LA PLAÇA DELS CARROS (3)
Introducció
Tot seguint el fil de la pindoleta de la setmana passada allà on la vam deixar, avui tornem a parlar de la Plaça dels Carros, perquè a banda de la seva urbanització, següents remodelacions i el paper que juga dins l'urbanisme de la ciutat de Tarragona, conté uns quants elements que ja formen part de la nostra història.
És curiós com moltes vegades, l'imaginari col·lectiu identifica més i millor els elements que ja no hi són que no pas els que es poden veure. Els edificis marquen molt la idiosincràsia dels carrers i places, però en el cas de la Plaça dels Carros, a banda, per la seva proximitat al Port, anys enrere tenia una sèrie d'elements que són, precisament, els protagonistes de la pindoleta d'avui, i que serveixen per tancar les explicacions d'aquest espai tan emblemàtic de la ciutat.
Altres elements significatius de la Plaça
Els quioscos
L'any 1874, el senyor Antonio Romeu va demanar permís a l'Ajuntament per instal·lar un quiosc en el que venia mistos i diaris. L'arquitecte municipal, Magí Tomàs, li va assenyalar el lloc exacte on havia d'anar. No hi ha documentació gràfica que ens ensenyi com era, però per la documentació escrita sembla que es tractava d'una construcció molt petita, de forma circular amb «entoldado blanco de lona de 13 pies de longitud del suelo y 38 de circunferencia». Estava situat al sector est de la plaça i es podia veure des del carrer d'Apodaca. Els quioscos que van seguir a aquest, van aixecar-se al mateix lloc.
Uns anys més tard, l'any 1923, Domingo Barril va demanar permís per instal·lar un quiosc de "Bebidas i refrescos" a la plaça dels Carros, visible a mà dreta des del carrer d'Apodaca, el mateix emplaçament del quiosc del segle XIX. Se li va concedir per deu anys. Possiblement, qui va dissenyar aquest quiosc devia ser l'arquitecte municipal Josep M. Pujol. Aquest quiosc va patir l'estrall de les bombes de la Guerra Civil i no en va quedar ni la xapa. Als anys 60 del segle passat, al mateix lloc hi va haver un quiosc modern. En l'actualitat no n'hi ha cap.
La bàscula
Segurament la bàscula és un dels elements més representatius de la plaça i que ha sobreviscut fins fa quatre dies. Es tractava d'un projecte de l'any 1920 de l'arquitecte municipal Josep M. Pujol de Barberà. Servia per pesar mercaderies que havien d'anar a parar al port. L'any 1958 es va proposar la «Renovación i ampliación hasta 50.000 kg» amb projecte del següent arquitecte municipal Josep M. Monravà. Ara bé, encara que la bàscula es va veure desafectada, encara va sobreviure fins a la darrera remodelació de la plaça de l'any 2002.
El transformador elèctric
El podem considerar part del mobiliari de la Plaça dels Carros. Estava situat exactament en sentit oposat al quiosc i servia per bastir de llum la plaça. La primera notícia que se'n té és de l'any 1952. Riegos y Fuerzas del Ebro, S.A. va demanar canviar el "kiosko transformador" de la plaça dels Carros, per un altre de més gran perquè l'anterior, el primer que s'hi va instal·lar (a la coca de Llevant), era dels anys 20 i havia quedat obsolet i curt en potència. Era una construcció modesta, pintada de verd i amb una coberta a quatre aigües de fusta. Era el punt d'inici dels jocs dels infants en els anys cinquanta, totalment aliens al risc elèctric. Va subsistir fins a l'any 1970, quan FECSA, empresa successora de Riegos y Fuerzas, va sol·licitar la llicència per eliminar la caseta, substituint-la per una cambra soterrada, estació transformadora ET Olózaga. Van seguir dos expedients més per demanar soterrar el cablejat que s'hi connectava.
La benzinera
L'any 1953, l'empresa CAMPSA va demanar llicència per instal·lar una benzinera a la Plaça dels Carros i successius projectes per connectar el subministrament elèctric i l'enllumenat, per ampliar el tanc fins a 10.000 litres, perforant el subsòl amb barrinades. Sembla que el projecte inicial no estava prou complet i per tant, el tràmit va ser complex. Mirada des del Carrer d'Apodaca, la benzinera (d'una sola mànega) va ser sempre a mà dreta. Uns anys més tard, CAMPSA va demanar, primer substituir l'aparell brollador i després, l'any 1970, bastir-hi una cabina d'alumini i vidre que en un primer moment va ser denegada, però després la van autoritzar.
Aquesta
benzinera va sobreviure fins a la remodelació de l'any 1985, durant la
reurbanització de l'arquitecte Josep M. Milà.
Els bancs
Com a elements del mobiliari, tenen la seva història, i força interessant. Els gruixuts bancs de marbre es corresponien a un disseny d'Antonio Gras de l'any 1864. Es tracta d'uns elements molt senzills, massissos, sense respatller i amb una suau curvatura, a manera de motllura, que permet recollir els peus en seure. Aquestes peces s'han respectat sempre i han sobreviscut a les successives urbanitzacions fins als nostres dies.
L'empedrat de les voreres
Una altra peça molt singular és la vorera davant dels números 2 i 4, és a dir, on hi ha les façanes dels edificis del Port i d'Obres Públiques. Sense cap documentació per comprovar-ho, aquesta magnífica obra de pedra natural, combinada en blanc i negre, dibuixant estels hexagonals de pedra, ara ja molt desgastada, data sobre els anys vint del segle passat.
Els fanals
La Plaça dels Carros va estar, entre 1954 i 1988, il·luminada per fanals amb globus de vidre similars als de la Rambla Nova i altres indrets de Tarragona. No tots eren de ferro colat, sinó que també es va fer servir la versió de formigó de la casa Butsems, molt més barata. La renovació de l'any 2002 en tornà a col·locar de molt semblants, ara de metall, que són els que ens han arribat fins avui.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- La Plaça dels Carros (Ramon Aloguín). Publicacions del Port de Tarragona
- Tarragona: escultures, làpides i fonts: Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat. Tarragona: Arola Editors, 2002
Webgrafia:
- Tarracowiki.cat
Fotografies:
- Arxiu Port Tarragona
- Tarragona Antiga
- Rafael Vidal Ragazzon
- Carles Micó