HISTÒRIA DE LA GUÀRDIA URBANA DE TARRAGONA (4)
INTRODUCCIÓ
Avui diumenge arriba la darrera pindoleta de "La Tarragona d'Antes" dedicada a la història de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Al llarg d'unes quantes setmanes hem vist l'evolució d'aquest cos de seguretat municipal, des del seu inici com a serenos i vigilants fins al moment actual. La seva evolució ha anat molt lligada a diversos fets històrics referents, no només a la nostra ciutat sinó també a la història política i social de l'Estat espanyol i els seus alts i baixos monàrquics, republicans, revolucionaris i de pandereta en general.
La pindoleta d'avui està dedicada a la darrera etapa de la Guàrdia Urbana, que l'ha portat fins al dia d'avui.
Som-hi.
L'APARICIÓ D'UN NOU PROBLEMA: EL TRÀNSIT
«Es un problema que desborda cualquier previsión que se pudiera tomar. Ante esto manifiesta que evidentemente la falta de personal no permite la debida vigilancia para que puedan cumplirse todos los preceptos para circulacion.» (Fragment de Llibre d'Actes de la Comissió Permanent. Any 1968)
El mes de maig de l'any 1950 la situació del trànsit a Tarragona era una font de complicacions, fins al punt que les autoritats municipals van considerar la necessitat d'establir un servei de regulació a les cruïlles. En un primer moment aquest el feien els guàrdies urbans que voluntàriament volguessin desenvolupar-lo.
El problema va evolucionar ràpidament. Era necessari adoptar mesures que reordenessin la ciutat, així com instal·lar nous senyals que orientessin els conductors i que indiquessin les noves normes de circulació que s'estaven establint als carrers i places de Tarragona.
Una de les principals novetats va ser la instal·lació dels semàfors amb els quals es buscava solucionar el problema de la regulació a les cruïlles. El 26 d'agost de 1955 es va acordar comprar «senyals lluminosos per a la regulació del trànsit» per instal·lar-los a la Rambla Sant Carles. Quatre anys més tard ja s'havia posat en marxa el sistema de «discos luminosos» a les principals cruïlles de la ciutat.
Per reforçar la
seguretat a la ciutat es va posar un guàrdia que regulava la circulació de
vehicles. Aquestes cruïlles eren:
- Plaça dels Carros
- Cruïlla Ramón y Cajal - Prat de la Riba
- Cruïlla Conde de Vallellano - Rambla Nova
- Rambla Vella (davant casa Panadés)
- Rambla Vella - Portalet
- Rambla Nova - Sant Francesc - Unió (illeta)
Una altra novetat important va ser l'adquisició d'una grua, l'any 1974, que actuava quan es produïa una infracció, perquè sovint es produïen embussos als carrers. Altres propostes en busca d'una major seguretat, especialment en la travessia de la carretera de Barcelona, era la construcció de passos subterranis per a vianants a la Rambla Sant Carles, un a l'altura del Monument als Caiguts (l'actual Parc de la Reconciliació) i un altre a l'alçada de l'IES Pons d'Icart i l'escola Saavedra, per evitar que els escolars haguessin de travessar la carretera.
Les motos i els ciclomotors es convertiren en els principals protagonistes dels carrers de la ciutat, a causa de la velocitat i el soroll que provocaven, un altre aspecte sobre el qual la Policia Municipal va haver d'actuar amb perseverança.
De mica en mica
començaren a plantejar-se diversos canvis a alguns carrers de la ciutat,
forçats per la necessitat d'espai i amb la intenció d'incrementar la seguretat
en el trànsit. Les diverses propostes que es van fer sobre la problemàtica del
trànsit se centraven en diferents actuacions:
- La prohibició d'estacionament en diversos carrers i en la reordenació de la circulació a d'altres.
- L'establiment de vies de sentit únic per millorar la seguretat
- L'aparcament alternatiu de les dues voreres quinzenalment.
- La instal·lació de zones blaves per forçar la rotació de vehicles.
El problema de l'espai per estacionar era difícil de solucionar perquè molts carrers estaven pràcticament sense urbanitzar. La quantitat de vehicles i les deficiències urbanístiques convertien Tarragona en un immens i caòtic aparcament, mentre la densitat del trànsit anava augmentant. L'any 1950 hi havia 700 cotxes a la província de Tarragona, però l'any 1965, només a la ciutat de Tarragona, es registraven més de 6.327 vehicles. A l'estiu encara era pitjor. L'any 1962 els serveis de la Policia Municipal van comptabilitzar 129.117 vehicles estrangers circulant per Tarragona i nou anys després s'acostaven als 418.000.
LA INCORPORACIÓ DE LA DONA
«Una innovación que nos agrada porque sabemos que gracias a sus delicados esfuerzos nuestra ciudad se mejorará en ciertos aspectos, especialmente en orden a la circulación poniendo más rigor en tanta y tanta infracción continuada que se observan de las normas del Código.»
A Espanya, després d'una primera i breu experiència promoguda pel servei de vigilància de l'Exposició de Barcelona de l'any 1929, els cossos de policies municipals van ser pioners en la contractació de dones per ocupar càrrecs de policia. De fet, Tarragona va ser la primera ciutat a l'Estat que va plantejar incorporar dones a la plantilla de la Guàrdia Municipal per proveir places vacants.
L'Ajuntament de Tarragona va demanar
informes a altres ciutats, com Córdoba, Bilbao o Elx, que comptaven amb dones
al seu servei de Guàrdia Urbana. El resultat va ser un dictamen en què
plantejava la necessitat de contractar agents femenins que contribuïssin a
solucionar el problema crònic de la manca d'efectius, i a reforçar els serveis
que no es prestaven correctament. Les
aspirants havien de tenir entre 18 i 35 anys, una alçada mínima d'1'60 m, ser
solteres o viudes i aprovar les proves assenyalades en el Reglament.
Al final del procés selectiu es va contractar vuit dones que rebien la mateixa remuneració que els homes i que van iniciar el seu servei durant la Cavalcada dels Reis d'Orient del 1975. Aquestes vuit dones, pioneres en la plantilla de la Guàrdia Urbana de Tarragona, van suposar una autèntica revolució a la ciutat.
Ben aviat aparegueren a la premsa escrits de queixes de ciutadans per l'excessiu zel professional que mostraven en la vigilància i denúncia dels vehicles mal estacionats. S'esperava que amb la incorporació d'aquestes agents, s'iniciessin unes reformes que durien a millorar el servei i la imatge d'aquest cos, que es millorés la circulació, la higiene pública, els servei d'orientació i suport al ciutadà.
Actualment les dones formen part del servei de Guàrdia Municipal amb total professionalitat, igual que els seus companys masculins.
LA NOVA GUÀRDIA URBANA
La recuperació de la democràcia va obligar a una modificació profunda en les relacions dels ciutadans amb l'administració, les autoritats i els seus agents. La legislació va buscar noves formes de control social compatibles amb les necessitats socials i polítiques. Això va incloure les funcions policials per mantenir un cert ordre intern, que el sistema es mantingués en equilibri i es garantís la convivència.
En virtut de la Llei 16/1991 de 10 de Juliol, la Generalitat va assumir l'organització de les policies locals establint-ne les funcions, l'ús de les denominacions històriques, els principis d'actuació i les possibilitats de cooperació i coordinació amb d'altres cossos policials, especialment amb altres policies locals i amb la policia autonòmica.
El nou Ajuntament de Tarragona sortit
de les primeres eleccions democràtiques municipals, l'abril de 1979, va realitzar
reformes i projectes actuant en tots els camps: la redacció d'un nou pla
urbanístic més equilibrat entre el centre i els barris, trobar solució al
problema de l'aigua, recuperar la Part Alta i els barris perifèrics i pal·liar les
deficiències en serveis socials, culturals, de joventut i per a la gent gran, entre
altres temes urgents.
Pel que fa a la Policia Municipal calia una actuació ràpida i profunda sobre la plantilla, que estava desmotivada i tenia greus problemes d'organització i d'imatge. Els primers objectius es centraren en la recuperació de les tasques de seguretat ciutadana i la creació del guàrdia de barri com a eina d'integració i seguretat dels barris. A Torreforta es va reactivar la caserna que hi havia des dels anys 70 dotant-la de nou equipament (un radio transmissor, tres cotxes i dues motos i més una quinzena d'agents que feien el seu servei a peu, dividits en dos torns diürns. Des d'aquesta caserna es cobrien els serveis de la Canonja, Bonavista, Camp Clar, la Floresta, Riu Clar i l'Esperança.
L'elaboració d'un nou Reglament Interior de la Guàrdia Urbana va retornar oficialment la denominació de Guàrdia Urbana al cos de l'autoritat municipal. També es va crear l'Escola de la Guàrdia Urbana de Tarragona per formar i seleccionar els aspirants. Aquesta escola va aguantar fins a l'any 1991, en el que es va establir una nova regulació des de la Generalitat.
L'estiu del 1982 es va crear el servei d'urgències 092, que va suposar la implantació d'aquest número telefònic que facilitava al ciutadà l'accés al servei de la Guàrdia Urbana.
El 1986 es va crear la Unitat d'Atestats encarregada de la tramitació judicial dels atestats per accidents de trànsit i de les diligències relacionades amb les detencions per infraccions penals.
Tot i que els problemes de la circulació rodada continuaven ocupant bona part dels serveis de la Guàrdia Urbana, des de l'any 1987 s'incrementaren les intervencions de la policia administrativa en col·laboració amb la policia judicial. Totes aquestes mesures estaven enfocades a vetllar per la tranquil·litat de la ciutadania.
L'aprovació del Reglament de Règim
Intern de la Guàrdia Urbana es va produir al setembre de 1987. Un any després
es van renovar i modernitzar les bases del cos de vigilància d'àmbit municipal,
que cada vegada assumia més competències i funcions, impulsat per les noves
lleis i per la pressió social que exigia funcions més completes i eficients.
La reforma profunda duta a terme l'any 1989 va deixar el cos de la Guàrdia Urbana preparat per afrontar la dècada dels anys noranta amb la intenció de fer millores qualitatives significatives, en especial en l'assistència i suport al ciutadà.
La Guàrdia Urbana del segle XXI
«Una de les prioritats és que el ciutadà percebi el guàrdia urbà com un professional molt pròxim.» En els darrers anys la ciutat ha crescut i ha evolucionat, com també la seva policia. La presència quotidiana dels agents als carrers de Tarragona durant 150 anys ha fet que passés desapercebuda per constant. Després, durant un llarg període de temps, la voluntat política era vincular-la només a la regulació del trànsit i la petita delinqüència. Tot plegat ha provocat que les activitats de la Guàrdia Urbana no hagin tingut el ressò merescut.
La primera tasca de la Guàrdia Urbana del segle XXI serà millorar la qualitat en el servei que es dona als ciutadans i potenciar els canals de comunicació per una triple via:
- Donar a conèixer els serveis i les activitats del cos.
- Conèixer quines són les necessitats de la població i
- Treballar per satisfer-les trepitjant els carrers del centre i dels barris cada dia.
Les modificacions en l'estructura de serveis i en l'organigrama, són mesures que ajudaran a aconseguir una Guàrdia Urbana més jove i activa. La complexitat dels nous problemes que sorgeixen demanen la creació d'unitats especialitzades com ara l'atenció a la dona víctima de maltractaments o el tractament específic als menors.
La modernització en tecnologia i equipaments, l'increment de dotacions i els canvis en l'organització s'han de fer mantenint les funcions com a policia administrativa, comunitària, de trànsit, de seguretat i judicial, tot respectant els objectius originaris de l'any 1857: vetllar per la seguretat, la tranquil·litat i el benestar dels ciutadans de Tarragona.
SERVEIS QUE OFEREIX ACTUALMENT LA GUÀRDIA URBANA
1. Divisió Policia de Proximitat i Atenció Ciutadana
- Unitat de Policia de Proximitat
- Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes
- Unitat de Policia Administrativa
- Unitat de Medi Ambient
2. Divisió de Trànsit
- Agents de Mobilitat
- Unitat de Trànsit
- Unitat d'Atestats
3. Divisió de Seguretat Ciutadana
- Oficina de Recepció de Denúncies
- Unitat de Seguretat Ciutadana
- Unitat de Delinqüència Urbana
- Unitat d'Atenció a la Víctima
- Serveis Socials de l'Ajuntament
4.- Relacions amb la comunitat
5.- Oficina de planificació de dispositius a la via pública
6.- Serveis administratius
7.- Formació temes de prevenció i civisme
8.- Vehicles abandonats
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- La Guardia Urbana de Tarragona. 150 anys de servei (Manuel Carrasquilla Nieto i Xavier Virgili Abelló) AROLA EDITORS
Fotografies:
- Tarragona Antiga
- Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona (AHCT)
- Valentí Canadell
- Josep Ferrer Vidal (Fer-Vi)
- Arxiu Rafael Vidal Ragazzon
- Chinchilla