LA PLAÇA DE LA FONT (2)

Bon dia a tothom i a totadon. De nou diumenge i amb ell, la pindoleta d'història local tarragonina. Avui, tal i com us vaig dir fa unes setmanes, tornarem a la Plaça de la Font i els seus orígens.

Com tothom sap, el que actualment és la part central de la plaça, es correspon al que era l'arena del circ romà, i on els romans van aixecar les graderies és on descansen les edificacions que hi ha a banda i banda de la plaça. Això passava als primers segles de la nostra era, quan Tarragona era la capital de la província Hispània Citerior.

Amb el pas, no dels anys sinó dels segles, l'actual Plaça de la Font va tenir nombrosos canvis fins arribar a tenir l'aspecte que té actualment que, de ben segur, no és pas la definitiva perquè aneu a saber quins nous canvis anirà tenint anys a venir.

Però bé, fem un llarg salt en el temps i plantem-nos al segle XVIII. En aquell moment la Plaça de la Font era coneguda com "Lo Corral", o la Plaça del Corral. Es deia així perquè era un gran corral on hi havia bestiar.

A mitjans del segle XIX, cap a l'any 1843 per commemorar la promulgació de la Llei Fonamental de l'Estat, l'ajuntament va anomenar l'espai urbà que avui coneixem com Plaça de la Font, "Plaza de la Constitución". A la foto podem veure les noies serventes de les cases benestants, vestides amb davantals blancs com a signe de distinció i ostentació, anant a comprar al costat de la mestressa que devia anar més "tiesa" que un pal d'escombra.

Un dels usos que tenia la Plaça de la Font, com a espai principal i cèntric de la ciutat del moment, era que s'hi muntava el mercat, probablement diari, a falta d'una altra ubicació, fins que es va inaugurar el nou edifici de la Plaça Corsini l'any 1915. Ja ens podem imaginar, doncs, que aquest "mercat" consistia en unes quantes parades ben precàries, muntades sobre estructures de fusta semblants a tauletes baixes i molt fràgils, al damunt de les quals, els paradistes oferien a la clientela fruita i verdura que presentaven en senalles, senallons, paneres, portadores cistells i altres atuells de vímet i jonc, tot i que sovint una grossa fulla de col, verda i dura, ja feia el fet. Tal com sortien de l'horta o la vinya, les fruites i verdures anaven a parar al mercat.

I encara més. Durant bona part del segle XIX, les vendes de la carn es feien al carrer Cós del Bou i les de "menuts" a la Baixada de la Peixateria, on també es venia peix (com el seu propi nom indica). Aquestes fotografies són fetes cap a l'any 1900.

En aquest indret, els dimarts de Carnestoltes es celebrava la "Festa del Bou". L'any 1866, quan l'alcalde era el Marquès de Montoliu, l'ajuntament va construir una nau per a la venda de peix que, posteriorment, es va reconvertir en parc de bombers i anys més tard i fins a l'actualitat, en el local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

A mitjans del segle XVIII, la plaça pren el nom de "La Font". També es va anomenar Plaça de Sant Francesc i Sant Domingo perquè com sol passar, el seu nom ha anat canviant segons el moment i signe polític dels que han manat. Als anys 30 del segle XX es va dir Plaça de la República i durant el franquisme Plaza de José Antonio. Aquesta foto del mercat a la plaça data de l'any 1901. És un dia de festa grossa (possiblement Santa Tecla). A la dreta de la foto veiem els nanos darrera dels gegants, acompanyant la Corporació Municipal, en direcció a l'Ofici.

Al mercat de la Plaça de la Font hi havia una persona que era la que cobrava els permisos de venda als paradistes. Es deia Marigneta. A la fotografia, les barraques de la dreta són les parades on es venien les gallines i a les de la banda esquerra despatxaven els cansaladers.

Els pagesos venien de diversos indrets de la ciutat i fins i tot de la comarca, a vendre els seus productes. A la mateixa plaça hi havia dos hostals, Hotals Verdú, que per sis rals servien un bon dinar: sopa, entrants, postres pa i vi.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Bibliografia i Fotografies:

• Tarragona la imatge i el temps (Enric Olivé, Jordi Piqué, F. Xavier Ricomà).
• Tarragona Segle XX a través de les postals (Jaume Benages i Rafael Calle).
• Arxiu Salvador Guinart