HISTÒRIA DELS CINEMES I ELS TEATRES DE TARRAGONA (4)

31.01.2021

Cinema Coliseum (1953 - 1986)

El cinema Coliseum va ser el primer dels diversos cinemes que van crear la família Panadés-Vidal a Tarragona. Aquesta família d'empresaris tenia els seus negocis dedicats a l'exposició de pel·lícules i era la propietària de nombroses sales de cinema, tant a Tarragona com a Reus. A la nostra ciutat: el Coliseum, el Capitol, el Clàssic - a Torreforta -, el Cèsar, el Catalunya i el Comèdia. I a Reus, tres sales anomenades "Cinemes Cosmos".

Construcció cinema Coliseum (1952)
Construcció cinema Coliseum (1952)
Cinema Coliseum (1953)
Cinema Coliseum (1953)

Quan l'any 1978 va morir l'empresari Panadés a l'edat de 85 anys, va deixar dos projectes inacabats que mai es van arribar a realitzar: un cinema al barri de Sant Pere i Sant Pau, i un altre a la Rambla Nova de Tarragona.

Interior del Coliseum. Pati de butaques i amfiteatre
Interior del Coliseum. Pati de butaques i amfiteatre
 Interior cinema Coliseum. Pati de butaques i pantalla
Interior cinema Coliseum. Pati de butaques i pantalla

El projecte del cinema Coliseum es va aprovar per la comissió permanent de l'Ajuntament de Tarragona el 30 de novembre de l'any 1951. "Urbanizaciones del Milagro S.A." va ser la empresa encarregada de construir la instal·lació, amb la condició que calia respectar la Torre de Carles V que hi havia al solar, i que es correspon a la capçalera del circ romà que hi havia a sota, avui al descobert i considerada una joieta del patrimoni local.

Imatge aèria Cinema Cesar
Imatge aèria Cinema Cesar
 Carrer de Sant Hermenegild
Carrer de Sant Hermenegild

L'entrada principal de l'edifici estava situada a la cantonada de la Rambla Vella amb el carrer Sant Hermenigild (carrer que avui ja no existeix) i orientada cap al passeig de les Palmeres que en aquell moment, s'anomenava Paseo de Calvo Sotelo.

Garatge Panadés (1930-1936)
Garatge Panadés (1930-1936)
 Garatge Panadés (1960)
Garatge Panadés (1960)

El cinema Coliseum va ser un dels millors cinemes de Catalunya. Es va inaugurar el 17 de març de 1953 i com ja hem vist en altres ocasions, el dia de l'obertura s'hi va arreplegar la flor i nata de la societat tarragonina d'aquell moment, començant per la fanfàrria política de torn, o sigui, l'alcalde Enric Olivé, el Governador Civil José González-Sama, el President de la Diputació, etc, etc. així com nombrosos convidats.

En primer lloc es va projectar el popular NO-DO (com no), un curtmetratge de dibuixos animats i després d'una mitja part breu, la pel·lícula alemanya "El Doctor Holl". A la sessió de la nit es va poder veure la pel·lícula dirigida i protagonitzada per Orson Welles "Otelo". La recaptació d'aquesta primera sessió va anar destinada a obres de beneficència.

Cinema Coliseum abans del seu enderroc (1986) Enderroc del Cinema Coliseum (1986)

Al mes de setembre de l'any 1953 es va presentar al Coliseum el cinema en relleu amb la projecció de la pel·lícula "El hombre en las tinieblas". Per veure aquest tipus de cinema calia comprar unes ulleres especials de la marca "Polaroid" per un cost de 5 pessetes. Amb aquestes ulleres es podia gaudir de totes les sessions de cinema que es projectessin amb aquest sistema. Anys més tard, s'hi va instal·lar una nova tècnica que dotaria al cinema d'una major espectacularitat: el Cinemascope. La primera pel·lícula rodada amb aquesta nova tècnica va ser "La túnica sagrada".

Cinema Coliseum abans del seu enderroc (1986)
Cinema Coliseum abans del seu enderroc (1986)
Enderroc Cinema Coliseum (1986)
Enderroc Cinema Coliseum (1986)

Després de 33 anys de servei a la ciutadania de Tarragona, el Coliseum va tancar les seves portes. Era l'1 de juny de l'any 1986. Aquell mateix any va començar el seu enderroc per part de l'Ajuntament de Tarragona. La expropiació i enderroc era part del Pla Pilats que consistia en museïtzar la capçalera del circ romà de Tàrraco.

Enderroc Cinema Coliseum (1986)
Enderroc Cinema Coliseum (1986)
Enderroc Cinema Coliseum (1986)
Enderroc Cinema Coliseum (1986)
Enderroc Cinema Coliseum (1986)
Enderroc Cinema Coliseum (1986)
Enderroc Cinema Coliseum (1986)
Enderroc Cinema Coliseum (1986)

Cinema César - Sala de Arte y Ensayo - (1969 - 1991)

La sala es va inaugurar el 23 de desembre de 1969. El sobrenom d'art i assaig era la denominació que rebien internacionalment els cinemes especialitzats en la difusió dels clàssics o pel·lícules que destacaven pels seus mèrits artístics.

Façana principal cinema Cèsar (1990)
Façana principal cinema Cèsar (1990)

Les sales de cinema "d'art i assaig" van néixer mitjançant una "Orden Ministerial" del 12 de gener del 1967, la qual autoritzava l'obertura d'aquestes sales especialitzades amb una cabuda màxima de 500 espectadors a les capitals de província, ciutats de més de 50.000 habitants i zones d'interès turístic.

En Joan Panadés i Sapera, que era l'empresari, pretenia augmentar l'oferta d'esbarjo dels tarragonins i les tarragonines, sobretot a l'hivern que era quan la cosa minvava.

El cinema Cèsar estava ubicat al carrer Sant Hermenegild número 9. Davant mateix de la porta d'entrada hi havia un petit jardí i un mirador amb bancs, xiprers i una font. Amb l'enderroc del cinema el mes de març de l'any 1991, va desaparèixer el jardinet i el carrer.

El cinema tenia forma triangular perquè es va aprofitar un tros de terreny que hi havia just al darrera del cinema Coliseum. La part més estreta era l'entrada.

Un cop dins el cinema hi havia la taquilla. Mitjançant unes escales es pujava als serveis i a una petita sala amb finestres. L'accés a la sala era per una de les cinc portes que hi havia sota la pantalla i al fons hi havia la cabina de projecció.

Després d'uns anys dedicats a mestres del cinema com Resnais, Goddard, Truffaut, Losey, Polansky, Buñuel, etc., el cinema Cèsar es va convertir en una sala "X" on s'hi projectaven pel·lícules de caràcter pornogràfic. Els menors de 18 anys tenien la entrada prohibida i en cas de dubte, el porter podia demanar el DNI a l'espectador.

Enderroc Cinema Cèsar (1991)
Enderroc Cinema Cèsar (1991)
 Enderroc Cinema Cèsar (1991)
Enderroc Cinema Cèsar (1991)

La cabuda màxima d'aquestes sales es va fixar en 200 espectadors i un mínim de 100. La situació d'aquest cinema, en un carrer - Sant Hermenigild- sense vivendes, poc transitat i relativament fosc, afavoria l'assistència per la seva discreció.

L'any 1983 l'incendi a la discoteca madrilenya "Alcalà 20" va provocar un canvi radical en la normativa vigent dels locals d'oci a l'Estat, i la ciutat de Tarragona va ser de les primeres que es va posar les piles en aquesta qüestió. De manera que en un Decret de l'Alcaldia de data 26 d'abril de 1983 es requeria a tots els empresaris d'oci nocturn, cinemes, etc., etc., que presentessin les reformes que farien als seus respectius locals per complir amb la nova normativa.

Al mes d'abril de l'any 1986, una trentena de dones van fer pintades al terra i a les portes del local com a protesta per la projecció de la pel·lícula "Me gusta ser violada". Després d'aquesta incursió en el cinema "porno", el cinema Cèsar va tornar a les produccions comercials, fins a la seva desaparició.

L'any 1990 l'Ajuntament de Tarragona va arribar a un acord amb la família Panadés per a l'expropiació dels locals que ocupava el cinema, juntament amb el garatge que hi havia just al costat (Garatge Panadés) i la vivenda de la família que estava just al damunt. El mes de març de l'any 1991 es va enderrocar el cinema.

Aquesta expropiació, juntament amb l'enderroc del cinema Coliseum, ens ha permès tenir a la vista la capçalera del Circ romà de Tarraco i de passada, una entrada a la ciutat per la via Augusta més decent.

Treballs d'enderroc del cinema Cèsar i dels jardinets exteriors (1991)
Treballs d'enderroc del cinema Cèsar i dels jardinets exteriors (1991)

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

  • Roser Pros-Roca

Bibliografía: 

  • Història del cinema a Tarragona (Bernabé Bernabé - Joan M. Mallol)

Fotografies: 

  • Tarragona Antiga
  • Llibre "Història del Cinema a Tarragona" 
  • Arxiu Salvador Guinart Díaz
© 2021 La Tarragona "d'Antes". Salvador Guinart Díaz
Creado con Webnode Cookies
¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar