MOSSÈN JOAN SERRA I VILARÓ

Tarragona és l'acumulació de tots els fets de la seva història. Es deixa entreveure pels carrers, a les cases, a la fesomia mateixa de la ciutat.

A les ciutats hi ha dos tipus d'història: la que es pot veure a peu pla, a simple vista i que s'obre pas com una recordatori constant dels episodis viscuts; el segon tipus d'història és aquella que es manté enterrada, amagada sota terra, en forma de tota mena d'objectes, elements, estris, fonaments, que parlen un cop es desenterren. Però és clar, aquesta és la primera qüestió: cal desenterrar-los.

Tarragona està formada per capes i capes superposades d'història, que comença a l'època ibèrica i que arriba al seu apogeu en l'època antiga, amb l'imperi romà, tan present per tota la ciutat. Desenterrar i interpretar la història és la feina dels arqueòlegs i dels historiadors.

El protagonista de la pindoleta d'avui és un dels arqueòlegs més importants que hi ha hagut a Tarragona: mossèn Joan Serra i Vilaró.

Uns quants trets biogràfics

Joan Serra i Vilaró va néixer a Cardona l'any 1879 i va morir a Tarragona el 27 d'octubre de 1969, aviat farà 52anys. A banda de ser capellà, també va dedicar-se a l'arqueologia i la història i va fer una ingent tasca en museus i arxius, fins a convertir-se en un dels personatges més importants de l'arqueologia catalana de la primera meitat del segle XX.

Joan Serra i Vilaró s'entusiasmava cada cop que feia una descoberta i recuperava una obra d'art, un document, una resta arqueològica i tot allò relacionat amb la història i la cultura.

Va estudiar teologia, filosofia i llatí als seminaris de Vic i Solsona, poblacions en les quals va exercir una gran influència. Va fer de capellà a les parròquies de Casserres, Bagà i Solsona. Es va fer càrrec de l'arxiu diocesà de Solsona l'any 1906, alhora que investigava per a l'Institut d'Estudis Catalans als arxius de Bagà i la Pobla de Lillet. Durant la seva estada a Solsona va orientar la seva recerca al coneixement dels períodes prehistòric i protohistòric de la zona i fruit d'aquesta activitat va poder fer les seves primeres publicacions: El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques (1924) i La civilització megalítica a Catalunya (1927). En el seu pas per la direcció del Museu Diocesà de Solsona (1909) va crear la Secció de Prehistòria i també es va encarregar de gestionar el trasllat del fons del Museu Diocesà de Solsona a una nova ubicació. Amb el suport de qui aleshores era administrador apostòlic de la diòcesi, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer i de la Junta Superior de Excavaciones de Madrid va investigar les restes prehistòriques d'aquelles comarques.

L'arquebisbe de Tarragona, i ja cardenal, Vidal i Barraquer, que el coneixia pels seus treballs al Solsonès, va cridar a mossèn Serra i Vilaró perquè dirigís les excavacions que es portaven a terme a la necròpolis paleocristiana, descoberta arran de l'inici de les obres de construcció de la Fàbrica de Tabacs. A Tarragona, mossèn Serra i Vilaró hi va trobar el seu lloc ideal, amb una història importantíssima i fascinant per descobrir.

També va dirigir i supervisar les excavacions de la zona del Fòrum de la Colònia als carrers Cervantes i Lleida. Els resultats dels seus treballs els va publicar la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades entre els anys 1928 i 1935, obres que avui dia, encara són de referència obligada.

En esclatar la Guerra Civil, Mn Serra i Vilaró es va refugiar a Itàlia i a França, on va continuar els seus estudis. Ara bé, de retorn a Tarragona des de l'exili que el va portar a Suïssa, Vidal i Barraquer el va nomenar canonge de la catedral, l'any 1940.

La curiositat de mossèn Serra i Vilaró estava orientada en diverses facetes. Per exemple, l'edició del fals Quixot, conegut com el d'Avellaneda, va cridar-li l'atenció. L'any 1936 va demostrar que s'havia imprès a Tarragona i després, en tres opuscles, va defensar que l'autor era el famós rector de Vallfogona, personatge, per cert, el bust del qual es pot veure a la façana de l'Ajuntament.

També es va dedicar a fer pública la seva hipòtesi, encertada, tot sigui dit de pas, sobre la romanitat de les muralles de Tarragona. Entre 1946 i 1949 va donar a conèixer els seus treballs sobre la cronologia de la muralla de Tarragona, identificant-la inequívocament com a romana, descartant-ne l'hipotètic origen ciclopi.

La descoberta de les restes de l'antiga catedral visigòtica també va ser una fita arqueològica d'importància. Al llarg de la seva vida va publicar molts estudis de caràcter històric i arqueològic.

Va ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Real Academia de la Historia de Madrid, de l'Institut d'Arqueologia de Berlín i de la Pontificia Accademia Romana di Archeologia de Roma.

Va ocupar el càrrec de president de la Comisión Provincial de Monumentos de Tarragona (1943-1946) i de comissari local d'excavacions (1941-1946). Entre altres reconeixements, l'any 1950 va rebre la Cruz de Alfonso X el Sabio. És fill adoptiu de Tarragona, Bagà i Solsona i fill predilecte de Cardona.

El treball d'arxiver i historiador

Entre finals del segle XIX i principis del XX, a nivell general es va donar una intensa activitat per part dels eclesiàstics, envers la història i l'arqueologia. En certs moments fins i tot es va veure com a complement de les activitats pastorals, fomentat per la creació de noves institucions que en feien difusió, la recopilació de les peces arqueològiques als museus i de les institucions seglars. Joan Serra i Vilaró va ser un exemple d'aquestes activitats, ja que va fer un gran nombre de publicacions i va realitzar diverses actuacions en els camps arxivístics, històrics i arqueològics que van tenir una gran importància.

Serra i Vilaró es va distingir per la seva obra científica, més dirigida als estudiosos que no pas a l'àmbit popular. Era contrari a argumentar sense base documental. Les seves obres eren una mostra de desig d'objectivitat. Les obres que en resultaren, les acompanyava d'un aparell documental que recolzava la informació que contenien. Serra i Vilaró únicament feia servir com a fonts, document que pogués analitzar de primera mà i per tant, eliminava altres estudis amb els que podria completar, però que no podia analitzar. De fet, les seves obres s'han mantingut en el temps i encara són considerades com aportacions de primer ordre en la reelaboració de la història de Catalunya.

El museòleg

Etapa de Tarragona

Inicia la seva feina com a arxiver i museòleg a Solsona, on va fer una feina ingent, però pel que fa al nostre cas, la part de la seva activitat que més ens toca és la que va desenvolupar a Tarragona.

En el moment en què es va incorporar a Tarragona per indicació de Vidal i Barraquer, Joan Serra i Vilaró ja tenia una gran experiència i un gran crèdit en els camps de l'arqueologia i museografia. Tot i això, el nou entorn en el qual es trobava li va obrir un nou món.

Pel que fa a la seva metodologia de treball, Serra i Vilaró es va posicionar fermament per conservar in situ les restes que l'activitat arqueològica estava descobrint a Tarragona, un fet que finalment, va ser possible tot i les oposicions que hi va haver. Una altra de les seves propostes era també construir un museu monogràfic enmig del conjunt arqueològic que descobria. Aquests van ser uns plantejaments pioners en el moment en què vivia, i sobretot en relació a Tarragona, ja que faltaven instal·lacions museogràfiques.

La seva etapa a Tarragona el va convertir en precursor de tendències de la museologia més actual. No només es va centrar en les excavacions per les quals es va caracteritzar en aquest període, sinó que va lluitar per la continuïtat de tots aquells elements tan importants per la història. Tenia una visió didàctica de la història.

La seva obra en el camp de l'arqueologia i la prehistòria era un reflex de com funcionada la societat catalana d'aquells moments, enllaçada en l'esclat regeneracionista d'un Noucentisme que buscava trobar les seves arrels en el passat més llunyà. El seu treball de camp va ser molt intens entre els anys 1915 i 1925 i es va centrar a treballar dins de l'àrea del bisbat de Solsona i de Tarragona.

És molt important l'etapa iniciada el 1925, moment en què es va fer càrrec de les excavacions del Fòrum de la Colònia i de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. Tot i aquest últim període perdura fins a la seva mort, el moment àlgid el podem trobar entre 1925 i 1940, perquè l'arqueologia era la seva activitat principal.

Serra i Vilaró a Tarragona

Joan Serra i Vilaró va treballar en dos camps molt diferents, tant en espai com en temps. El primer és el treball sobre prehistòria que va realitzar al bisbat de Solsona. El segon, el va realitzar a Tarragona, lligat a la història antiga i l'arqueologia cristiana. El seu interès per les investigacions el va portar, el 1930 i 1932, al nord d'Àfrica per tal de veure diverses ciutats romanes que li permetien fer una comparativa entre aquestes i la Tarraco Imperial .

Com arqueòleg, Joan Serra i Vilaró va participar durant una dècada, d'una intensa activitat, en un gran nombre d'excavacions. Entre 1915 i 1925 és un període en el que va participar en l'excavació d'uns 130 sepulcres megalítics, 21 coves prehistòriques, una mina de coure explotada per prehistòrics, tres poblats ibèrics, entre molts altres.

Després de 1925 va iniciar el seu moment d'esplendor en el camp de l'arqueologia i va treballar en excavacions molt importants a Tarragona.

Un altre dels seus grans descobriments va ser el Mosaic dels Peixos, descobert en un camp proper a la costa i que ara és al Museu Nacional Arqueològic.

De totes les excavacions en els que va participar, n'hi ha tres que destaquen per sobre de totes les altres. Aquestes varen ser realitzades a Tarragona i Serra i Vilaró va tenir papers importants en elles, en les seves interpretacions.

El Fòrum de la Colònia

Al 1925 el cardenal Vidal i Barraquer li va demanar a Serra i Vilaró que es fes càrrec de les excavació del Fòrum Romà. En l'auge de la construcció del nou mercat de la plaça Corsini es van topar amb restes arqueològiques d'importància. Serra i Vilaró va aconseguir el permís de l'alcalde per poder treballar al Fòrum, així com el permís d'excavació i els fons necessaris. Tota la zona es va convertir en un espai protegit i al 1968 es va restaurar fins adquirir l'aspecte actual. El sector on es trobaren les restes era insòlit ja que les restes no estaven afectades per les ocupacions posteriors. Les restes també eren importats per una cronologia que ajudava a comprendre el passat de la ciutat des dels seus orígens. Serra i Vilaró va tenir un paper important en el reconeixement de les restes, afirmant que aquestes anaven unides amb el Fòrum de Tàrraco, sent també la base de les posteriors investigacions que es realitzarien en les restes.

Muralla de Tarragona

Les interpretacions que Serra i Vilaró va realitzar sobre la muralla van ser imprescindibles per interpretar els seus orígens. Els primers anys del segle XX es creia que l'origen era pre-romà i de tradició etrusca, però quan es va esfondrar la part d'un parament exterior al 1932, Serra i Vilaró va poder investigar l'interior de la muralla. En el seu interior es van trobar ceràmiques d'èpoques ibèrica i romana. Les intervencions a la muralla van seguir fins al 1936. La participació de Joan Serra i Vilaró va ser clau per descobrir el temps en el que havien estat construïdes.

Necròpolis Paleocristiana

Al 1923, quan la Companyia Arrendatària de Tabacs va construir als afores de Tarragona, van trobar restes arqueològiques durant les tasques de fonamentació del seu nou edifici. Aquesta primera troballa constava d'un capitell corinti, un sarcòfag i una cripta funerària. Davant la importància d'aquestes restes, Serra i Vilaró va iniciar, al 1926, les excavacions. El que van descobrir era una necròpolis cristiana de grans dimensions, situada al costat d'una via romana, sent la més extensa i variada d'Occident. El descobriment va ser essencial pel coneixement del procés de cristianització a Tarragona.

Mossèn Joan Serra i Vilaró va morir el 27 d'octubre de 1969 i se li va erigir un monument funerari dins el recinte de la Necròpolis Paleocristiana, a la que tants esforços va dedicar.

Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Mn. Joan Serra i Vilaró (1879-1969), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració d'altres institucions com l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona, el Museu Bíblic Tarraconense o l'Associació Cultural Sant Fructuós, van recordar la seva figura i la seva tasca cabdal per a l'arqueologia catalana, amb una mostra i una sèrie d'activitats paral·leles, que van donar a conèixer l'home, l'eclesiàstic, l'historiador i arqueòleg i la seva intensa recerca arqueològica i la seva dèria de divulgació i preservació del patrimoni històric.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i coordinació del text:

• · Roser Pros-Roca

Webgrafia:

• www.mnat.cat
• www.viquipedia.org
• www.icac.cat

Fotografies:

• www.mnat.cat
• www.viquipedia.org
• www.icac.cat