LA CASA BLANDINIERES
La gent que ens agrada la cervesa estem d'enhorabona. Els darrers anys hi ha hagut, en general, una entusiasta eclisió en la fabricació de cerveses artesanals, com mai abans s'havia viscut i sovintegen els tastos i les degustacions, maridades amb altres preparacions que juntes, formen un goig gastronòmic altament apreciable. El curiós és que a Tarragona, en èpoques anteriors, no hi havia tradició de fabricació cervesera. La causa cal buscar-la en el fet que una important empresa ubicada a la ciutat es dedicava a la distribució de marques ja existents: la Casa Blandinieres.
La pindoleta d'avui està dedicada a aquesta empresa, molt coneguda i celebrada: la Casa Blandinieres.
ELS ORÍGENS
L'any de fundació de la Casa Blandinieres balla entre dues dates separades entre elles per gairebé dues dècades. En algunes publicacions es parla de l'any 1830, però en una publicitat que va posar la casa en un diari local es diu que va ser fundada el 1848. I si hem de fer cas al Boletín Oficial de la Província, que és qui té més possibilitats de crèdit, la creació de l'empresa no surt registrada fins el 20 de desembre de 1870, molts anys després de la primera data que es baralla.
Sigui com sigui, el
que està clar és que l'emprenedor del moment va ser en Maties Blandinieres
Narvona, un empresari d'origen francès que va fer cap a la ciutat, en una època, cap a mitjans del
segle XIX, en els que la ciutat tenia prop de 30.00 habitants i el port, motor
econòmic de Tarragona, obtenia grans guanys amb l'exportació de vins a les
colònies d'ultramar.
La Casa
Blandinieres, dedicada a la producció de gasosa i refrescos ensucrats, es va
instal·lar al carrer de la Unió, 43. A banda de la fabricació de begudes carbòniques: gasosa,
sifó i refrescos, la Casa Blandinieres també distribuïa cervesa d'altres
marques a Tarragona i voltants en quantitats que, segons consta en els
registres, podien anar entre els 400 i els 700 litres mensuals.
Quan l'ànima mater de la Casa Blandinieres, el senyor Matías, va morir l'any 1900 la seva muller, la senyora Antonia Torrens Vidal, va heretar la fàbrica, cosa que va fer que també canviés la raó social, passant a dir-se "Viuda de Matías Blandinieres y Cía". Anys més tard es va fer càrrec de la empresa la senyora Josepa Juni Torrens, futura esposa del senyor Pau Olivé. L'empresa Blandinieres va obrir sucursals a Vinaròs i a Castelló.
La Casa
Blandinieres, en un primer moment, va estar situada al carrer Unió cantonada
amb el carrer Gasòmetre, però abans d'acabar en la seva ubicació definitiva va
tenir 2 trasllats més: al número 13 del mateix carrer Gasòmetre i a la
carretera de Castelló número 11, que va ser la seva ubicació definitiva i on va
aconseguir el major esplendor. Com a curiositat, la carretera de Castelló, anys
després passaria a anomenar-se avinguda de Ramón y Cajal; durant el franquisme
General Mola, i entrada la democràcia és l'avinguda Pau Casals, perquè amb
anterioritat l'Avinguda Ramón y Cajal arribava fins a la Rambla Vella.
Entre els productes
que fabricava la Casa Blandinieres, destacarem les famoses gasoses i sifons, el
seu Agraz, més conegut com a "Sidral", el vi espumós natural "Vivert" i el
refrescant "Suavo". També embotellaven altres begudes com "Orange Crush",
"Sinalco", "Mirinda", "Diana", "Fruitam" i el popular xampany "Pitel·lo".
Des del 1918
Blandinieres era depòsit de Damm i a les seves instal·lacions a Tarragona
s'embotellava i pasteruritzava la cervesa Damm. També era distribuïdor de "Pepsi-Cola"
i de les marques de cervesa "Túria" i "Bohèmia". A banda, tenien en propietat
dues petites industries auxiliars del mateix sector: "Espumosos la Mundial" i
la fàbrica de gasoses "Tàrraco".
Més enllà de l'àmbit de les begudes gasificades i els refrescos ensucrats, la família Olivé també van tenir la propietat de la fàbrica "Alpargatera del Mijares" a la ciutat de Castelló.
TEMPS DIFÍCILS. TEMPS DE GUERRA
Quan va esclatar la Guerra Civil al mes de juliol de 1936, les fàbriques Blandinieres van ser confiscades i col·lectivitzades, i fins i tot es va vendre algunes de les seves propietats, mentre el seu propietari, el senyor Pau Olivé, era detingut i empresonat a la presó de Pilats. Com que la situació no pintava bé, la família va marxar a Vistabella fins que va passar la guerra. Quan el conflicte va acabar, a la família se li van retornar les propietats i es van tornar a establir de nou a Tarragona.
Un cop
regularitzada la vida familiar, en Pau Olivé juntament amb els seus fills Pau,
Maties i Josep Maria, van tornar a posar-se al davant de les fàbriques
Blandinieres i van recuperar la seva activitat normal.
LA TRAJECTÒRIA
Els productes de la casa Blandinieres van ser molt populars a la ciutat de Tarragona mentre va persistir la fàbrica. A totes les cases hi havia un sifó de la Blandinieres o qualsevol altre beguda fabricada a les seves instal·lacions. La modernitat de les instal·lacions i la mecanització de l'empresa va ser definitiva per convertir-la en una de les empreses pioneres del seu ram, no només a la ciutat sinó també a la demarcació de Tarragona.
També va ser molt important la flota de camions de repartiment. Eren coneguts en totes les localitats on oferien els seus serveis; i destacar per damunt de tot la dedicació i professionalitat dels empleats i obrers en les seves feines diàries per aconseguir l'èxit que avui tots recordem.
Un fet que també
cal tenir molt en compte, és la col·laboració i patrocinis de la Casa
Blandinieres en tot tipus d'actes culturals i esportius que es celebraven a la
ciutat. Quan no era una cursa ciclista, era un campionat de tennis taula, etc. També
va ser molt destacada la presència de la Casa Blandinieres als mitjans de
comunicació del moment, tant en premsa escrita com a la ràdio.
ELS GUARDONS
En tota la trajectòria de la Casa Blandinieres, 143 anys, van ser molts els reconeixements i guardons que va rebre la marca. En destaquem els més importants:
- Participació en la "1a Fira Oficial de Comerç i Indústria de Tarragona" el 22 de desembre de 1923 on va exposar els seus productes.
- Diploma "For Grand Prize With Gold Medal", en l'exposició de Londres l'any 1924
- Diploma "Gran Premi Gran Coppa d'Onore, Medaglia d'Oro" en la Exposició Internacional de "Industrie e del Lavoro" de Milà al mes de gener de 1925
- Diploma de Gran Prix, Medaille d'Or, Croix-Insigne a la Exposició Internacional de "Confort Moderne" de Paris, el desembre de 1925.
- Diploma, Medalla d'Or i Creu d'Insígnia a la Exposició Internacional de Brussel·les de l'any 1958.
En la visita dels Reis d'Espanya Don Alfonso XIII i Doña Victoria Eugenia el 20 de maig de 1924 a Tarragona, en el dinar ofert en el seu honor en el Gran Hotel París, es va servir l'espumós "Vivert" de la Casa Blandinieres. Aquest fou el motiu de sol·licitar el reconeixement de Proveïdor de la Casa Reial, ja que aquest vi s'havia servit també, en un banquet celebrat a palau.
Amb
aquests antecedents, per Real ordre de 31 de desembre de 1924, es va concedir a
la Casa Blandinieres els honors de Proveïdor de la Casa Reial i l'autorització
de l'ús de I'escut de les Armes Reials en les factures i etiquetes de
I'establiment a Tarragona en el que s'elabora el Vi Espumós Natural "Vivert".
L'activitat industrial de Ia firma Blandinieres va cessar el 6 de juny de 1974, quan Pau Olivé havia complert els 85 anys d'edat.
La popularitat de Pau Olivé, fou reconeguda tant a Tarragona com a Castelló i Vinaròs per la seva entrega desinteressada en les activitats ciutadanes. L'any 1950, el director de la Banda Municipal de Música de Castelló, el senyor Bernabé Martí, va compondre el pasdoble "Blandinieres" i el va incorporar al repertori de la banda.
En properes setmanes, parlarem del senyor Pau Olivé Sanromà ànima mater de la Casa Blandinieres, que es va mantenir activa fins a la dècada dels 80.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- Enric Brull Figueras
- Montserrat Olivé Juni
Fotografies:
- Enric Brull Olivé
- Tarragona Antiga
Agraïments:
- Enric Brull Olivé