HISTÒRIA DE SANT MAGÍ

Bon dia!. Diumenge de nou i nova pindoleta d'història local al canto. Avui, com no podria ser d'una altra manera, toca parlar del patró de la nostra ciutat, Sant Magí, que ho és, de fet, per la devoció que Tarragona sent per ell a ran dels fets històrics en els que es creu que va intervenir. Anem a pams.

Sant Magí va ser un ermità nascut a Tarragona al segle III. Es va retirar a una cova de la Brufaganya al terme de Pontils, on va practicar una vida dedicada a l'oració. En aquells temps l'emperador romà Dioclecià (s. IV dC), en plena persecució dels cristians, va saber que les prèdiques de Magí convertien molta gent al cristianisme i per això el feu detenir amb la idea de fer-lo renegar de la seva fe, però com que Magí es va mantenir en els seus 13, l'emperador el feu empresonar. Ara bé, uns àngels li van obrir la porta de la cel·la i així, Magí s'escapà de Tarragona pel Portal del Carro.

Quan l'emperador ho va saber, ordenà als soldats que l'empaitessin i el degollessin. Sense cap pietat l'apallissaren amb tanta força que acabaren assedegats, de manera que li digueren a Magí que si els donava aigua el deixarien anar. Llavors, ell donà tres cops amb el seu gaiato sobre la roca viva i en féu sortir tres fonts de les que rajava aigua fresca fins a convertir-se en tot un riu: el Gaià, el nom del qual prové del gaiato del sant. Els soldats van beure aigua però tot i així el van matar. La mort del sant es data el 25 d'agost del 306.

La mateixa aigua que Sant Magí va fer brollar és la que els portants de Tarragona duen a la ciutat i que la gent compra en els tradicionals cantirets. D'aquesta manera la festivitat de Sant Magí es converteix en la de l'aigua i molts dels actes de celebració de la festa major petita la tenen per protagonista.

Sant Magí té un vincle directe amb la història recent de Tarragona. El dia 19 d'agost del 1813, les tropes napoleòniques es retiraren de la ciutat, a la qual havien presentat setge des del 3 de maig de 1811, convençuts que les seves (a simple vista) poderoses muralles, feien de Tarragona una ciutat inexpugnable. A l'hora de la veritat les defenses de Tarragona es van limitar a un conjunt de baluards i fortins, incapaços de contenir el gruix de les tropes franceses, que van penetrar a la ciutat el 28 de juny de 1811. El setge va durar de 56 dies.

Durant més de dos anys els francesos van mantenir Tarragona sota el seu poder i finalment, amb una ciutat retuda i desfigurada i una població exhausta i delmada, van abandonar-la a la seva dissort la matinada del 19 d'agost de l'any 1813, justament el dia de Sant Magí. Abans de marxar van col·locar 23 mines en distints edificis de la ciutat, de les quals en van explotar 22. La que feia 23 estava situada al fortí de Sant Magí, contigu a la capella dedicada al sant. Si aquesta hagués esclatat, hauria esborrat del mapa urbà la capella, igual com va passar amb el Castell del Patriarca, el Castell de Pilats i molts baluards.

La catedral es va salvar gràcies a un acord entre el capità francès i el canonge Huyà, qui va deixar descrites les característiques de la mina en un document: "En el primer ordre o línia contigua a les parets de la muralla i la paret de Sant Magí hi havia de divuit a vint barrils de pólvora de mitja càrrega cadascun. En la segona línia hi havia vuit barrils de pólvora amb vuit granades de mà, una en cadascun i en el buit d'una a altra hi havia saquets plens de pólvora. Un altre saquet d'uns quinze pams de llarg per tres d'ample formava la tercera línia i en un dels extrems hi havia ficat el cap de la metxa".

Aquesta mina no va arribar a esclatar mai, tot i que els francesos la van encendre fins a tres cops. La devoció tarragonina ho considera un miracle de Sant Magí.

De fet, a l'interior de l'ermita de Sant Magí, just al damunt de l'altar i arran de sostre, hi ha un quadre d'autor anònim i de dimensions considerables, que explica de forma gràfica aquesta barreja entre la història i la llegenda, coincidint amb la narració que fa dels fets el canonge Huyà, en l'escrit datat el 1817. Això fa pensar que ambdós, el pintor i el canonge, van ser testimonis oculars dels fets.

S'hi pot veure la marxa dels francesos, el retorn dels tarragonins que havien fugit després del setge i com un d'aquests tarragonins té a la mà la famosa metxa que no va arribar a prendre, mentre des del cel, Sant Magí envia aigua dins les muralles per evitar l'explosió de la mina número 23. La metxa es conserva emmarcada dins la capella com un reliquiari. Amb la pólvora francesa que no va arribar a petar, la ciutat va celebrar amb una sèrie de focs artificials, la retirada dels invasors.

Al cap de poc temps, el consistori tarragoní va encarregar al dibuixant Vicenç Roig "Vicentó" una sèrie de dibuixos per ensenyar al govern de Madrid el penós estat en el que havia quedat Tarragona i demanar ajuda per tal que la ciutat pogués recuperar-se dels desperfectes materials que patia. L'inventari va concloure que la destrossa passava dels 36 milions de lliures catalanes, o sigui 18 milions i escaig de reales de vellón, que era la moneda oficial de Castella. Els tarragonins van demanar ajuda a Madrid, sí, i més d'un cop, però de Madrid no va arribar ni un cèntim i com a favor, només es va eximir la ciutat de pagar impostos al rei espanyol durant els següents 10 anys. Per tant, la ciutat es va haver de reconstruir amb l'esforç dels propis, com sempre. Visca Sant Magí!!!. Fins diumenge que ve.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• Sant Magí. Fets i miracles del Sant tarragoní. (Roser Pros-Roca / Viu a fons)

Fotografies

• Vikipedia
• Google