LA PLAÇA DELS CARROS (2)
Fa uns quants diumenges la pindoleta setmanal va anar dedicada a la Plaça dels Carros. Com vam poder veure, es tracta d'un emplaçament important a nivell històric i també urbanístic, perquè és la porta d'entrada del Barri del Port i per tant, com a eix estratègic, es troba a una passa dels importants edificis del Port, molts dels quals, durant molts anys, l'envoltaven. Encara avui hi ha l'Arxiu del Port. A la primera vam veure elements com el monument al Déu Mercuri que hi ha exactament al mig de la plaça i les remodelacions que ha patit. Avui veurem més en detall els edificis i la seva història i encara en una tercera pindoleta en propers diumenges, aquells elements "afegits", com ara la bàscula o el quiosc, elements que formen part de la personalitat de la plaça i de l'imaginari ciutadà col·lectiu dels tarragonins.
El tren
Tal i com ja vam veure en la primera part de la pindoleta dedicada a la Plaça dels Carros, aquesta ha tingut diverses modificacions de caràcter urbanístic al llarg dels anys. En aquesta pindoleta acabarem de resoldre aquests canvis. Comencem!
Sense cap mena de dubte, l'element que més la va afectar, i l'afecta encara als nostres dies, és la via del tren. L'any 1856 es va inaugurar la línea Reus-Tarragona-Reus. L'estació es va construir davant el Carrer del Mar, cosa que va donar origen i oportunitat de desenvolupament a tota mena de negocis a l'entorn de l'estació, la qual cosa va donar molta vida al barri. Anys després, concretament l'any 1865 es van posar en servei dues línies: la línea Tarragona-Martorell-Barcelona i el tram Tarragona-Amposta-València.
En aquell moment a Tarragona hi havia dues estacions: la de Barcelona, que és com s'anomenava popularment, situada al carrer Sant Miquel, (més tard carrer Barcelona), i l'estació de Reus i Lleida que estava al carrer del Mar. Aquesta duplicitat tenia avantatges però també inconvenients, ja que un passatger que venia de València i volia anar a Barcelona, havia de fer transbord a Tarragona. Això vol dir, que havia de baixar al carrer del Mar i anar cap a l'altra estació, o bé a peu o en un taxi del moment, amb tota la incomoditat que això suposa per al viatjant. No així per a les companyies de transport que explotaven aquest servei de passatgers.
Durant aquells anys el pas entre port i la
plaça (per tant també el barri de la Marina) era bastant fluït i no hi havia
retencions destacables. L'any 1868 es va inaugurar el pont de l'Ebre pel
ferrocarril que anava i venia de Tortosa. L'augment de la fluïdesa i la
facilitat de moviment va afavorir que augmentés el tràfic i per tant, es va
forçar la unió de les dues vies, Barcelona i València, per la Plaça dels Carros.
D'aquesta manera començava una nova problemàtica urbanística i social a la Part
Baixa i el port. Mireu si ve de lluny que l'any 1883 l'enginyer Saturnino
Bellido, que també va ser director del Port, va elaborar un seguit d'informes
demanant redreçar la situació per l'alt volum de vehicles i mercaderies que
circulaven pels carrers de la part baixa i el Serrallo. El problema no es va
resoldre fins l'any 1999 amb la instal·lació del pont mòbil que permet al
tràfic rodat circular des de les grans vies de comunicació fins al port sense
passar pel nucli urbà.
El pas de la Plaça dels Carros es va tancar definitivament l'any 2011 i el desembre de 2012 es va inaugurar el pas inferior per a vianants, amb escales automàtiques i ascensors.
Els edificis de la plaça
N'hi ha de dos tipus: edificis particulars i edificis públics. Comencem pels primers.
Edificis particulars i d'ús privat
Un cop es va tenir l'esplanada de la Plaça dels Carros en condicions, l'any 1820 els enginyers del Port en van projectar l'ordenació i van redactar una sèrie de normes de com haurien de ser les noves edificacions de la banda de ponent, entre els carrers del Mar, Lleó i Reial, per tal de garantir una certa uniformitat en el disseny de la plaça. Els comissionats per aquesta feina van ser el senyor Vicente Teixeira (enginyer del Port) i el senyor José Antonio Castellarnau (tresorer de la Junta Protectora de les Obres del Port).
Els edificis havien de tenir una porxada a la planta
baixa fins a l'entresòl i tres pisos superiors amb balconades: «La parte posterior del piso
1 que ha de formar el cielo del pórtico, ha de ser de buena madera, perfectamente
trabajada, y colocada pintándola de azul o verde. Los balcones de todos los
cinco edificios han de tener el suficiente y un mínimo vuelo y deberán
subdividirse esto es hacer tres balcones de cada uno dejando 4 palmos poco mas
o menos de claro o separación del uno al otro».
Així doncs l'any 1848 es va presentar el projecte de la primera casa amb porxos, al número 10. Estava entre els carrers Lleó i Reial. L'any 1920, en un plànol cadastral l'edifici consta com a propietat del Banco Agrícola. A partir d'aquell moment va ser un edifici públic que poc després va allotjar la Duana de Tarragona. A causa d'un bombardeig de la Guerra Civil va quedar molt malmès, però l'any 1961 l'arquitecte Manuel Ródenas López el va restaurar. Actualment segueix sent l'edifici de la duana.
L'any
1860 el senyor Francisco Dols Veciana va demanar una llicència per construir un
edifici a la plaça amb cantonada al Carrer d'Apodaca, concretament al número 7.
Aquí hi va haver el Cafè de les Set
Portes que, durant molts anys, va ser el centre de la vida social del
barri. Hi havia un petit casino, amb jocs i espectacles i també s'hi feien
tertúlies. Anys després va canviar de propietari i el nou amo, el senyor Jaume
Escofet Salvà va canviar el nom del bar per Bar Miramar que, ben entrats els anys 60, va seguir amb la tradició
inicial de cafè de barri i centre d'espectacles.
Posteriorment,
es va aixecar la casa del costat, la del número 5, per fer-hi l'Hotel Miramar. En
el moment de màxima expansió, el complex Bar i Hotel Miramar va ocupar part de
la planta baixa de l'edifici número 3 (garatge i accés de servei), tot el
número 5 (recepció, restaurant i cuina, i les habitacions de l'hotel) i la
planta baixa del 7, on històricament s'havia situat el Cafè de les Set Portes. Actualment
la casa número 5 allotja un edifici d'oficines, amb un bar a la planta baixa i
els baixos del 7 han estat seu de diverses oficines bancàries.
L'any 1861, el senyor Melchor Lloveras va demanar autorització per edificar una casa entre els carrers Lleó i del Mar, que seria el número 12. Un cop finalitzades les obres, la inspecció municipal va descobrir que havia construït un pis més de l'autoritzat, de manera que se li va imposar una multa de 160 rals i a banda, se li demanava enderrocar el que havia fet de més. En aquells dies el senyor Lloveras era de viatge a l'estranger i va demanar una moratòria fins que va arribar a Tarragona.
Després d'un intercanvi de comunicacions entre l'Ajuntament i el senyor Lloveras, es va arribar a l'acord, per part de l'Ajuntament, de legalitzar les obres a canvi d'imposar que el senyor Lloveras fes un donatiu de 200 rals a la casa dels nens orfes, i 200 més a la casa de les nenes. L'any 2019 es va fer una restauració integral de l'edifici per dedicar-lo a apartaments, sota el nom comercial «Port Plaza Apartaments».
Edificis públics
Pel que fa referència als edificis públics de la Plaça dels Carros, cal destacar l'edifici de la Junta d'obres del Port i l'edifici del Ministeri d'Obres Públiques. Aquests dos edificis es van construir al segle XX, ocupen el costat llevant de la plaça i no tenen res a veure amb els edificis dels que hem parlat fins ara a nivell arquitectònic, perquè els seus autors eren enginyers de camins i es van desmarcar de les directrius dels arquitectes.Són dos edificis pràcticament contemporanis, executats a l'inici de la dècada dels anys vint. Començarem per l'edifici d'Obres Públiques.
Obres públiques
L'edifici data de l'any 1918 i està ubicat al número 2 de la Plaça dels Carros. L'edifici consta d'oficines a la planta baixa i un pis d'alçada. Antigament hi vivia l'enginyer en cap i també hi havia un pati pel parc mòbil. Actualment el parc mòbil ja no existeix, així com tampoc l'habitatge de l'enginyer.
Durant
els seus cent i escaig anys d'existència aquest edifici ha experimentat unes
quantes remodelacions, però sempre conservant el seu aspecte i els seus trets
característics, com per exemple el paviment de la planta baixa i bona part del
mobiliari. El projecte de l'edifici s'atribueix a l'enginyer Josep Cabestany i
Alegret, tot i que fins avui no s'ha pogut localitzar cap plànol signat per
Cabestany.
Obres del Port
El primer edifici documentat de la Junta Protectora de les Obres del Port és de l'any 1817. L'any 1836, en desaparèixer la Junta Protectora, la gestió portuària va passar a l'Ajuntament i els immobles van passar a ser propietat de l'Estat.
L'any
1869 es va constituir la Junta d'Obres del Port i l'any 1922 es va construir l'edifici
que coneixem avui dia. El projecte és de l'enginyer Francisco Gómez de
Membrillera y Piazza. L'edifici tenia per funció aplegar en un sol lloc les
dependències que en aquells moments estaven escampades per diversos edificis de
la zona. Així doncs aquí hi havia el despatx de la direcció, magatzems i els
tallers. La distribució de la casa era la següent: a la planta baixa, el saló
de sessions de la Junta, el despatx del president i les dependències de
secretaria. Al primer pis, la direcció facultativa, i al segon l'habitatge del
conserge.
Quan
va esclatar la Guerra Civil les oficines es van traslladar, fugint dels
bombardejos que patia el port, primer al carrer Unió i més endavant a la vora
de la catedral. La Junta d'Obres del Port va ocupar l'edifici fins l'any 1980,
any en què es va traslladar a l'edifici del passeig de l'Escullera. Avui,
l'edifici històric aplega un seguit de serveis del Port: Arxiu, Servei de
Publicacions i Aules de Formació.
Segur
que heu transitat infinitat de vegades per la Plaça dels Carros, però potser
ara que en sabeu més coses us la mirareu amb uns altres ulls. És el que té
tenir coneixement sobre l'origen d'allò que veiem a diari i que, precisament
per ser així, potser no li donem l'autèntica importància que té.
Encara queden elements dels quals parlar, el que demostra que aquesta plaça és important. Serà en una propera pindoleta.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- La Plaça dels Carros (Ramon Aloguín). Publicacions del Port de Tarragona
- Tarragona: escultures, làpides i fonts: Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat. Tarragona: Arola Editors, 2002
Webgrafia:
- Tarracowiki.cat
Fotografies:
- Tarragona Antiga
- Rafael Vidal Ragazzon
- Salvador Guinart Díaz
- https://tgnbarridelport.blogspot.com/
- Fernando JM. Villasevil
- Antònia Sugrañes Prats
- Arxiu del Port de Tarragona