LA PRESÓ DE LES OBLATES

15.08.2021

Al mes de maig passat, vaig dedicar una pindoleta a la presó de Pilats i ja vam veure com les gastaven els feixistes un cop acabada la guerra. El convent (convertit posteriorment en presó) de les Oblates de Tarragona no es quedaria enrere.

10 pobres presoneres

Al mes de gener de l'any 1939, van ingressar a la Presó de Pilats, 10 dones. Totes 10 van ser detingudes a Tarragona. En aquells temps, qualsevol persona podia acabar detinguda amb un simple atestat de la policia, amb un informe de la guàrdia civil (els temps no han canviat tant...), pel xivatasso d'un falangista o fins i tot del mateix alcalde. I a partir d'aquí, es sotmetia qui fos a un judici sumaríssim.

Façana del Convent de les Oblates

Amb motiu de la detenció d'aquestes 10 dones, es va habilitar, dins la Presó de Pilats, una sala separada de la zona dels homes. A partir d'aquell dia, els ingressos de dones a la Presó de Pilats eren diaris i els consells de guerra es multiplicaven. En un sol dia es podien fer fins a 30 judicis.

La superpoblació de dones a la Presó de Pilats va fer que les autoritats decidissin convertir el convent de les Oblates del Portal de Carro, en una presó per a dones. Aquest fet va suposar l'anul·lació de la reforma de Victoria Kent, que va ser Directora General de Presons durant la República, en virtut de la qual, s'apartava les monges de l'administració i de la custòdia de les presons.

La Nit Negre Tarragonina i les condicions a la presó

El dia 6 de juny del 1939, 150 preses van ser traslladades, a peu i de nit, des de la Presó de Pilats al Convent de les Oblates, des de la Plaça del Rei al Portal del Carro. Aquest fet es coneix com la "Nit negre tarragonina". Les dones van recórrer dels carrers de la Part Alta custodiades per les mateixes monges i per un destacament militar.

Però no totes hi van anar. Una d'elles, Elisa Cardona, de 21 anys i veïna de Duesaigües (Baix Camp), no va arribar a sortir mai de Pilats i la van afusellar juntament amb un grup de 22 persones més. Un altre dia li dedicarem una pindoleta a l'Elisa Cardona.

Abans de ser una presó, al convent de les Oblates hi vivien unes monges pietoses que es dedicaven a fer actes de caritat: socórrer i cuidar nens abandonats, acollir dones amb embarassos no desitjats i amb problemes amb l'alcohol i les drogues. En el moment que van entrar les tropes feixistes a Tarragona, van substituir les monges que hi vivien fins llavors, per unes altres de franquistes, implacables i molt lleials al règim.

Monument en record a les dones oblidades

Els rumors d'aquells mesos deien que en aquest convent només hi havia prostitutes, la qual cosa, posteriorment ha quedat demostrat que no era certa. Les detingudes eren dones humils, en la seva majoria minyones, mestresses de casa, porteres d'escales, treballadores de la neteja i una prostituta de Saragossa.

Dones, totes elles, desvalgudes. A algunes les van detenir tan sols per haver cridat contra el règim, a i altres, les van denunciar els mateixos veïns perquè estaven casades amb republicans.

Les condicions de salubritat i d'habitabilitat al convent de les Oblates no eren per tirar coets, però almenys eren millors que les de la Presó de Pilats. No així el tracte que es donava a les presoneres. Les monges exercien un assetjament i control constant de les preses, amb escorcolls i registres de la roba i els estris personals, per detectar qualsevol objecte prohibit.

No es té constància de la majoria de fets que succeïen en aquesta presó. Tot i així, se sap que les dutxaven amb aigua freda i la vida diària era un seguit de recomptes de preses matí i tarda. A més, en nom de la repressió, les sotmetien a càstigs físics i psicològics. Se les obligava a cantar el "Cara al Sol", a formar al pati, fer les tasques de neteja o a assistir a missa de manera obligatòria, fossin o no creients. Hi havia una obsessió per tal que recuperessin el camí perdut.

Les presoneres sobrevivien amb els paquets de menjar que rebien de la família. Amb les que no en rebien, hi havia molta solidaritat.

Torre de l'antiga presó de Pilats

Als llibres de proveïment de la presó de les Oblates, hi consta la recepció de carbó, cebes, alls, llenya, carn, verdura, oli, pa, arròs, patates, cafè i llet. En canvi, la dieta de les preses era a base de patates i pa. Van ser unes condicions que van portar moltes dones a debilitar-se i emmalaltir. Onze d'elles van acabar morint.

Els seus noms eren:

Teodora Prieto
Francisca del Pilar
Dolores Díaz
Mercedes Velasco
Ernestina Sobredo
Carmen Lucas
Ana Gómez
Aurora Recas
Amparo Alegra
Emiliana Gonzalez
Maria Grau

Portada del llibre "Les Oblates 1939-1941" de Josep Subirats

Preses i més preses

El 20 de juliol de 1939, un mes i escaig més tard de la Nit Negre Tarragonina, va arribar al convent de les Oblates, una primera expedició de 35 dones presoneres procedents de la presó de Las Ventas de Madrid "Les Madrilenyes". Era el primer trasllat de dones preses, procedents de fora de la demarcació de Tarragona, majoritàriament de Madrid, Toledo i Saragossa. Aquestes preses van ocupar l'ala esquerra del convent i les catalanes ocupaven l'ala dreta. S'ha constatat que les monges mantenien completament aïllades les unes de les altres, i estava prohibida qualsevol comunicació entre elles.

Detall del monument en record a les dones oblidades

El 4 d'agost d'aquell mateix any, va arribar una segona tongada formada per 293 preses. Algunes dones, procedents de Madrid, portaven els seus nadons i les van instal·lar en una sala independent. Allí va estar-hi uns mesos una presonera de nom Maria Micola Jardí, de Tivissa, amb la seva filla Maria Micola, que va néixer a l'hospital de Sant Pau i Santa Tecla, i va ser l'única nena nascuda en captiveri a Tarragona. Aquest és un exemple de com el règim utilitzava les dones com a hostatges, amb la finalitat d'atraure els seus homes per fer-los presoners, jutjar-los i empresonar-los... o executar-los.

Presons superpoblades

En passar el temps i mentre el règim franquista exercia la seva repressió de forma salvatge, va arribar un moment en què a les presons no s'hi cabia. Els penals estaven plens de gom a gom. Per aquest fet, es va crear una «Comisión de examen de penas», de caràcter provincial, la tasca de la qual, era corregir diferències de les penes imposades. Així es va decretar llibertat condicional per a les preses que havien complert la meitat de la seva condemna, de 6 a 12 anys.

El 27 de desembre de 1941, es va ordenar el trasllat de 292 preses i 16 infants, des de la presó de les Oblates de Tarragona a la presó de les Corts de Barcelona. Aquest fet va provocar que la presó de les Oblates quedés gairebé buida. Tres anys després, el 1944, el convent de les Oblates va deixar de ser una presó i a partir de 1953, el convent es va dedicar a assistir dones amb dificultats. Actualment, està habitat per una congregació religiosa de clausura i no s'hi permeten visites.

A l'actualitat

Des de l'any 2013, cada 8 de març, es fa un acte de record davant del convent de les oblates que organitza el Fòrum de Tarragona per la Memòria.

El 13 d'abril de l'any 2014, l'Ajuntament de Tarragona va retre homenatge a les prop de 1500 dones que van passar per la presó de les Oblates, amb la inauguració d'un plafó just davant la façana del convent al Portal del Carro. El plafó, que representa una dona portant un nen en braços, pretén ser un punt de senyalització de l'Espai de Memòria i recordar els 20 infants que van acompanyar les seves mares en aquell recinte, entre el 1939 i el 1944. A l'acte hi va assistir la tivisenca Maria Micola, la única persona que va néixer mentre la seva mare era presonera, tal i com hem pogut veure una mica més amunt.

Detall del monument "Dignitat" al cementiri de Tarragona

El 28 de gener de 2017, al vespre, es va fer una reconstrucció històrica del trasllat de les preses des de la presó de Pilats fins a les Oblates. Durant el camí van rebre cops, crits, insults i comentaris despectius, tal i com va passar la nit del 6 de juny de 1939.