LA FAÇANA DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (4)

Encetem la quarta (i darrera) pindoleta dedicada a la façana de l'ajuntament de Tarragona i als personatges que s'hi poden veure a dalt de tot, tocant el terrat. Comencem pel primer bust que hi ha a la banda dreta: John Smith Sinnot.

Smith va néixer a Irlanda l'any 1756. Va ser enginyer de Marina i mereix un lloc al cel de l'Ajuntament gràcies als projectes de construcció, ampliació i millora que va portar a terme al Port de Tarragona. Aquell 1799 el port tenia moltes mancances i li calia una ampliació. John Smith va seguir la proposta de Juan Ruiz de Apodaca, tot i que ell la va modificar i ampliar encara més. Smith va ser l'artífex de la visita del rei Carles IV a Tarragona i també qui va negociar amb l'arquebisbe Mon i Velarde, la construcció d'una canonada per portar aigua al port i subministrar-ne als vaixells. La llista dels seus projectes i treballs a Tarragona s'amplia amb la promoció i disseny de la Nova Població de la Marina i de les fortificacions que l'havien de protegir, la fundació de l'Escola de Nàutica i també va ser el responsable d'haver introduït de l'estranger, la vacuna contra la varicel•la. El 1808 va ser nomenat governador de Tarragona a l'agost, corregidor, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 1809. Està enterrat al Cementiri de la ciutat, la construcció del qual també havia promogut, en un mausoleu construït per l'arquitecte Josep Maria Milà Rovira. A la seva làpida hi diu: "IL. D. JOAN SMITH, MILITUM. TRIBUNO ARTIFIALIS PORTUS TARRAC. DIREC." A la cara posterior del monument s'hi va col·locar un baix relleu on apareix la ciutat i el port en època de l'enginyer Smith. Té també un carrer al seu nom a la Part Baixa de la ciutat. I com a curiositat, a ell se li deu l'apel•latiu graciós i familiar de Txon, que els tarragonins ens diem quan ens saludem. Això ja us ho explicaré un altre dia.

Francesc Vicent Garcia i Torres, al que tothom coneix com "El rector de Vallfogona". Va ser poeta, molt hàbil en les seves imatges iròniques i escatològiques. Va néixer a Tortosa el 1582 i va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623. Va estudiar a la Universitat de Lleida. El 1605 fou ordenat de sacerdot a Vic i dos anys després guanyà per concurs la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida. Feu estades a diferents poblacions, entre les quals a Barcelona, on el 1612 va acompanyar el lloctinent de Catalunya, marquès d'Almazán. Com a poeta, la seva extensa obra poètica va tenir una gran popularitat, especialment la de to humorístic i escatològic i va donar lloc al que es coneix com a "vallfogonisme". També va tenir alguns problemes amb la inquisició, que li va prohibir l'obra "L'harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l'atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia". Hi ha qui defensa la hipòtesi, poc demostrada, que Vicent Garcia fos l'autor del Quixot d'Avellaneda. Avui, la seva obra interessa més com a testimoniatge de la seva època i dels corrents literaris imperants que per la qualitat de les composicions.

Al costat del bust de Francesc Vicent Garcia hi ha el de Pròsper de Bofarull i Mascaró, fill de Reus nascut el 1777 i mort a Barcelona el 1859. Era descendent d'una família noble i es va dedicar a l'arxivística i la història. Els seus estudis eren molt extensos: llatí i retòrica perquè va ser seminarista al Col•legi Tridentí de Tarragona, dos anys de Filosofia i tres de Lleis, a la universitat de Cervera i el grau de batxillerat, llicenciatura i doctorat a la Universitat d'Osca, on va arribar a aconseguir la càtedra de Digest amb només 22 anys. Estem tractant, doncs, d'una persona molt culta i ben formada. El 1802 va passar a ser advocat de la Real Chancillería de Valladolid. En declarar-se la Guerra d'Independència contra la França de Napoleó I, va fugir de Madrid i es va establir a Cadis, on, a més d'exercir la seva professió, va ocupar diversos càrrecs d'importància, entre els quals, el de jutge i el d'Alcalde Mayor de la Isla de León. Acabada la guerra i gràcies a les bones relacions amb Madrid, va ser nomenat Arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó amb seu a Barcelona.

I per acabar, ara toca parlar del darrer bust que tenim a l'extrem dret de la façana. El bust d'Antoni Gimbernat i Arbós. Va néixer a Cambrils l'any 1734. Va ser un eminent cirurgià i anatomista, conegut per la seva contribució a la descripció de l'anatomia del canal inguinal i a la tècnica de reparació de l'hèrnia. Després de cursar estudis de llatí i filosofia a la Universitat de Cervera, es va matricular en el Real Col•legi de Cirurgia de Cadis, fundat per Ferran VI de Castella i vinculat a la Marina Espanyola. El port de Cadis constituïa la base de l'Armada Espanyola, de la qual va entrar a formar part com a cirurgià, reclutat pel cap de Cirurgia de l'Armada, Pere Virgili i Bellver. El mateix any de la seva graduació Pere Virgili el va reclamar al Reial Col•legi de Cirurgia de Barcelona però l'administració central de Madrid es va oposar a la concessió de la plaça de professor d'anatomia a causa de la seva joventut. No va ser fins el 1764 que va aconseguir la seva plaça i també se'l va nomenar Cirurgià Major. A Barcelona, el 1772, descriu per primera vegada una nova variant tècnica de la cirurgia de l'hèrnia femoral, juntament amb el disseny dels instruments quirúrgics que havien de representar un gran pas endavant en la cura d'aquesta dolença. Va morir a Madrid el 17 de novembre de 1816.

Com podeu veure, dels distints personatges que hi ha a la façana de l'Ajuntament, alguns són més interessants per la seva vinculació directa amb Tarragona i altres, sincerament, no tant. Tot i així, crec que és bo saber qui són aquests personatges i perquè són mereixedors d'una posició tan elevada. Amb diferents pindoletes els hem conegut i hem vist per damunt les seves biografies. Espero que us hagi resultat interessant. La setmana que ve més i millor. Mentre, cuideu-vos. Bon diumenge.

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia:

• Viquipèdia
• Tríptic "Tarragona Palau Municipal. Història d'un edifici" (Ajuntament de Tarragona)

Fotografies:

• Tarraco_Tinet