LA SETMANA SANTA PERDUDA (3)
INTRODUCCIÓ
Fa un any, als volts de la Setmana Santa passada, vaig voler donar a conèixer, a través de dues pindoletes, aquells passos o misteris de les nostres germandats i confraries que per diversos motius ja no existeixen o ja no surten a la processó de Divendres Sant.
Cada Confraria ha viscut les seves vicissituds, i com diria aquell, "cadascú se sap lo seu". Però hi ha un fet històric que comparteixen totes les germandats i que va ser nefast pels interessos de les confraries: la Guerra Civil. En aquest període de la història es van portar a terme accions descontrolades que van malmetre i sovint destruir el patrimoni de les germandats, esglésies, etc.
En aquesta pindoleta doncs, tancarem el cercle que vaig obrir fa un any quan vam tractar la Setmana Santa desapareguda.
Comencem!
Germandat del Sant Ecce-Homo
Aquesta germandat és la que ha tingut més passos al llarg de la seva història, fins a sis en total. La primera imatge de l'Ecce-Homo està datada de l'any 1565 i era propietat de la Congregació de la Sang. L'any 1804 aquella talla del Sant Crist es va substituir per una altra de l'escultor Salvador Gurri Corominas. Durant l'ocupació francesa de l'any 1811, el cop de sabre d'un soldat francès va deixar la talla de Salvador Gurri amb el cap molt malmés, però dos anys més tard, un artista d'orígen suís que vivia a la Plaça del Rei, li va fer una nova testa, però aquesta no tenia la bellesa de l'original i ni tant sols se li assemblava.
No va ser fins gairebé 100 anys després, concretament fins l'any 1918, que es va estrenar el magnífic conjunt escultòric de Josep Rius i Mestres. Aquest pas era d'estil entre modernista i noucentista i era una talla de fusta policromada amb i tenia com a protagonistes a Ponç Pilat presentant Jesús al poble i un signífer (un soldat romà) al costat d'una columna amb capitell corinti.
Malauradament els
dos passos van ser destruïts. La talla de Salvador Gurri estava amagada al
terrat d'una casa particular, però igualment, uns la van trobar de forma casual
i jugant amb ella la van esmicolar. El pas de Josep Rius el van cremar juntament
amb els altres passos i imatges que hi havia a l'interior de l'església de Natzarè
la fatídica nit del 21 de juliol de 1936.
Postguerra, franquisme i democràcia
El Divendres Sant de l'any 1942 es va estrenar una nova talla de l'Ecce Homo obra de l'escultor tarragoní Rafael Cases. És un pas que es porta a espatlles per portants de la Germandat. La talla té una particularitat: la imatge subjecta la canya d'argent que portava la talla de Salvador Gurri. El pas era la imatge en solitari de l'Ecce Homo, però a l'hora de la veritat no va convèncer i ja no va tornar a sortir. Actualment aquesta talla es pot contemplar a la seu social de la entitat, a la Baixada de la Peixateria, 23, baixos.
No va ser fins 4
anys després que es va tornar a veure un altre pas d'aquesta germandat, que es
va estrenar l'any 1946. Aquesta vegada l'autor va ser Carles Moya. Es va intentar recuperar l'esperit del pas d'en Rius i
s'incorporaren de nou tres figures: Pilats, un soldat i la figura de l'Ecce
Homo. Les tres imatges estaven tallades en fusta i policromades. Aquest pas va
sortir durant 12 anys a la processó del Divendres Sant. L'autor va fer algunes
reformes estètiques que no van acabar d'agradar i també es va decidir
retirar-lo. Les figures es van vendre a un antiquari i actualment no se sap on
paren.
L'any següent, el 1959
es va estrenar el cinquè pas de l'Ecce-Homo, realitzat en talla policromada pel
pare caputxí de Barcelona Josep Maria de
Vera amb la col·laboració molt directa d'en Salvador Voltas de Vila-seca. Aquest conjunt escultòric, que
actualment també es pot contemplar a la seu de la Germandat, es va retirar l'any
1993.
La Junta Directiva
va decidir substituir-lo per l'actual pas d'Emili Solé, en un nou intent de recuperar la imatge històrica i la
majestuositat del pas d'en Josep Rius del 1918. El nou pas va sortir per
primera vegada en processó el Dimecres Sant de l'any 1994, a la Processó del
Rosari del Dolor que organitza la Germandat de Nostre Pare Jesus de la Passió. Actualment el carreguen a espatlles 18 portants (12
interiors i 6 ganxos).
Germandat del Nostre Pare Jesús de la Passió
El pas actual és una rèplica de la primera imatge que va tenir la Germandat l'any 1940 i que era obra de l'artista Felipe Coscolla.
El pas de Felipe Coscolla
La imatge original del Jesús de la Passió, en el qual està inspirat l'actual, era una magnífica talla amb fusta de flandes i policromada, de l'escultor aragonès afincat a Barcelona Felipe Coscolla Plana. Felipe Coscolla va tallar la imatge l'any 1940 i va ser la seva obra pòstuma, doncs l'autor va morir tràgicament assassinat per un aprenent del seu taller pocs mesos després de lliurar la imatge a la germandat. L'autor va cobrar per la imatge i la peanya (també realitzada per l'autor) 10.000 pessetes (60 euros actuals). Era una talla molt expressiva que representava Jesús amb la creu al coll, alçant un braç amb gest interpel·lant; el cos, vigorós, dreçat, ple d'energia, sublim i apocalíptic.
Aquest pas no va
tenir molta sort. De fet mai va tenir un lloc concret i amb garanties de
conservació on guardar-lo durant l'any. Va anar canviant de lloc, entre ells
l'església de Sant Joan, però en cap va acabar d'encaixar. La qüestió és que
l'any 1966 el pas es va traslladar a uns magatzems situats al carrer Pau del
Protectorat, els tallers Roman, on van guardar-lo durant dos anys i després va
fer cap al magatzem de paper "Manufactures Mestres". Va ser en aquest magatzem
que la nit del 28 d'agost de l'any 1973 un curtcircuit va provocar un incendi i
el misteri va patir danys irreparables. Del pas només en queda un bloc de fusta
carbonitzat en el que encara es pot entreveure l'expressió de la que va ser una
de les millors talles que ha tingut la setmana santa tarragonina.
El "Barrufet"
Després d'un intent infructuós de recuperar l'antiga imatge a partir de les restes calcinades, l'any 1987 la germandat va poder adquirir una nova imatge de Jesús de la Passió. Aquesta nova imatge, sòbria i austera, era obra del Taller olotí Jaume Pla. Realitzada en motllo de guix i policromada, de mides més petites que l'anterior imatge, va resultar ser el revulsiu que necessitava l'entitat per revifar. Aquesta imatge, coneguda popularment per "El Barrufet", la van portar a coll els germans voluntaris fins a l'any 1992, quan la van substituir per la de Lluís Maria Saumells.
El pas de Lluís Maria Saumells
El tercer pas de Jesús de la Passió, era obra de l'escultor Lluís Maria Saumells Panadés (Gironella, 1915 - Tarragona, 1999). La imatge, estrenada l'any 1993, la va realitzar en motllo de resina sintètica ignífuga. Saumells va modelar una imatge que no tenia cap expressivitat ni mostrava cap emoció, més aviat al contrari, mantenia una expressió neutra i desnaturalitzada que feia joc amb una desproporció evident de la figura de Jesús. Una obra en la que l'autor vol mostrar un significat profund de caritat cristiana, amb resultats ben intencionats però qüestionables. L'artista va trenar-li una corona d'espines natural que li cenyia el cap. L'estilització de l'obra i les mans del Crist li van donar una particularitat molt especial a la imatge (típica en tota l'obra de Saumells), però tot i així, la gent encara recordava amb nostàlgia la gran imatge de Felipe Coscolla, mai igualada en la seva expressió.
En un intent de
recuperar la imatge històrica original, la junta decidí retirar el Crist de
Saumells i encarregar una nova talla. El 8 de març de 2008 el pas de Saumells
va desfilar per última vegada, tot donant el relleu en l'acte de benedicció al nou
pas d'Amenós. Actualment, el Jesús de la Passió de Saumells està ubicada en una
capella lateral de l'església de la comunitat religiosa de les Carmelites descalces
de Sant Josep i Santa Anna, al monestir del carrer de la Mare de Déu del
Carme de la Part Alta de Tarragona.
I finalment el pas de Jordi Amenós Basora
És una imatge tallada en fusta de cedre i policromada, obra de l'escultor tarragoní Jordi Amenós Basora. El pas és una rèplica de la primera imatge de la Germandat de l'autor Felipe Coscolla de l'any 1940. Representa a Crist amb la Creu al coll damunt l'espatlla esquerra , i es sostinguda per la mà del mateix costat. Té el braç dret aixecat assenyalant el cel amb el dit índex estirat. El cos, mig nu, l'intenta cobrir una túnica que cau en plecs barrocs fins a terra. La cama esquerra, al descobert, amb una gran ferida al genoll, està més avançada. El peu esquerre queda calçat mentre el dret està desprotegit, amb la sandàlia perduda damunt la peanya. La corretja d'aquesta sandàlia acaba en un cos de serp (que representa el mal) que fuig en una direcció oposada, derrotada pel caminar de Crist. Una gran corda sosté el rètol amb la inscripció "I.N.R.I.", la sentència dictada per Pilat.
Va sortir en processó per primera vegada el Dimecres Sant, 19 març de 2008. Actualment participa a la Processó del Rosari del Dolor, el Dimecres Sant i a la Recollida i Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
Reial Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu
Es tracta d'un pas dissenyat l'any 1949 per l'escultor Josep Maria Bohigas Masoliver (Banyoles, 1906 - Barcelona, 1971). La realització de les set figures tallades en fusta i policromades, en canvi, van anar a càrrec de diferents autors i realitzades, per motius econòmics, en dues etapes ben diferents.
El 1953 es van fer
les quatre imatges inicials: Jesús mort als braços de la seva mare, la Verge Maria;
Maria Magdalena als peus del Crist
mort i Nicodem. Aquestes figures es van cisellar al taller d'art religiós
barceloní de Josep Campanyà,
successors de la vídua de Reixach, i policromades pel senyor Garcia Anguera, tot, sota la supervisió
de l'artista escultor Lluís Maria
Saumells Panadés a qui la congregació va encarregar la realització del
grup.
El pas va desfilar per primera vegada el Divendres Sant de l'any 1953. Les tasques per acabar aquest impressionant conjunt artístic van començar l'any 2008, realitzant les tres imatges que faltaven i que preveia el projecte de Bohigas. Aquest projecte es pot veure en una maqueta del pas que es troba actualment a la seu de Congregació, a la parròquia de Sant Pau de Tarragona.
Finalment, el pas, tal com el contemplem avui dia, amb les set imatges, no es va veure completat fins l'any 2010. Les noves imatges són: Sant Joan (l'apòstol estimat per Jesús que sosté per darrere el cos de Nostre Senyor); Josep d'Arimatea (a dalt de l'escala, ajudant a baixar el cos de Jesucrist) i, finalment, Maria Salomé (que sosté amb les seves mans el braç inert de Jesús). Aquestes tres imatges van ser modelades per l'escultor lleonès Melchor Gutiérrez Sanmartín i cisellades amb fusta de cedre i policromades als tallers Artemartínez de la ciutat d'Horche (Guadalajara).
Per acabar,
destacarem que als peus de la imatge de Jesús hi ha la corona d'espines i els
tres claus (elaborats en plata) obra de l'escultor i orfebre tarragoní Àngel
Flores i Giró. Aquestes peces es van afegir al misteri l'any 2007. El pas, el
porten a rodes 10 congregants i desfila a la Recollida i Processó del Sant
Enterrament del Divendres Sant.
Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat
Els orígens
La Mare de Déu de la Soledat era, juntament amb el Sant Crist de la Sang i l'Ecce-Homo, una advocació fundacional de la Confraria de la Sang des de l'any 1545.
Un document de l'any 1588 ens diu que l'escultor Jeroni Sanxo va restaurar la Verge dels Dolors i li va fer els braços i les mans que fins aleshores no tenia. El pintor Francesc Olives va pintar la cara i les mans de la imatge. Per tant, la testa havia de ser anterior a aquesta data. No es descarta que aquesta imatge ja existís dins l'església de Natzaret quan el 1545 va ser cedida a la Confraria de la Sang amb tot el seu contingut.
L'any 1861 l'escultor Bernat Verderol Roig li va afegir uns peus, element que fins aleshores mai no havia tingut. Aquesta imatge va rebre diferents noms o advocacions durant la seva vida: Verge dels Dolors, Mare de Déu dels Desemparats i Mare de Déu de la Soledat.
La cara i les mans, plenes de vida, amb prou feines sorgien d'un gran mantell de vellut negre amb brodats amb fil d'or, estrenat l'any 1914. Malauradament, aquesta imatge la van cremar el capvespre del 21 de juliol de 1936, al davant de l'església de Natzaret, juntament amb els retaules, improperis, arxius i altres imatges que es custodiaven dins de l'església i casa de la Sang.
La Soledat de la postguerra
L'any 1939 es va encarregar una nova talla a l'escultor barceloní Josep Maria Camps i Arnau. És una magnífica talla molt austera, pròpia de les necessitats de la postguerra. El cost de la imatge va ser de 5.000 pessetes (30 euros actuals) i va anar dalt d'una nova carrossa i peanya dissenyada per l'arquitecte Josep Ma. Monravà. El fuster Lluís Àvila Roca va ser l'encarregat de la seva execució. L'artista Ramon Magarolas Sanet va realitzar tota la part de serralleria i el Sr. Pere Guinovart es va encarregar de la instal·lació elèctrica del pas. El cost total de la peanya va ser de 3.856 pessetes (23 euros actuals). Aquesta imatge va desfilar per primera vegada el Divendres Sant de l'any 1941.
Anys més tard, la
junta directiva de la Congregació de senyores, presidida per la Sra. Maria
Antònia de Canals, en el seu propòsit d'enriquir i enaltir més la imatge, va
encarregar la confecció d'un mantell que va ser estrenat l'any 1962. El nou
mantell va tenir un cost de 93.600 pessetes de les quals 80.963 eren del
propi mantell i la resta per a l'adaptació de la peanya. De totes maneres,
el resultat no va satisfer la junta ja que l'adaptació a la imatge de la
vestimenta i el mantell era pràcticament impossible a causa de tenir-ne un de
fusta tallada. Aquesta imatge actualment està situada a la fornícula de
la capella de la dreta de l'altar major de l'església de Natzaret, on fins fa
ben poc, estava dipositat el pas de l'Ecce-Homo.
La Soledat de Josep Viladomat
Imatge de candeler realitzada en fusta i policromada per l'escultor Josep Viladomat Massanas (Manlleu, 1899 - Escaldes d'Engordany, 1989). L'artista només cisellà el cap i unes mans per adaptar la imatge al mantell realitzat el 1962 i que no s'havia adaptat correctament a la imatge de la Soledat de Camps i Arnau. La carcassa metàl·lica que suporta el cap i les mans de la imatge va vestida de vellut vermell, amb punys i mocador de cap, fets de puntes de blonda; a la mà esquerra porta un mocador també de puntetes; va coronada amb corona de dotze estels. El mantell és de vellut blau marí amb brodats i serrells en fil d'or i incrustacions de pedreria. Actualment, la imatge de la Mare de Déu de la Soledat presideix la sala de juntes de la Casa de la Sang, seu de la Congregació.
Va sortir en
processó per primera vegada el Divendres Sant de l'any 1963. Actualment
participa a la Recollida de passos i Processó del Sant Enterrament del
Divendres Sant, i a la Processó de la Soledat el Dissabte Sant. El pas és portat
a espatlles per 22 portants (12 interiors i 10 ganxos).
La peanya es va construir al taller Artemartínez d'Horche (Guadalajara), és de fusta decorada amb motius florals i daurada. Al peu de la Mare de Déu hi crema la candeleria formada per vuitanta-sis ciris.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Webgrafia:
- https://setmanasantatgn.blogspot.com/
- https://www.ssantatarragona.org/tarragona/
Fotografies:
- https://algunsgoigs.blogspot.com
- https://setmanasantatgn.blogspot.com/
- Tarragona Antiga