JOAN SMITH SINNOT

INTRODUCCIÓ

Disposar d'un port ha sigut, històricament, un gran avantatge per a Tarragona. Els primers que ho van veure van ser els romans i van convertir el port de Tàrraco en una font de comerç, relació cultural i intercanvi amb altres pobles de la mediterrània que amb les seves naus, feien cap a les nostres costes. Queda clar que la història del nostre port és llarga i ve de lluny.

Des de la construcció que ens van deixar els romans i fins a l'actualitat, el port ha passat per incomptables fets i anècdotes. I no, avui no parlarem del port que és, sense cap mena de dubte, un dels més importants del Mediterrani, sinó d'un dels personatges que hi van contribuir a mitjans del segle XVIII: Joan Smith Sinnot.

Ens plantem a mitjans del segle XVIII. En aquell moment el port necessitava una reconstrucció urgent. La idea de començar aquesta obra va ser de l'Ajuntament de la ciutat i ràpidament hi va haver gent disposada a utilitzar la seva influència per portar a terme aquest ambiciós projecte. Entre aquestes persones cal destacar el metge tarragoní i cirurgià de la Cort, Leonard Gallí i el canonge José Ibáñez Falomir. També és important el paper que van jugar els polítics diputats a Corts Carlos de Morenes y Cazador i Alejandro de Cadenas y Carlier. Posteriorment, a Morenes se li va atorgar el títol de Baró de les Quatre Torres, i a Cadenas, se'l va ascendir en la seva carrera militar.

Un cop iniciats els treballs, el rei Carles IV va visitar la ciutat de Tarragona de l'11 al 15 de novembre de 1802. Joan Smith va ser l'artífex de la visita del monarca i va organitzar la seva estada de 4 dies del rei i el seu sèquit. Aquest fet va consolidar el projecte d'ampliació del port.

Com a anécdota, està bé que se sàpiga que des d'alguna població veïna hi va haver pressions i fins i tot informes contraris a la reconstrucció del port de Tarragona. En sentit positiu cal destacar el paper del canonge Fèlix Amat que aleshores era vocal de la Junta del Port en representació de l'arquebisbe Armanyà. Poc després de la mort d'Armanyà, el rei es va endur a Amat a Madrid on va fer de confessor de S.M. i abat de San Ildefonso.

Per la magnitud del projecte hi va haver altres persones, professionals i polítiques, que van influir en la seva consecució. Entre els tècnics en aquesta pindoleta destacarem a un home que en poc més de vuit anys a la nostra ciutat hi va dedicar tots els seus esforços al progrés dels treballs de restauració del port: en Joan Smith Sinnot. De tota manera no només va impulsar l'ampliació del port, també explicarem la seva integració en la vida de la ciutat, la seva humanitat i els seus projectes culturals i sanitaris.

Comencem!

PRIMERES GESTIONS

El Rei Cales IV, per Reial Ordre de 25 d'agost de 1789, va accedir a la petició tarragonina d'ampliar el port. Part del mèrit el tenen les gestions del canonge José Ibáñez Falomir. Per R.O. del 19 de gener del 1790, es va comissionar al capità de vaixell Juan Ruiz de Apodaca perquè examinés i dictaminés la possibilitat, o no, de l'ampliació del port. L'ordre reial era ben clara: "sin demora se lleve a efecto la reparación de este puerto". Aviat es va disposar dels diners necessaris per pagar l'obra, una part dels quals sortien dels impostos que s'aplicaven a la carn, a la sal i al peix.

Un cop acceptada la proposta, el ministre de Marina, Antonio Valdés, va dictar la R.O. de 21 de juny de 1790, per la qual es concedia el permís per aplicar els impostos esmentats i amb el producte obtingut, poder atendre les despeses de les obres del port.

Antonio Valdés va nomenar al Capità de navili Juan Ruiz de Apodaca com a responsable de les obres del port i a un ajudant, el Tinent de fragata Antonio de Bada y Navajas, pe fer les funcions de director durant les absències de Ruiz de Apodaca.

Apodaca només va estar a Tarragona tres anys perquè el 4 de març de 1793 va rebre una Reial Ordre per traslladar-se a Alacant. Per tant, Antonio de Bada va fer de director interí fins al 20 de juny de 1794. El seu substitut va ser el Capità de navili Fernando Seidel, que no va fer una labor gaire galdosa a causa dels conflictes amb la corporació municipal, fins al punt que des de l'Ajuntament es va sol·licitar el retorn de Antonio de Bada.

Aquest sí que va fer un gran paper com a director interí del Port; però un temps més tard va cessar com a director titular Ruiz de Apodaca i és aquí quan va entrar en escena Joan Smith, nomenat director del Port de Tarragona el 5 de desembre de 1799, quan tenia 43 anys.

QUI ERA JOAN SMITH I QUINA VA SER LA SEVA OBRA

Tot i ser un personatge important en la història de la ciutat, no hi ha massa informació sobre la seva biografia. Se sap que Smith tenia l'ofici d'enginyer i gaudia d'una gran experiència demostrada per la seva gran capacitat de treball. Ha quedat documentat com una qualitat personal de Joan Smith, el tracte humà que donava als seus col·laboradors, subordinats, treballadors i presidiaris que van treballar en les obres de restauració i ampliació del port, fet que diu molt d'ell.

Joan Smith Sinnot va néixer a Irlanda l'any 1756. Va quedar orfe de pare i mare als deu anys i va anar a viure a El Ferrol, a casa de la seva àvia. L'any 1791 va viure a Cartagena i l'any 1793 a Cadis on va rebre el nomenament de Brigadier Enginyer en Cap del Port, càrrec que va exercir durant 4 anys. El 1797 va marxa a viure a València on també va exercir d'enginyer del port d'aquella ciutat. Dos anys més tard va venir a viure a Tarragona i el 5 de desembre d'aquell any, mitjançant una R.O. se'l va nomenar Enginyer Director de Marina i responsable de les obres d'ampliació del Port de Tarragona. El seu projecte, tanmateix, seguia la proposta inicial de Juan Ruiz de Apodaca, encara que Smith es va encarregar de modificar-la i ampliar-la.

Una de les primeres decisions que Smith va prendre, va ser delimitar i ampliar l'espai de la cantera de la que s'havia d'extreure la pedra per començar les obres d'ampliació del port. Això va afectar de ple al convent dels caputxins i de fet, si es volia extreure la pedra, els monjos havien de traslladar-se, juntament amb el convent, a un altre lloc, com així va ser. Smith va enviar informes a Madrid demanant el permís d'enderroc del convent i al mes d'abril del 1801 van començar les obres d'enderroc de la vella església de Sant Miquel del Mar. Aquest convent estava situat a l'actual cruïlla entre els carrers Comerç i Barcelona. Tot aquell sector i fins al carrer Pons d'Icart, va ser excavat per a extreure pedra per a construir el Port.

De manera provisional, els monjos caputxins es van instal·lar en uns magatzems que la junta va llogar al capítol eclesiàstic, a l'espera de la construcció dels nous convent i església. El 22 d'octubre de 1801, des de Madrid es va autoritzar a Smith perquè "Se construya el convento a costa de los caudales destinados a la obra del puerto, conforme determinaba S.M. en 19 septiembre 1800". Aquest convent de nova construcció es va aixecar on actualment hi ha l'església de Sant Joan.

També com a curiositat i per assegurar la transparència de la seva gestió, els diners, els vals reials i diversa documentació, Joan Smith va voler que es guardés en una caixa de cabals que tenia tres claus. Una d'aquestes claus la tenia el tresorer, que era el senyor Castellarnau, una altra clau la tenia el vocal de la junta i la tercera l'autoritat de la Marina. D'aquesta forma es garantia que la caixa estava ben guardada i hi havia tres persones diferents que en tenien el control.

ELS TREBALLS A L'ESCULLERA

Els treballs per allargar l'escullera del port estaven dividits ens diverses fases. Primer es feia esclatar la pedra amb barrinades que els enginyers col·locaven de forma estratègica per treure el màxim profit de l'explosió. Després, una quarantena llarga de presidiaris i peons carregaven les pedres damunt els carros tirats per bous que la transportaven fins a l'escullera i allà la llençaven a l'aigua.

A la Junta, el fet de tenir bous els hi ocasionava bastants mals de cap: el subministrament de menjar, les visites al veterinari, la higiene de les quadres, la higiene de la boca i de la dentadura dels animals. Eren atencions a les que calia dedicar el seu temps, però que eren imprescindibles per tenir els animals en òptimes condicions.

Els dies de molt fred i mala mar, s'adquiria vi i aiguardent pels homes que treballaven a la escullera i a més, l'aiguardent tenia una doble utilitat, perquè a més de calentar els homes, servia per humitejar el cotó dels estopins que feia explotar les barrinades.

Smith es va assegurar que els presidiaris que treballaven de forma forçada a les obres del port, tinguessin vi com a gratificació "por el esforzado trabajo que han ejecutado en los trabajos". Es van facturar set mil gots en tres mesos. Els presidiaris, en un principi, s'allotjaven en els quarters del Patriarca i Pilats i després els van portar a l'ex convent dels pares Trinitaris, conegut com "Cuartel del presidio del Milagro" que, tal i com vam veure en aquesta pindoleta, estava dins l'actual amfiteatre romà de Tarragona.

Alguna de les gratificacions que donava la Junta del Port eren ben curioses. Un exemple és el cas del senyor Antoni Casanova, encarregat d'obrir i tancar la porta de Sant Joan (que estava al final del que avui coneixem com a carrer Comte de Rius cantonada Rambla Nova), que cobrava "media peseta" per cada nit que havia d'esperar per tancar la porta de la ciutat fins que arribessin els treballadors de l'obra que vivien a Tarragona.

JOAN SMITH CORREGIDOR ACTIU

Abans de tractar la feina que va fer Joan Smith com a corregidor, potser que sapiguem que era un corregidor, no?

Un corregidor era un funcionari reial de l'estat. El seu ofici comprenia diversos àmbits i emplaçaments, des del provincial fins al municipal i era el nexe d'unió entre el territori i el rei. El corregidor presidia els ajuntaments, administrava justícia, havia de promoure i executar tot tipus d'obra pública, cura de la salubritat de la població, també era responsable de la policia i, per últim, havia de garantir l'abastiment d'aliments a la població.

Com a corregidor, Joan Smith va projectar l'ampliació del port de Tarragona. Una de les seves accions interessants va consistir en negociar amb l'arquebisbe Mon i Velarde la construcció d'una canonada per portar aigua al port per poder subministrar-ne als vaixells; d'aquesta manera va solucionar el problema d'abastiment d'aigua al port. També va planificar i dissenyar el nou barri a la marina tarragonina. Seria el que avui coneixem com el Barri del Port, i la connexió amb el carrer Apodaca fins arribar a la Plaça Prim o plaça de la Mitja Lluna, just davant l'església dels Caputxins, on actualment hi ha la parròquia de Sant Joan.

En aquesta planificació, també va incloure unes muralles defensives que vorejaven el mateix barri i que l'havien de protegir. Malauradament, la Guerra del Francès va desbaratar tota la planificació.

També com a corregidor, Joan Smith va impulsar la creació i construcció d'un nou cementiri a les afores de la ciutat. En aquell moment el cementiri estava situat al carrer de les Coques al costat de la catedral. El cementiri, però, tenia defectes de salubritat a causa del gran increment de la població a en plena Guerra del Francès. Dels 9.000 habitants que tenia Tarragona l'any 1801, es va passar a 60.000 l'any 1810. Per això calia de manera urgent, construir un nou cementiri. L'any 1809 la Junta Governativa, l'Arquebisbe i el Capítol Catedralici van resoldre la construcció d'un cementiri a les afores de la ciutat, que tal i com escrivia Joan Smith: "era de primera necesidad y no admitía dilación".

SMITH I LA CAMPANYA DE VACUNACIÓ CONTRA LA VEROLA

Joan Smith va ser el precursor del procés de vacunació de verola a la gent de Tarragona i de fet, la nostra ciutat va ser un dels primers llocs de la península on es va vacunar tota la població.

La preocupació d'Smith pels temes sanitaris ja venia de lluny i ho havia demostrat quan va fer pressió a l'Ajuntament de Tarragona per construir un cementiri nou fora de la ciutat i concertar l'assistència mèdica dels accidentats amb l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

La campanya de vacunació va començar a la primavera de l'any 1801. El científic d'Altafulla Antoni de Martí i Franquès, conegut pels seus treballs químics i botànics, hi va participar com a expert, amb la col·laboració dels doctors Francesc Salvà i Francesc Piguillem, que és qui va proporcionar la vacuna a Smith, de manera totalment gratuïta.

Els primers que van rebre la vacuna van ser els quatre fills d'Smith.

Smith va redactar un opuscle, titulat "Progresos de la vacuna en Tarragona" en el que donava instruccions de com s'havia d'administrar la vacuna. Al títol seguia l'acròstic format per les inicials D. J. S. B. D. L. R. A., que eren les inicials del nom i cognoms d'Smith i la seva graduació militar: on Juan Smith Brigadier de la Real Armada.

Aquest llibret va ser el primer que es va publicar a Espanya sobre aquest tema, juntament amb el que va escriure el doctor Piguillem.

Durant la campanya de vacunació, Smith va buscar la col·laboració de tres metges per administrar la vacuna a la població: el doctor Manuel Dalmau Capdevila, metge de l'hospital de Tarragona, el seu fill Manuel Dalmau Magnifico, membre de la Junta de Sanitat de Tarragona i el doctor Joan Vives, metge de Constantí.

Smith es va preocupar molt de denunciar que hi havia vacunes falses, a les que es podia atribuir la falta de protecció davant la verola o altres efectes perjudicials. A Tarragona es van vacunar unes 14.000 persones, aproximadament el 10 % de la població censada.

Smith va ser molt apreciat a la ciutat de Tarragona. Era un home culte i va tenir molta activitat en els cercles culturals i artístics de Tarragona. Estava particularment interessat per la química i pel progrés científic en general. Va traduir a l'espanyol obres de Lavoisier, com "Disertación química sobre la transpiración y la respiración" (1790) i "Descripción de economia política" (1800).

També va ser fundador de l'Escola Nàutica de Tarragona i va crear una Escola de Dibuix, els inicis de la qual van ser a la seva pròpia casa.

En Joan Smith va morir el 17 de març de l'any 1809 a causa d'una malaltia infecciosa en plena epidèmia del tifus. Al llibre del registre del cementiri consta que va ser el primer a rebre sepultura en el nou cementiri que ell mateix havia promogut. Smith va viure i morir en una casa, que actualment no existeix, situada a l'entrada del Portal del Carro, al costat del convent de l'Ensenyança, que es va enderrocar per ampliar l'edifici de les religioses fins al carrer de l'Arc de Sant Llorenç.

L'any 1993, l'Autoritat Portuària de Tarragona, tingué cura de traslladar les seves restes a un mausoleu construït per l'arquitecte Josep Maria Milà Rovira, amb la làpida de la seva antiga sepultura, que conté aquesta inscripció: "IL. D. JOAN SMITH, MILITUM. TRIBUNO ARTIFIALIS PORTUS TARRAC. DIREC." A la cara posterior del monument s'hi va col·locar un baix relleu obra de l'escultor tarragoní Bruno Gallart, on apareix la ciutat i el port en època de l'enginyer Smith.

Com agraïment per tota la feina feta a la ciutat, durant les obres de la façana de l'ajuntament de Tarragona (1861-1865), es va col·locar un bust de Joan Smith a la teulada, juntament amb altres busts de tarragonins destacats, obra de l'escultor Bernat Verderol.

També se li va dedicar un carrer a la Part Baixa de la ciutat: el Carrer Smith que queda limitat a un cantó amb la ronda interior a l'Avinguda Vidal i Barraquer i a l'altre amb el Carrer Rebolledo creuant per davant de la Plaça dels Infants.

El merescut homenatge pòstum Joan Smith, la persona que tant i tant va fer per la ciutat.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Webgrafia:

• Viquipèdia: https://bit.ly/3OR27T7
• Curiositatshistoriamedicina: https://bit.ly/3JpAShv
• Consejo Superior de Investigaciones Científicas: https://bit.ly/3vCWGAq
• Blog del Barri del Port de Tarragona: https://tgnbarridelport.blogspot.com/

Bibliografia

• Joan Smith i Sinnot, Director del Port modern de Tarragona (1800-1809). Josep Adserà Martorell. (Autoritat Portuària de Tarragona 1993).

Fotografies:

• Coia Escoda
• Joan Smith i Sinnot, Director del Port modern de Tarragona (1800-1809). Josep Adserà Martorell. (Autoritat Portuària de Tarragona 1993).
• Real Academia de la Historia: https://bit.ly/3A9Deya
• Arxiu Port Tarragona