LA SETMANA SANTA PERDUDA (1)
De les 52 setmanes que té l'any, la Setmana Santa, que coincideix amb la primera lluna plena de la primavera, és la més greu i solemne de totes. En anys normals, la Setmana Santa tarragonina està ben farcida d'actes que comencen bastants dies abans de la setmana en qüestió, amb la presentació dels opuscles, els via crucis, les crides a oració als distints temples de la ciutat, però el dia àlgid en el que Tarragona sencera és als carrers, és el Divendres Sant al vespre, perquè aquest dia es celebra l'esdeveniment més important: la processó del Sant Enterrament.
La processó és la manifestació religiosa celebrada al
carrer, capaç d'unir en un sol alè totes les sensacions i sensibilitats
possibles. És emoció, devoció, silenci, penitència, humilitat, petitesa davant
la grandesa, recordatori d'uns fets biogràfics concrets, atribuïts a un home
que ha resultat ser únic al llarg de la història de la humanitat i gràcies al
qual, la fesomia del món va canviar per ser ben bé una altra.
Més enllà de les creences i les conviccions, ben respectables, que cadascú pugui íntimament tenir, només la visió dels misteris circulant pels carrers medievals de la Tarragona, encapçalats pels armats, amb els membres de les confraries per tota companyia i el tro dels timbals ressonant enmig de la foscor i el silenci, ja corprèn.
La processó del Sant Enterrament l'organitza la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist des de l'any 1550, quan la desfilada religiosa es celebrava, no pas el Divendres Sant sinó el Dijous, amb el nom de Processó General de Dijous Sant. És a partir de l'any 1861 que la processó surt el Divendres Sant.
La Processó de Divendres Sant ha tingut una sèrie
d'interrupcions al llarg de la història recent. Per exemple, el 14 d'abril
de l'any 1933, dia de la proclamació de la II República, va caure en
Divendres Sant. En conseqüència, la Processó no es va celebrar i l'any següent
tampoc. La Guerra Civil també va significar un altre parèntesi forçat en
la vida de la processó i a més, les agrupacions es van quedar sense el
patrimoni de segles perquè els revoltats, es van dedicar a cremar nombrosos
passos, vestimentes, estris, documents... Els anys 2020 i 2021 també passaran a
la història per l'anulació de tots els actes de Setmana Santa a causa de la
pandèmia. Anys per recordar i oblidar a parts iguals.
Centrem-nos en aquest patrimoni que es va perdre abans, durant i després de la guerra.
ORACIÓ A L'HORT
Ja al segle XVIII, la Confraria del Gloriós Sant Miquel Arcàngel del Gremi dels Mestres Teixidors, que tenia els seu estatge social a l'església de Sant Miquel del Pla, acompanyava el seu pas de l'Oració a l'Hort.
L'any 1907, un cop els Germans de les Escoles Cristianes arriben a Tarragona, són convidats per la Congregació de la Sang a fer-se càrrec del pas. Aquest pas estava format per un Sant Magí agenollat, que anava vestit amb una túnica morada i una corona de creu. Hi havia una gran olivera de la qual penjava un àngel extret de l'altar de l'Assumpció.
El 1911 la Comunitat dels Germans va decidir encarregar un nou pas a l'escultor barceloní Lluís Argullol Arnaus i aquest, el va cisellar en talla de fusta entre els anys 1911 i 1912. Concretament, l'any 1911 es va estrenar el Crist i el 1912 es va completar el pas amb la talla de l'àngel, una olivera i una nova peanya (tal com es pot veure a les fotografies inferiors).
El pas era propietat dels 'Germans de les Escoles Cristianes' i el van cremar al pati del col·legi juntament amb el pas de "La Presa de Jesús de Josep Llimona", el 21 de juliol del 1936.
LA PRESA DE JESÚS
El pas de "La Presa de Jesús", conegut popularment com "El Petó de Judes", va ser encarregat per l'Associació d'Antics Alumnes dels Germans de les Escoles Cristianes a l'escultor barceloní Josep Llimona Bruguera (Barcelona, 1864-1934). El pas era constituït per sis talles de fusta que representen Jesús i Judes Iscariot en el precís moment en el qual aquest li fa el petó de la traïció, i quatre figures més que representaven els servents i soldats dels sacerdots. El grup escultòric estava muntat sobre una peanya distribuïda en dos nivells i que separava les dues figures que donen nom al pas i són els veritables protagonistes de l'escena, de les quatre posteriors que representen la multitud. El conjunt, d'estil noucentista, era solemne, serè, i remarcava la dignitat humana de la figura de Jesús.
L'escultor, en consideració als pocs recursos de l'Associació i per l'afecte que sentia pel Prelat tarragoní, va demanar la quantitat que l'entitat fos capaç de recollir mitjançant subscripció entre els socis i persones vinculades al col·legi. L'Associació va demanar l'autorització a l'Arquebisbe, cardenal Vidal i Barraquer, alhora que va oferir el conjunt escultòric a l'arxidiòcesi, tot i que es va reservar el dret de la seva custòdia, manteniment i escorta el dia de la Processó. Vidal i Barraquer va accedir a les pretensions dels antics alumnes i va obrir personalment la subscripció.
LA FLAGEL·LACIÓ
El pas de "La Flagel·lació de Jesús", altrament dit "Els Assots" ja el trobem a la processó l'any 1868 i estava format per tres figures: Crist i dos botxins que l'assotaven. Segons les cròniques de l'època, aquestes imatges eren massa petites. El 1906 es va substituir la peanya per una de més gran, però tot i així, encara generava crítiques. Passada la Setmana Santa del 1913 la Congregació de la Sang va encarregar un nou pas a l'escultor Josep Campeny Santamaria (Igualada, 1858 - Barcelona, 1922).
El nou grup escultòric estava composat per cinc talles
de fusta. Va desfilar per primer cop el Divendres Sant de 1914 i era propietat
de la mateixa Congregació de la Sang. Malauradament, va ser cremat a la Plaça
del Rei durant la nit del 21 de Juliol del 1936, juntament amb altres imatges i
retaules de l'església de Natzaret.
ECCE HOMO
El primer pas de l'Ecce-Homo data de l'any 1565. L'any 1804 se li va encarregar a l'escultor Salvador Gurri Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 1819) una nova talla. Aquesta imatge va patir els estralls del setge napoleònic de l'any 1811 d'un cop de sabre, el van desfigurar completament. El 1918 l'Ecce-Homo de Salvador Gurri va ser substituït pel magnífic conjunt escultòric de Josep Rius Mestres (Barcelona, 1866-1958).
Aquest pas (que ha servit de model pel l'actual d'Emili Solé), d'estil entre modernista i noucentista, estava realitzat amb talla de fusta policromada, i s'hi incloïa Pilat que presenta Jesús al poble i un signífer al costat de l'esvelta columna amb capitell corinti.
Malauradament els dos passos van ser destruïts. El de
Josep Rius va ser reduït a cendres la nit del 21 de Juliol del 1936 juntament
amb els altres passos i imatges de l'interior de l'església de Natzaret, i la
talla de Salvador Gurri, que havia estat amagada durant la Guerra Civil al
terrat d'una casa particular, va ser trobada casualment el 1939 i també va ser
destruïda.
JESUS DE NATZARET
Es té constància que una figura del Natzarè dipositada al convent de Santa Clara, ja desfilava amb el nom del Porta-Creu fins a l'any 1811, quan va resultar destruïda per l'assalt napoleònic. A partir del 1815 es va utilitzar com a Natzarè una imatge que es creu que datava del segle XVII i que pertanyia als franciscans. Aquesta imatge, vestida i amb cabells naturals, desfilava sola en una peanya més aviat petita, i l'any 1907 se li van incorporar les tres maries i una nova peanya.
El misteri es va salvar de la destrucció el 1936, llevat de la imatge de Jesús Natzarè, que, com que es guardava a l'església de Natzaret (la Sang), patí la mateixa trista sort que les altres allí dipositades.
La setmana vinent, en la segona part d'aquesta
pindoleta, veurem la resta de passos que van córrer la mateixa sort.
Passeu un bon diumenge!
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia i textos:
- Tarragona, Segle XX a través de les postals
- Tarragona: La imatge i el temps (Ajuntament de Tarragona)
- https://setmanasantatgn.blogspot.com/
Fotografies:
- Tarragona Antiga
- Gaspar Ros
- https://setmanasantatgn.blogspot.com/
- Tarragona, Segle XX a través de les postals
- Arxiu Salvador Guinart Díaz