LA FÀBRICA DE TABACS, "LA TABACALERA"
Si hi ha una fàbrica a Tarragona que amb el pas del temps s'ha convertit en emblemàtica, tant per l'edifici com per l'activitat, aquesta és la Tabacalera.
Per això mereix protagonitzar la pindoleta d'avui de La Tarragona d'Antes.
La gènesi d'una fàbrica
A l'any 1922 Tarragona era una ciutat que encara estava en ple estat de recuperació 100 anys i escaig després de la Guerra del Francès que tants estralls havia fet entre la població civil. Per això, a l'inici dels anys 20 del segle passat, la ciutat tenia uns 25.000 habitants. La principal activitat econòmica de la població activa era el sector terciari, capitalitzat per la gran quantitat de funcionaris, militars i personal eclesiàstic que hi havia a la ciutat.
El sector primari també tenia un percentatge de població molt important,
dedicada a la pagesia, la ramaderia i la pesca.
El sector secundari treballava en petits tallers que elaboraven productes que es comercialitzaven a nivell local. Per altra banda, l'activitat del Port estava fonamentada en l'exportació de productes i era, abans igual que ara, una de les vies de comunicació més importants a nivell de comerç i relacions amb el món.
Doncs bé, aquest és l'escenari i el teló de fons que va veure com a Tarragona s'hi establia una nova industria amb una activitat econòmica de primer ordre: la Tabacalera.
Per aixecar el complex d'edificis que composen la fàbrica, la Compañía Arrendataria de Tabacos, amb l'equip d'enginyers al davant, va comprar per 281.204 pessetes els 68.204 m2 de terrenys d'horta als diferents propietaris d'aquestes terres i a més, proposava als pagesos que treballessin en les obres de Construcción de la nova fàbrica. Aquesta estava composta per una sèrie de mòduls d'estil neoclàssics que s'havien d'aixecar al voltant d'un gran jardí central.
Ara bé, què passa a Tarragona quan s'aixeca una pedra?
Doncs que apareix una resta romana. En aquest cas, una de primer ordre que va dificultar, i molt, l'avanç de les obres: la necròpolis romana paleocristiana. A escassos 50 centímetres de profunditat, van aparèixer ossos i petits fragments de ceràmica. Uns dies més tard els obrers van desenterrar un capitell corinti, un sarcòfag de marbre en bon estat de conservació i una cripta funerària. La importància de la necròpolis cristiana que quedava al descobert era evident, de manera que l'enginyer en cap, Josep Tulla Planella, va decidir desplaçar la ubicació cap al sud per deixar lliures els terrenys per a la conservació del conjunt arqueològic.
Els treballs
de l'excavació arqueològica es va allargar durant 10 anys, des de 1923 fins a
1933 i van posar al descobert més de 2.000 tombes, datades entre el segle III
dC i l'època visigòtica, entre les quals destacava la cripta funerària dels
màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi.
El 1928, el ministre d'Hisenda del govern espanyol d'aquell moment, José Calvo Sotelo, va fer una visita a Tarragona i, davant la magnitud de la troballa de la necròpolis, va donar l'ordre de construir el Museu, projecte que es deu als esforços de mossèn Serra i Vilaró que en va ser el primer director, i també de Lorenzo Rosell.
Aquell 1923 va passar un altre fet rellevant: el Francolí va tenir una
crescuda que ho va inundar tot i per tant, les obres de la fàbrica van patir un
altre endarreriment i al final, no seria fins al 1932 que la Tabacalera va
posar-se en funcionament.
Per què justament a Tarragona?
Doncs perquè diferents personatges de tarannà ben persuasiu, van intervenir en les gestions que calien perquè Tarragona tingués una industria de la importància de la Tabacalera.
El 23 de maig de 1922 la Gaceta de Madrid publicava el Reial Decret del Ministeri d'Hisenda, pel qual s'autoritzava a la Compañía Arrendataria de Tabacos la construcció de dues noves fàbriques, una a Tarragona i l'altra a Màlaga.
L'endemà,
l'alcalde de Tarragona, Andreu Segura, va rebre la noticia en un telegrama,
perquè una comissió de tarragonins, encapçalada per Josep Bonet i Macià Mallol,
l'enviava des de Madrid.
Quins són els factors que van intervenir en aquesta decisió?
Diversos:
- En primer lloc, l'acció de diferents personatges estratègicament. Francesc Cambó, ministre d'Hisenda i Francesc Bastos Ansart, gerent de la Compañía Arrendataria de Tabacos, ambdós membres de la Lliga Regionalista, van moure els fils adequats.
- Per altra banda, les gestions de Ramon de Morenés i García Alesson, marquès de Grigny i Comte de l'Asalto, van influir davant del rei Alfons XIII.
- El tercer aspecte va ser l'actitud favorable del director general d'Obres Públiques, Josep Nicolau Sabater, i dels diputats Manuel Kindelán i Carlos Maristany.
- Finalment, a Tarragona, va ser molt important l'acció que va emprendre Macià Mallol, propietari del trust Tarragona Port i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació. Mallol era militant d'Acció Catalana i liderava un projecte comú que aglutinava totes les forces vives de la ciutat per a l'establiment de la fàbrica.
Doncs bé, la combinació de polítics catalans influents a Madrid, i les gestions promogudes des de l'àmbit local, van donar empenta a una decisió basada en raons econòmiques que, aquestes sí, van ser determinants.
També van ser
factors a favor la posició geogràfica i estratègica de Tarragona, amb un port en
creixement, expansió i capacitat per satisfer la creixent demanda de tabac de
l'àrea de Barcelona.
En segon terme, Tarragona disposava d'un bon nombre de mà d'obra que provenia d'una ciutat tranquil·la, que no presentava conflictes laborals com passava a Barcelona o altres ciutats catalanes.
Un complex d'edificis dedicats a la fabricació de cigarretes
La Tabacalera de Tarragona és el conjunt industrial que va propulsar el creixement urbà de la Tarragona del segle XX. L'arquitecte Roberto Navarro i l'enginyer Miguel Quesada la van construir entre els anys 1922 y 1931, comptant amb la col·laboració de l'arquitecte gaudinià Francisco Quintana, que va projectar la façana que mira al riu amb decoració d'estil clàssic.
És un conjunt d'enormes dimensions, compost de diversos edificis situats al
voltant d'una plaça central. A l'entrada principal hi ha un cos decorat amb
motius clàssics, una obra de Miguel Quesada.
La porta està emmarcada per un parell de pilastres que l'uneixen a dos
cossos laterals. A més, aquest cos d'accés té 3 escultures al capdamunt d'un
mur de tancament amb tres arcs de mig punt que es tanquen amb una reixa de
ferro i una balustrada decorada amb 4 copes. Els capitells de les pilastres adossades
estan rematades amb capitells florals que contribueixen a donar a tot el
conjunt un estil clàssic.
Les façanes estan coronades per frisos, frontons i estàtues a la part més elevada.
Un projecte amb expectatives
L'1 de juliol de 1923 se va celebrar l'acte de col·locació de la primera pedra. Li va donar solemnitat la presència de totes les autoritats de la ciutat i va comptar amb la benedicció del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, la participació de Francesc Bastos, l'alcalde Josep Mullerat, entre altres.
El projecte era importantíssim perquè venia a resoldre el problema de l'atur a Tarragona i a més, va donar el tret de sortida del desenvolupament industrial de Tarragona. Les expectatives que generava a la ciutat eren enormes.
Van treballar en l'obra de la Tabacalera una mitjana d'uns mil obrers, va tenir un cost total de més de 10,5 milions de pessetes i va tenir una durada de poc més de quatre anys. El 1927 era una realitat.
Tanmateix la situació política i econòmica canviant obria un parèntesi que feia perillar el futur del projecte. El 28 d'octubre de l'any 1927, aprofitant el fet que el rei Alfons XIII visitava les instal·lacions de la fàbrica i de la necròpolis, les autoritats locals li van lliurar un manifest en què suplicaven que "fije su soberana atención en tan importante asunto". Es referien al preocupant endarreriment per posar en marxa la producció. Entre 1928 i 1930, proliferaren les opinions que afirmaven que els pavellons de la fàbrica s'usarien com a nova caserna de tropes o d'una universitat de treball. Fins i tot, l'any 1932, el director d'Indústria, Santiago Valiente, manifestava públicament que estava convençut que la fàbrica mai no arribaria a funcionar.
Malgrat tot, l'any 1930, les oficines del complex industrial disposava de mobiliari, i havien arribat les primeres màquines Rapid per a l'elaboració de cigarrets.
Quan l'obertura semblava imminent, el 18
d'octubre de 1930, el Francolí va tenir una crescuda tan important que en la riuada
van morir 8 persones i 12 més van resultar ferides. Les instal·lacions de la
fàbrica es van inundar i tot i que les màquines no es van veure afectades, es
va perdre mobiliari i molta documentació. Es va trigar set mesos a netejar i
reparar els efectes de l'aiguat i va caldre construir un mur de contenció per
evitar el perill de futures crescudes del riu.
Unes quantes xifres de producció
La fàbrica no es va considerar totalment enllestida fins al juny de 1931 i el mes de juny de 1932 es va iniciar la producció, de moment molt per sota de la potencialitat i capacitat de les instal·lacions. 32 operàries i 4 mecànics utilitzaven unes quantes màquines de lligar Rapid, que elaboraven 40 cigarrets per minut. Ara bé, només dos anys després, ja hi treballaven més de 100 persones que manipulaven 54 tones de tabac.
En plena Guerra Civil, l'escassetat de matèria va comportar la producció de l'anomenada "llavor de guerra", uns cigarrets prims i curts de baixa qualitat. L'any 1937 s'instal·laren 22 màquines Rapid més, però l'amenaça dels bombardeigs de l'aviació franquista sobre la ciutat va obligar a traslladar tota la maquinària industrial i bona part dels treballadors entre Vic i Sabadell. De fet, les dependències de la fàbrica van patir l'impacte de més de trenta bombes i, en el bombardeig del 13 de gener de 1939, el pavelló de la direcció es va veure greument afectat i dos carrabiners que eren a l'interior van morir en l'atac.
Acabada la guerra i durant els quatre anys posteriors, es van reconstruir les instal·lacions afectades i el maig de 1943, encara sota les ordres del primer director, Josep Tulla Planella, es va iniciar de nou la producció amb una plantilla de només 30 obrers.
Entre 1947 i 1954, la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, que pertanyia a Tabacalera, SA, nova denominació de l'empresa, es va reforçar amb material i maquinària sobrant d'altres fàbriques, principalment de la de Sant Sebastià. Això va permetre que la fàbrica de Tarragona pogués fer un doble torn de producció i passar d'una plantilla de 150 treballadors a una de 800, amb un increment del valor de producció mensual de 270.000 a 70 milions de pessetes, és a dir, 870 milions de pessetes l'any. Les màquines elaboraven 1.500 cigarrets per minut i la producció diària total sobrepassava les 26 tones de tabac. L'any 1964, la Fàbrica de Tabacs de Tarragona va convertir-se en el primer centre productor de Tabacalera, SA a Espanya.
L'any 1966 la fàbrica tarragonina va ser la primera a disposar d'una planta de batuda de tabac que elaborava la llavor de l'emblemàtica Ducados. A finals dels anys seixanta s'iniciava la producció de tabac ros sota la marca Bisonte i l'any 1970 es registrava la xifra mensual de 30 milions de paquets de tabac.
Un ensurt
Segons va publicar el diari La Vanguardia el diumenge 2 d'abril de l'any 1967, es va produir un incendi a la Fàbrica de Tabacs. La crònica deia que "han ardido veinte toneladas de tabaco rubio, valoradas en varios millones de pesetas, que se han convertido en humo en poco más de seis horas, en un incendio declarado en la Fábrica de Tabacos, de la tabacalera, S. A., de Tarragona. Se ignoran las causas del siniestro, si bien se cree que el incendio fue provocado por un corto circuito. El fuego se declaró ayer por la tarde, cuando el personal estaba vacando. Las llamas se originaron en una dependencia empleada como almacén, lo que evitó, merced también a los esfuerzos desplegados por los bomberos, que el fuego alcanzase a la maquinaria de gran valor, puesto que la Fábrica de Tabacos de Tarragona está considerada como una de las factorías más modernas de Europa".
A mitjan anys vuitanta, les instal·lacions de Tarragona disposaven de màquines que lligaven 5.000 cigarrets per minut.
El final de la Tabacalera... o no...
L'any 2003, quan Altadis SA, fusió de les empreses Tabacalera i Seita, va comunicar la decisió de tancar la planta, la plantilla s'havia reduït a 250 treballadors que seguien produint per les marques Ducados, Fortuna i Nobel.
L'any 2007 la Fàbrica de Tabacs de Tarragona va tancar les portes definitivament, 75 anys després d'iniciar la producció. Durant aquests tres quarts de segle XX, milers de tarragonins i tarragonines hi han estat vinculats de forma directa, com els treballadors i les seves famílies, o indirectament, com els proveïdors o els ciutadans que participaven de les activitats socials del Grup d'Empresa Tabaquer.
Els darrers 33 treballadors que quedaven contractats a la fàbrica d'Altadis de Tarragona van haver de plegar l'any 2007. En el seu moment de més activitat la fàbrica va arribar a contractar a 800 persones que treballaven a ple apogeu.
A l'actualitat el complex d'edificis de la Tabacalera està en la pura ruïna i abandó. Moviments ciutadans han exigit a l'Ajuntament la rehabilitació dels edificis i la seva destinació i de fet, l'Ajuntament de Tarragona va comprar el complex i en un primer moment es va destinar a equipaments dedicats a la cultura. Fins i tot la façana, convertida en un jardí vertical, es volia plantejar com una acció més de Tarragona SmartCity. En aquest moment la destinació que se li vol donar, juntament amb l'acció de la Generalitat de Catalunya, és la futura ciutat judicial, en un futur immediat.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Text:
- Roser Pros-Roca
Webgrafia:
- Jordi Piqué Padró
- https://elpais.com/diario/2007/03/24/catalunya/1174702048_850215.html
- https://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1963/02/17/pagina-36/32949016/pdf.html?search=Tabacalera%20Tarragona
- https://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/10/17/pagina-8/34302194/pdf.html?search=Tabacalera%20Tarragona
- file:///C:/Users/arigu/Downloads/tabacalera%20triptic%202007.pdf
Fotografies:
- Centre d'Imatges de Tarragona / L'arxiu
- Tarragona Antiga
- Arxiu Rafael Vidal Ragazzon
- Joaquin Cabezas Rectoret
- AFCEC