LA SETMANA SANTA PERDUDA (2)
EL CRIST DE LA HUMILIACIÓ (CRIST DELS PENITENTS)
El Crist de la Humiliació, va ser cisellat a Múrcia als tallers "Los Bellos Oficios de Levante" l'any 1927, per l'escultor Clemente Cantos (Ontur, 1893 - Murcia, 1955) i policromat per Antonio Garrigós Giner (Santomera, 1886 - Madrid, 1966). El pas figurava Jesús, tot sol, portant la creu. Els trets del rostre desencaixats; el cos vacil·lant vençut pel dolor; el braç estès a l'espai buit. Infonia tendresa i compassió. Hi dominava el modelat arestós, dur i expressionista.
Garrigós, va contactar amb la Cofradía del Santísimo
Cristo del Perdón de Múrcia per tal de fer donació de la talla i d'aquesta
manera, el Cristo de la Humillación va desfilar en processó per
primera i última vegada pels carrers de Múrcia el Dilluns Sant de l'any 1927.
Tot i la bona acollida de la premsa murciana a la nova escultura, la gent no va opinar el mateix i el pas va rebre tota mena de mofes pel sistema d'il·luminació. La talla va ser rebutjada i retornada al dia següent -Dimarts Sant- al taller de Clemente Cantos i Antonio Garrigós damunt d'un carro de la brossa. Garrigós, enutjat, va tancar la talla dins d'un magatzem de guix fins l'any 1930, any en què es va traslladar a viure a Barcelona. Garrigós va presentar la talla a una exposició artística i com que va tenir una gran crítica, es van establir contactes amb la Congregació de la Sang per tal de portar-la a Tarragona.
A Tarragona, va desfilar per primera vegada el Divendres Sant 3 d'abril del 1931 i, com ja sabem, la imatge va ser cremada el 21 de juliol del 1936, en la revolta iconoclasta dels inicis de la Guerra Civil Espanyola.
SANT CRIST DE LA SANG
L'antiga imatge del Sant Crist de la Sang va ser realitzada en talla de fusta l'any 1617 per l'escultor francès Benet Baró (Bourgogne, S. XVI - Tarragona, S. XVII). Aquesta talla, que duia cabellera natural, va substituir la imatge fundacional de la Congregació que datava del segle XVI.
L'any 1867 el Sant Crist de la Sang de Benet Baró estava en mal estat i va estar a punt de ser substituïda per una nova imatge realitzada i donada per l'escultor Bernat Verderol Roig (Tarragona, 1814-1898), de gran valor artístic segons la premsa de l'època; però la junta, finalment, va desistir de la intenció, motivada per la gran devoció i estima els congregants i feligresos de la ciutat sentien per la imatge històrica.
Tres anys després (1870), el Sant Crist va ser
profundament restaurat i es va substituir la creu per una de rústica, obra de
l'escultor-tallista Antoni Miró.
El 21 de juliol de 1936 la venerada imatge fou destruïda i cremada a causa de la persecució religiosa duta a terme durant la Guerra Civil. De la talla només en va quedar un petit tros de la cara que avui dia es conserva dins d'una urna a la Sala de Juntes de la Casa de la Sang, seu de la Congregació.
LA PIETAT
D'autor anònim, no se sap amb certesa la data d'execució. Tot i això, diferents historiadors la situen al segle XVI. La Mare de Déu al peu de la creu, sosté el cos inert de Jesús sobre la seva falda. Al pit de la Verge hi ha un cor traspassat per set espases. Dos àngels querubins consolen el seu dolor. El pas era dut a coll per vuit homes.
El 25 de març de 1910, durant la recollida de passos,
es pogué contemplar la renovació de l'antic pas de la Pietat. El terra
presentava l'aspecte del monticle del Calvari. La creu, que era nova, apareixia
aixecada entre les roques. Al terra, la corona d'espines i els claus. L'antiquíssima
Verge dolorosa sostenia als seus braços a Jesús crucificat, i al seu davant apareixen
les dues noves imatges cisellades: a la dreta, agenollada, Maria
Magdalena fent un petó a una de les mans del Redemptor i a l'altre costat, la
imatge de Sant Joan amb rostre trist i compungit. Els dos querubins els van
eliminar del pas.
La peanya, va ser obra del fuster Pinet que tenia el seu taller al carrer Cuirateries, i segons la premsa de l'època, el disseny de tota la reforma del pas i les noves imatges, van ser obra de l'escultor tarragoní Francesc Cànovas. El pas va passar a ser portat a coll per dotze homes.
L'any 1929, Jujol va dissenyar un nou mantell per la Mare de Déu de la Pietat. El van brodar Emília i Joaquima Gibert Mosella amb fil d'or i vellut negre sobre seda blava. La signatura de Jujol i la data d'execució es trobaven a la part inferior esquerra, gairebé confoses entre les línies sinuoses del disseny genuïnament jujolià.
Les imatges de la Pietat van ser devorades per les flames en la revolució iconoclasta desfermada el 21 de juliol del 36. Però sortosament, Rosa Clanxet, una veïna que vivia al Portal del Carro, va poder recuperar d'entre les flames la testa del Crist. Actualment, aquesta relíquia està dipositada dins una urna que podem contemplar a l'interior de l'església de Sant Llorenç. Al costat de l'urna, també podem veure els antics brodats del mantell de la Mare de Déu, dissenyats per Jujol, també salvats del foc per miracle. La peanya també va sobreviure perquè es desava al carrer de la Destral número 4, propietat de la família Abadessa. Acabada la guerra, la peanya va ser venuda a la Germandat del Sant Ecce-Homo per 1.000 pessetes.
SANT ENTERRAMENT
El primitiu Sant Enterrament del Gremi de Marejants era obra d'Isidre Espinal i Serra-rica (Sant Joan d'Olò, 1658 - Sarral, 1737). Realitzat el 1713, hi apareixien (segons les comptes del mes d'abril del mateix any) cinc figures més petites que les actuals: Jesús, Maria Magdalena i dos sants més no especificats, que podrien ser la Mare de Déu i Sant Joan o Josep d'Arimatea i Nicodem (tot i que ens inclinaríem pels dos primers).
Aquestes cinc talles, segons les cròniques de la
premsa local de la segona meitat del 1800, eren dutes dalt d'un petit
tabernacle més llarg que ample i en disposició diferent al del Sant Enterrament
actual. Segurament devien mostrar-se en el moment del trasllat del cos de Jesús
al sepulcre.
Durant l'assalt francès del 1811, es van perdre les imatges d'Isidre Espinalt i entre els anys 1826 i 1828, l'escultor Vicenç Roig i Besora (Tarragona, 1764-1837), conegut per «Vicentó», va fer de nou el conjunt escultòric a semblança de l'anterior. L'any 1858, el pas va ser reformat totalment. Es feren vestits nous a algunes imatges, s'afegiren dues imatges noves passant a ser set (com a l'actualitat), i es va canviar l'antiga disposició del conjunt, passant a ser frontal. Es va reduir la mida de la llargada de la peanya i s'augmentà en l'amplada. Finalment l'any 1902, el pas va ser restaurat completament, amb nova il·luminació i nova peanya, quedant com podem veure a la fotografia.
La tarda-nit del 21 de juliol de 1936, el conjunt escultòric del Sant Enterrament, va ser reduït a cendres davant l'església de Sant Pere del Serrallo, lloc on es venerava el pas.
SANT SEPULCRE
Tenim notícies que l'any 1903 el Gremi de Pagesos va restaurar el vell Sant Sepulcre. Se li va canviar la il·luminació i se li van posar noves faldilles, quedant com es pot veure en la fotografia de l'esquerra que correspon a l'any 1926.
El 1927 es tornà a restaurar i s'aixecà l'urna amb un peu daurat i decorat amb esgrafiats (fotografia de la dreta).
L'any 1930 l'arquitecte Josep Maria Jujol va dissenyar un nou Sant Sepulcre que la cofradia va estrenar el d'abril, Divendres Sant, del mateix any.
En el seu disseny, menys clàssic que l'actual, hi havia espigues de blat i raïms, elements que s'acoblaven perfectament a l'esperit agrícola de l'entitat. L'urna era coronada per la rella i un crismó.
Els treballs es van realitzar a la fusteria de Josep
Bujan de Sant Joan d'Espí i la decoració la realitzà Jujol mateix, també a Sant
Joan d'Espí, on passava llargues temporades. Els faldons, disseny de Jujol,
encara vesteixen el Sant Sepulcre actual.
Aquest Sant Sepulcre va ser destruït per les flames la nit del 21 de juliol del 36, salvant-se únicament de la destrossa, la talla barroca del segle XVII.
MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT
La Mare de Déu de la Soledat era, juntament amb el Sant Crist de la Sang i l'Ecce-Homo, una advocació fundacional de la Confraria de la Sang des del 1545.
Un document de l'any 1588 ens diu que l'escultor Jeroni Sanxo va restaurar la Mare de Déu dels Dolors i li va fer els braços i les mans que fins aleshores no tenia. El pintor Francesc Olives va pintar la cara i les mans de la imatge. Per tant, la testa havia de ser anterior a aquesta data. No es descarta que aquesta imatge ja existís dins l'església de Natzaret quan el 1545 va ser cedida a la Confraria de la Sang amb tot el seu contingut.
L'any 1861 l'escultor Bernat Verderol Roig li va afegir uns peus, element que fins aleshores mai no havia tingut.
Aquesta imatge va rebre diferents noms o advocacions durant la seva vida: Mare de Déu dels Dolors, Mare de Déu dels Desemparats i Mare de Déu de la Soledat.
La cara i les mans, plenes de vida, amb prou feines es
veien, amagades dins d'un gran mantell de vellut negre amb brodats amb fil d'or,
estrenat l'any 1914. Era una bella imatge renaixentista d'expressió natural, si
bé tirant a majestàtica.
Malauradament, aquesta imatge va ser cremada al capvespre del 21 de juliol de 1936 al davant de l'església de Natzaret juntament amb els retaules, improperis, arxius i altres imatges que es custodiaven dins de l'Església i Casa de la Sang.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia i textos:
- Roser Pros-Roca
- Tarragona, Segle XX a través de les postals
- Tarragona: La imatge i el temps (Ajuntament de Tarragona)
- https://setmanasantatgn.blogspot.com/
Fotografies:
- Tarragona Antiga
- Tarragona, Segle XX a través de les postals
- Arxiu Salvador Guinart Díaz
- https://setmanasantatgn.blogspot.com/