LA PRESÓ DE PILATS

09.05.2021

L'anomenat Castell de Pilats (o pretori) de Tarragona, és avui dia un dels monuments més visitats de l'antiga Tàrraco.

Sens dubte, molt poques persones que el recorren saben que en un temps fou lloc de reclusió i tragèdia. Contemplant l'amplia panoràmica mediterrània que es veu des de la terrassa superior d'aquest edifici, moltes vegades hem pensat, no sense una certa esgarrifança, en la crueltat amb què es manifesta la vida dels homes en moments determinats de la seva història.

Aquest edifici que avui és curiós i agradable de visitar fou en un moment no tant llunyà en el temps, el darrer indret on qualsevol hagués volgut anar-hi a parar.

Una de les sales de la presó de Pilats

La Torre del Pretori formava part del Fòrum Provincial romà, construït el segle I d. C. durant l'època de l'emperador Vespasià. Més enllà de l'època romana i visigòtica, amb el nom de Castell del Rei, fou utilitzat com a centre de reclusió a mitjans del segle XVII i posteriorment, des de mitjans del segle XIX, va esdevenir la presó provincial de Tarragona.

Les cel·les de la presó de Pilats tenien capacitat per acollir una població reclusa d'entre 70 i 100 interns.

L'any 1926, l'Estat va declarar el Pretori d'August o Castell de Pilats com a monument nacional i el va posar sota la seva inspecció i vigilància. Tanmateix, la seva funció de presó provincial es va mantenir fins a l'any 1953.

El dia 22 de juliol de 1936, com a conseqüència de la sublevació militar contra el govern legítim de la República, militants anarquistes de la ciutat, esperonats per milicians armats vinguts de Barcelona, va obrir les portes de la presó i va alliberar tots els reclusos sense distincions, tant polítics com comuns.

Tanmateix, quatre dies més tard d'aquesta acció que simbolitzava la revolució, va ingressar el primer intern, acusat d'activitats feixistes. La presó es tornava a omplir.

Al marge de la repressió revolucionària incontrolada i extrajudicial que va ocasionar 327 víctimes a la comarca del Tarragonès durant els anys de la guerra civil, de la presó de Pilats van sortir per a ser afusellats, els 8 sentenciats a penes de mort pels Tribunals Populars, 6 dels quals eren militars acusats de rebel·lió.

La Torre de Pilats vista des de la Plaça del Rei

Durant els 30 mesos de la guerra civil van passar per la presó de Pilats més de 550 persones, amb un moviment d'interns que va anar des del mínim del dia 15 d'octubre de 1936, amb 11 reclusos, fins al màxim del dia 26 de juny de 1938, amb 489 empresonats, molt per sobre de la seva capacitat.

Aquesta situació de col·lapse que es va registrar l'estiu de 1938 va obligar a la utilització de l'església de la Trinitat com a centre transitori d'internament. L'església està ubicada a la mateixa Plaça del Rei.

El dia 15 de gener de 1939, l'entrada de les tropes franquistes a Tarragona va marcar l'acabament de la guerra i l'inici d'una nova onada repressiva, ferotge i sistemàtica. La presó de Pilats va continuar essent el centre del sistema penitenciari de les comarques tarragonines que, davant les massives detencions, s'haurà de complementar amb l'habilitació del convent carmelità de la Punxa i del convent de les Oblates com a centre de reclusió de dones.

Des de 1939 fins a 1945, més de 650 condemnats a pena de mort van sortir de la presó de Pilats per a ser afusellats al turó de l'Oliva. Durant l'any 1939, a la presó s'hi arribaren a encabir 1.361 presoners. La saturació era indescriptible i el col·lapse del centre també. Els interns havien de dormir per les escales, gairebé un damunt de l'altre. La higiene era molt deficient i la roba no es rentava. Si no era per l'ajut dels familiars, el pres es podia estar mesos amb la mateixa roba sense rentar.

Vista del Passeig de Sant Antoni, Torre de Pilats i Passeig de les Palmeres

L'escassa ventilació, l'amuntegament dels reclusos i la falta d'higiene provocaren l'aparició de la sarna, els polls i les xinxes, amb la consegüent propagació de malalties infeccioses. L'alimentació era del tot insuficient: dues menjades al dia a base de cigrons. Aquestes condicions de vida infrahumana en les quals malvivien els reclusos va ser la causa de la mort de més de 70 interns.

Durant l'any 1939, entre les presons de Pilats, la Punxa i les Oblates, hi havia més de 6.200 persones empresonades, amb una mitjana de 520 nous reclosos cada mes.

L'any 1943 encara hi havia a la presó de Pilats 585 reclosos; un any més tard estaven registrats 340 interns i al final de l'any 1945 el nombre d'empresonats s'havia reduït a 212.

La presó de Pilats va estar en funcionament fins a l'any 1953, quan es va inaugurar la nova presó provincial de l'Avinguda República Argentina.