MARIÀ RIUS I MONTANER (Comte de Rius)

En Marià Rius i Montaner va néixer a Tarragona el 19 d'octubre de 1838 en una família benestant originaria d'Altafulla. Va ser el tercer fill del matrimoni de Mariano Rius Espina (home de negocis molt ben situat) i Vicenta Montaner Avellaneda. Quan tenia catorze anys va morir el seu pare i la família el va enfocar a ser, junt amb el germà Joaquim, el continuador dels negocis familiars dedicats al comerç textil, als quals va renunciar per dedicar-se a altres activitats que li resultaven més plaents, perquè des de molt jove, es va sentir atret per la política.

L'any 1853 va marxar a Madrid per estudiar lleis. Al cap de poc temps es va afiliar al Partit Progressista i va arribar a ser un dels caps visibles del partit a Tarragona. La seva militància li va permetre fer amistat amb Salustiano de Olózaga i de passada, conèixer a la seva filla Elisa amb la que es va casar l'any 1864. Malauradament l'any següent en Marià va enviudar. D'aquest matrimoni va néixer una filla: Maria Elisa.

En Marià Rius, que era amic íntim del General Joan Prim i Prats, va participar tant en la insurrecció progressista de l'agost de l'any 1867 (que va fracassar), com en la revolució de 1868. Va ser un dels líders de la Revolució de Setembre a Tarragona i com a tal, va formar part com a vicepresident de les diverses juntes revolucionàries que es van formar. També va ocupar el càrrec de president de la Diputació.

Es va presentar a les eleccions a Corts l'any 1869 pel districte de Tortosa d'on va sortir diputat i va ser nomenat secretari del Congrés dels Diputats. A les eleccions de l'any 1872 es va presentar pel districte de Falset i també va obtenir l'acta de diputat. Durant un temps també va ser President de l'Ateneu de Tarragona. En la seva qualitat de secretari de les Corts i a instàncies del General Prim, va formar part de la comissió que va viatjar a Itàlia a oferir la corona d'Espanya al Duc de Aosta, i el va acompanyar en el seu viatge cap a Espanya. Quan la comitiva va arribar a Cartagena, Rius fou el primer, per la seva condició de secretari de les Corts, que s'assabentà de l'assassinat de Prim, i tingué el trist deure de donar la fatal notícia tant al rei electe com a la resta dels membres de la comitiva.

La bona sintonia que hi hagué entre Amadeu I i Marià Rius durant la visita que va efectuar el monarca a Tarragona l'any 1871, i com agraïment a les atencions rebudes, li va concedir el títol de Comte de Rius i el va anomenar majordom de palau. Es pot dir, doncs, que Marià Rius i Amadeu I eren amics.

Rius es va mantenir fidel a Amadeu I en tot moment, i quan aquest va abdicar no va dubtar ni un instant en acompanyar-lo fins a Torí (Itàlia). L'any 1876 va tornar a ser escollit diputat, però va renunciar a l'escó per fidelitat a Amadeu I. L'abdicació d'Amadeu I va ser un cop molt dur per a Rius.

Completades les obligacions que tenia amb el duc d'Aosta es va apartar momentàniament de la vida política per dedicar-se a l'educació de la seva filla Maria-Elisa i a cuidar de la seva mare que estava molt delicada de salut.

L'any 1881 es va presentar a les eleccions a Corts pel districte Tarragona-Reus-Falset, sota les sigles del partit Izquierda Liberal Dinástica i va obtenir l'acta de diputat. Poc després va ingressar al Partit Liberal Fusionista i va ser, de nou, diputat a Corts des del 1884 al 1886. El desengany per les picabaralles entre els militants del seu partit el va fer renunciar a la direcció dels liberals tarragonins, però el seu allunyament de la vida política no va ser definitiu, ja que no va poder resistir les pressions de la militància. Al cap d'un any i mig va acceptar la direcció del partit i va tornar a presentar-se a les eleccions a Corts, aconseguint renovar l'acta en les del 1893.

Durant tots aquests anys va ser el cap d'una de les dues faccions en que estaven dividits els lliberals a la demarcació de Tarragona. Quan Sagasta els va obligar a unir-se en un sol partit, va passar a ocupar la presidència honorària i després l'efectiva. Per la seva influència es va construir el pont sobre el Riu Francolí, les obres del port de Tarragona i l'estació del ferrocarril. Li van oferir el càrrec de senador vitalici però el va rebutjar.

Per al Comte de Rius la mort de la seva filla Maria-Elisa, esdevinguda el 13 de març del 1893, va suposar un cop terrible que no va superar i li va fer perdre les ganes viure, i d'alguna manera, començà a preparar-se per a la mort que li va arribar a Escala Dei la tarda del 12 de gener del 1894.

Marià Rius va ser un polític professional i amb una gran capacitat de maniobra i per les aliances, i un home amb carisma i capaç de suscitar fidelitats abrandades, la qual cosa però no li va impedir tenir serioses discrepàncies amb altres líders lliberals com Pere Antoni Torres Jordi. Marià Rius no va ser un intel·lectual; és per això que no va escriure el seu pensament en articles o llibres, però destaca entre els polítics tarragonins de la seva època per la seva sinceritat, lleialtat i fidelitat a les idees i a la paraula donada.

La presència del comte de Rius a Tarragona, avui

De forma directa o indirecta, del comte de Rius n'hem parlat en altres pindoletes, perquè com a personatge important i rellevant de la ciutat de Tarragona, va tenir el seu paper en diferents fets de la ciutat, cosa que li va merèixer, fins i tot, tenir un carrer al seu nom: un dels carrers que va des de la Rambla Vella fins a la Rambla Nova, entre els carrers Sant Francesc i Sant Agustí, convertit avui en una artèria perpendicular de la ciutat amb nombrós trànsit de públic, peatonal i amb molts comerços i establiments de restauració.

El comte de Rius també va tenir un cert protagonisme en el bastiment de l'estàtua dels Despullats de la Rambla, tal i com vam explicar en aquesta pindoleta, perquè els tarragonins del moment van proposar-li al comte fer-li un homenatge, que ell va declinar i els diners que se li havien destinat a aquest reconeixement, el comte els va donar perquè s'aixequés una estàtua als herois de 1811 que havien deixat la pell per defensar la ciutat contra l'exèrcit napoleònic.

A banda, un dels instituts politècnics amb més renom de la ciutat, que està impartint diversos cicles formatius, porta el nom del comte: l'Institut Comte de Rius. Està fundat l'any 1928 i ha tingut dins l'àmbit de Tarragona, una projecció històrica d'ensenyaments tècnics i professionals de qualitat, amb una gran inserció laboral i un reconeixement social dels seus titulats.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Fotografia:

• Biblioteca Nacional de España

Webgrafia:

• https://dbe.rah.es/biografias
• Salvador Joan Rovira Gómez