PINDOLETES DIVERSES
Vinga va!, avui una pindoleta amb triple tema!. El que
ve a ser una bonus-pindoleta. Comencem pel primer tema: el Mosaic dels peixos.
EL MOSAIC DELS PEIXOS
Si alguna cosa té Tarragona de particular i que la distingeix de la resta de ciutats del món mundial, és que encara no es belluga una pedra, de sota hi surt Juli Cèsar al capdavant de les seves tropes. Ai d'aquells incauts que, carregats d'innocència, en algun moment de la seva vida, han decidit enderrocar un edifici per construir-ne un de nou al seu lloc!. Segons on han volgut construir, patapam! als fonaments del vell edifici hi apareixen restes romanes i immediatament després, els arqueòlegs amb els seus pinzellets i vinga, a escombrar a base de brotxa, paletina i pinzell, perquè les obres del nou edifici no comença fins que la feina dels arqueòlegs no s'acaba i tenen perfectament descrit, dibuixat i catalogat l'objecte o restes que s'han trobat. Això passa a pràcticament tot Tarragona i voltants. I això mateix va passar amb el conegut "Mosaic dels peixos". Segur que en viu o en fotografia l'heu vist en més d'una ocasió i sabeu de què us parlo. Es tracta d'un mosaic d'origen romà descobert en una vinya (si, si, en una vinya!) l'any 1955 a La Pineda, a Vila-seca. Sembla bastant segur que formava part d'una vil·la romana i actualment està exposat com una joia, al vestíbul del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
El mosaic, que representa distints peixos i animals marins, té 6,25 metres de longitud per 4,50 d'amplada. El camp del mosaic, rectangular de 3,68 x 2,68 metres, està decorat amb 47 representacions de la fauna marina, generalment peixos, però també crustacis, cefalòpodes i mamífers. Aquest motiu central està emmarcat per línies de tessel·les de colors; decorant la resta del mosaic hi ha una orla de peltes, disposades en forma de cinta ondulada amb decoració floral a l'interior.
Els arqueòlegs han datat aquest mosaic al començament del s. III dC i pertany al tipus de composició unitària, pròpia del mosaic africà. L'escena dels peixos ocupa tot l'espai de l'obra, només deixant entre peix i peix, un cert espai, igual com els trobaríem al mar.
Segon bonus-pindoleta: el Passeig de les
Palmeres
EL PASSEIG DE LES PALMERES
Cap a l'any 1880, es va construir un muret al Balco del Mediterrani, de pedra i argamassa, que és el que es pot veure a la imatge. Aquest mur va ser al Passeig durant 10 anys. La fotografia està feta cap a l'any 1885 i està considerada com una de les primeres que existeixen a la ciutat.
El 10 d'octubre del 1890 es va instal·lar la barana que tenim
en l'actualitat, però només el tram que va des de la Baixada del Toro fins
darrera el monument a Roger de Llúria. Com que el resultat va agradar als
tarragonins i tarragonines del moment, es va decidir perllongar-la fins al
final del passeig tal i com la coneixem en l'actualitat. Això sí, la barana no
era exactament tal i com és ara, sinó que aprofitant el desnivell que existeix,
es va construir un esglaó que servia de seient al damunt del qual, descansava
la barana i la gent, quan s'hi asseia, ho feia de cara al passeig i d'esquena a
la barana i al mar. El cost total de l'obra va ser de 22.843 pessetes (21 duros
per metre lineal).
Durant els anys
1946-1947 es va remodelar el Passeig de Les Palmeres i es va eliminar l'esglaó
que servia per seure, juntament amb els ferros que feien de separació i servien
per repenjar els braços. També va desaparèixer (per llàstima) el mític bar
conegut com "el rovelló", perquè tenia forma de rovelló, i es va construir el
"Bar Mirador" (i que actualment, per vergonya de tots, és un forat ple de runa,
vegetació i porqueria (m'estic tornant fi)).
Tercer bonus-pindoleta d'avui: La Plaça de la Font
LA PLAÇA DE LA FONT
Aquesta fotografia és
de fa una mica més d'un segle. Com bé sabeu la Plaça de la Font està situada
sobre la part central del circ de la Tàrraco romana. El nom de plaça de la Font
deriva del pou o font que l'arquebisbe Pere
de Clasquerí va fer construir el segle XIV. Però amb el pas dels temps i
segons el règim polític de cada moment, l'espai es va dir plaça de Sant
Francesc, plaça de la Constitució, plaça de la Font, plaça de la República i
plaça de José Antonio, fins arribar a la denominació actual amb la recuperació
de la democràcia. A la imatge s'observa, entre d'altres aspectes, els
desnivells que calia salvar amb tres o quatre esglaons i les dues fileres de
plàtans que hi havia a banda i banda de la plaça.
Monòlit de la post-guerra.
Nom de la Plaça: Plaza de José Antonio. Pesava unes quantes tones. Es va posar
a la banda Est de la plaça. A la inscripció hi diu: "La constante fortaleza de este bloque, extraído del suelo tarraconense,
encarna el reconocimiento perdurable de la Ciudad hacia el Glorioso Ejército Nacional
que la liberó de la opresión marxista el dia XV de Enero de MCMXXXIX. "III Año
Triunfal."
Passats uns anys, aquest "marmotreto" va ser traslladat a l'entrada de Tarragona i es podia veure a la carretera de València, a l'alçada d'Icomar. L'any 1976, amb l'inici de la democràcia, el text es va esborrar, es va allisar la pedra per tal que no hi hagués cap relleu on hi havia hagut la inscripció i posteriorment, el bloc de pedra es va traslladar a la punta del Miracle davant el Fortí de Sant Jordi, on encara hi és avui dia.
D'aquesta fotografia se'n
desconeix la data exacta. Es tracta de la font que va donar nom a la plaça. Estava
instal·lada a la part Est de la plaça l'any 1827 i es va retirar el 1894. Les
últimes notícies que es tenen sobre la font, és que es troba als magatzems de
la brigada municipal.
I fins aquí la pindoleta d'avui. Espero que us hagi semblat interessant. Passeu un bon diumenge!
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Fotografíes:
- Tarragona Antiga
- Centre d'Imatges de Tarragona
- L'Arxiu
- Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya