HISTÒRIA DELS CINEMES I DELS TEATRES DE TARRAGONA ( 3 )
Cinema Fémina (1941 - 1967)
El Cinema Fémina va ser el primer cinema que es va construir després de la Guerra Civil. Els seus propietaris eren els germans Joan i Vicenç Brotons que ja tenien l'explotació del Principal i que anys després, van posar en marxa el Tarragona.
El local del cinema es va construir a la Rambla del Generalísimo número 59 (que és com s'anomenava en aquells anys a la Rambla Nova). Antigament, en aquest local hi havia hagut una vaqueria, després el "Centre Industrial", un garatge i en darrera instància un dels molts locals que va tenir el Club Gimnàstic a la nostra ciutat.
Fixeu-vos en el que diu el cartell de la
façana: "Edificio adquirido por la empresa BROTÓNS para la instalación del aristocrático
Cine Femina"
L'edifici que va acollir el cinema Fémina era d'estil racionalista. Es va començar a construir l'any 1940. Una de les novetats respecte als altres cinemes que hi havia a la ciutat era la instal·lació d'un saló de tè amb pista de ball. També van representar una gran novetat les butaques "toves" que s'hi van instal·lar, a diferència de la resta de cinemes, que tenien cadires de fusta. A més també, tenia acomodadors. El Fémina, era un cinema íntim. Tenia cabuda per a 500 espectadors. S'hi accedia per un ampli vestíbul, que a la vegada era com un aparador que diferents comerços de la ciutat llogaven per exhibir els seus productes. Al vestíbul també hi havia la taquilla i un petit bar.
La sala era molt còmoda i molt acollidora. Tenia dos passadissos als laterals i al fons, la pantalla, i els serveis a banda i banda de la pantalla.
Després de diversos
aplaçaments, el Cinema Fémina es va inaugurar el divendres 19 de setembre de
1941 durant les festes de Santa Tecla. Va ser un esdeveniment molt popular i de
gran gala. Les senyores van lluir luxosos vestits llargs i els senyors van
vestir smoking. Es va instal·lar il·luminació addicional, ja que la inauguració
es va fer al capvespre. També es va afegir a la festa Ràdio Tarragona que va
fer un programa especial dedicat a l'esdeveniment en qüestió. També, com us
podeu imaginar, hi van anar totes les autoritats del moment... encapçalades per
l'ínclit alcalde José Macián Pérez. La primera sessió va constar d'un
documental, una pel·lícula còmica, una mica de musiqueta, un noticiari de la
cinematogràfica alemanya UFA i la pel·lícula "Llúvia de millones".
Com que estem en ple franquisme, cada 15 de gener - que és la data de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat - els cinemes oferien sessions extraordinàries amb pel·lícules relacionades amb l'exèrcit o sobre fets que havien passat durant la Guerra Civil.
El 2 de juliol de
1967 va tancar les portes. Aquella darrera sessió s'hi va projectar "El mundo bajo el terror", que és una
pel·lícula japonesa de ciència ficció, i "Combate
de gigantes" que és una pel·lícula italiana "de romans". L'any 1972 es va
enderrocar el cinema i en el seu lloc es va construir l'edifici que acolliria
"Muebles la Fábrica". Com a anècdota, dir-vos que aquelles butaques "toves" que
van causa r sensació
el dia de la inauguració del cinema, es van traslladar al cinema Tarragona, on
van continuant donant servei durant uns anys més.
Cinema Capitol (1957 - 1985)
El cinema Capitol es va inaugurar el 18 de març de 1957. Estava situat a la Rambla de San Carlos, 8 (avui Rambla Vella) just al solar on hi havia l'antiga caserna militar. Aquest solar es va partir en dues parts. En una part del solar es va construir el cinema i en l'altra, anys després, es va construir la seu de la ONCE. I just al mig es va obrir el carrer Joan Maragall que desemboca a la plaça Verdaguer. El cinema Capitol era propietat dels senyors Panadés-Vidal. Tot just quatre anys abans van inaugurar el cinema Coliseum. Les obres del millor cinema de la demarcació (d'aquell moment) van durar catorze mesos. L'arquitecte va ser el prestigiós Josep M. Moravà que el va concebre segons les darreres novetats tecnològiques del moment.
L'aforament també era potent: 1168 espectadors repartits entre la platea i l'amfiteatre. A la platea, les butaques de color verd, eren d'escuma i molles i a l'amfiteatre, de fusta. El sistema de la sala era el Cinemascope estereofònic magnètic. Al fons de la sala hi havia una pantalla força gran i una xarxa d'altaveus distribuïts estratègicament per tot el local. També es va estudiar a fons l'acústica, de manera que les parets eren folrades de fusta i al damunt tenien una tela de vellut de color verd.
Una de les
"novetats" del cinema era que disposava d'un sistema d'aire acondicionat (fred
i calent). Tenia camerinos que estaven situats sota del escenari. A la façana
hi havia la taquilla i tres portes: una per pujar directament a l'amfiteatre
(que era per on pujava jo quan era jove), i les altres dues per accedir a la
platea. Totes eren de fusta i vidre de manera que permetien col·locar les
fotografies i pòsters de les pel·lícules. La façana era sòbria com ho era
l'interior del local. A la façana principal hi havia dues cares en relleu
al·legòriques al teatre.
D'entre tots els anys
que va funcionar el cinema, hi ha una data molt important en la seva història: el
12 de juny de 1957 que va ser el dia que es va estrenar a Tarragona "El último cuplé". La gran Sara Montiel en persona va fer acte de
presència provocant que una multitud de tarragonins i tarragonines l'anessin a
rebre de forma multitudinària.
El 31 de desembre
de l'any 1985, i després de 28 anys projectant pel·lícules per a petits i
grans, va tancar les seves portes. Actualment al seu interior hi ha un aparcament.
I fins aquí la pindoleta d'avui. Espero que us
hagi agradat i l'hagueu trobat interessant. Passeu unes bones festes de Nadal.
La pindoleta de La Tarragona "d'antes", es pren uns dies de vacances. Ens
tornarem a llegir el diumenge dia 10 de gener. Segur que l'any vinent serà molt
millor...(que tampoc costarà massa). Bon diumenge a tothom!!
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- Història del cinema a Tarragona (Bernabé Bernabé - Joan Manel Mallol)
Fotografies:
- Tarragona Antiga // Arxiu Salvador Guinart Díaz