PAU OLIVÉ SANROMÀ
Tarragona, que és una ciutat mil·lenària, ha vist com en diverses ocasions, alguns avenços a nivell social, cultural, esportiu, tenen nom i cognoms propis. Sempre hi ha d'haver algú altre que prengui la iniciativa i a banda de tenir una idea clara, treballi per posar-la en pràctica i que serveixi al màxim nombre de persones possible. Al capdavall, les ciutats les modelen les persones a la seva imatge i semblança.
Al llarg d'aquestes 100 pindoletes (100, ja!) hem pogut veure algunes biografies de persones (sovint homes, què hi voleu fer?), que amb el seu esperit, el seu geni i el seu treball desenvolupat des d'alguns llocs de responsabilitat, han canviat poc o molt la fesomia de la ciutat i una part del seu esperit.
El personatge que
avui protagonitza la pindoleta n. 101 és un d'aquells homes tossuts que van
treballar intensament per Tarragona des del la seva posició. Ara bé, heu sentit
a parlar mai de Pau Olivé Sanromà? És molt fàcil que no perquè, malgrat la seva
dedicació i amor manifest a Tarragona, no té cap reconeixement específic ni res
que el recordi, segurament com es mereix. Per això avui, modestament, li vull
dedicar la pindoleta d'aquest Diumenge de Glòria.
La persona, que no el personatge. Apunts biogràfics
El senyor Pau Olivé va néixer al carrer Salines de Tarragona l'11 de novembre de l'any 1889, al sí d'una família benestant. El pare, Pau Olivé Vidal i la mare Mercè Sanromà Bertran, van tenir 4 fills dels quals, en Pau era el primogènit i més gran. El pare, que era una persona molt coneguda a la ciutat, tenia un taller als baixos de la Rambla Sant Carles (avui Rambla Vella) cantonada amb el carrer Sant Francesc número 26. En aquest taller s'hi construïen i reparaven carruatges. Anys després la família va anar a viure a aquesta casa de la Rambla Vella.
Durant la seva
infantesa i joventut, en Pau va ser alumne del conegut mestre Pau Delclós que impartia
les seves classes a l'escola Caputxins ubicada a la plaça del General Prim.
Quan va acabar d'estudiar, en Pau va treballar a la Ferreteria Socias que tenia
les seves portes obertes al carrer Sant Agustí, 21.
L'any 1916, quan en Pau Olivé tenia 27 anys, es va casar amb la Josepa Tuni Torrens, hereva de la Casa Blandinieres i neboda dels seus propietaris. De fet, el nom d'aquesta senyora segur que us sona de l'anterior pindoleta, dedicada a la Casa Blandinieres, que podeu recuperar aquí. El casament es va portar a terme a l'església de Sant Francesc de la Rambla Vella. D'aquest matrimoni van néixer quatre fills: Pau, Maties, Josep Maria i Montserrat.
En Pau Olivé, era
un humanista convençut. De tarannà humil i generós, amb idees profundament
cristianes, sovint ajudava els més necessitats. Era una persona inquieta i
sempre disposada a col·laborar en tot allò que fes referència a la seva ciutat,
que estimava amb passió. Va ajudar a entitats de caràcter cívic, esportiu,
religiós i benèfic i sempre sense demanar res a canvi. Un exemple el tenim amb
la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, a la qual va ajudar
econòmicament en l'adquisició del seu pas processional i la donació del Sant
Crist de la Parròquia de Sant Joan, apadrinat pels seus fills Montserrat i Pau,
el mes de març de l'any 1948.
És especialment
remarcable la gran amistat que en Pau Olivé va mantenir amb el Cardenal Vidal i Barraquer, al qual va acompanyar
en moltes activitats. També va mantenir una relació cordial amb els Cardenals Arce Ochotorena i Benjamín de Arriba i
Castro. Aquest darrer el va nomenar Primer President Efectiu i Soci
Preferent d'Honor de la Confraria de Sant Pau.
El sacerdot i músic Salvador Ritort era un habitual a casa d'en Pau Olivé i també el pare caputxí Caputxí Ezequiel, ja que en Pau Olivé era soci protector del convent i del seminari. També va mantenir amistat amb els sacerdots Salvador Roig i Salvador Ramon entre, altres personatges tarragonins del moment.
El ciutadà. El mecenes
El senyor Olivé era una persona molt implicada amb la vida social i cultural de la ciutat. Tot sovint col·laborava de forma desinteressada en diferents esdeveniment culturals, socials i esportius. Per aquest motiu va pertànyer a nombroses entitats i també va rebre molts reconeixements i agraïments. La llista és llarga.
- Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera
- Soci d'Honor i Protector de la Societat Coral l'Ancora
- Soci Honorari de la Cooperativa Obrera Tarraconense
- Soci Protector de la Cooperativa de Casas Baratas "La Colectiva"
- Soci d'Honor de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
- Soci d'Honor de la Congregació del Venerable Cos de Jesucrist en el Descendiment de la creu.
- Vocal de la Junta Provincial de Formació Professional Industrial
- Soci d'Honor de l'Institut Musical
- Medalla d'argent al mèrit pels serveis prestats en la Cambra de Comerç de Tarragona.
- Soci d'Honor de l'Associació Gogistes Tarragonins
- Soci del Sindicat d'Iniciativa i Turisme
- Soci de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus
- Soci de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense
- Soci dels amics dels Goigs de Barcelona
- Soci de les Joventuts Musicals
- Soci de la Penya Taurina Tarraconense
- Soci del Club Gimnàstic
- Soci de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang
- Soci de la Germandat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
- Soci de la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir
- Soci dels Cavallers de Nostra Senyora del Pilar
- Soci de la Fraternitat Franciscana Seglar
En Pau Olivé era un amant dels esports i com a propietari de la seva indústria (Casa Blandinieres), va ser un benefactor d'entitats i clubs esportius als que va concedir trofeus i ajudes per a les competicions que organitzaven, especialment pel ciclisme, esport del qual era un gran aficionat i patrocinador.
Va crear l'equip "Penya Ciclista Ateneu d'Educació i Descans
- Blandinieres" que tenia la seu a Vila-seca. També va ajudar a entitats
esportives de Castelló i Vinaròs.
Va ser el creador del "Trofeu Casa Blandinieres" i el "Gran Premi Ciclista de Tarragona - Trofeu Vivert". Aquests premis es disputaven durant les festes de la ciutat. Per la seva aportació a aquest esport, l'any 1963 la Federació Catalana de Ciclisme li va concedir la "Medalla d'Argent al Mèrit Esportiu. Anys després, el 1972, la Federació Espanyola de Ciclisme el va distingir amb la Medalla d'Argent commemorativa dels LXXV anys de la seva fundació.
L'empresari
Com a industrial, en Pau Olivé va ser una persona destacada, estimada i apreciada per empreses i treballadors del ram de l'alimentació. En moments crítics va recolzar algunes empreses de manera desinteressada. Va ser President de la Unió d'Empresaris del Sindicat de l'Alimentació. A la primera dècada del segle XX es fa càrrec de l'empresa "Casa Blandinieres" que va regentar fins a la seva jubilació, a la dècada dels anys 80.
En l'organització sindical del moment, va ocupar diferents càrrecs durant 32 anys, dedicats, la majoria, a la Unió d'Empresaris del Sindicat de l'Alimentació. També el van designar Vocal de la Junta General de la Secció Econòmica del Sindicat Nacional a Tarragona. Com a representant de l'Organització Sindical va formar part de la Junta de Mutualitats Laborals.
L'any 1970, la Delegació Nacional de Sindicats li va concedir la Medalla d'Argent de l'Organització pels mèrits contrets. I l'any 1976 li van donar la medalla de primera classe al Mèrit Sindical en reconeixement a la seva labor com a dirigent de la Unió d'Empresaris en un càlid sopar homenatge.
El polític
En l'àmbit polític va ser un home d'un gran esperit actiu i emprenedor. Va ser regidor de l'Ajuntament de Tarragona i Diputat Provincial.
El 6 de febrer de 1949 el van escollir regidor de l'Ajuntament de Tarragona, càrrec que va desenvolupar durant 12 anys. Durant aquests anys va fer de Tinent d'Alcalde i President de la Comissió de Cultura i Festes, primer amb l'alcalde Enric Olivé i després amb Rafael Sanromà. Des del seu càrrec va ser un gran impulsor de les festes tradicionals tarragonines. L'any 1951 va posar en marxa el primer Concurs de Mestres Romescaires i el mateix any, amb motiu del centenari dels Gegants de Tarragona, va ser un dels organitzadors de la concentració i exhibició de gegants de Catalunya a la plaça de toros.
Va ser també un
dels impulsors de la Festa de l'Arbre
(1952); va intervenir activament en l'adquisició de les escultures de la Font del Centenari obra de l'escultor Viladomat.
Va intervenir en l'organització de l'acompanyament funerari del trasllat de les
restes mortals dels Reis de l'antiga Corona d'Aragó des de Tarragona fins al
Monestir de Poblet (1952). Va ser un dels organitzadors de les Festes del
Centenari de la Rambla Nova de Tarragona (1954) i promotor dels Festivales de España que es feien al
Camp de Mart. També va formar part de l'equip que va impulsar la renovació de
la Cavalcada de Reis de Tarragona.
El van escollir diputat provincial el mes d'abril de 1958, càrrec que va ocupar durant 3 anys. Durant aquest temps, va treballar en la Comissió de Beneficència i Obres Socials, impulsant i renovant les institucions benèfiques que depenien de la Corporació, cobrant especial importància el Sanatori de Nostre Senyora de la Salut (Casa Blanca) i a la Casa Provincial de Beneficència.
Va intervenir directament en l'adquisició dels llegats amb les obres dels artistes Julio Antonio que estan dipositades al Museu d'Art Modern, i també, gràcies a l'amistat personal amb la família de l'escultor Martorell, va poder adquirir el seu llegat per al Museu d'Art Modern. Va ser un dels impulsors de la posada en marxa de l'Escola Taller d'Art.
L'any 1963, la Diputació li va fer lliurament de la Medalla d'Argent de la Província pels seus meritoris serveis a la comunitat.
En Pau Olivé Sanromà va morir el 26 de març de 1989 a l'avançadíssima edat de 99 anys.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Bibliografia:
- Enric Brull Figueras
- Montserrat Olivé Juni
Fotografies:
- Enric Brull Olivé
- Tarragona Antiga
Agraïments:
- Enric Brull Olivé