L’ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC

Introducció

Des del seu naixement Tarragona es va pensar com una ciutat imperial, important, de primer ordre, germana de Roma. Els germans Scipió van saber fer bé la seva feina i lluny de ser només una plaça militar la van començar a crear des dels fonaments, dotant-la de tot el que li cal a una gran capital, inclòs un gran temple a la part més alta de la ciutat, dedicat a l'emperador i als principals déus del seu panteó.

Amb el pas dels anys i dels segles l'antiga Tàrraco ha passat per mil circumstàncies històriques fins arribar al dia d'avui, però el que mai ha perdut és el sentit de capitalitat, representat per les seves institucions, tan civils, com militars com eclesiàstiques. No en va Tarragona té l'arquebisbat més poderós de la demarcació. Això indica que a nivell de l'Església Catòlica la ciutat com a seu té una gran importància, fet que queda demostrat en les seves manifestacions més populars i tradicionals, com ara totes les que fan referència al curs de l'any, com la Setmana Santa i tots els actes que es celebren al seu voltant.

Però sense necessitat d'una festivitat concreta, Tarragona compta amb una gran munió d'esglésies i parròquies que sadollen la fe de la gent i ofereixen serveis religiosos durant tots els dies de l'any en hores convingudes. Més enllà de la catedral, dedicada a Santa Tecla, les esglésies més nostrades ens surten al pas fent només un passeig pels carrers: Sant Joan, Sant Agustí, Santa Clara, Sant Pere del Serrallo... i també l'església que avui protagonitza la pindoleta del dia: Sant Francesc.

Sobre l'ordre franciscana

L'església de Sant Francesc, ubicada a la Rambla Vella, pertany a la comunitat franciscana, és a dir, al conjunt de grups i comunitats catòlics -instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.

Tots aquests grups tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Sant Francesc l'any 1208. Els membres d'aquesta família tenen la pobresa com a eix de la vida de cada persona i de la comunitat. Això ha estat causa, al llarg dels segles, de molts moviments de reforma i d'escissió que han donat origen a diferents branques i ordes que fins i tot en algun cas, s'han separat de l'orde originari. La majoria són reformes de l'orde franciscà que havien de conduir a una aplicació més rigorosa de la regla d'acord amb el seu esperit fundacional.

Els franciscans i Tarragona

L'ordre dels franciscans es va establir a Tarragona al segle XIII. Hi ha un testament de l'any 1242 en el que se'ls atorga una herència, que ho demostra. Es tracta d'una església anomenada Sant Salvador del Corral (actualment desapareguda) que hi havia a la part més occidental del circ romà de Tarragona i que en aquells anys es va lliurar al bisbe de Vic. L'any 1249 l'església i els terrenys del voltant van ser donats als framenors (membres del primer ordre de Sant Francesc) perquè hi aixequessin un nou convent. Està documentat que l'any 1251 la reina Violant d'Hongria va fer una deixa testamentària a aquest convent. De tota manera, la comunitat franciscana no s'hi va estar massa anys i a la segona meitat del segle XIV es van traslladar a un lloc proper, fora de la muralla que rodejava i protegia Tarragona. Malauradament aquest nou convent no va tenir una vida massa llarga ja que als pocs anys d'estar totalment construït, va patir les conseqüències de la Guerra Civil Catalana que es va lliurar entre els anys 1462 i 1472 entre el rei Joan II d'Aragó i els remences d'una banda, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General de l'altra, per tal de tenir el control polític del territori. Doncs bé, en un dels setges que va patir Tarragona durant aquest enfrontament, com que el convent dels franciscans era fora de la protecció de les muralles, va quedar gairebé en ruïnes .

El nou convent franciscà

Arran del setge al convent, el papa Pau II va concedir l'autorització per refer-lo però a l'interior de la ciutat, on havia estat anteriorment, és a dir a la Plaça del Corral, avui Plaça de la Font. Per alguna raó que ara es desconeix i malgrat l'ordre papal, es va reedificar en el mateix lloc on hi havia el convent enderrocat. S'han trobat documents que diuen que l'any 1509 la construcció del convent estava força avançada.

El nou edifici i la comunitat de franciscans que l'ocupava va patir encara més infortunis. Primer la Guerra dels Segadors (1640-1652); després, la nit del 3 de setembre de l'any 1700 un llamp va caure a la torre Grossa, situada davant de l'església dels franciscans. Estava plena de munició i va provocar una violentíssima explosió que va commocionar la ciutat i va provocar morts i danys molt considerables a les edificacions properes: l'església i el convent de Sant Francesc, la universitat, l'hospital, la muralla i les cases de l'entorn.

Com que el convent estava situat davant mateix de la torre, els franciscans van ser els més perjudicats per l'explosió, i no estem parlant només de danys materials sinó que quatre religiosos i dos escolans hi van perdre la vida. La destrucció del convent va ser gairebé total i va obligar la comunitat franciscana a establir-se a la nova residència provisional a la Casa dels Orfes, prop de la catedral i, també de forma provisional, va utilitzar l'església de Natzaret per a les seves celebracions.

L'any 1704 ja s'havia habilitat una part del nou convent i l'onze de juny d'aquell mateix any, es va traslladar el Santíssim. L'any 1710 es va encarregar al mestre de cases Josep Abat la traça de la nova església, tal i com es pot llegir en una làpida de la cantonada exterior de l'església. L'obra es va acabar l'any 1758.

Ja al segle XIX, la casa va patir els efectes a causa dels diferents episodis que van afectar el país. Primer la Guerra del Francès (1808-1811); després l'exclaustració temporal durant el Trienni Liberal (1820-1823) durant el qual el convent va patir destrosses importants i, finalment, l'exclaustració definitiva que va començar amb la fugida dels frares l'any 1834. De l'antic convent només en queda el claustre, que en l'actualitat està incorporat a l'edifici de l'Arxiu Històric de Tarragona.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l'església de Sant Francesc va ser un economat. L'exèrcit republicà va habilitar l'espai com un punt de subministrament d'aliments. A l'interior hi havia una mica de tot: llegums, verdures, pa, carn (tot i que no gaire), i fins i tot diuen que a les piques de l'aigua beneïda hi posaven el bacallà en remull.

L'església

Després de tots aquests successos, del convent no en queda res, però l'església de Sant Francesc té una parròquia nodrida que professen una certa devoció pel sant, ni que sigui només per estricte veïnatge.

Quan passeu per la Rambla Vella podreu veure l'església de Sant Francesc alçar-se sobre la seva escalinata d'accés. L'edifici es va construir entre l'any 1704 i l'any 1758. A nivell artístic és una de les obres barroques, encara que amb estil neoclàssic, més importants de la ciutat. L'església és el testimoni de la presència dels franciscans a la Rambla Vella i a Tarragona.

Al llarg del temps ha patit diverses destrosses i reconstruccions, la primera de les quals l'any 1804. Té planta de creu llatina que constitueix un rectangle amb una única nau, sense transsepte, amb tres capelles laterals comunicades a cada banda i un estret campanar de planta quadrada al costat de la capçalera. La seva coberta és de volta de canó amb llunetes sobre pilars que subjecten arcs de mig punt.

L'exterior del temple també té interès artístic. La façana principal és austera i està feta de maçoneria amb reforços de pedra. La portalada principal sembla inacabada i està flanquejada per columnes afegides sobre l'escalinata. Al seu damunt hi ha una rosassa que en el seu origen no es va tenir en compte i es va afegir l'any 1911. També hi ha una petita fornícula amb una imatge de la Immaculada Concepció i la làpida fundacional a la banda dreta de la porta. Fa un temps, aprofitant les obres de sanejament de la teulada, es va creure oportú treure la creu que culminava l'església perquè degut al seu estat podria caure al carrer. Actualment la creu està just a l'entrada a ma esquerra descansant al damunt d'una pedra portada expressament de la catedral.

Com a curiositat val la pena destacar que a la façana es pot veure clarament una marca que va pràcticament arran de l'escalinata. Es tracta de la senyal que va deixar l'antic nivell de la Rambla Vella. Es dona el cas que a finals del segle XVIII la Rambla Vella tenia un desnivell que dificultava la construcció d'edificis i per tant, l'arquebisbe Santiyán (1779-1783), va donar les ordres oportunes perquè aquesta circumstància s'arrangés i la Rambla Vella s'aplanés i es rebaixés el seu nivell. De manera que a l'església de Sant Francesc, per adequar-la a aquesta remodelació, se li van haver d'afegir les escales que a peu de carrer, condueixen fins al seu interior i la línea d'aquest nivell, va quedar per sempre marcada a la façana principal. Aquesta línea, per tant, ens parla també del canvi històric que ha patit aquesta via principal.

Si visiteu l'interior de l'església hi veureu una arquitectura coneguda i que ja hem vist en altres llocs i ocasions, amb una clara pàtina jujoliana de la que ja parlarem una mica més endavant.

Malauradament, tota la imatgeria original que hi havia dins l'església, es va destruir o cremar durant la guerra civil, tal i com va passar a tantes i tantes esglésies d'arreu del país. Com a curiositat, quan entrem dins l'església, just al front i tocant a l'altar major, no hi ha una imatge de Sant Francesc, a qui està dedicat el temple, sinó que hi ha una imatge imponent de la Immaculada Concepció. La causa d'aquesta anomalia és perquè un cop acabada la Guerra Civil, la catedral de Tarragona anava proveint d'imatges les esglésies de la ciutat. Per tant, s'entén que algunes de les imatges que hi ha dins l'església de Sant Francesc provenen de la catedral, però tot fa veure que a la catedral no hi havia cap imatge de Sant Francesc d'Assis.

Just a l'entrada de la església, a mà dreta quan entrem, hi ha una capelleta, més aviat un habitacle, amb una única imatge: la del Sant Crist de la Germandat de Jesús de Natzarè. Quan sortim i encarem la banda lateral dreta de la església hi trobem tres capelles. La primera està dedicada a Santa Rita, a Sant Joan M. Vianney i a Sant Carles Borromeo. La segona capella està dedicada a la Mare de Déu del Carme i la tercera a Sant Francesc.

Aquesta capella, la de Sant Francesc, que és la més propera a l'altar, és un espai de dimensions reduïdes en el qual el treball pictòric vol recordar els set-cents anys de la mort de Sant Francesc. Sant Francesc va morir l'any 1226 i per commemorar aquest fet, l'any 1926 es va reformar la seva capella. La particular manera jujoliana de fer-ho va consistir a dibuixar aus, ocells i garlandes plenes de fulles i fruits que s'instal·len pels angles de la volta d'aresta del sostre i guarneixen les fornícules avui buides de Santa Elisabet reina d'Hongria i de Sant Lluís rei de França. L'execució plàstica de les pintures és obra del pintor Pau Cornadó. Embelleix la capella un llum de ferro forjat dissenyat pel mateix Jujol, cisellat a la serralleria de Ramon Magarolas Sanet i cedit a la parròquia pels seus hereus.

Immediatament al costat de la capella de Sant Francesc i com a part del braç de la creu llatina que forma l'església, hi ha una capella tancada, dedicada a la Immaculada Concepció, dotada de bancs, la imatge de la Mare de Déu i fins i tot un sagrari. Per aquest cantó de la nau de la església s'accedia al claustre.

Posteriorment, a la banda lateral esquerra, hi ha la sagristia. Al costat la capella dedicada a la Mare de Déu del Pilar. Després una capella amb tres protagonistes: Santa Marta, Sant Roc i Sant Pancraç; després hi trobem la capella dedicada a la Mare de déu de Montserrat. I la darrera capella està dedicada a la Mare de Déu de Lourdes.

Al costat mateix, i ja per acabar el nostre recorregut per l'interior de la església, hi ha la pica baptismal.

L'església de Sant Francesc de la Rambla Vella és la primera d'una sèrie de pindoletes en les que, al llarg de les properes setmanes, anirem coneixent les distintes esglésies catòliques de Tarragona. De mica en mica...

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Webgrafia:

• www.poblesdecatalunya.cat
• www.monestirs.cat
• https://ca.wikipedia.org/

Fotografies:

• Tarragona Antiga
• Arxiu Rafael Vidal Ragazzon
• Hermenegildo Vallvé
• Monestirs.cat
• https://gallica.bnf.fr
• Salvador Guinart Díaz

Agraïments:

• Magí Mejías Sendra