HISTÒRIA DE LA GUÀRDIA URBANA (2)

Introducció

Fa unes quantes setmanes parlàvem sobre la història de la Guàrdia Urbana de Tarragona, el cos policial municipal més proper a la ciutadania, que té també una història interessant que us convido a seguir. Si voleu refrescar la memòria primer mireu la pindoleta passada i arrenquem a partir d'aquella.

Un apunt històric per ubicar-nos: la renovació administrativa a Espanya. De l'Antic Règim al Nou Règim

Cal deixar clar que per fer-nos una idea de com es va desenvolupar la història de la Guàrdia Urbana de Tarragona, com a cos policial que és lligat al municipi, i el municipi lligat a la legislació espanyola, els canvis polítics que es van donar a Espanya en una de les èpoques més convulses de la seva història moderna, van afectar i molt l'organització dels pobles i ciutats donat que la Llei i les normes emanaven de més amunt i la seva aplicació anava de dalt a baix. Per tant, aquesta història no es pot entendre deslligada de la d'Espanya en general i de Catalunya en particular.

Ens hem de situar als primers anys del segle XIX, quan es va posar en marxa la desarticulació de l'Antic Règim. Els efectes de la desamortització de les propietats eclesiàstiques i la supressió dels drets senyorials va provocar canvis essencials en les relacions socials i polítiques. Assistim a la creació del nou Estat modern, lliberal i centralitzador. Un nou sistema polític, la base del qual és la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial, i la creació d'una administració racionalitzada i eficaç.

L'Estat busca un sistema de seguretat interior, desvinculat de l'exèrcit. Apareixen cossos policials o de seguretat que fan palès el procés de modernització i de divisió de funcions de l'Estat. L'objectiu és separar la funció policial de protecció de la propietat i el manteniment de la seguretat i ordre públic de l'administració de Justícia i del legislador. Per això es creen tres cossos de seguretat:

1. La Superintendència General de la Policia del Regne (8 de gener de 1824), que tenia una dependència orgànica dels caps polítics provincials o governadors civils

2. El Cos de Carrabiners de costes i fronteres (9 de març de 1829)

3. La Guàrdia Civil (13 de maig de 1844).

De manera paral·lela es creen les províncies i s'estableix el règim municipal. Els incipients ajuntaments es faran càrrec de:

1. La policia de salubritat i comoditat

2. Auxiliar a l'alcalde en tot el que faci referència a la seguretat de les persones, als béns dels veïns i a la conservació de l'ordre públic.

Posteriorment, la legislació que es va desenvolupar durant el segle XIX va insistir en atorgar als ajuntaments, i a l'alcalde com a representant directe del govern de l'estat, atribucions en relació a la policia urbana, rural i de seguretat de persones i béns, a més del manteniment de l'ordre públic.

Primers vigilants urbans

Com vam veure a la pindoleta anterior, l'Ajuntament de Tarragona incorpora al seu organigrama persones que fan funcions de vigilància: els serenos, els alcaldes de barri i els agutzils.

Als primers anys del segle XIX, l'activitat comercial al port es va incrementar de manera notable. Això va provocar que la població de Tarragona augmentés en nombre per passar de 9.500 habitants l'any 1808 a més de 30.000 l'any 1811. Malauradament però, tot aquest creixement demogràfic i econòmic es va veure truncat amb el setge de l'any 1811. Les tropes napoleòniques arrasaren gairebé la població sencera i van provocar més de 5.000 morts en els combats. Bona part dels habitants de Tarragona van fugir i molts altres moriren a causa de les penúries i malalties de la postguerra. L'any 1813 a Tarragona amb prou feines hi havia 2.000 habitants.

La recuperació tarragonina després de la guerra va ser extraordinària, fins al punt que l'any 1822 ja hi tornava a haver més de 9.000 habitants, amb la qual cosa s'aconseguia una població molt similar a la d'abans de la guerra. Amb la diferència, però, que aquesta recuperació va significar un rejoveniment de la població i una major presència de gent de mar i de comerciants de classe burgesa.

Per la seva banda, els alcaldes de barri continuaren plenament en vigor i la seva figura era essencial per mantenir l'ordre públic i a la tranquil·litat dels ciutadans. De fet, eren reconeguts com els empleats de l'Ajuntament més propers a la població i per tant, la figura adient per conèixer i prevenir els perills.

L'ordenament de la vida urbana va passar per aspectes tan variats i importants com el control sobre la població i els seus moviments de poble en poble, l'existència d'un cens exacte de naixements i morts, la higiene i salubritat públiques (regulació i creació d'escorxadors per evitar les matances a la via pública), la recollida de la brossa, el tractament de les aigües residuals, la neteja de carrers i places, la recollida d'animals morts, els controls sanitaris per prevenir malalties infeccioses i epidèmies, la regulació de la presència d'animals al carrer, etc.

Primers temps de la Guàrdia Municipal

L'any 1820 els canvis polítics a Espanya són notables, amb la implantació del Trienni Liberal en temps de Felip VII. Amb el partit dels moderats en el poder a partir de 1843, l'ordre públic i la seguretat van esdevenir elements prioritaris a pobles i ciutats.

En conseqüència, l'Ajuntament de Tarragona va estudiar la possibilitat de crear un cos policial que vetllés per la seguretat ciutadana i pel compliment de les ordenances de policia i bon govern que havien de facilitar la convivència entre els tarragonins i tarragonines.

Amb el projecte d'instaurar la Guàrdia Municipal, l'Ajuntament de Tarragona se sumava a les iniciatives que ja havien pres altres ciutats de l'entorn: Barcelona l'any 1843, Reus el 1855 o Girona el 1856.

Els requisits per ingressar a la Guàrdia Municipal no eren massa objectius i la reputació, els informes de conducta i moralitat o els d'activitat política pesaven més que saber llegir i escriure, que era gairebé l'únic requisit que es demanava i no sempre s'atenia estrictament. Malgrat les primeres dificultats, l'Ajuntament va continuar esforçant-se per assolir les expectatives inicials i va presentar la nova Guàrdia Municipal davant de la ciutadania com la principal institució encarregada de vetllar per la seva seguretat i benestar.

Amb aquest nou esquema de seguretat municipal els alcaldes de barri que estaven plenament vigents, van veure confirmades les seves competències en l'àmbit de la seguretat i de la policia judicial, i en un nou reglament de gener de 1862 se'ls atorgava un cert grau d'autoritat sobre els agents de la Guàrdia Municipal i els serenos.

El creixement demogràfic i econòmic

Durant els anys cinquanta del segle XIX Tarragona havia consolidat la seva recuperació demogràfica (l'any 1857 a Tarragona hi havia 18.023 habitants), molta de la qual es concentrava a la part baixa o barri del Port. El creixement econòmic també era destacable: les inversions en construcció naval, el moviment de mercaderies al port (especialment vi i derivats), els avenços en la construcció de carreteres i l'arribada de la línia del ferrocarril tingueren una importantíssima repercussió a la ciutat. Es percebien alguns intents d'establiment d'indústries: una important fàbrica tèxtil "Andrés Guasch y Cia.", es va instal·lar a la Plaça dels Infants.

Igualment important va ser l'establiment de la "Sociedad Tarraconense para el Alumbrado por Gas", que es va instal·lar l'any 1859 i que va suposar un canvi significatiu en la qualitat de vida dels ciutadans. Pel que fa a la repercussió urbanística d'aquest desenvolupament demogràfic, cal mencionar l'inici de l'enderroc de la muralla de Sant Joan el 1854, que va donar pas a l'Explanada o Rambla Nova i a la definitiva unió de la ciutat alta i la baixa amb un eixample que amb el temps, esdevindria la via de connexió urbanística definitiva.

Organització de la Guàrdia Municipal

La mesura més important va ser la creació d'un càrrec intermedi entre l'alcalde i la Guàrdia Municipal. Així, l'any 1861 es va formar la «Subdelegacion de la Alcaldia é inspeccion de la guardia municipal de esta ciudad», un càrrec que es pot assimilar a l'actual Tinent d'alcalde de seguretat ciutadana, que s'havia d'encarregar de supervisar i coordinar l'acció dels agents de la nova Guàrdia Municipal.

Es va millorar el funcionament del servei nocturn i també es van fer algunes modificacions en el servei diürn, amb l'assignació d'un districte a cada agent. Així es podien demanar responsabilitats individuals per les mancances en la vigilància. Al mateix temps, per tal de facilitar als veïns un espai en el que en tot moment poguessin reclamar l'auxili de l'agent, es va establir un punt cèntric a cada districte, on el guàrdia havia de comparèixer cada mitja hora després d'haver recorregut els carrers que li corresponien. Per exemple a la Part Alta eren la plaça de l'Oli, el Pla de la Seu i a la Casa Consistorial (a la Plaça de la Font des del 1852). A la Part Baixa de la ciutat era la plaça de Ferran VII (avui dels Carros).

Segle XX

En iniciar el segle XX, la societat ja començava a tenir unes altres necessitats que no podien satisfer les ordenances municipals de l'any 1843. Calia, doncs, redactar unes ordenances modernes que regulessin els nous aspectes que incidien sobre la vida quotidiana dels tarragonins. Les primeres noves ordenances municipals estan datades l'octubre del 1911.

Entrats als anys 30, l'estructura del servei de vigilància municipal no va canviar gaire. Malgrat els canvis de règim i la situació revolucionària que es vivia arreu, la vida quotidiana havia de continuar i calia un servei de vigilància municipal, centrada en el compliment de les ordenances municipals, que ajudés a la convivència. Malgrat totes les dificultats i la fallida de les finances de l'Ajuntament, durant l'any 1937 es va estrenar un nou reglament per a la Guàrdia Urbana, que era una fusió dels reglaments de la Guàrdia Urbana de 1921 i de la Guàrdia Municipal Nocturna de 1931.

Així, l'organització de la Guàrdia Urbana del període de la Guerra Civil es va mantenir amb un cap de la secció de vigilància, que l'any 1936 va passar a denominar-se Cap de Cerimònia, en un nou Negociat de Vigilància i Cerimonial que s'ocupava de la policia urbana i rural, inspeccions, informes, arrestos, multes, notificacions, prevenció i repressió de rodamons, dements, transeünts, captaires, fires, trasllats domiciliaris, recepcions, visites i parades.

Ja ens estem acostant als temps més contemporanis i moderns en aquesta història de la Guàrdia Urbana de Tarragona. En la següent pindoleta en veurem més.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• La Guardia Urbana de Tarragona. 150 anys de servei (Manuel Carrasquilla Nieto i Xavier Virgili Abelló) AROLA EDITORS

Fotografies:

• Museu d'Història de Tarragona
• Dolors Vergés Rosell
• Rafael Vidal Ragazzon
• Tarragona Antiga
• Valentí Canadell
• Francesc Serra Borrull
• Josep Ferrer Vidal (Fer-Vi)