JAUME I “EL CONQUERIDOR” I TARRAGONA

Introducció

Hi ha personatges que en algun moment de la història van viure i van ser reals, però amb el pas del temps es converteixen en llegendaris. Moltes de les seves gestes es magnifiquen i s'idealitzen, atorgant-les-hi un significat molt més important que el que en realitat tenen. En aquest punt, realitat i llegenda formen un tot complementari que contribueix a que el personatge pervisqui sense perdre ni un bri d'interès.

Aquest és el cas, per exemple i entre altres, del rei Jaume I el Conqueridor, el monarca que els historiadors tenen en la consideració de constructor de la idea dels Països Catalans.

Avui, el rei Jaume I és el protagonista de la pindoleta dominical i d'una forma molt particular, per la seva vinculació amb Tarragona.

Quatre pinzellades sobre la vida del rei

Jaume I de Catalunya-Aragó, conegut com el Conqueridor, va néixer a Montpeller la nit de l'1 al 2 de febrer de 1208 i va morir a València el 27 de juliol de 1276, essent un home d'edat molt avançada en el seu temps. Va ser Comte de Barcelona i rei d'Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller.

La llegenda diu que el seu engendrament ja va ser estrany, de fet, una estratagema ordida per la seva mare, Maria de Montpeller, de qui el rei Pere no volia saber res perquè es veu que tirava a lletja. Així és que perquè el rei s'allités amb la reina, van haver d'enredar-lo dient que jeuria amb una altra dama que tenia amistançada, però qui realment l'esperava al llit, era la reina Maria. El cas és que 9 mesos després va néixer Jaume, de qui el rei Pere tampoc estava disposat a fer de pare, fins al punt que quan Jaume tenia 3 anys, el va lliurar a Simó de Montfort, que el va educar i fer gran a la ciutat de Carcassona.

D'acord amb la voluntat de la seva mare, Jaume es va posar sota la guarda dels templers, que el van portar a Montsó on va créixer en companyia del seu cosí, el jove comte Ramon Berenguer V de Provença, des dels 6 als 9 anys. Als 13 anys el van casar amb Elionor de Castella, amb la qual tingué el seu primogènit, Alfons. Ell i la seva muller es trobaren a Saragossa, com a presoners dels rics homes. Jaume va aconseguir la separació canònica, al·legant vincles de parentiu i la legitimació de l'Infant Alfons d'Aragó.

La pau d'Alcalà, el 1227 va assenyalar el triomf reial damunt la revolta aragonesa dels nobles i d'algunes viles i ciutats i va començà el període de les grans conquestes en el seu regnat.

Primer va ser Mallorca el 1229. Va sortir de Salou i l'expedició va desembarcar a Santa Ponça. La victoriosa batalla de Portopí va obrir el camí de Palma de Mallorca als expedicionaris. El setge va durar tres mesos i es va acabar amb l'assalt general, comandat personalment pel rei. La resta va ser una campanya fàcil contra els moros de l'interior de l'illa que finalment, van acabar rendint-se. En una segona estada a les illes va conquerir Menorca i una tercera vegada encara va passar a Mallorca. Pel que fa a Eivissa, la va conquerir l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, i el seu germà Bernat de Santa Eugènia (1235).

La conquesta de València que va durar anys. Es va iniciar el 1232, i continuada pel rei amb la conquesta de Borriana (1233) i la capitulació d'altres pobles i viles del nord del país. Per a combatre la capital va fortificar el Puig d'Enesa o de Santa Maria i València va caure el 1238, així com Xàtiva i Biar uns anys més tard. A partir de la conquesta de Múrcia es va iniciar la decadència del Conqueridor. Amb el tractat de Corbeil (1258), renunciava als seus drets sobre les terres occitanes. També va fracassar en la seva temptativa de croada a Terra Santa el 1274.

Aquests són alguns trets positius de l'obra del rei: les conquestes de Mallorca i de València, el matrimoni del seu fill Pere amb Constança de Sicília, origen de l'expansió mediterrània de Catalunya, l'impuls al comerç i a la política africana, la redacció del Llibre del consolat de mar de costums marítims, la seva protecció als jueus, les reformes monetàries, la seva intervenció en el moviment jurídic, l'aparició dels Furs de València, la introducció del dret romà, l'estructuració d'institucions com les corts catalanes, els progressos de la llengua i la literatura catalanes a les que el rei va contribuir amb el Llibre dels Feits, primera gran crònica catalana medieval, escrita o dictada pel rei, en estil autobiogràfic. La tradició el presenta com un home d'una gran alçada, bellesa i sensibilitat. Tots els Països Catalans veneren la seva figura com la del creador de la seva personalitat.

Alguns trets de la vinculació de Jaume I amb Tarragona

Per descomptat, hi ha una bona part de llegenda, però l'explicació sembla plausible a la vista de la presència del rei a la ciutat. No només té un carrer dedicat al seu nom, sinó que sembla que també és una de les figures que hi ha a la façana de la catedral, juntament amb els apòstols i diferents profetes.

També diu la llegenda que Jaume I va sortir de Tarragona en direcció a la conquesta de Mallorca i que un fet curiós explicaria el nom de la platja del Miracle, com vam explicar en aquesta pindoleta, relacionant-la directament amb el rei Jaume.

Segons explica Josep-Pau Virgili al seu llibre "Llegendes i Narracions de Tarragona": "el primer historiador conegut per nosaltres que parla del Miracle (es refereix a la Platja del Miracle), és el rei Jaume I. A la seva crònica el rei diu que, una vegada conquerida l'illa de Mallorca, aventura a la qual es va llençar orientat pel mariner tarragoní Pere Martell, allà pels anys 1230, al retornar el port d'origen Tarragona ja que des d'aquí havia sortit. Pocs moments després de desembarcar el rei i els seus acompanyants, començava a bufar un fort vent que se'n diu de llebeig i que va arrufar el mar amb tanta fúria que va provocar seriosos desperfectes a les naus i galeres ancorades a la bocana del port. D'aquí que el rei va derivar el nom de Miracle, ja que Déu va desencadenar la fúria dels elements després que estiguessin tots a estalvi i és des de llavors que la platja és coneguda amb el nom del Miracle".

Com és que el cos de Jaume I va fer cap a Tarragona?

Jaume I va morir a Alzira el 1276, quan tenia 68 anys. L'any 1837, en plena Guerra Carlista, la tomba del rei va ser profanada i les seves restes van servir de burla i escarni, fins a tal punt que van quedar escampades surant un temps pel terra del presbiteri de l'església d'Alzira.

La mòmia del rei Jaume I revestida amb l'hàbit del Císter

Aquell mateix any, un capellà de l'Espluga de Francolí, Antoni Serret, va recollir, amb el permís de les autoritats corresponents, els cossos dels reis Jaume I, Pere el Cerimoniós i Joan I i els va traslladar fins a la rectoria de la seva església, on van quedar tapiats durant uns 4 anys. Quan el general Espartero va caure, l'any 1843, el governador civil de Tarragona, Ciril Franquet, va autoritzar el trasllat de totes les restes a Tarragona i van ser dipositades a la catedral, on van ser custodiades durant molts anys dins una caixa d'uns 2 metres de longitud que es va dipositar a la part posterior del cor.

L'arqueòleg Hernández Sanahuja va identificar a Jaume I en un dels cossos perquè es veu que era un home força corpulent. Segons el cronista de l'època, Bernat Desclot, el rei era un pam més alt que els més alts del seu temps. A més, les restes estaven embolicades en un mantell del Císter i el rei era monjo de Poblet en el moment de la seva mort.

En canvi, sembla que un cop identificades les restes, va ser més difícil atribuir-li al cadàver un cap en concret. Sanahuja va optar per un crani que tenia una gran cicatriu al front, coincidint amb el que diuen les cròniques antigues, que el rei va morir d'una ferida que li va fer una fletxa al cap en l'assalt a València. Així és que d'acord amb la metologia científica de l'època d'Hernández Sanahuja, l'arqueòleg va posar el cap de la ferida al costat del cos de l'individu més alt, dins la caputxa cistercenca. Llavors el cos complet es va instal·lar en un sarcòfag a l'interior de la catedral de Tarragona. Una reial ordre del 1853 va cedir les restes a Tarragona, amb l'obligació de construir una sepultura digna. L'ajuntament va fer venir de Poblet una part de les tombes d'alabastre i va construir al cor de la catedral un panteó, el qual es va inaugurar el 1856. En aquell trasllat, es van fotografiar les restes de la mòmia reial i s'hi va reconèixer la cicatriu de la fletxa que havia ferit el rei al cap durant el setge de València.

El 1940 es va iniciar la restauració del monestir de Poblet i l'escultor Frederic Marès es va encarregar de la restauració de les tombes del panteó reial. Més tard, el 3 i 4 de juny del 1952, i en la presència del dictador Francisco Franco, les restes dels reis d'Aragó van ser traslladades solemnement de Tarragona al monestir de Poblet, on reposen actualment.

Un mausoleu a Tarragona

Mereix una pindoleta sencera, però en fem un avançament.

El 1906, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va dissenyar el projecte de les dues tombes monumentals, destinades a acollir, a la nau central de la catedral de Tarragona, les despulles del rei Jaume I i els altres membres de la família reial.

La tomba destinada a Jaume I va arribar a fer-se, però no es va col·locar mai al lloc que li estava destinat i fins i tot, durant molts anys, aquest monument, desmuntat i en estat d'abandó, estava al pati de l'antic escorxador, fins que finalment, l'any 1970 el monument es va cedir a l'ajuntament de Tarragona que, coincidint amb el setè centenari de la mort de Jaume I, l'any 1976 va decidir recuperar-lo, restaurar-lo. El 1987 la restauració estava acabada i la intenció de l'Ajuntament era col·locar aquest mausoleu a l'aire lliure, però d'acord amb les recomanacions dels restauradors, Eustaqui i Miquel Vallés i Helena Calaf, es va decidir canviar la ubicació perquè la pedra es va considerar molt fràgil i fàcilment erosiva. Per això van habilitar el pati de l'Ajuntament que, precisament, porta el nom del conqueridor i el van inaugurar, amb el mausoleu restaurat i en perfecte estat, l'any 1992.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Webgrafia:

• Las Provincias: https://bit.ly/3yjCNzc
• El Mundo: https://bit.ly/3nwCWKy
• El País: https://bit.ly/3a8NLiH
• El País: https://bit.ly/3bKvQ2i
• jaimei.blogspot.com: https://bit.ly/3nBVqZY
• www.catalunyamagrada.cat: https://bit.ly/3Ar3i8i
• omnibus-dubitandum.blogspot.com: https://bit.ly/3y7NoNo
• Tarragona. La imatge i el temps (E. Olivé, J. Piqué, X. Ricomà). Ajuntament de Tarragona 1990.

Fotografies:

• Tarragona. La imatge i el temps (E. Olivé, J. Piqué, X. Ricomà). Ajuntament de Tarragona 1990.
• H. Vallvé
• Vallvé
• Mn. Serra Vilaró