LA QUINTA DE SANT RAFAEL
"Esta quinta, que fue proyectada por el arquitecto D. Julio Maria Fosas, es: asilo de pájaros, paraíso de flores y árboles. Y tranquilo hogar de sus moradores. Tarragona 24 de octubre 1912. Mariano y Rafael Puig y Valls". Això és el que posava en una placa situada just a l'entrada del que avui coneixem com el Parc de la Ciutat.
La Quinta de Sant Rafael és un edifici
d'estil modernista que va ser construït l'any 1912 per l'arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez per
encàrrec del senyor Marià Puig i Valls. La casa havia de ser un espai de
guariment i de descans pel germà del senyor Marià, el senyor Rafael. La finca es trobava als límits del perímetre urbà tarragoní, a tocar dels seus
masos i els seus camps de cultiu.
És
un edifici de 366 m2 útils distribuïts en dues plantes. En un angle de la casa
hi ha una torre octogonal que funcionava com a mirador i a més, tenia un gran
dipòsit d'aigua amb motor per regar el jardí. Aquesta torre té la cúpula
guarnida amb ceràmiques blanques i blaves. No hi falten elements modernistes: l'aplicació de la ceràmica, la calidesa amb què es va tractar el
ferro forjat de la barana o uns detalls ornamentals propis de la sezession vienesa.
El
cost de l'obra va ser de 20.000 pessetes. Tot i que només se'n conserva
l'edifici principal (amb poc menys de 500 metres quadrats en dues plantes), el
projecte inicial preveia tota una vil·la rodejada per un jardí amb diverses
espècies vegetals. El jardí es va plantejar com un jardí
romàntic anglès, encara que avui ja no queda res del traçat original i de les
espècies que contenia.
A la finca hi havia diverses escultures procedents de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, de la qual, un dels germans Puig, el Rafael, va ser un destacat promotor.
A la Quinta, la família Puig feia la seva vida habitual a la planta baixa, on hi havia el saló principal, la biblioteca, els dormitoris, el menjador, i fins i tot una capella. El senyor Marià Puig era un home de lleis i el seu germà Rafael Puig era enginyer forestal. Va ser l'impulsor de la Festa de l'Arbre i va lluitar per a la conservació dels boscos.
Les vicissituds de la Quinta de Sant Rafael han estat molt diferents. Puig i Valls hi va morir el 1920 i a partir de llavors, la finca va passar per diverses mans fins a quedar en poder de l'Ajuntament.
El creixement urbanístic de Tarragona la va engolir i rodejar d'edificis, tot i que part de l'essència es va conservar amb la creació del parc de la Ciutat, ara rebatejat com a Puig i Valls. L'edifici, però, va quedar aïllat sense cap ús concret i amb una funció residual de magatzem de material de jardineria. Un incendi l'any 2001 va malmetre i esborrar moltes de les traces modernistes de la casa, especialment a la primera planta, i va obligar a tancar completament la construcció per evitar nous episodis de vandalisme. I així continua fins avui, esperant una segona vida.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- El Punt Avui (27 març 2011)
- https://www.tarragonaturisme.cat
- https://ca.wikipedia.org
Fotografies:
- Pilar de la Peña Puig
- Tarragona Antiga