HISTÒRIA DE MONUMENTS I CASES DE TARRAGONA

Bon dia a tothom i totadon. Avui la pindoleta d'història serà una mica "diferent", veurem fotografies (algunes bastant inèdites) de monuments i edificis, que ja no existeixen o la evolució de la seva construcció.

Començarem pel monument als Herois de la Guerra del Francès (1811), el monument que coneixem popularment com "els despullats". Aquest monument com a tal, ja té una pindoleta que us prometo que la faré. Avui, però ens limitarem a donar quatre dades que crec que són interessants. La estàtua és obra de l'escultor de Mora d'Ebre Antonio Julio Rodríguez Hernández, conegut popularment com Julio Antonio. El 25 d'abril de l'any 1923 es lliura la estàtua ja enllestida a l'ajuntament de Tarragona.

De moment, romandrà vuit anys al vestíbul de l'ajuntament. El monument venia acompanyat de molta polèmica per part de sectors conservadors de la Tarragona d'aquells anys. No va ser fins a la proclamació de la República, amb l'alcalde d'ERC al capdavant que es va inaugurar el "controvertit" monument. Va ser per les Festes de Santa Tecla, concretament el dia 24 de setembre de 1931. 

Un altra monument emblemàtic de la ciutat és el que es va dedicar a Roger de Llúria. L'escultor de la mateixa, és el senyor Feliu Ferrer Galzerán i l'arquitecte el senyor Ramon Salas i Ricomà. El 17 d'agost del 1889, en el marc de les festes de Sant Magí, es va procedir a la col·locació de la primera pedra. 

Gairebé 100 anys després, concretament el 15 d'octubre de l'any 1985, es va treure la estàtua per la seva restauració (amb un pressupost de 3,5 milions de pessetes, i tornaria al seu lloc el 13 de desembre del mateix any.

A les acaballes dels anys 90 del segle passat, amb motiu del centenari de la col·locació de la estàtua de Roger de Llúria al cap de munt de la Rambla Nova, les tarragonines i els tarragonins vam poder gaudir dels detalls de la estàtua des de la seva mateixa alçada, gràcies a una passarel·la que va instal·lar l'ajuntament. Un servidor hi va pujar diverses vegades!!. Aquesta foto en concret és del 24 de desembre de l'any 1989.

Ara, la història i l'edifici que ve a continuació, no té un final feliç ben al contrari... personalment crec que va ser una gran pèrdua per la ciutat. (De les moltes que han hi hagut a la ciutat). Estic parlant de l'edifici que ocupava el número 1 de la Rambla Nova i que es coneixia com a Casa Güell en honor al seu primer propietari el senyor Xavier Güell Gayà.

A la esquerra de la fotografia podem veure una part del roqueral del solar del costat. Aquesta casa fou construïda l'any 1911 per l'arquitecte Josep Maria Pujol i Barberà, al lloc on hi havia el baluard Cervantes al segle XVI. Amb el franquisme va venir la especulació urbanística i el poc respecte per l'entorn i, això ja és una opinió personal, també va venir el mal gust arquitectònic. La qüestió, és que a les acaballes del franquisme, durant el mandat municipal del insigne Ricardo Vilar Guix, es va procedir a enderrocar aquest emblemàtic edifici. Les imatges fan fredat... L'enderroc va començar el mes d'abril de l'any 1973, i es va allargar durant 5 mesos. 

I ja per acabar, anem a l'altra banda de la vorera. Anem al número dos de la Rambla Nova. Comencem amb una mica d'història. 

Aquesta foto correspon a l'any 1908. A aquest edifici (que ocupava el número 2 i el número 4) se'l coneixia amb el renom de "La Pajarera". La Pajarera va ser primer la seu del Club Ciclista "El Pedal". Passats uns anys, concretament el 8 de juliol de l'any 1916, es va inaugurar en aquest mateix local el "Club Velocipedista" (si, a mi també m'ha costat una mica alhora de llegir-ho en veu alta). Finalment a finals dels anys 20 del segle passat, el senyor Antoni Rosell Fortuny, va adquirir els terrenys a la família López-Cascante, per anys més tard construir l'edifici actual obra de l'arquitecte Francesc de Paula Morera Gatell, originari de Lleida. No va ser fins l'any 1930 que es va iniciar la construcció d'aquest majestuós edifici. Tot i que la fotografia és feta l'any 1931.

Consta de tres façanes que emmarquen sotabanc, entresòl, tres pisos superiors i torreta. Té unes vistes al mar insuperables. L'estil correspon a l'arquitectura que representava l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. En el cartell de la part central de l'edifici es pot llegir "Francesc de P. Morera. Arquitecte. A. Pardines Magarolas. Constructor. Plassa de la República, 24. Tel. 58"

Espero que us hagi resultat interessant. Fins la setmana vinent!!

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Bibliografia:

• Estàtua i monument a Roger de Llúria (Jordi Morant i Clanxet)
• Vikipèdia

Fotografies:

• Tarragona Antiga
• Arxiu Salvador Guinart
• Estàtua i monument a Roger de Llúria (Jordi Morant i Clanxet)