballar-hi. El jornal es va fixar en 3 pessetes diàries. Aquestes obres tenien una doble funció: per una banda avançar en la construcció de l'edifici i per l'altra, l'ocupació dels socis que patien les conseqüències econòmiques de la guerra.
L'any 1916 es va compra
la parcel·la del costat, per la banda del carrer Fortuny, per 750 pessetes. Al
maig de l'any 1917 es va concretar un préstec de 50.000 pessetes amb Tomàs
Mallol Bosch. Aquest préstec el van signar, per la Cooperativa Obrera, els
senyors Andreu Sans Canals i Lluís Sans Borràs. Immediatament es va constituir la
"Comissió Edifici", que estava integrada per Andreu Sans (president de la COT),
Josep Maria Pujol (arquitecte), i d'altres membres de la junta de l'entitat.
Finalment la festa de la inauguració de l'edifici es
va fer el primer de maig de l'any 1919. A la festa va actuar la coral L'Àncora
i es va fer el lliurament del títol de president honorífic a Tomàs Mallol.
LA BOTIGA DE QUEVIURES
El mes d'octubre de 1904 la Cooperativa Obrera Tarraconense va aprovar el reglament per poder disposar d'una botiga pròpia per a ús dels seus socis. Les primeres gestions es van orientar en la compra d'articles com vi, oli, mistela, espardenyes, cigrons, sucre, patates i fesols. La botiga es va establir al local del carrer Hospital número 11 (actualment carrer Comte de Rius, on hi ha la Pizzeria Da Nicola) amb un preu de lloguer de 30 pessetes mensuals.
L'any 1920, ja
instal·lats al nou edifici del carrer Fortuny, es va decidir ampliar l'oferta i
es va dedicar una part de la botiga a vendre roba i també productes de
merceria. Anys més tard, també es vendrien productes derivats de la matança del
porc i s'hi fabricava lleixiu i sabó a partir de les restes d'oli.
La botiga va estar oberta fins al juliol de l'any 1965. Els motius del tancament van ser, per una banda, la proliferació d'altres botigues de queviures arreu de la ciutat, i per tant la baixada de vendes, i per altra banda, l'acumulació de socis deutors que no pagaven les compres que feien.
EL CAFÈ
Al igual que la botiga de queviures, el cafè de la COT va començar la seva trajectòria als baixos del número 11 del carrer Hospital, l'any 1906.
Els inicis del cafè van ser força curiosos, ja que un grup de socis van portar les primeres taules, cadires, tasses i altres estris necessaris per al bon funcionament del local. Quan la concurrència era gran i mancaven cadires, s'agafaven caixes de fusta buides de la botiga.
L'any 1912 el cafè es va traslladar al número 70 de la Rambla Nova on actualment hi ha la botiga d'Adolfo Domínguez i la Cafeteria Regine. Anys més tard, al 1918, el cafè es va instal·lar de manera definitiva al primer pis de l'edifici social al carrer Fortuny.
Una anècdota: a
l'acta de la Junta Directiva del mes de maig de l'any 1928, es fa esment a les
continues discussions entre els clients durant els jocs de taula, especialment
quan hi havia diners pel mig, de manera que, després d'acalorades discussions
es decideix prohibir el joc amb diners. Aquesta prohibició va estar vigent fins
al mes de febrer de l'any 1930.
L'any 1950 el cafè de la COT es va clausurar, es van revendre els utensilis i el mobiliari i es va facilitar l'obertura d'un altre local de lleure a cura de Educación y Descanso.
A més del cafè, la botiga de queviures i la merceria, a l'edifici de la COT hi havia un obrador de pa i la botiga per vendre'l, una sala de festes on els socis celebraven les seves efemèrides, xerrades, i on també es feia teatre, un magatzem per a les mercaderies i un laboratori.
ENTITAT D'ENTITATS
Amb els anys, l'edifici de la COT va acollir altres entitats cíviques i culturals de la ciutat. Per exemple, el 12 de desembre de 1918 el Cor L'Àncora va demanar ingressar com a soci col·lectiu a la Cooperativa. És la primera entitat que ho va demanar. Més endavant s'afegirien la colla sardanista Roselles i Espigues, també les colles Ginesta i Jovenívola, la Joventut Excursionista Catalana, la Societat de Caçadors "L'Estornell", la Colla Nova, l'agrupació "Centre Cultural", el Casal Tarragoní, l'Esbart Santa Tecla...
A l'actualitat la Cooperativa Obrera acull l'Associació de Cardiopaties Congènites, AAVV Tarragona Centre, Associació Cor Ciutat de Tarragona, Associació Cultural Mos Cantars, el Casal Tarragoní, Combinats SCCL, l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi, la Fundació Eveho, les Joventuts Musicals de Tarragona, La Cantonada, Tarragona Esperanto, l'escola de ball Swing In The Air, Espacio de Tango, Country Boots i l'Espai Evohé.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- "La Cooperativa Obrera Tarraconense". Montserrat Duch Plana. Edicions el Mèdol
- "Casa Oberta". Agustí Gutiérrez. Silva Editorial
Fotografies:
- Tarragona Antiga
- "La Cooperativa Obrera Tarraconense". Montserrat Duch Plana. Edicions el Mèdol
- "Casa Oberta". Agustí Gutiérrez. Silva Editorial