HISTÒRIA DELS NANOS VELLS DE LA CIUTAT
Bon dia a tothom!. De nou diumenge i aquest cop, enmig de la "celebració" de les Festes de Santa Tecla. Aquesta Santa Tecla del 2020 passarà a la història perquè a causa del COVID-19, molts dels actes es faran de manera virtual i d'altres, directament no es faran.
Pel que fa a l'aspecte tradicional de la Festa, el Seguici Popular és una de les marques singulars. Dintre d'aquest gran i prestigiós Seguici, hi ha uns elements que fa molts anys que hi surten: Els Nanos. Què en sabem dels Nanos?
Segons els historiadors ens hem de remuntar fins l'any 1844 per trobar la primera comparsa de Nanos de la ciutat, en motiu de la visita de la reina Cristina de Borbó a Tarragona. L'onze d'octubre de 1860 el General Prim va visitar Tarragona però en aquella ocasió, la comparsa dels Nanos no va poder sortir a rebre'l perquè estaven en molt mal estat; per això, 2 anys després, el ple de l'Ajuntament del moment va decidir fer una comparsa nova que tenia previst sortir al carrer en plena estrena, el 22 de setembre d'aquell mateix any, però aquests Nanos van resultar ser "provisionals" perquè l'any 1864 l'ajuntament va fer l'encàrrec d'una nova comparsa, que havia de ser la definitiva i que és la que es pot veure a la Casa de la Festa. El motiu per fer una comparsa nova?, doncs que s'havia de donar la benvinguda al nou arquebisbe de Tarragona, Francesc Fleix i Solans i se li havia de fer una gran rebuda. Així doncs a la sessió plenària del mes de setembre de 1864 (Foto 1) s'acordà el nou encàrrec d'una nova comparsa de Nanos a l'escultor Bernat Verderol.
I així va ser, l'onze de gener de l'any 1865, en mig
del repic de la campana "Fructuosa" de la nostra catedral, es rebia al nou
arquebisbe i també la nova comparsa de Nanos tal i com la coneixem avui en dia,
portats per menestrals i gent de la mar. De moment ja sabem tot el procediment
previ al bateig dels nostres Nanos.
La història que hi ha darrere de cadascun dels Nanos Vells no és ben clara, però tant l'historiador Adolf Alegret, en el seu llibre Tarragona a través del siglo XIX (1924), com l'escriptor i historiador Joan Salvat i Bové, l'any 1971, fan interpretacions que relacionen cadascun dels Nanos amb personalitats tarragonines emblemàtiques de la societat vuitcentista. Però, sabem en qui es va inspirar l'escultor Verderol a l'hora de cisellar els Nanos??. Veiem-ho!
En primer lloc tenim el NANO CAPITÀ
És el Capità de la comparsa. Duu un llarg bastó amb
cintes de colors com a símbol d'autoritat. Vesteix una casaca vermella,
una armilla groguenca brodada, un coll i una corbata blancs, uns pantalons
grisos, unes mitges i uns guants blancs, i al cap, un barret galonejat de dues
puntes. La seva identitat i origen és motiu de controvèrsia entre els
estudiosos de la festa tarragonina, tot i que es parteix de dues fonts: d'una
banda, les dades aportades per Adolf Alegret en el seu llibre Tarragona a
través del siglo XIX (1924), i d'una altra, la teoria de
l'escriptor i historiador Joan Salvat i Bové al llibre "Los gigantes y enanos de Tarragona (1951)". Tots dos conclouen que es tracta d'una caricatura de
Joan Cabeza, un antic alcalde de la ciutat, que a més, era el propietari d'una
fàbrica i d'una xocolateria al carrer Merceria. Era una persona molt
apreciada a la ciutat i la seva botiga es va convertir en el punt de reunió de
la Part Alta.
ELS ARLEQUINS
Són la parella que encapçala les dues fileres de
Nanos. Per a l'historiador Adolf Alegret, autor del seu llibre Tarragona a
través del siglo XIX (1924), l'Arlequí és una caricatura de Tià
(Sebastià), un sabater de portal al carrer de la Destral, company de Bernat
Verderol, amb qui compartia l'afició de caçar orenetes. En canvi, a l'Arlequina
se li adjudica el rol de Flocs, una peixatera. D'altra banda, tot i que l'escriptor
i historiador Joan Salvat i Bové, relaciona aquesta representació amb
caricatures lliures, es pot dir que accepta la versió d'Alegret. La vestimenta
dels Arlequins és de peces triangulars i acolorides. Porten un barret amb el
mateix estampat que el vestit i un ventall cadascú.
ELS NEGRITOS
Són la parella més exòtica del nostre Seguici de
Nanos. Segons Alegret representen unes caricatures lliures d'una parella de
cubans. En canvi Salvat i Bové ens diu en el seu llibre, que l'any 1862
l'alcalde d'aquell moment era el senyor Simó Lloveras que a més de ser alcalde,
era cònsol de Veneçuela a Tarragona i comerciava amb fustes, centrant el negoci
sobretot en Veneçuela i la Guinea espanyola. Segons ens explica Salvat, Verderol
es va inspirar en els dos criats negres del senyor Lloveras, que eren marit i
muller. Segons els veïns del senyor Loveras, aquests dos criats li servien la
xocolata cada matí al jardí de casa seva, que es trobava a la Rambla de Sant
Joan (avui Rambla Nova). Els veïns es divertien amb la parella de negrets que
aviat es van fer molt populars a Tarragona. Els negrets, finalment, tornaren al
seu país, on cercaven un clima més càlid, ja que, tot i la benignitat del clima
tarragoní, no pogueren resistir el fred dels hiverns de les nostres
comarques.
ELS ANDALUSOS
Es tracta del senyor Manuel, un tipus popular del s.
XIX. Exercia de veterinari civil a la Baixada de Pilats, actualment carrer Sant
Hermenegild, a prop del Pretori. La indumentària que porta, és idèntica a la
seva, que era molt adequada per al domatge de poltres, activitat en què era un
gran especialista. Arribà molt jove a Tarragona per complir els deures militars
en l'arma de cavalleria. Els senyor Manuel era andalús de nissaga. La seva
parella és la senyora Antònia Canals, coneguda com "Tona Canals",
pertanyent a una distingida família tarragonina. Actualment podem gaudir de la
seva casa museu al carrer Granada número 11. El fet de ser representada com a
andalusa és un caprici de l'artista. Aquesta figura duu la mantellina amb un
rivet de seda de quatre dits d'ample. Aquesta peça era pròpia de Tarragona i
d'alguns pobles de la nostra comarca.
ELS PAGESOS
Aquí tornem a tenir una discrepància entre els dos
historiadors Adolf Alegret i Joan Salvat i Bové. Per Alegret la figura
masculina és el regidor, representant de l'alta pagesia de l'època, conegut amb
el renom de "Pepet de les carallades", mentre que per a Salvat és la caricatura
de Pau Montguió, també representant de la pagesia de la ciutat, conegut amb el
renom de "Pau de la Llebra"
En canvi, on sí que hi ha coincidència és en la figura femenina. Era la mestressa d'una botiga de pesca salada i cansaladeria del carrer Merceria. Era coneguda amb el renom de "La Pacheca". Aquesta botiga va ser una veritable institució de la Part Alta.
EL METGE I LA SENYORA
La figura masculina és la caricatura de Francesc de
Paula Colom i Costa, nascut a Prats del Rei (Barcelona). Va ser una persona
molt respectada i durant mig segle exercí de metge a l'Hospital civil i al
Seminari Conciliar. Segons explica Salvat al seu llibre, el doctor Colom
exercia la medicina de manera molt peculiar: curava moltes malalties sense
emprar medicaments. Sovint responia als seus pacients amb la següent sentència
llatina. "Multi sunt morbi, qui sola dieta curantur", és a dir,
"Hi ha moltes malalties que es curen soles o amb dieta". Als darrers
anys de la seva vida i professió passà moltes amargors i desventures, perquè els
seus col·legues volien ocupar la seva plaça de metge a l'Hospital. Per
aconseguir-ho, al·legaven incapacitat física, fonamentada en la seva edat. El
més important dels seus detractors fou el doctor Antoni Mir. Hi ha qui opina
(entre ells Adolf Alegret) que aquest Nano representa al doctor Mir, ja que fou
un personatge molt influent a la Tarragona d'aquella època. Ara bé, això és
improbable perquè el seu retrat no s'assembla gens a la caricatura que ens ocupa.
El doctor Colom fou l'únic metge de la seva època que anava completament
afaitat. La resta dels seus companys, com els doctors Corbella, Fages, Molins,
Mir, Piqué, Guasch i Torres, duien bigoti, patilles o barba. El senyor Francesc
de P. Colom morí el 1878, als noranta-tres anys. Fou alcalde de Tarragona de
1836 a 1839. El 1838 presentà el Reglament especial sobre les obres exteriors
de les cases, l'arrenglerament dels edificis, l'arranjament de les façanes i,
en general, el plànol d'urbanització de la ciutat.
El Nano Metge desfila molt ben acompanyat. La seva parella és l'esposa d'un personatge del segle XIX conegut com "Tiburci". Aquest personatge ex mestre de corneta, en jubilar-se, tingué càrrecs públics. Segons Alfonso Alegret, era la viuda de l'impressor i llibreter Granell. Encara que alguns historiadors es decanten per la primera opció.
Els veïns de Tarragona, en veure-la passar, feien bromes de la seva manera de ser i, molt especialment, de la seva forma original, antiquada i llampant de vestir.
ELS MARQUESOS (o Nobles)
Aquí tornem a tenir discrepàncies a l'hora de
determinar qui són aquest parell de Nanos. Alegret apunta que la figura del
Marquès és una caricatura d"El Duc', basada en el propi Bernat Verderol, el
creador d'aquesta comparsa, i pel que fa a la Marquesa, es tractaria del retrat
d'una tavernera que es trobava a la carretera de Barcelona (actualment, la via
Augusta), 'La Clepsa'. En canvi, la teoria de Salvat i Bové, relaciona
aquesta representació amb els reconeguts nobles de la ciutat Josep Antoni
Castellarnau i a la seva esposa.
Tot i la divergència d'opinions, val a dir que s'ha donat prioritat a la primera hipòtesi, perquè es creu més lògic que l'artífex d'aquest col·lectiu de personatges que desfilen amb aires d'alegria durant els seus passejos festius, vulgui ser representat en alguna de les seves creacions.
Espero que us hagi resultat interessant!!. Fins la setmana vinent!!
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Bibliografía:
* Web Portadors dels Nanos Vells de Tarragona
* Los Gigantes y Enanos de Tarragona (Joan Salvat i Bové)
* TGN Blog
Fotografies:
* Tarragona Antiga
* Arxiu Salvador Guinart Díaz.