La façana de l’Ajuntament de Tarragona (2)

Bon dia!, tornem un diumenge més, amb la pindoleta d'història local. A la pindoleta del 23 d'agost vaig fer una introducció a la història de la façana de l'ajuntament de Tarragona. Avui en seguirem parlant, perquè aquesta façana té molta història i molts continguts. Comencem!.

La façana original, que formava part de l'antic convent de Sant Domènech, es va enderrocar l'any 1862 i durant 3 anys es va construir la nova façana, tal i com la coneixem actualment. Els arquitectes van ser Francesc Barba i Francesc Rossell. La part escultòrica d'aquesta façana, coronada amb l'escut de la ciutat, es va encarregar a l'artista tarragoní Bernat Verderol amb la proposta de que recollís alguns dels elements més destacats de la història de Tarragona.

Així doncs comencem per la part més alta de la façana. Allà hi trobem un medalló amb dos caps. Són els dels Germans Escipió, fundadors de la Tarragona romana. La ciutat de Tarragona està assentada sobre el turó que els germans Cneo i Publi Corneli Escipió van escollir per establir el campament d'hivern de les seves tropes, al costat d'un "castrum" ibèric, de nom, Tarrakon. Els germans Escipió es van esforçar a engrandir i monumentalitzar el territori colonitzat, transformant una simple extensió de terra en una gran ciutat.

A banda i banda del rellotge de la façana principal, hi ha dos relleus. Al de l'esquerra del rellotge veiem a Isabel II confirmant els títols de "Fidelísima y Ejemplar" concedits a la ciutat per Felip IV, amb motiu de les guerres dels anys 1644 i 1645.

Al relleu de la dreta del rellotge, s'hi pot veure una representació de Juli Cèsar rebent els ambaixadors cossetans, ausetans, ilergavons i lacetans, o sigui, als ambaixadors de les regions que li oferiren ajut en la guerra contra Pompeu.

Baixem una mica més per la façana i ens fixem en dos medallons. A l'esquerra l'emperador August, que va ser emperador des del 16 de gener de l'any 27 aC al 19 d'agost de l'any 14 dC. Va passar els anys vuitè i novè del seu consolat a Tàrraco.

A la dreta hi trobem el medalló amb el cap de l'emperador Adrià. Es té constància documental que Adrià i el seu seguici van fixar la seva residència durant l'hivern de l'any 122 al 123 a la vila romana dels Munts, a Altafulla.

I per acabar la pindoleta d'avui, baixem un parell de metres façana avall i ens trobem amb dues estàtues majestuoses que, al meu entendre, els seus protagonistes mereixen sobradament. A la esquerra Robert d'Aguiló, també se'l coneix com a "Príncep de Tarragona". Robert d'Aguiló, va néixer a Normandia l'any 1100, era un cavaller de la petita noblesa normanda que de ben jove s'enrolà a les files del comte Rotró de Perché. L'any 1129 rebé de l'arquebisbe Oleguer, bona part de les terres del Camp de Tarragona amb el títol de "Príncep de Tarragona". Excepte el que es consideraven béns eclesiàstics, la resta que va anar a parar a les mans de Robert d'Aguiló eren unes terres conquerides pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i en les quals s'havia de reforçar el repoblament i la defensa. Robert d'Aguiló va començar a cedir terres en vassallatge a altre cavallers per tal que les repoblessin, donant lloc a molts dels actuals pobles del Camp de Tarragona.

L'atorgament d'una carta de repoblació als habitants de Tarragona (1149), als de Reus (1150), i la designació com a successor del seu fill Guillem, va provocar enfrontaments entre Robert d'Aguiló i el nou arquebisbe Bernat Tort, que considerava que no hi tenia dret, ja que la ciutat pertanyia a l'arquebisbat i a l'església, i pas a la senyoria de Robert. Després de diverses disputes, l'any 1151 l'arquebisbe cedí els seus drets sobre Tarragona al rei, però Robert no ho va acceptar. El 1153 s'arribà a una entesa amb l'arquebisbe i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, que suposava la renúncia de Robert. El 1154 va fer donació de Reus a l'església de Sant Fructuós de Tarragona "per temor de Déu i per admonició de l'arquebisbe". Poc després però, Robert d'Aguiló va morir.

A la dreta hi ha l'estàtua de l'Arquebisbe Sant Oleguer, que juntament amb Robert d'Aguiló, són dos dels principals personatges de la restauració de la ciutat l'any 1149. Però, qui era l'Arquebisbe Oleguer?. Sant Oleguer va néixer a Barcelona l'any 1060 i va morir el 1137. L'any 1116 el van nomenar bisbe de Barcelona. L'any 1117 va anar a Roma i va prestar obediència al papa Gelasi II. Amb la conquesta de Tarragona va ser investit arquebisbe el 21 de març de 1118. Fou una personalitat cabdal del moment, amb gran influència en la política, bon conseller i col·laborador de Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV. Va participar activament en la renovació que l'Església de Roma realitzà en aquest temps, per tal de tenir més independència del poder civil. Va tenir conflictes amb el comte de Tarragona Robert d'Aguiló. En la vida eclesiàstica, va afavorir activament la reforma gregoriana, gràcies a la qual l'Església llatina es volia deslliurar del poder dels senyors feudals i de la simonia. Se'l considera un dels bisbes més eminents de l'edat mitjana, amb una gran influència sobre tota l'Església llatina.

I fins aquí la pindoleta d'avui. Espero que us hagi resultat interessant. Hi haurà una tercera pindoleta dedicada a la façana de l'ajuntament ja que ens queda per descobrir qui són els personatges que hi ha dalt de tot de la teulada... Passeu un bon diumenge!

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• Vikipèdia

Fotografies:

• Vikipèdia
• Arxiu Salvador Guinart Díaz