LA PLAÇA DELS CARROS (1)
Introducció
Per la seva situació geogràfica, Tarragona sempre ha rebut la influència del mar. Ja sigui per una qüestió de supervivència i com a fruit de la principal activitat de pescadors i mariners, com a mitjà per comerciar i comunicar-se i crear cultura i economia. La presència continua del mar també dona forma a aquesta ciutat i influeix en la climatologia i l'entorn natural amb el que convivim des d'antic.
Malgrat això, durant moltíssims anys, la majoria de la població de Tarragona tenia tendència a establir-se a la Part Alta de Tarragona, dins les muralles, un fet comprensible si ens el mirem des del punt de vista defensiu. Després, anar fins a la vora del mar, era una passejada.
Ara bé, amb el pas dels segles, i per tota una sèrie de
circumstàncies urbanístiques, la principal de les quals va ser l'enderroc de les
fortificacions de l'actual Rambla Nova, la Part Baixa de Tarragona va començar
a tenir una importància equiparable a la Part Alta.
De l'augment d'aquesta importància creixent en donen fe la construcció de tota una sèrie d'edificis auxiliars destinats a desar mercaderies, eines, ornejos de pesca i altres estris i també un urbanisme cada cop més ferm i consolidat.
La pindoleta d'avui tracta sobre un dels elements urbanístics més importants de l'anomenat barri de la Marina de Tarragona: la Plaça dels Carros, i encara més, avui només veurem els elements més característics de la plaça i en properes pindoletes, tractarem dels edificis que l'envolten, perquè tal i com els veieu, tenen la seva història.
El barri de la Marina
A finals del segle XVIII el centre de la Part Baixa de Tarragona es corresponia a la cruïlla entre els carrers Reial i Rebolledo. El que avui coneixem per la Plaça dels Carros, encara no existia i no era més que un petit turó del qual, quan es va aplanar, es van extreure les pedres que van servir per iniciar les obres del port modern. Amb els anys l'extracció de pedra va progressar turó endins fins més amunt del carrer Pons d'Icart i el Balcó del Mediterrani. Aquesta va ser l'obra d'envergadura del capità de navili Juan Ruiz de Apodaca, l'any 1790. Més tard, l'any 1801, el seu successor, el brigadier de l'armada Juan Smith, va renovar el projecte i li va donar la concepció que veiem actualment, incloent el diseny de la plaça dels Carros i els carrers del voltant.
All llarg de la seva història la plaça dels Carros ha tingut diversos noms:
- Plaça del Mar
- Plaza de San Fernando o Fernando VII (1827)
- Plaza de Olózaga (1843)
- Plaza del Muelle del Puerto (1848)
- Plaça Francesc Macià (1933)
- Plaza General Sanjurjo (1939)
- Plaça dels Carros (1980)
El nom actual, Plaça dels Carros ve del fet que és en aquesta plaça on s'agrupaven els carros amb mercaderies que havien d'anar a parar als vaixells que hi havia al port. En aquest cas, la cosa fa el nom.
Les successives remodelacions de la Plaça dels Carros
El primer plànol de la plaça dels Carros que es coneix és de l'any 1861. El va disenyar l'arquitecte municipal Antonio Gras i el pressupost per fer l'obra era de 77.683,89 rals, uns 116,72 euros actuals.
En aquells moments la plaça només tenia una vorera a cada banda i arbres formant petits passejos. La claveguera arribava al mar sense entrebancs i encara no existien les vies del ferrocarril. De fet, el projecte urbanístic complet de la plaça no va estar acabat fins a l'any 1864. Com a curiositat, d'aquella primera fase d'urbanització encara queden els bancs de marbre, que tenen més de 150 anys. Des d'aleshores i fins avui la plaça ha tingut fins a quatre remodelacions més:
- La de l'any 1920, en la que un projecte de l'arquitecte municipal Josep Maria Pujol i de Barberà, va col·locar una bàscula vora a la via del tren.
- La de l'any 1952, obra de l'arquitecte municipal Josep M. Monravà, i que va consistir en separar la plaça en dues de més petites, pel mig de les quals passava el Carrer d'Apodaca, que van allargar fins al pas a nivell del tren, fet que millorava la circulació rodada. Per acabar-ho d'arrodonir es va instal·lar una gasolinera a la coca de ponent i la calçada es va pavimentar amb llambordes de granit en un paviment de sauló. Per regular el tràfic, a la cruïlla del carrer d'Apodaca amb el carrer Reial es va instal·lar un podi sobre el qual es col·locava un guàrdia urbà. Ara al mateix lloc hi ha una xinxeta.
- La remodelació de l'any 1988 es va fer d'acord amb el projecte dels l'arquitectes Josep M. Milà i Urbano Rifaterra i va consistir en tornar a agrupar en un espai únic la zona de vianants del mig de la plaça, es va canviar la pavimentació i el sistema d'il·luminació, la instal·lació del banc sinuós continu que travessa la plaça i sobretot, es va conservar l'estàtua de Mercuri que hi ha just al mig de la plaça.
- La darrera remodelació va ser de l'any 2003 (fa quatre dies d'això) i va ser obra de l'enginyer Julio Cadenas. El projecte va desmuntar el sistema de pals i cables que hi havia a la plaça per il·luminar-la, suprimir el banc de pedra per fer més gran la circumferència central i renovar l'enllumenat de fanals clàssics. El resultat d'aquest darrer retoc el podem veure encara avui, 2020.
Els edificis auxiliars i el mobiliari urbà
Els carrers i les places solen definir-se per allò que les vesteix, és a dir, més enllà dels edificis, la il·luminació que tenen, el paviment, si tenen alguna font, algun element decoratiu com ara una estàtua o una zona enjardinada o dedicada al joc dels més petits. Això mateix passa a la Plaça dels Carros.
El monument a Mercuri
L'Estàtua de Mercuri, ubicada a la Plaça dels Carros del Barri del Port, ocupa l'espai en el que inicialment hi havia un pou a la plaça que s'anomenava Plaça del Mar o Plaça del Port.
L'any 1810 el director de les Obres del Port va fer una queixa formal i per escrit sobre la poca cura que es tenia d'aquest pou, que va quedar inutilitzat amb el temps, a mesura que la plaça tenia cada cop més trànsit de carros i mercaderies. Cap al 1860 l'Ajuntament va decidir urbanitzar la Plaça i substituir el pou per una font monumental, al voltant de la qual es va col·locar una barana de ferro.
L'arquitecte de la Diputació, Francesc Barba i Masip, va presentar el 1865, el projecte de la
font amb quatre cignes i una escultura sobre una columna. Es va decidir que,
provisionalment, la imatge representés a Mercuri, el déu romà del comerç, fins
que es poguessin recollir prou diners per pagar un altre símbol del Comerç i la
Marina que es tenia projectat. El desembre del 1866 es va col·locar l'estàtua
de Mercuri, obra de Bernat Verderol
(autor dels Gegants Moros, els Nanos Vells i els Negritus de la ciutat, entre
moltes altres obres) sobre una columna estriada de marbre blanc, envoltada per
una garlanda de flors a la part superior, feta per l'escultor Cantó.
A sota hi havia un pedestal de planta quadrada, on Antoni
Miró va esculpir quatre medallons de pedra: dos d'ells representen l'escut de
Tarragona, un altre els símbols de les ciències i les arts, i el quart, els
atributs del comerç. Finalment, a sota del pedestal, hi posaren una pilastra de
secció octogonal.
Mercuri tenia una corona alada al cap i descansava el braç esquerre sobre un carreu, sostenint amb la ma el caduceu, símbol del comerç. Posteriorment, l'estètica del monument i el seu progressiu estat d'abandonament al llarg dels anys següents, va ocasionar moltes crítiques.
Durant la Guerra Civil, l'onada expansiva d'una bomba de
l'aviació que caigué molt a prop, va afectar l'estàtua i va quedar decantada i
mig penjant sobre la seva base. Com que era de terrissa, per evitar que en un
dia de vent pogués passar alguna desgràcia, es va esmicolar i arrencar, i al
seu lloc va quedar la pilastra, el pedestal, la columna i el ferro que la subjectava.
Finalment, l'Ajuntament va encarregar a l'escultor canongí Salvador Martorell la realització d'una nova escultura que es va col·locar el 28 de desembre de 1959, sense la columna de suport. La nova imatge de Mercuri tenia dos metres d'alçada i estava feta en pedra d'Hontoria. El seu cost el va assumir l'Ajuntament de Tarragona, la Cambra de Comerç i el Gremi d'Exportadors de Vins.
El 26 de febrer de 1993 es va substituir per una de nova,
fosa en bronze pels tallers Ginfer de Reus, traslladant l'anterior al Castell
de Masricart de La Canonja. Si la primera mirava cap a la via de tren, la nova
estàtua hi donava l'esquena.
El 1988 una remodelació urbanística de la Plaça dels Carros
va restar visibilitat a l'escultura, "perduda" enmig d'un entramat de
pilastres, però el maig del 2003 es van enderrocar i el monument va quedar net
i perfectament visible.
Aquesta és la primera de les almenys dues pindoletes que farem de la Plaça dels Carros. En propers diumenges seguirem.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- La Plaça dels Carros (Ramon Aloguín). Publicacions del Port de Tarragona
- Tarragona: escultures, làpides i fonts: Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat. Tarragona: Arola Editors, 2002
Webgrafia:
- Tarracowiki.cat
Fotografies:
- La Plaça dels Carros. (Ramon Aloguín). Publicacions del Port de Tarragona
- Tarragona Antiga
- Carles Micó
- Gaspar Ros
- Rafael Vidal